Cameles (, en francès Camélas) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 428 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord, que inclou el nucli epònim i els vilatges de Polig i Vallcrosa.
Etimologia Segons Joan CorominesCoromines, 1995. el topònim Cameles prové de Camēlas, plural de Camēl(l)us, camell. Es tractaria d'un ús metafòric, a partir del fet que la serra darrere del poble de Cameles, la de Sant Martí de la Roca, que té dues moles seguides, com si fossin els geps d'un camell.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Cameles en el Rosselló Localització i característiques generals del terme El terme comunal de Cameles, de 127.200 hectàrees d'extensió, és situatCameles a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a l'extrem nord de la subcomarca dels Aspres, en una zona de relleu muntanyós i trencat, cobert de boscs i de garrigues, llevat de l'extrem nord, que ja és dins de la subcomarca del Riberal de la Tet. És un terme allargassat i esbiaixat de sud-oest a nord-est, que té els seus punts més elevats al sud-oest, en el cor dels Aspres i els més planers al nord-est, al Riberal. De fet, tot el sector nord-est del terme de Cameles -aproximadament una cinquena part- pertany al Riberal.
A més del poble de Cameles, el seu terme comunal comprèn els pobles de Polig i de Vallcrosa. El terme és drenat per la riera de Castellnou, termenal amb aquest municipi, i la riera de les Illes, termenal amb el de Queixàs, i és accidentat per la muntanya de Sant Martí (522 m alt), on hi ha l'ermita de Sant Martí de la Roca.
El terme de Cameles és en part està delimitat de forma arbitrària, seguint les antigues propietats rurals, però en bastants trams hi ha accidents geogràfics que en marquen la divisòria. És el cas de l'extrem nord de la comuna, on el límit amb Sant Feliu d'Amunt, des de ran del Mas Planell fins a 850 metres al sud-est és marcat pel Rec de Perpinyà. Tot seguit, se'n separa cap al sud-oest, segueix pocs metres el Còrrec de Montou, fins que arriba a la Carretera de Millars (D612); la carretera fa de termenal a penes 650 metres, i se'n separa per anar cap al nord-est, on segueix un termenal arbitrari adaptat a les possessions agrícoles, fins que arriba al Rec o Ribera de Castellnou. Aquest curs d'aigua és el punt on es troben Cameles, Sant Feliu d'Amunt i Castellnou dels Aspres, a 113,9 m alt, punt de menys altitud del terme.
A partir d'aquest punt, a l'extrem nord-est del terme de Cameles, el Rec o Ribera de Castellnou fa de termenal oriental de la comuna fins a la zona dels Clots, ja al sud-est del terme de Cameles, al sud del Mas d'en Fèlix. Quan abandona la llera del riu, s'enfila cap al sud-oest, puja a la Serra del Còrrec, segueix un breu tram del Còrrec d'en Martí, torna a pujar a la branca de migdia de la mateix serra, i davalla cap al sud-est, passant a l'est del Mas d'en Julià, i baixa fins al Còrrec de la Font de París, que segueix aigües amunt, cap a ponent, uns 250 metres, i se'n torna a apartar cap al sud-oest, en línia recta, fins a un piló termenal, es desvia una mica més cap al sud fins a un altre piló (tot aquest tram sense seguit cap accident geogràfic), i continua cap al sud-oest fins que troba el Camí de Fontcoberta, o Camí Vell de la Muntanya (ara, carretera D48). En aquesta carretera s'assoleix la màxima elevació del terme de Cameles, a 420 m alt. Aquest camí, sinuós, defineix tot el límit meridional de la comuna de Cameles, sempre termenal amb Castellnou dels Aspres, fins, en el seu extrem sud-oest, troba el triterme d'aquestes dues comunes amb la de Queixàs.
