Intel Corporation (conegut com a Intel) és una multinacional nord-americana d'empreses i companyia de tecnologia amb seu a Santa Clara (Califòrnia), a Silicon Valley. És el segon fabricant mundial de xips semiconductors més gran del món i el segon basat en ingressos després de ser superat per Samsung. És l'inventor de la sèrie X86 de Microprocessadors, els processadors que es troben en la majoria d'ordinadors personals (PC). L'any 2018 va ocupar el post n.° 46 en la llista de fortune 500 de les majors corporacions dels Estats Units per ingressos totals.
Intel subministra processadors per a fabricants de sistemes informàtics com Apple, Lenovo, HP, i Dell, no obstant, la companyia també fabrica xips de placa base, controladors d'interfície de xarxa i circuits integrats, memòria flaix, xips gràfics, processadors integrats i altres dispositius relacionats amb comunicacions i informàtica.
La companyia va ser fundada el 18 de juliol de 1968, pels pioners en semiconductors Robert Noyce i Gordon Moore (de la llei de Moore), i es va associar àmpliament amb el lideratge executiu i la visió d'Andrew Grove. El nom de l'empresa va ser concebut com una combinació de las paraules integrated i electronics, ja que el cofundador Noyce va ser un inventor clau del circuit integrat (microxip). El fet que "intel·ligència" sigui el terme per a informació d'intel·ligència també va fer que el nom fos apropiat. Intel va ser un dels primers desenvolupadors de xips de memòria SRAM i DRAM, que van representar la major part del seu negoci fins a 1981. Encara que Intel va crear el primer xip de microprocessador comercial del món el 1971, no va ser fins l'èxit de l'ordinador personal (PC) que es va convertir en el seu negoci principal.
Durant la dècada de 1990, Intel va invertir fortament en nous dissenys de microprocessadors per fomentar el ràpid creixement de la indústria informàtica. Durant aquest període, Intel es va convertir en el proveïdor dominant de microprocessadors per a PC i era conegut per les seves tàctiques agressives i anticompetitives en defensa de la seva posició en el mercat, en particular contra Advanced Micro Devices (AMD), així com una lluita amb Microsoft pel control de la direcció de la indústria del PC.
El centre de tecnologia de codi obert (Open Source Technology Center) a Intel allotja PowerTOP i LatencyTOP, i suporta altres projectes de codi obert com ara Wayland, Mesa3D, Intel Array Building Blocks y Threading Building Blocks (TBB) i Xen.
Operacions actuals Segments operatius Client Computing Group (55% dels ingressos de 2016): Produeix components de maquinari utilitzats en ordinadors portàtils i d'escriptori. Data Center Group (29% dels ingressos de 2016): Produeix components de maquinari utilitzats en plataformes de servidor, xarxa i emmagatzematge. Non-Volatile Memory Solutions Group (4% dels ingressos de 2016): Fabrica memòria flash NAND i 3D XPoint, de marca Optane, productes utilitzats principalment en unitats d'estat sòlid. Internet of Things Group (5% dels ingressos de 2016): Ofereix plataformes dissenyades per al comerç minorista, el transport, la indústria, els edificis i l'ús domèstic. Non-Volatile Memory Solutions Group (4% dels ingressos de 2016) : Fabrica memòria flash NAND i 3D XPoint, de marca Optane, productes utilitzats principalment en unitats d'estat sòlid. Intel Security Group (4% dels ingressos de 2016): Produeix programari, especialment seguretat i programari Antivirus. Programmable Solutions Group (3% dels ingressos de 2016) : Fabrica semiconductors programables (principalment FPGA).
Principals clients El 2017, Dell va representar prop del 16% dels ingressos totals d'Intel, lenovo va representar el 13% del total d'ingressos, i HP Inc. va representar l'11% del total d'ingressos.
