Els catalans són una ètnia i nació europea, pirinenca i mediterrània que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents. Històricament, es consideren com a catalans els individus de parla catalanaDiccionari CA-VA-BA d'Alcover-Moll : català 3b) m. i f. Que parla dita llengua com a vernacla. Catalans de Mallorca o de València: els mallorquins o valencians en quant parlen la mateixa llengua de Catalunya. que, generalment, són originaris d'algun dels territoris anomenats modernament Països Catalans. A partir del es va generalitzar l'ús del gentilici de valencià, tant per a la llengua com per als habitants del País Valencià, i molt més tard el gentilici de mallorquí per als oriünds de Mallorca, així perdent-se la unitat del gentilici català i la consciència de col·lectivitat, sobretot a partir de la Guerra de Successió.
Al començament del el moviment catalanista va propugnar la recuperació de la generalització del gentilici català comú, malgrat la regionalització del gentilici al Principat i de les reticències sorgides en amplis sectors de les Illes Balears i del País Valencià. Acadèmicament es va superar la polèmica sobre el nom de la llengua i de la literatura comunes (català), mentre que en l'àmbit polític determinats sectors intenten (especialment des de la transició democràtica) de promoure la disgregació. Això no obstant, segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, català és la persona natural de Catalunya o dels Països Catalans.http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=catal%E0&operEntrada=0
Etimologia El mot català/-ana és el gentilici de Catalunya. La seva etimologia és incerta i oberta a interpretacions. La teoria més acceptada és que fa referència al terme castlà o catlà, mot que guardaria relació amb el governador d'un castell, en francès chastelain i châtelain, en occità chastelan o castelan (i segons alguns dialectes meridionals, pronunciat "castelà"), en espanyol castellano. Amb l'addició del sufix -ia donaria lloc a les formes llatines de Catalonia i Catalaunia, que significaria terra de castells. D'acord amb aquesta teoria, el terme castellà en seria homòleg. Una altra teoria suggereix que Catalunya prové de "Gotholàndia" és a dir la terra dels gots; de fet, els francs sovint anomenaven el territori català (o fins i tot, la península Ibèrica) com a Gòtia. Altres teories suggereixen que prové d'un mític príncep alemany, Otger Cataló, o del mot laketani, tribu que habitava les terres del que avui són el Vallès i el Barcelonès, i que per influència italiana va evolucionar a katelans i d'aquí a catalans.
La primera referència documental del terme Catalunya apareix en la Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus, una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra la taifa de Mallorca dirigida per l'arquebisbe de Niça Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona. Aquesta obra fou redactada entre 1115 i 1120 i es refereix al comte de Barcelona com «Dux Catalanensis», al seu territori com a «Catalania», i als seus homes com a «Catalanenses». Malgrat els diversos estudis, es desconeix encara l'etimologia de la paraula «català» i «Catalunya», així com tampoc s'entén perquè apareix primer en un document pisà i no en la pròpia documentació catalana.
Segons una enquesta duta a terme el juny del 2022 de l'enquestadora "Enquestes de Catalunya: #CatalunyaElects" el 60,7% dels ciutadans de Catalunya s'identifiquen nacionalment com a catalans.
Definició En definir els catalans, com qualsevol grup humà, cal distingir entre diversos significats en ús:
Catalans de llei o ciutadans de Catalunya
En un sentit legal i segons la legislació espanyola vigent, els catalans són els residents (empadronats) a la Comunitat Autònoma de Catalunya. Segons l'Enciclopèdia Catalana, els membres de qualsevol grup humà poden ser considerats catalans si tenen el veïnatge administratiu en qualsevol municipi de Catalunya.català, Gran Enciclopèdia Catalana: "Són legalment catalanes les següents persones: els fills de pare català menors d'edat; els fills de pare català residents i nascuts o no al Principat de Catalunya, majors d'edat; els nascuts al Principat de Catalunya de pare no subjecte al dret català si el pare, durant la minoritat del fill (o bé el fill mateix major d'edat) declara la voluntat que el fill sigui sotmès a la legislació catalana; qualsevol altra persona que hagi guanyat el veïnatge civil català (per residència al Principat de Catalunya durant deu anys sense manifestació en contra, o bé per residència durant dos anys si l'interessat manifesta la voluntat d'ésser català). El veïnatge civil català es perd per residència fora del Principat de Catalunya." Però l'Estatut d'Autonomia de Catalunya especifica que, a més d'empadronats, han de tenir la nacionalitat espanyola. Les xifres de la Generalitat de Catalunya indiquen que en 2009 hi havia 6.286.141 censats de nacionalitat espanyola i 7.475.420 censats en total.
Estatus jurídic Jurídicament els catalans tenen la ciutadania o nacionalitat espanyola o francesa i, per tant també la ciutadania europea. Tanmateix, la condició política de catalans únicament és reconeguda oficialment en dos territoris:
A Catalunya:; Estatut d'Autonomia de Catalunya Article 7: Gaudeixen de la condició política de catalans o ciutadans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s'exerceixen d'acord amb aquest Estatut i les lleis, així com els que emigren i els seus descendents. També és reconegut el gentilici català en la Catalunya del Nord. http://www.perpignantourisme.com/ca/decouvrir/historic-ciutat Perpinyà, Capital de la Cultura Catalana 2008
Naturals del Principat de Catalunya El DIEC defineix, en primera accepció, els catalans com els "naturals de l'antic Principat i avui comunitat autònoma espanyola de Catalunya". Acadèmies prestigioses d'altres llengües concorden: el Diccionario de la Real Academia Española i l'Enciclopèdia Larousse. El 2009, hi havia 4.664.675 residents nascuts a la Comunitat Autònoma de Catalunya.