El termenal sud-oest, amb Queixàs és definit íntegrament pel curs del Còrrec de les Burgueres i després de la Ribera de Sant Julià, continuïtat del còrrec esmentat, fins a un nou tritermenal, ara entre Cameles, Queixàs i Corbera. Des d'aquest indret, el límit de la comuna de Cameles s'adreça cap al nord-est seguint la carena de la Serra de la Solana d'en Tuixagues fins al Roc d'en Ferrer, després la Serra de Cantallop, que enllaça amb el Serrat del Poll, on hi ha el termenal de Cameles, Corbera i Corbera la Cabana. Tot seguit va a cercar la Muntanya de la Caixeta, on hi havia el Dolmen del Còrrec de Montou, ara destruït, gira cap al nord-oest pel Serrat de Montou, fins al Montou, pràcticament al damunt de la Cova de Montou, on gira cap al nord-est, passa pel lloc on es troba actualment el dolmen de la Caixeta, i davalla pel coster nord-est de la muntanya cap a la carretera D615, la Ruta de Corbera, just després de travessar el Rec de Tuïr. El termenal amb Corbera la Cabana està marcat per dos canals d'irrigació: l'Agulla de l'Ull del Mas Nou i l'Agulló d'en Maria, fins que aquest arriba al Camí Ral, al lloc on es troben els termes de Cameles, Corbera la Cabana i Millars. El Camí Ral fa de termenal amb Millars entre aquest punt i, 420 metres al nord-est, el punt on es troben Millars, Cameles i Sant Feliu d'Amunt, on ha començat aquesta descripció.
Termes municipals limítrofs:
El vilatge de Cameles miniatura|esquerra|Cameles en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) El poble, situat a 332 m alt, és format al voltant del Castell de Cameles, esmentat el , l'església parroquial de Sant Fruitós i el seu cementiri, i la cellera que es creà en aquest lloc. L'església és a l'extrem nord d'aquest recinte antic. El poble vell a penes tenia inicialment quatre carrers, en els quals es trobaven totes les cases del nucli urbà. Els darrers decennis han anat apareixent noves cases aïllades, en els entorns del poble (al nord del poble antic, al voltant del cementiri actual, al sud i sud-est del mateix poble, a prop del Mas Vidal, etc), que n'han incrementat lleugerament la població.
És el lloc d'origen de la família vescomtal de Castellnou. L'església parroquial de Sant Fruitós, d'origen preromànic, fou en gran part refeta el (conserva un portal romànic del ); hom ha descobert recentment unes pintures murals gòtiques amb escenes de la vida de Jesucrist. Conserva també els retaules gòtics de Santa Agnès, obra de Francesc Ferrer, deixeble de Pere Baró, de la fi del , i de Sant Nicolau (del Mestre del Rosselló, del començament del ). Llàtzer Tremulles esculpí el retaule de la Concepció (1644) i el retaule major de Sant Fruitós (1645).
La Casa del Comú La Casa del ComúMairie, en francès. de Cameles no es trobaLa Casa del Comú de Cameles en els ortofotomapes de l'IGN en cap dels tres pobles del terme, sinó a la zona més septentrional i plana del terme. És al Riberal, al lloc històricament conegut com a Pla del Perer del Duc, o la Ferreria, i actualment com a Mas de l'Esteve. És al nord-est de la cruïlla (punt rodó) de les carreteres D - 615 i D - 58, a prop i a migdia del Mas Tinyeres, molt a prop del Pla de l'Auxinell, del terme de Castellnou dels Aspres. S'hi ha desenvolupat també una petita urbanització, entre el Mas d'en Trilles, el Mas Tinyeres, el Mas de l'Esteve i la Casa del Comú. Com és lògic, en el Cadastre napoleònic del 1812 no apareix aquest petit nucli, però sí els masos de l'Esteve, del Peirer, el del Massot i els petits masos de Pere Peirer i de Josep Casanova, entre d'altres.
El vilatge de Polig miniatura|Polig en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Situat a menys d'un quilòmetre en línia recta de Cameles, Polig és situat al nord-nord-est del cap de la comuna i a uns 750 metres al sud-est de Vallcrosa. És a peu de la carretera D58, a mig camí del poble de Cameles des de la carretera general. Una mica al nord del poble és el lloc d'on surt cap a ponent la carretera local que mena a Vallcrosa. La carretera, abans d'arribar a Polig des del nord, hi fa un revolt tancat per salvar l'elevació en la qual es troba el poble.
El vilatge històric constava pràcticament només de dos carrers, un d'ells la mateixa carretera; modernament s'hi han obert tres carrers més, que acullen les noves edificacions que han eixamplat cap a l'est, l'oest i el nord una mica el poble vell.
