El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularització el 1803, el reialme dels prínceps-bisbes d'Espira. Va arribar a agafar terrenys dels estats actuals de Baden-Württemberg, Renània-Palatinat i fins i tot França.
Geografia El bisbat pertanyia al Cercle Electoral del Rin de Sacre Imperi Romanogermànic. Ocupava una àrea d'uns 1540 km²) a ambdós costats del Rin. Això inclou els pobles de Bruchsal, així com Deidesheim, Herxheim, i Lauterburg. Pels voltants de l'any 1800 tenia aproximadament 55.000 habitants.
Història Una diòcesi d'Espira ja va començar a existir, possiblement, entre el i el IV. Va ser per primera vegada mencionat en un document el 614. Fins al 748 va pertànyer a l'Arquebisbat de Trèveris, i des de llavors fins a la dissolució del Sacre Imperi, Espira va ser administrat per l'Arquebisbat de Magúncia.
La història del bisbat d'Espira comença a finals del , quan el bisbe d'Espira va rebre els dominis de Speyergau. Als segles i , el bisbat va anar rebent terrenys addicionals, alguns com a regals de l'emperador Otó I. El 1030 es va començar a construir la Catedral d'Espira, i el 1061 la catedral va ser beneïda. El 1086 l'emperador Enric IV li va donar al bisbat les parts que encara quedaven lliures de Speyergau.
Des de 1111 els ciutadans de la ciutat d'Espira van començar a perdre els lligams amb el bisbe com a governador, i el 1230 un alcalde va ser nomenat per primera vegada. El 1294 Espira va obtenir el títol de Ciutat Lliure Imperial. El bisbe es va instal·lar al palau de Udenheim el 1371. Als començaments del el bisbe Philipp Christoph von Sötern va ampliar el palau fent-lo la fortalesa de Philippsburg. Els prínceps-bisbes van regnar des d'allà del 1371 fins al 1723. A continuació la seu es va traslladar a Bruchsal.
Entre els anys 1681 i 1697, al final de la Guerra dels Nou Anys, part del bisbat del marge esquerre del Rin, va passar a ser administrat per França. Durant el 1801 i el 1802 els territoris restants d'aquesta banda del Rin van ser conquerits per les tropes revolucionàries. Les zones del banc esquerre del riu van passar al Marcgraviat de Baden.
D'aquesta manera, els poders del bisbe d'Espira van ser cancel·lats, així com el bisbat, que es va secularitzar i va continuar amb el nom de Diòcesis d'Espira.
Prínceps-Bisbes d'Espira miniatura|Catedral d'Espira
miniatura|Palau dels bisbes de Bruchsal
miniatura|Escut del Bisbat d'Espira del 1605
miniatura|Mapa del bisbat a l'edat mitjana
miniatura|La diòcesi actual
Aquí hi ha una llista dels prínceps-bisbes d'Espira, totes les persones que posseïen aquest càrrec tenien el màxim poder eclesiàstic i executiu.
NomComençamentFinalJesse d'Speiraprox. 346 Hildericus episcopusaprox. 613 Atanasius610650Principius650659Dragobodo659700Otto d'Speyer700709Siegwin I 709725Luido 725743David 743760Basinus 760775Siegwin II 775802Otto I d'Speyer 802810Fraido 810814Benedikt814828/830Bertin o Hertinus828/830845/846Gebhard I 845/847880Goddank881895/898Einhard o Eginhard895/898913Bernhard914922Amalrich913/923943Reginwalt I o Reginhard943/944950Gottfried I 950960Otgar960970Balderich970987Ruprecht9871004Walter10041031Siegfried I10311032Reinher o Reginher 10321033Reginhard II de Dillingen,Reginhard II/Reginbald segons Gumbert va ser l'arquitecte de la Catedral d'Espira. o Reginbald10331039Sigbodo I o Siegbodo10391051Arnold I de Falkenberg10511056Konrad I10561060Eginhard II de Katzenelnbogen10601067Heinrich de Scharfenberg10671072/1073Rüdiger Hutzmann o Hußmann10731090Johann I de Kraichgau 10901104Gebhard II d'Urach11051107 († 1110)Bruno de Saarbrücken11071123Arnold II de Leiningen11241126Siegfried II de Wolfsölden11271146Günther de Henneberg11461161Ulrich I de Dürrmenz11611163Gottfried II 11641167Rabodo de Lobdaburg11671176Konrad II11761178Ulrich II de Rechberg 11781187Otto II de Henneberg11871200Konrad III de Scharfenberg12001224Beringer de Entringen 12241232Konrad IV de Dahn12331236Konrad V d'Eberstein12371245Heinrich II de Leiningen 12451272Friedrich de Bolanden 12721302Sigibodo de Lichtenberg o Siegbodo13021314Emich de Leiningen o Emicho 13141328Berthold de Bucheck 13281328Walram de Veldenz 13281336Baldwin, Arquibisbe de Trèveris (només com a príncep)13321336Gerhard d'Ehrenberg 13361363Lambert de Born o Brunn13641371Adolf I de Nassau 13711388Nikolaus I de Wiesbaden13881396Raban de Helmstatt13961438Reinhard de Helmstatt14381456Siegfried III de Venningen14561459Johann II Nix de Hoheneck14591464Matthias de Rammingen 14641478Ludwig de Helmstädt14781504Philipp I de Rosenberg15041513Georg, Comte Palatí del Rin 15131529Philipp II de Flörsheim15291552Rudolf de Frankenstein 15521560Marquard de Hattstein15601581Eberhard de Dienheim 15811610Philipp Christoph de Sötern 16101652Lothar Friedrich de Metternich16521675Johann Hugo de Orsbeck 16751711Heinrich Hartard de Rollingen17111719Hugo Damian de SchönbornHugo Damian de Schönborn va traslladar la seu del bisbat a Bruchsal.17191743Franz Christoph de Hutten17431770Damian August Philipp Karl de Limburg-Stirum17701797Philipp Franz Wilderich of Walderdorf 18011802 († 1810)Càrrec vacant18021818Secularització i divisió del bisbatEl bisbat va ser secularitzat el 1803 pels francesos i amb el Rin com a frontera. Els territoris es van dividier entre França i el Marcgraviat de Baden.1803
Referències
E Categoria:Geografia històrica de Renània-Palatinat Categoria:Geografia històrica de Baden-Württemberg Categoria:Espira (Speyer)