miniatura Bratislava (en eslovac ; en hongarès Pózsony, en alemany Pressburg) és la capital d'Eslovàquia, i amb 430.000 habitants, la ciutat més gran del país. A les ribes del Danubi, la ciutat està situada a l'oest del país, molt a prop de les fronteres amb Àustria i Hongria, països que n'havien dirigit els afers polítics durant molt de temps.
La ciutat té la major densitat de població d'Europa Central. Els Carpats comencen en el territori ocupat per la ciutat (Malé Karpaty, «Petits Carpats»). Bratislava és la seu del parlament i govern eslovacs i compta amb una gran oferta artística, cultural i educativa. En els últims anys està patint una gran transformació, tant a nivell de recuperació d'edificis emblemàtics, com en la millora de les deteriorades infraestructures heretades de l'antic règim comunista. La zona més interessant des del punt de vista monumental i artístic és el nucli històric, colorista i acollidor, on es pot gaudir d'una gran varietat de comerços i serveis, encara que els preus són sensiblement superiors als d'altres zones de la ciutat, i per descomptat dupliquen o tripliquen als de l'interior del país. Menció especial mereix també el port fluvial, on es poden veure vaixells mercants i una gran activitat.
El Castell de Bratislava va ser erigit en el durant el regnat de Segimon de Luxemburg (Zigmund Luxenbourg). El 1811, un incendi va destruir el castell, així com gran part del caseriu del voltant, i, posteriorment, es va dur a terme una reconstrucció del conjunt. Actualment, el castell disposa del Museu Nacional Eslovac, que abasta exhibicions arqueològiques, històriques i artístiques.
Toponímia esquerra|miniatura|Escales cap al castell miniatura|Bratislava al La primera referència escrita prové dels Annales Iuvavenses, en què és anomenada com Brezalauspurc, en relació amb les batalles entre els bàvars i els hongaresos, que tingueren lloc davant les muralles del castell de Bratislava el 907. El castell rebé el seu nom, o bé de Predslav, tercer fill del rei Svatopluk I, o bé del noble local Braslav.Janota, Bratislavské rarity, pàg. 154 Aquesta antiga variant reapareix sota la variant Braslava o Preslava en monedes encunyades pel rei Esteve I d'Hongria, datades cap a l'any 1000 i en què apareixia el lema «Preslavva Civitas». Caps a la fi de l'edat mitjana el nom troba la seva forma final de Pressburg en alemany i la forma eslovaca derivada de Prešporok. Tot i que Pressburg fou el nom oficial fins al 1919, els hongaresos utilitzaren el nom de Pozsony, escrit Posony abans del , i que encara és utilitzat pels hongaresos. El nom podria derivar de Poson, un governant del castell de Bratislava del . El nom llatí de Posonium deriva de l'hongarès.Janota, Bratislavské rarity, pàg. 155 A més d'aquests noms, en documents del Renaixement s'anomena la ciutat 'Ιστροπόλις (Istropolis), que significa «Ciutat del Danubi» en grec antic.
miniatura|Vista de Bratislava. L'actual nom de Bratislava té el seu origen el 1837, quan l'eslavista Pavel Josef Šafárik reconstruí una variant d'aquest nom, Břetislaw, a partir de noms antics, creient que derivaven del nom del governant Bretislaus I de Bohèmia. Aquest nom fou utilitzat en primera instància pels membres del moviment eslovac el 1844 com Bratislav. | Després de la Primera Guerra Mundial, els diputats no eslovacs intentaren canviar de nom la ciutat amb el de «Ciutat Wilson» en honor del president dels Estats Units Woodrow Wilson, intentant evitar l'annexió per part de Txecoslovàquia. La proposta fou rebutjada i el nom oficial de la ciutat esdevingué Bratislava el març del 1919, després que la ciutat passés a formar part de Txecoslovàquia.