El vilatge de Vallcrosa miniatura|esquerra|Vallcrosa de Baix en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) miniatura|Vallcrosa del Mig en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) El poble de Vallcrosa està situat a cosa d'1 quilòmetre i 200 metres al nord-nord-oest de Cameles i uns 750 metres al nord-oest de Polig. És a la vall del Còrrec de Vallcrosa, que poca abans d'arribar al vilatge ha canviat de direcció: de sud a nord per d'oest a est.
Tot i ser un poble petit, s'hi reconeixen tres veïnats: de llevant a ponent, Vallcrosa de Baix,Vallcrosa de Baix en els ortofotomapes de l'IGN Vallcrosa del MigVallcrosa del Mig en els ortofotomapes de l'IGN i Vallcrosa de Dalt,[ Vallcrosa de Dalt en els ortofotomapes de l'IGN] als quals, en els darrers anys, s'han anat afegint cases entremig. fins a formar una certa continuïtat urbana. El poble havia tingut l'església de Sant Miquel, actualment annexa a una casa particular. miniatura|centre|Vallcrosa de Dalt en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)
Sant Martí de la Roca miniatura|esquerra|Sant Martí de la Roca La capella de Sant Martí de la Roca està situada dalt de la muntanya del mateix nom, gairebé al centre del terme comunal. És aquesta la muntanya que, per la seva forma, justifica el topònim Cameles.
Santa Cecília de Rellà El poble de Rellà (Rilianum) és documentat des del 941, i la seva església de Santa Cecília, esmentada el 1344, probablement era anterior al 1300. Ha desaparegut tot vestigi, tant del poble com de l'església, i es desconeix el lloc on es trobava. El topònim es conserva en el Pla de Rellà, a l'extrem nord-est de la comuna, que s'estén pels termes comunals de Cameles i Castellnou, a banda i banda de la Ribera de Castellnou.
Els masos del terme El terme de Cameles era un terme amb força hàbitat dispers, tot i que en l'actualitat algun dels masos del terme són ja desapareguts o en ruïnes. Es conserven les edificacions rurals següents: el Casot, el Casot d'en Blanc, abans Mas Petit d'en Casanova, el Cortal, el Cortal de Baix, el Cortal de l'Esteve, el Cortal d'en Camó, el Cortal d'en Clotes, el Cortal d'en Llinars, el Cortal d'en Gat, o d'en Grau, el Cortal d'en Parent, la Ferreria, Mas Aubert, Mas Baus, Mas Bernada, abans Mas Petit d'en Peirer, Mas Bonafós, Mas Cató, Mas Clotes, abans Mas Petit de Cubrí, Mas Comes, Mas de Bellavista, Mas de Cubrí - Manjolet, abans Mas de Cubrí, Mas de la Fustera, Mas de la Mollera, Mas de l'Esteve, o dels Esteves, Mas del Fonollar, Mas de l'Oliver, Mas del Peirer, Mas del Poll, Mas del Sastre, Mas dels Clots, abans d'en Gil o del Peirer, Mas dels Clots (diferent de l'anterior), Mas dels Horts, Mas de n'Albi, Mas d'en Batlló, abans d'en Vallserra, Mas d'en Costa, Mas d'en Feliu, Mas d'en Fèlix, Mas d'en Garista, abans d'en Grau, Mas d'en Llinars, dos Mas d'en Parent diferents, Mas d'en Pere Martra, Mas d'en Perot, Mas d'en Pierrot, abans d'en Clotes, Mas d'en Ramonet, Mas d'en Torres, Mas d'en Trilles, abans d'en Massot o de la Massota, Mas d'en Vidal, Mas Fines, Mas Gran de l'Oliver, Mas Julià, Mas Mascle, Mas Morer, Mas Nou, Mas Pastor, abans Mas Petit d'en Brial, Mas Petit de l'Esteve, Mas Petit de l'Oliver, Mas Petit del Peirer, Mas Planelles, Mas Sobrequers, Mas Tinyeres, Mas Vila, el Molí, la Teuleria d'en Parent i la Torre.
Entre els masos en ruïnes, o ja desapareguts, es troben la Barraca d'en Poll, Can Peirer, el Cortal d'en Brial, el Cortal d'en Marçal, el Mas d'en Caselles Fonollar, el Mas d'en Julià, abans de n'Audet, Mas Petit del Marquès, Mas Petit d'en Brial i Mas Petit de Vigó.
Orografia