Quota de mercat Quota de mercat histórica A la dècada de 1980, Intel es va trobar entre els deu primers venedors de semiconductors (10è el 1987) al món. El 1992, Intel es va convertir en el major fabricant de xips per ingressos i ha ocupat la posició des d'aleshores. Altres empreses de semiconductors més importants inclouen TSMC, Advanced Micro Devices, Samsung, Texas Instruments, Toshiba i STMicroelectronics.
Quota de mercat a principis de 2011 Segons I'IDC, mentre que Intel va gaudir de la major quota de mercat tant en el mercat mundial de microprocessador de PC (73,3%) com en el microprocessador de PC mòbil (80,4%) del segon trimestre de 2011, els números van disminuir un 1,5% i un 1,9% en comparació amb el primer trimestre de 2011.
Principals competidors Els competidors en xips per a PC inclouen Advanced Micro Devices, VIA Technologies, Silicon Integrated Systems i Nvidia.
Els competidors d'Intel en xarxes inclouen NXP Semiconductors, Infineon, Broadcom Limited, Marvell Technology Group i Applied Micro Circuits Corporation, i els seus competidors en memòria flash inclouen Spansion, Samsung, Qimonda, Toshiba, STMicroelectronics i SK Hynix.
L'únic gran competidor del mercat de processadors x86 és Advanced Micro Devices (AMD), amb el qual Intel ha tingut acords de llicència des de 1976: Cada soci pot utilitzar les innovacions tecnològiques patentades per l'altre sense càrrec després d'un cert temps. Tanmateix, l'acord de llicència es cancel·la en cas d'una fallida o adquisició d'AMD.
Alguns competidors més petits com VIA Technologies produeixen processadors x86 de baixa potència per equips informàtics de petit format i equips portàtils.
No obstant això, l'aparició d'aquests dispositius informàtics mòbils, en particular, els telèfons intel·ligents, ha provocat en els últims anys un descens en les vendes de PC, atès que més del 95% dels telèfons intel·ligents del món utilitzen actualment processadors dissenyats per ARM Holdings, ARM s'ha convertit en un dels principals competidors del mercat de processadors d'Intel. ARM també planeja fer incursions al mercat de PC i servidors.
Història corporativa Orígens Intel va ser fundada a Mountain View, Califòrnia al 1968 per en Gordon E. Moore (famós per la “Llei de Moore”), un químic, i per en Robert Noyce, un físic i co-inventor del circuit integrat. Arthur Rock (inversor i capitalista de risc) va ajudar-los a trobar inversors, mentre que en Max Palevsky estava al taulell des de les primeres etapes. Moore i Noyce van deixar Fairchild Semiconductor per a fundar Intel. Rock no era un empleat, però era un inversor i també era president de la Junta. La inversió inicial total a Intel va ser de 2,5 milions de dòlars convertibles i 10.000 dòlars d'en Rock. Justament dos anys després, Intel es va convertir en una companyia pública a través d'una oferta pública inicial (IPO), recaptant 6,8 milions de dòlars (23,5 dòlars per acció). El tercer empleat d'Intel va ser Andy Grove, un enginyer químic, que posteriorment va dirigir la companyia durant la major part dels anys 80 i el començament dels anys 90.
En el moment de decidir un nom, Moore i Noyce van refusar ràpidament “Moore Noyce”, que era un homòleg per a “més soroll” – un nom poc adequat per a una empresa d'electrònica, ja que el soroll en electrònica és normalment indesitjable i típicament associat amb una mala interferència. En canvi, ells van fundar la companyia com a “N M Electronics” el 18 de juliol de 1968, però cap a finals del mateix mes havien canviat el nom per Intel que representava Integrated Electronics (electrònica integrada). D'ençà que Intel ja estava registrada per la cadena hotelera Intelco, van haver de comprar els drets del nom.
