miniatura|Bombeta d'incandescència La bombeta d'incandescència produeix un llum format per una ampolla de vidre, a l'interior del qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè. Produeix llum per incandescència quan hi circula un corrent elèctric. Altres noms del sistema o dispositiu són llum d'incandescència i làmpada d'incandescència, amb formes vulgars i curtes com bombeta, pera (o, en valencià, pereta, per la forma de fruita).
El 1879 va ser patentada per Thomas Edison que, després d'experimentar amb més de mil materials diferents, reeixí industrialitzar-la amb filament de bambú carbonitzat. El 1879, Thomas Alva Edison va millorar-la i presentà la seva bombeta, que podia restar encesa tretze hores i mitja, però encara no era prou. L'èxit arribà quan va desenvolupar un filament més resistent que comercialitzà a partir de 1880.
Invents previs a la bombeta d'Edison miniatura|Fotografia molt ampliada d'un filament de bombeta de 200 watts Ja al 1800, Alessandro Volta inventà la Pila Voltaica, que és la precursora a la bateria moderna i va permetre generar electricitat contínuament per primer cop. Va ser el primer pas cap a la il·luminació elèctrica.
Tan sols 9 anys després, Humphry Davi connectà piles voltaiques a elèctrodes de carbó i va aconseguir produir un arc de llum brillant entre dues varilles de carboni. Això va donar lloc a la primer làmpada elèctrica de la història: la làmpada d'arc. No obstant, aquest invent era poc pràctic per a la vida quotidiana, ja que la seva llum era massa potent per als interiors i es fonia ràpidament.
Al 1840, Warren de la Rue va fer una primera bombeta utilitzant un filament de platí, enlloc del coure que va fer servir Edison. Però, tot i ser una bombeta molt eficient (més que la de Edison), el cost elevat del platí va evitar la seva comercialització massiva.
El 1845 el nord-americà John Wellington inventà una làmpada incandescent que resultà ser de massa curta durada.
El 1860, l'anglès Joseph Swan reprengué la recerca amb un filament de carboni, emplaçat dins d'un recipient de vidre, però el problema seguí sent el mateix: el buit creat dins la bombeta resultava insuficient i el filament es cremava en pocs minuts. Aquesta invenció va permetre resoldre el problema de la divisió de la llum elèctrica, tal com era descrit en aquella època, i que consistia en la impossibilitat de tenir encesos alhora diversos punts de llum en un únic circuit.
Parts d'una bombeta Una bombeta elèctrica és una font de llum que està formada pel cos de vidre o plàstic, un culot metàl·lic i un filament també metàl·lic, com a resum general: El vidre o plàstic pot ser de diferents colors per a filtrar els colors. El culot fa de contacte amb el dispositiu que administra el corrent d'alimentació. El culot consta d'un nucli i una vora, també anomenats pols positiu i negatiu. El filament és un fil prim, habitualment de tungstè. En passar-hi el corrent, la resistència del material en provoca l'escalfament. L'elevada temperatura del filament fa que aquest emeti energia en forma d'irradiació de calor segons la llei de Joule. Aquesta irradiació apareix en tot l'espectre electromagnètic, del qual els éssers humans només n'aprofiten l'espectre visible per a veure-hi.
231x231px Embolcall, ampolla de vidre o bulb. Gas inert. (Comunament: Argó). Filament de tungstè. Fil de contacte (va al peu, a l'extrem del casquet). Fil de contacte (va a la rosca del casquet). Filferro(s) de subjecció i dissipació de calor del filament. Conducte de refrigeració i suport intern del filament. Base de contacte. Casquet metàl·lic. Aïllament elèctric. Peu de contacte elèctric. Consta d'un filament de tungstè molt fi, tancat en un bulb de vidre en la qual s'ha fet el buit, o s'ha emplenat amb un gas inert, per a evitar que el filament es volatilitzi per les altes temperatures que aconsegueix. Es completa amb un casquet metàl·lic, en el qual s'hi troben les connexions elèctriques.
