Qin Shi Huangdi (259 aC - 210 aC) va ser el fundador de la dinastia Qin (秦朝) i el primer emperador de la Xina. El seu nom de jove era Zheng. Tots dos noms "Qin Shi Huangdi" (秦始皇帝) i "Qin Shi Huang" (秦始皇) figuren als Shiji (Documents històrics) escrit per Sima Qian.El nom més llarg "Qin Shi Huang-di" (秦始皇帝) apareix primer en el capítol 5. Vegeu Records of the Grand Historian, capítol 5.Tot i que el nom més curt "Qin Shi Huang" (秦始皇) era el nom del capítol 6 (秦始皇本纪). Vegeu Records of the Grand Historian Chapter 6.
Als 13 anys va heretar el regnat de Qin i a l'edat de 39 anys (221 aC) ja havia conquerit i unificat, per primer cop a la història, els diversos regnes combatents en un sol imperi. Un cop acabada la conquesta va engegar moltes reformes. Va unificar els sistemes de mesura i pes, va estandarditzar els caràcters usats en l'escriptura, va redistribuir les terres entre els camperols, va fer grans trasllats de població per a evitar revoltes, va fer construir la primera Gran Muralla. En definitiva va acabar amb el sistema feudal anterior i va crear les bases del sistema imperial que regiria la Xina durant 2.000 anys.
L'obra més gegantina que va emprendre va ser la construcció de la seva tomba, de la qual avui ens resta l'exèrcit de guerrers de terracota. L'esforç necessari per a tantes reformes i obres va fer que el poble es revoltés contra ell, acabant la dinastia Qin al caure ell i donant lloc a una nova dinastia, la dels Han.
Controvèrsia sobre el naixement Zheng va néixer a Handan (邯郸), la capital de l'estat enemic de Zhao. Era el fill de Zichu, un príncep de la casa reial de Qin que va ser un ostatge de l'estat de Zhao sota un acord entre els estats de Qin i Zhao. Zichu, posteriorment, després de diverses aventures, va poder tornar a l'estat de Qin amb l'ajuda d'un ric mercader anomenat Lu Buwei, i se les va arreglar per ascendir al tron de Qin, convertint Lu Buwei en el canceller, el primer ministre de Qin. Zichu és conegut pòstumament com el rei Zhuangxiang de Qin. Segons una història molt estesa, Zheng no era realment el fill de Zichu, sinó el fill del mercader Lu Buwei. Aquesta història va sorgir perquè la mare de Zheng havia estat originalment una concubina de Lu Buwei abans que aquest li oferís al seu bon amic Zichu poc abans del naixement de Zheng. Tanmateix, la història és dubtosa, ja que els confucians haurien trobat més fàcil denunciar a un governant producte d'un naixement il·legítim.
Un ric comerciant en l'estat de Han, anomenat Lu Buwei, es va reunir amb el mestre Yiren (公子异人). Les habilitats polítiques de Lu Buwei van ajudar Yiren Zhuangxiang a convertir-se en el rei de Qin.Ren, Changhong; Wu, Jingyu (2000). Rise and Fall of Qin Dynasty. Asiapac Books Pte Ltd. , 9789812291721. D'aquesta manera, el rei Zhuangxiang de Qin va ser un príncep de sang Qin, que va establir la seva residència a la cort de Zhao com a ostatge per garantir un armistici entre els dos estats.Huang, Ray. China: A Macro History Edition: 2, revised. (1987). M.E. Sharpe publishing. , 9781563247309. pg 32.
Segons els registres del Shiji de Sima Qian, Zhao Zheng, el primer emperador, va néixer el 259 aC, i era el fill gran del rei Zhuangxiang de Qin.Records of the Grand Historian: Qin Dynasty, en una traducció anglesa (1996). Ssu-Ma, Ch'ien. Sima, Qian. TRaducció de Burton Watson. Edition: 3, reissue, revisada. Columbia: University Press, p. 35 i 59, , 9780231081696. King Zhaoxiang va conèixer una concubina que pertanyia a Lu Buwei, i amb ella va tenir el fill que seria el primer emperador. En néixer, se li va donar el nom de Zheng (政). Com Zheng va néixer a Handan, capital de l'estat enemic de Zhao (赵), va rebre el nom de Zhao Zheng; els avantpassats Zhao Zheng es diu que provenen de la província de Gansu.