Història miniatura|Un biatec original i una rèplica seva en una moneda de 5 corones. El primer assentament permanent de la zona començà amb la cultura de la ceràmica de bandes, al voltant de l'any 5000 aC, al Neolític. Al voltant del 200 aC la tribu celta dels bois fundà el primer assentament important, una població fortificada coneguda com un oppidum, i també hi establí una seca que produïa monedes de plata conegudes com a biatecs. La zona caigué sota la influència de l'Imperi Romà des del fins al i formà part del limites romani, un sistema de defensa de fronteres. Els romans hi introduïren la vinya i s'inicià una tradició d'elaboració de vi que encara perdura avui dia.
Els avantpassats eslaus dels moderns eslovacs arribaren entre els segles i durant les invasions bàrbares. Com a resposta a atacs pels àvars de Pannònia, les tribus eslaves locals s'hi rebel·laren i crearen l'Imperi de Samo (623-658), la primera entitat política eslava coneguda. Al els castells de Devín i Bratislava eren centres importants dels estats eslaus del Principat de Nitra i la Gran Moràvia. La primera referència escrita a la ciutat data del 907 i està relacionada amb la caiguda de la Gran Moràvia en virtut dels atacs dels hongaresos.
Al el territori de Bratislava (el que després seria el comtat de Pressburg) passà a ser part d'Hongria (que s'anomenava Regne d'Hongria des de l'any 1000) i esdevingué una ciutat clau per a l'economia i centre administratiu a la frontera del regne. La posició estratègia de la ciutat la destinà a ser el lloc d'atacs i batalles freqüents, però també la portà a un gran desenvolupament econòmic i a un alt estatus polític. Bratislava va rebre els seus primers privilegis com a ciutat el 1291 per Andreu III i fou declarada ciutat reial el 1405 pel rei Segimon I, qui determinà el 1436 que la vila tenia dret a utilitzar el seu propi escut d'armes.
Després de la batalla de Mohács de 1526, quan el Regne d'Hongria fou derrotat per l'Imperi Otomà, els turcs assetjaren Bratislava, però no la conqueriren. A causa dels avanços otomans en territori hongarès, Bratislava fou designada la nova capital d'Hongria el 1536, passant a formar part dels territoris governats per la Dinastia dels Habsburg, la monarquia que marca el començament d'una nova era. Bratislava esdevingué una ciutat de coronació i la seu dels reis, arquebisbes (1543), noblesa i totes les principals organitzacions i oficines. Entre el 1536 i el 1830, reis i reines foren coronats a la Catedral de Bratislava. Tanmateix, el es caracteritzà pels aixecaments anti-Habsburg, la lluita contra els turcs, inundacions, plagues i d'altres desastres.
La Reforma Protestant arribà a la segona meitat del i trobà un suport sobretot en les classes urbanes. Com a resultat de les insurreccions freqüents contra els Habsburg (catòlics), els suburbis foren devastats. La ciutat i el castell foren conquerits pels insurgents en diverses ocasions, i hagueren de ser reconquerits per les tropes imperials. Aquest període d'aixecaments acabà el 1711 amb la firma del Tractat de Szatmár.
miniatura|Bratislava en un dibuix de 1787. Bratislava florí durant el durant el regnat de Maria Teresa I d'Àustria, convertint-se en la ciutat més gran i important del territori de les actuals Eslovàquia i Hongria. La població es triplicà, s'hi construïren nous palaus, monestirs, carrers i la vila esdevingué el centre de la vida social i cultural de la regió. Tanmateix, la ciutat començà a perdre la seva importància sota el regnat del fill de Maria Teresa, Josep II, en especial quan les joies de la corona foren portades a Viena el 1783 en un intent d'enfortir la unió entre Àustria i Hongria. Moltes oficines centrals es traslladaren posteriorment a Buda, seguits per un ampli sector de la noblesa. Bratislava es convertí en un centre per al moviment nacional d'Eslovàquia: el 1783 s'hi fundà el primer diari en eslovac, Preespurske Nowiny, i la primera novel·la que es publicà en llengua eslovaca.