Història inicial En la seva fundació, Intel es va distingir per la seva capacitat per a fer circuits lògics fent servir dispositius semiconductors. L'objectiu dels fundadors era el mercat de la memòria de semiconductors, àmpliament previst per a reemplaçar a la memòria de nucli magnètic. El seu primer producte, una entrada ràpida al petit mercat de memòria d'alta velocitat al 1969, va ser la memòria d'accés estàtica bipolar 3101 Schottky TTL de 64 bits (SRAM), que va ser aproximadament el doble de ràpida que les implementacions amb díodes Schottky prèvies fetes per en Fairchild i el Laboratori Electrotècnic de Tsukuba al Japó. Al mateix any, Intel també va produir la memòria de només lectura bipolar Schottky 3301 de 1024 bits (ROM), i el primer xip comercial de la porta de silici de transistor d'efecte de camp (MOSFET) de metall-òxid-semiconductor 1101 de 256 bits. Mentre que el 1101 va ser un avanç significatiu, la seva complexa estructura de cèl·lules estàtiques el va fer mol lent i costós de produir per a memòries mainframe. La cèl·lula de tres transistors implementada a la primera memòria d'accés aleatori dinàmic (DRAM) disponible al mercat, la 1103 publicada el 1970, va solucionar aquests problemes. La 1103 va ser va ser el xip de memòria de semiconductors més venuda al món al 1972, ja que va substituir el nucli de memòria en moltes aplicacions. El negoci d'Intel va augmentar molt durant els anys 70, ja que va ampliar i millorar els seus processos de fabricació i va produir un major rang de productes, encara dominats diversos dispositius de memòria.
Mentre Intel creava el seu primer microprocessador comercial disponible (Intel 4004) al 1971 i un dels primers microcomputadors al 1972, al començament dels anys 80 el seu negoci ja estava dominat pels xips de memòria d'accés aleatori dinàmic. Tanmateix, l'increment de la competència de les companyies fabricants de semiconductors japoneses al 1983, va reduir dramàticament la rendibilitat d'aquest mercat. El creixent èxit de l'ordinador personal d'IBM, basat en un microprocessador Intel, va ser un dels factors que van convèncer a Gordon Moore (CEO des de 1975) de canviar l'enfocament de la companyia als microprocessadors i de canviar aspectes fonamentals d'aquest model de negoci. La decisió de Moore d'un únic xip de 386 xips d'Intel va tenir un èxit continu. El desenvolupament del microprocessador per Intel, (1971): el microprocessador representava un avanç notable en la tecnologia de circuits integrats. Un microprocessador miniaturitzava la unitat central de processament d'un ordinador, que després feia possible que petites màquines realitzessin càlculs que en el passat només podien fer màquines molt grans. Es va necessitar una considerable innovació tecnològica abans que el microprocessador pogués convertir-se en la base del que abans es coneixia com a "mini ordinador" i després conegut com a "ordinador personal".
A finals dels anys vuitanta, impulsat per la seva posició fortuïta com a proveïdor de microprocessadors d'IBM i de competidors d'IBM dins del ràpid creixement del mercat d'ordinadors personals, Intel va iniciar un període de deu anys de creixement sense precedents com a principal proveïdor de maquinari (i el més rendible) de la indústria de la PC, part de la combinació guanyadora de "Wintel". Moore va lliurar a Andy Grove el 1987. En llançar la seva campanya de màrqueting Intel Inside el 1991, Intel va aconseguir associar la fidelitat de la marca a la selecció dels consumidors, de manera que a finals dels anys 90, la seva línia de processadors Pentium s'havia convertit en un nom familiar.
Disminuir la demanda i els reptes de la dominació el 2000 Després del 2000, el creixement de la demanda de microprocessadors de gamma alta es va desaccelerar. Els competidors, sobretot AMD (el principal competidor d'Intel al seu mercat d'arquitectura x86 principal), van obtenir una quota de mercat significativa, inicialment en processadors de gamma baixa i mitjana, però finalment a tota la gamma de productes, i la posició dominant d'Intel al seu mercat principal es va reduir considerablement. A principis dels anys 2000, el director general, Craig Barrett, va intentar diversificar el negoci de la companyia més enllà dels semiconductors, però poques d'aquestes activitats van ser finalment un èxit.
Litigis