Segons el Shiji, durant la dinastia següent, obertament hostil a Qin Shi Huang, es deia que el primer emperador no era el fill real del rei Zhaoxiang. En el moment que Lu Buwei va presentar una ballarina, Zhao Ji (赵姬, o la concubina de Zhao), a Zhuangxiang, el futur rei de Qin, la noia era la concubina de Lu Buwei i ja estava embarassada. D'acord amb els textos traduïts de la publicació Annals de Lu Buwei, la dona va donar a llum al futur emperador a Handan l'any 259 aC, en el primer mes dels 48 anys del rei Zhaoxiang.Lü, Buwei. Traducció de John Knoblock. Riegel, Jeffrey. The Annals of Lü Buwei: Lü Shi Chun Qiu, un estudi i una traducció completa, 2000. Stanford University Press. , 9780804733540. Hi va haver una certa incoherència entre la data de naixement i la teoria que Lu Buwei era el veritable pare del primer emperador. Segons l'opinió d'alguns experts, la durada de l'embaràs va ser irregular, amb una durada d'un any complet, la qual cosa és impossible, d'acord amb la medicina moderna. La idea que l'emperador era un fill il·legítim s'afegia a l'opinió negativa que d'ell es va tenir en la major part dels últims 2000 anys. No obstant això, avui en dia existeix un gran escepticisme entre els estudiosos sobre aquestes informacions donades per Sima Qian. Els professors John Knoblock i Jeffrey Riegel, en la seva traducció dels Annals de primavera i tardor de Lu Buwei, consideren la història "manifestament falsa, destinada a difamar a Lu i posar en dubte el llinatge del primer emperador"."The Annals of Lü Buwei, traducció a l'anglès de John Knoblock i Jeffrey Riegel. Stanford University Press, 2001, p. 9]
Ascens al poder
miniatura|Els Regnes Combatents cap al 350 aC En el moment del naixement del jove Zheng, la Xina estava dividida entre diversos estats feudals que estaven en guerra. Aquest període de la història Xina és denominat com el període dels Regnes Combatents. La lluita entre ells era extremadament ferotge, i cap al 260 aC només quedaven uns pocs regnes amb capacitat de lluita, ja que la resta havien estat conquerits i annexionats; de tots ell, l'Estat de Qin, on va néixer Zheng, era el més poderós. Estava governat sota la filosofia del legalisme i des dels seus inicis els afers militars eren una prioritat.
L'any 246 aC, quan el rei Zhuangxiang de Qin va morir després d'un breu regnat de només tres anys, va ser succeït al tron pel seu fill de 13 anys. En aquell moment, Zhao Zheng encara era jove, així que Lü Buwei va actuar com a primer ministre regent de l'estat de Qin, que encara estava fent la guerra contra els altres sis estats veïns. Va ser rei a l'empara d'un regent, Lü Buwei
Cheng Jiao, senyor de Chang'an i germà legítim de Zhao Zheng, quan aquest va heretar el tron es va rebel·lar a Tunliu i es va rendir a l'estat de Zhao. Daoxiang de Zhao li va concedir el territori de Rao però l'any 239 aC, les forces Qin van ocupar Rao i van matar Chengjiao juntament amb els seus servidors i familiars.
El 235 aC Zhao Zheng va assumir tot el poder després que Lü Buwei fos desterrat i es va suïcidar per la seva participació en un escàndol amb la reina vídua Zhao.
Guerres d'unificació de Qin
miniatura|Guerres d'unificació de Qin Qin Shi Huangdi va continuar amb la tradició d'atacar de manera tenaç i defensar els estats feudals, esquivant el famós intent d'assassinat del rei Jing Ke, en una sèrie de campanyes militars contra els altres estats: Han, el més petit dels set estats, va ser conquistat en 230 aC. El rei Wei Jia va rendir Wei a Qin en 225 aC després que el general Wang Ben desviés el riu Groc cap a Daliang, destruint la capital en una riuada,
El 228 aC va capturar al rei Youmiu de Zhao, conquerint l'estat, però el seu germanastre Jia va crear Dai dels romanents de l'estat. L'any 227 aC, amb les tropes Qin a la frontera de Yan després del col·lapse de Zhao, el príncep hereu Dan va enviar Jing Ke amb l'esperança d'acabar amb l'amenaça Qin però l'assassí va morir a Xianyang en l'intent a mans de Qin Shi Huangdi. Sorprès i enfurismat, el rei de Qin va demanar a Wang Jian que destruís Yan, que va aixafar l'exèrcit Yan i els reforços de Dai al riu Yi. Wang Jian i el seu fill Wang Ben van capturar la capital Ji en 226 aC i el rei Ji Xi va fugir a la península de Liaodong. Li Xin va perseguir els Yan en retirada fins al riu Yan, on va destruir la major part de l'exèrcit. Més tard, el rei Xi va ordenar l'execució del príncep hereu Dan i va enviar el cap del seu fill a Qin com a "apologia" per l'intent d'assassinat. Qin va acceptar la "disculpa" i no va atacar Yan durant els tres anys següents.