Cal considerar que aquesta definició inclou els nascuts a la Catalunya Nord. El seu govern, el Consell General dels Pirineus Orientals, ha declarat que el seu territori és culturalment català, i considera per extensió que els residents d'aquest departament tenen una cultura "alhora francesa i catalana" i els habitants del departament formen part del "poble català". N'hi havia 440.855 censats el 2009, dels quals cal dir que molts no han nascut al departament.INSEE cens oficial 2009:pob total sense comptes dobles. No hi ha dades per al total dels nascuts al departament.
Segons açò, però, són també catalans aquells que han nascut i han emigrat, inclòs l'anomenat "exili català". Vegeu demografia.
Catalanòfons Segons la Gran Enciclopèdia Catalana, i en un sentit etnocultural, els catalans són "un poble, de llengua catalana, desenvolupat als Països Catalans". Aquest significat s'ha ampliat històricament i tradicionalment també a totes aquelles persones d'arreu del món que els uneix la llengua i la cultura catalana. Aquest significat identifica, doncs, els catalans com a catalanòfons, allà on visquin. El Diccionari català-valencià-balear també recull aquesta sinonímia entre català i catalanòfon.
Hi ha prop de 9 milions de catalanòfons a tot el món, 7 dels quals tenen el català com a llengua materna."al món hi ha devers nou milions de catalanoparlants, uns set milions dels quals tenim el català com a primera llengua." - Bernat Joan, Secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans
Natural dels Països Catalans Hi ha una quarta definició que recull el diccionari de l'IEC: Natural dels Països Catalans. En aquest sentit, tots els nascuts als Països Catalans són catalans, tant si parlen català com si no. És l'accepció que abasta més població, però també una de problemàtica perquè els límits dels Països Catalans poden incloure o excloure les comarques no-catalanòfones, una variació que donaria 14 milions en el primer cas i 13,4 milions en el segonConsulta les referències a la taula de demografia a Països Catalans És també una definició que manca de suport legal i no disposa de la tradició històrica que té l'anterior definició de catalanoparlant.
Polèmica sobre la sinonímia entre català i catalanòfon L'ús del gentilici català aplicat als parladors de la llengua allà on visquin es pot observar profusament al llarg de la història, i també es poden trobar alguns d'exemples que indiquen el contrari -però són més tardans-, és a dir, d'una diferenciació entre catalans i parladors de català. Aquest tema ha generat un profund debat, sobretot a partir de la Renaixença catalana. Així el mallorquí Ramon Llull, es designava l'any 1289 de la manera següent: Ego, magister Raymundus Lul, cathalanus; l'any 1299, Jaume II concedia un privilegi extensiu als cathalanorum nació, gens et lingua (catalans de nació, origen i llengua); el 1313, a Pamplona, un religiós mallorquí, difunt, és descrit ...ille cathalanus Romeus patria majoricensi doctissimus.Mas Forners, Antoni, Esclaus i catalans, p. 111-112, 114, 122, Palma 2005, El 1325, Ramon Muntaner escrigué que "són vers catalans e parlen del bell catalanesc del món", parlant dels habitants de l'Horta de Múrcia de parla catalana; el rei Alfons XI de castella, l'any 1334, es referia ...a todos los mercaderes catalanes, de los reyes de Aragon et de Mayorcas; l'any 1417, Anselm Turmeda es definia "de nació catalana i nascut a la ciutat de Mallorca". El valencià Vicent Ferrer fou qualificat com de la "nostra nació" pels consellers de Barcelona el 1456, encara que un dels seus biógrafs més coneguts, el també valencià Francisco Diago, fa una distinció quan, a la pàgina 109 del seu llibre "Historia de la vida y milagros, muerte y discípulos del bienaventurado San Vicente Ferrer", diu que el sant va predicar "en el seu llenguatge valencià (…) en terres on tenen el llenguatge ben diferent del valencià (…)Que cert es que va predicar a Catalunya, Aragó, Andaluzia, Castilla, Portugal, Mallorca, Lombardía (…). Tots el d'aquestes nacions tan diferents enteníen el sant com si els parlara en el seu idioma". Historia de la vida, milagros, muerte y discipulos del bienauenturado... La família Borja, també originària de València, tant pels seus contemporanis italians com per ells mateixos. És força famós um comentari que s'adjudica al cardenal Pietro Bembo, en arribar el primer dels Borja al papat: "Oh Dio, la Chiesa romana in mani dei catalani! " És molt coneguda la descripció del poeta Ausiàs March, definit com a "cavaller valencià de nació catalana" fins i tot a les edicions dels seus llibres impreses al País Valencià; encara, el 1766 el bisbe de Barcelona Josep Climent i Avinent digué que "Casi todos los valencianos somos catalanes en el origen, y con una corta diferencia son unas mismas las costumbres y una misma la lengua".
També es poden trobar al llarg de la història testimonis que demostren una voluntat de diferenciació dels valencians respecte dels catalans, tant en la denominació de l'idioma que parlaven com en el seu nom. Joanot Martorell parlava d'una Llengua valenciana al pròleg de Tirant lo Blanch: «me atrevire expondre: no solament de lengua anglesa en portuguesa. Mas encara de portuguesa en vulgar valenciana: perço que la nació don yo soc natural sen puxa alegrar». De la mateixa manera, Joan Esteve, al seu diccionari Liber Elegantiarum, menciona la valentina lingua.Valentia lingua