El bulb varia de grandària proporcionalment a la potència de la bombeta, ja que la temperatura del filament és molt alta i, en augmentar la potència i el despreniment de calor, és necessari augmentar la superfície de dissipació de calor.
Inicialment a l'interior del bulb s'hi feia el buit. Actualment el bulb està farcit d'algun gas noble (normalment criptó o argó) que impedeix la combustió del filament.
Les dades bàsiques d'una làmpada són el voltatge nominal, (respectar sempre en cas de substitució de làmpades), la potència i el tipus i mida del casquet metàl·lic.
El casquet serveix per a fixar la bombeta en un llum per mitjà d'una rosca (anomenada rosca Edison) o un casquet de baioneta. En la major part del món, els casquets de rosca per a bombetes de potències mitjanes es designen amb el codi de rosques Edison E-27, representant aquest número el diàmetre en mil·límetres de la seva rosca. És també molt freqüent una talla menor de rosca, l'anomenada E-14 per a potències menors, o rosca Mignon, i l'anomenada Goliath, E-40, reservada per a bombetes de gran potència.
En països com França o el Regne Unit, està o ha estat en ús per a servei regular durant molts anys, el casquet de baioneta en les seves versions de doble contacte, tant de pas ample (B22d o B-22d) similar en grandària a l'E-27 i adequat per a bombetes estàndard, com l'estret (BA15d o BA-15d), equivalent a l'E-14 i, per tant, més indicat per a bombetes de petita grandària, com ara del tipus vela, esfèriques, miniatura i decoratives. Aquesta classe de casquet deriva directament de l'originalment ideat per Swan, existint també versions d'un sol contacte, tant en els diàmetres abans esmentats com en passos més estrets, com ara el BA-10 o el BA-5, de 10 i 5 mm de diàmetre respectivament.
A Amèrica del Nord existeixen altres tipus de casquet normalitzats, si bé tots són de la mena de rosca derivats de l'original d'Edison. Hi ha, principalment, l'E-26, que és exactament el primitiu que Thomas Alva va crear, que manté les seves mesures i pas de rosca. L'E-27 hi és totalment compatible, i tots dos s'apliquen a llums estàndard d'ús normal. Per als llums petits, als Estats Units utilitzen un casquet similar al Mignon, si bé és una mica més estret; és l'E-12, conegut també com Candelabra, amb un diàmetre de 12 mm. Al seu torn, hi ha un altre format intermedi que procedeix del Japó, l'E-17 o Intermediate, amb un diàmetre de 17 mm i aplicable a llums de petita i mitjana grandària. Com a curiositat, cal citar que a Espanya és corrent trobar tals grandàries de casquet en els llums que porten algunes garlandes nadalenques, les quals, com és natural, estan proveïdes dels corresponents portalàmpades, que, d'una altra forma, són pràcticament impossibles de trobar en aquest mercat.
Per a llums de gran potència, a Amèrica del Nord s'utilitza un casquet equivalent a l'E-40 europeu, encara que amb un mil·límetre menys de calibre, per la qual cosa es denomina E-39, encara que es coneix popularment com Mogul. Hi ha molts altres formats de casquet per a llums incandescents i de descàrrega, sobretot quant a aplicacions especials, si bé el format de rosca Edison o baioneta Swan, en els seus diferents formats, són els més populars per a usos normals.
Bombetes de baix consum miniatura|Llum fluorescent de baix consum (CFL) Les bombetes de baix consum, làmpades fluorescents compactes (CFL), utilitzen la tecnologia dels fluorescents per a generar llum amb un millor rendiment energètic que les bombetes d'incandescència,Valeur, Bernard, Berberan-Santos, Mario (2012). Molecular Fluorescence: Principles and Applications. Wiley-VCH. . p. 64 però amb una aparença de bombeta. Algunes de les bombetes de baix consum, incorporen a més una rosca compatible amb la de les bombetes d'incandescència.