En 224 aC Wang Jian va atacar Chu amb 600.000 homes i va derrotar l'exèrcit Chu a Pingyu, ocupant les ciutats fins que en 223 aC va capturar al rei Fu Chu i acabant amb la seva independència. L'any 222 aC, Liaodong va caure també i Wang Ben va atacar Dai capturant Jia de Zhao en 222 aC, i des d'allà, derrotant l'últim estat xinès independent, l'estat de Qi l'any 221 aC. Llavors, en aquell mateix any, a l'edat de 38 anys, el rei de Qin es va proclamar com el primer emperador de la Xina. va assolir el control de tota la Xina. Els territoris annexionats per Qin van esdevenir la pàtria de la nació xinesa i van formar la base de la dinastia Qin.
Emperador de la xina Després de conquerir els altres sis regnes xinesos de Han, Zhao, Wei, Chu, Yan i Qi a les Guerres d'unificació de Qin, Qin Shi Huangdi va dirigir la seva atenció contra les tribus xiongnu del nord i l'oest i als pobles Yue del que ara és el sud de la Xina, l'emperador Qin Shi Huangdi va enviar cinc expedicions militars contra la regió des del 221 aC fins derrotar els Yue l'any 214 aC.
Campanya contra els Xiongnu Mentre la Xina s'unificava sota la dinastia Qin, els xiongnu van esdevenir una força a tenir en compte. Creient que els xiongnu eren una amenaça, ja que havien assaltat repetidament terres xineses abans, l'emperador Qin Shi Huangdi i el seu general Meng Tian van llançar un atac preventiu contra els xiongnu amb la intenció d'expandir el seu imperi i els va expulsar del desert de l'Ordos el 214 aC quan estaven governats pel chan-yu Touman. L'emperador van unificar les muralles dels antics regnes i les van ampliar des del 215 aC creant la Gran Muralla Xinesa per protegir Xina dels nòmades, i a la regió es va establir l'agricultura, tanmateix, els camperols locals estaven descontents i més tard es van revoltar.
Campanya contra els Baiyue miniatura|Màxima extensió de Qin, cap al 210 aC. El 214 aC, Qin Shi Huangdi va assegurar les seves fronteres al nord amb uns 100.000 homes i va enviar la majoria de les seves tropes, uns 500.000 homes, a conquerir el territori al sud, que estava habitat pels pobles baiyue. Abans de les campanyes que van sotmetre els antics territoris Zhou, els baiyue havien aconseguit posseir gran part de Sichuan al sud-oest. L'exèrcit Qin no estava familiaritzat amb el terreny selvàtic i va ser derrotat per les tàctiques de guerrilla de les tribus del sud perdent més de 100.000 homes, però va aconseguir construir el canal de Lingqu per abastir i reforçar les seves tropes en un segon atac al sud. Aprofitant aquests guanys, els exèrcits Qin van conquerir les terres costaneres que envoltaven Guangzhou i van prendre les províncies de Fuzhou i Guilin. Després d'aquestes victòries al sud, Qin Shi Huang va traslladar més de 100.000 presoners i exiliats per colonitzar la zona recentment conquerida.
Obra de govern El 221 aC va ordenar cremar totes les obres escrites indesitjables però fent excepció dels llibres sobre medicina, agricultura i història.
Per evitar l'anarquia de l'anterior període dels Estats Combatents, Qin Shi Huang, amb el suport del seu primer ministre Li Si, abolí completament el feudalisme. El que van fer és dividir l'imperi en 36 províncies dirigides cadascuna per tres governadors: un civil, un altre militar, i un últim que feia de mitjancer entre els altres dos. Cadascun d'ells era nomenat per l'emperador i podia ser destituït per ell. El governador civil era traslladat a una nova província cada pocs anys per prevenir que acumulés massa poder.