La història de Bratislava del està estretament vinculada als esdeveniments més importants a Europa. El Tractat de Pressburg entre França i Àustria es signà a Bratislava el 1805. El castell de Devín fou arruïnat per les tropes franceses de Napoleó Bonaparte el 1809 i el castell de Bratislava destruït per un incendi el 1811. Com una reacció a les revolucions de 1848, Ferran V signà les anomenades Lleis de Març, que inclouen l'abolició del servatge de la gleva, al Palau Primacial. La indústria cresqué ràpidament durant el . La primera línia de tren al territori de l'actual Eslovàquia, de Bratislava a Svätý Jur, fou construïda el 1840. Una nova línia per a ús de locomotores de vapor de Viena s'inaugurà el 1848. Moltes de les noves indústries, financeres i d'altres institucions foren fundades, el primer banc d'Eslovàquia, per exemple, fou fundat el 1842. El primer pont permanent de la ciutat sobre el Danubi, l'Starý Most, fou construït el 1891.
miniatura|Danys produïts pels bombardejos dels Aliats de la Segona Guerra Mundial a la planta industrial de la companyia Apolo, a Bratislava, setembre de 1944. Després de la Primera Guerra Mundial i la formació de Txecoslovàquia el 28 d'octubre de 1918, Bratislava s'incorporà al nou estat tot i la renúncia dels seus representants. La dominant població hongaresa i alemanya tractaren d'impedir l'annexió de Bratislava, i Txecoslovàquia la declarà ciutat lliure. Tanmateix, les legions txecoslovaques arribaren a la ciutat el gener de 1919 per unir-la al país. La ciutat es convertí immediatament en la seu dels òrgans polítics i organitzacions d'Eslovàquia, essent preferida abans que Martin o Nitra a causa de la seva importància econòmica i la seva posició estratègia al Danubi. El 27 de març de 1919, el nom de 'Bratislava' fou adoptat oficialment per primer cop.
El 1938 l'Alemanya nazi annexionà la veïna Àustria a l'anomenat Anschluss; més endavant aquell any s'annexiona els encara municipis independents de Petržalka i Devín al·legant motius ètnics. Bratislava fou declarada capital de la Primera República d'Eslovàquia (1929-1945) el 14 de maig de 1939, formalment independent, però sota control d'Alemanya. El 1941 - 1942 i 1944 - 1945 el nou Govern Eslovac de Bratislava expulsà la majoria de jueus, uns 15.000,Kováč et al., «Bratislava 1939–1945», pp. 174–177 la major part dels quals foren enviats a camps de concentració. La vila fou bombardejada pels aliats, ocupada per les tropes alemanyes el 1944 i, finalment, alliberada per l'Exèrcit Roig de la Unió Soviètica el 4 d'abril de 1945.Kováč et al., «Kronika Slovenska 2», p. 300 Al final de la Segona Guerra Mundial, la majoria dels alemanys de Bratislava foren evacuats per les autoritats alemanyes, els pocs que hi tornaren després de la guerra foren expulsats en virtuts dels decrets Beneš.Kováč et al., «Kronika Slovenska 2», pp. 307–308
miniatura|El pont Nový Most i el barri de Petržalka des del castell de Bratislava.
Després que el Partit Comunista prengués el poder de Txecoslovàquia el febrer de 1948, la ciutat passà a formar part del Bloc de l'Est. La ciutat figura a l'annex de noves terres, i la població augmentà considerablement, convertint-se en el 90% d'Eslovàquia. S'hi construïren grans zones residencials amb edificis panelák, com al municipi de Petržalka. El govern comunista construí diversos dels nous edificis emblemàtics, com el pont Nový Most, que creua el Danubi, i la seu de la Ràdio Eslovaca.
El 1968, després de les reformes d'Alexander Dubček i el període conegut com a Primavera de Praga, la ciutat patí l'ocupació de les tropes del Pacte de Varsòvia. Poc després, la ciutat esdevingué la capital de la República Socialista Eslovaca, un dels dos estats de la federalitzada Txecoslovàquia. Els dissidents de Bratislava preveieren la caiguda del comunisme amb la demostració de les espelmes de Bratislava el 1988, i la ciutat es convertí en un dels principals centres de la Revolució de Vellut el 1989.Kováč et al., «Kronika Slovenska 2» p. 498