Els pésics (llatí: Pesicoe) eren una fracció dels asturs transmontans d'origen cèltic. El territori dels pésics ocupava el sector centre-occidental del litoral asturià: des de la base oriental del Cap de Peñas, fins al límit occidental de Valdés i per l'interior fins a les crestes de la Serralada Cantàbrica ocupant, també, el marge esquerre del Nalón.
En textos d'èpoques posteriors, i , es parla dels pésics com habitants de la vall del Narcea. Aquesta reducció del seu territori podria ser explicada per l'origen del nom d'aquest poble (paesici del llatí pasco = pasturar) que podria significar "pastors". Aquest poble es dedicaria a un pasturatge transhumant a l'estil d'alguns ramaders alpins o escandinaus i en la península entre els vaqueiros de alzada asturians. Si això fora així, l'avanç de les terres de cultiu i de la propietat privada, propiciades pels romans, empenyerien als pésics cap als ports de muntanya.
Història La parròquia asturiana de Pravia és considerada com la Flavium Avia que nomena Vespasià i que va ser capital dels pésics. El rei Silo (sisè rei de la monarquia asturiana, mort en 783) era d'origen pésic i es creu que va poder ser aquest un dels motius que va tenir per a traslladar la capital des de Cangues d'Onís a Pravia.
Referències
Categoria:Àsturs