La potència lumínica de les bombetes se sol expressar en wattsResolución nº 7 de la 9a reunión de la CGPM (1948): Definición de las unidades en vigor . Definición de las unidades en vigor (i el flux lluminós en lumens). Les bombetes de baix consum generen la mateixa llum que les bombetes d'incandescència amb menys consum, malgrat que durant l'arrancada el consum és molt més alt del que consta en funcionament real.
La potència consumida per les bombetes d'incandescència domèstiques sol variar entre els 40 W (poca llum) fins a 100 W (més llum), mentre que les de baix consum consumeixen només entre 7 i 23 W i fan la mateixa llum que les d'incandescència.
Altres tipus de bombetes Per a la il·luminació de vies públiques, se solen utilitzar altres tipus de bombetes. Totes elles es poden considerar de baix consum; Bombetes de vapor de sodi de baixa pressió (VSBP) (menor consum) Bombetes de vapor de sodi d'alta pressió (VSAP) o de mercuri (major consum)
Làmpada halògena
Un perfeccionament del llum d'incandescència és el llum halogen, basat en el mateix principi, però amb diverses millores que aconsegueixen un rendiment lluminós una mica millor i també un relatiu millor rendiment de color.
Les proves maza El 1927 es van realitzar a Hollywood un seguit de proves per incorporar la il·luminació incandescent, o de tungstè, a la indústria cinematogràfica. Aquestes proves es van realitzar per la necessitat de trobar una il·luminació que funciones amb les pel·lícules pancromàtiques, que s'estaven popularitzant al moment.Bordwell, David. El cine de Hollywood. Estilo cinematográfico y modo de producción hasta 1960. Ediciones Piadós Ibérica, 1997, p. 327. ISBN 84-493-0129-7.
Abans de les proves es feien servir làmpades de vapor de mercuri o làmapades d'arc. Les primeres il·luminaven amb una llum blava i verda, la qual cosa fins llavors havia estat suficient ja que les pel·lícules ortocromàtiques que s'utilitzaven només eren sensibles als tons blaus i violetes. Però amb l'arribada de la pel·lícula pancromàtica, sensible a tota la gamma cromàtica, es van haver de buscar alternatives com la il·luminació incandescent o de tungstè.Revault d'Allonnes, Fabrice. La luz en el cine. Cátedra, 2003, p. 44-45-46. ISBN 978-84-376-2077-0.
Història miniatura|La bombeta incandescent, anomenada “bombeta centenària”
El 1848 el nord-americà John Wellington va inventar un llum incandescent que va resultar de massa curta durada. El 1860, l'anglès Joseph Swan va reprendre la investigació amb un filament de carboni, emplaçat dins d'un recipient de vidre, però el problema va continuar sent el mateix: el buit creat a la bombeta resultava insuficient i el filament es cremava en pocs minuts. Aquesta invenció va permetre resoldre el problema de la divisió de la llum elèctrica, tal com era descrita en aquella època, i que consistia en la impossibilitat de tenir encesos alhora diversos punts de llum en un únic circuit.
Joseph Wilson Swan va rebre la patent britànica per al seu dispositiu el 1879, al voltant d'un any abans que Thomas Alva Edison. Swan va comunicar l'èxit a la Societat Química de Newcastle (Newcastle Chemical Society), i en una conferència el febrer de 1879, va mostrar un llum funcionant. Al començament d'aquell any va començar a instal·lar bombetes a llars i senyals a Anglaterra. El 1881 va crear la seva pròpia companyia, The Swan Electric Light Company, i va començar la producció comercial. Thomas Alva Edison va ser el primer a patentar una bombeta incandescent de filament de carboni, viable fora dels laboratoris, és a dir, comercialment viable.(en anglès) «Lamp Inventors 1880-1940:Carbon Filament Incandescent» National Museum of American History. Consultat el 21 de març de 2013. La va patentar el 27 de gener de 1880 (núm. 285.898).
Anteriorment, altres inventors havien desenvolupat models que funcionaven en laboratori, incloent-hi a Henry Woodward, Mathew Evans, James Bowman Lindsay, William Sawyer i Warren de la Rue.