Lalfabet suec és la variant de l'alfabet llatí usat per a escriure la llengua sueca. És un element bàsic del sistema d'escriptura llatina, utilitzat per a la llengua sueca, i que consisteix en l'alfabet llatí bàsic modern de 26 lletres ( . Conté 20 consonants i 9 vocals ( ). L'alfabet llatí va ser portat a Suècia juntament amb la cristianització de la població, tot i que les runes van continuar en ús durant els primers segles del cristianisme, fins i tot amb finalitats eclesiàstiques, malgrat la seva relació tradicional amb la religió nòrdica antiga . Les runes van patir una "llatinització" parcial a l'edat mitjana, quan l'alfabet llatí va ser completament acceptat com a sistema d'escriptura sueca, però les runes encara existien, sobretot al camp, fins al segle XVIII, i es van utilitzar decorativament fins a mitjans del segle XIX.
L'alfabet suec és el següent:
Aa, Bb, Cc, Dd, Ee, Ff, Gg, Hh, Ii, Jj, Kk, Ll, Mm, Nn, Oo, Pp, Qq, Rr, Ss, Tt, Uu, Vv, Ww, Xx, Yy, Zz, Åå, Ää, Öö
A més de les 26 lletres de l'alfabet llatí bàsic ISO, de la A a la Z, l'alfabet suec inclou Å, Ä i Ö al final. Són lletres diferents en suec i s'ordenen per Swedish: A Comprehensive Grammar by Philip Holmes and Ian Hinchliffe; section 12.1.3
Referències
Suec Categoria:Suec