La morruda, auradeta o oradeta ( Diplodus puntazzo) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformesUNEP-WCMC Species Database The Taxonomicon freqüent a la Mediterrània.
Morfologia Pot arribar als 60 cm de llargària total. Aspecte molt semblant al sard però té la boca més aguda i protràctil (a més de ser petita i obliqua), i 10-12 bandes transversals negres, molt marcades. El cos és oval, alt i bastant comprimit lateralment. El cap és còncau i el tret més característic n'és el morro punxegut. Les aletes dorsal, anal i caudal tenen vores de color negre.La dorsal és única. Les pectorals són llargues i punxegudes. Les pelvianes i l'anal són curtes. La caudal és escotada. Els incisius es troben orientats cap endavant. És de color gris platejat amb una taca negra en el peduncle caudal. La caudal és de color negre.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000 Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. . Plana 178.
Reproducció És hermafrodita proteràndric. Es reprodueix durant la tardor. Els ous (que fan 85 mm) i les larves (1,7 mm quan es desclouen) són planctònics. Els alevins formen bancs i, a mesura que creixen, es tornen solitaris.FishBase
Alimentació Menja petits organismes bentònics animals (esponges, cnidaris, mol·luscs i gambes) i vegetals.
Hàbitat Viu a les costes rocalloses, sobre fons sorrencs i esculls, a poca profunditat (fins als 60 m de fondària). És fàcil observar-lo quan neda a mitjan aigua pels penya-segats.
Distribució geogràfica Es troba a les costes de l'Atlàntic oriental (des de la Mar Cantàbrica fins a Sierra Leone, Cap Verd i les Illes Canàries), de la mar Mediterrània i de la mar Negra. També a Sud-àfrica.
Costums És solitari amb els individus de la seua espècie, però és freqüent que acompanyi altres espàrids. Els joves són més costaners i gregaris que els adults.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 178.
Interès pesquer Es pesca amb tremalls, palangre, canya i amb fusell.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 179.
Observacions S'ha introduït a piscifactories, ja que és el sard que creix més ràpid després de l'etapa juvenil.
Referències
Bibliografia Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (editors) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa, SEI, París, i UNESCO, París. Vol. 2. Cetti, F. 1777. Anfibi e pesci di Sardegna. Vol. 3 of Storia naturale di Sardegna. Sassari. 1774-1777. Stor. natur. Sardegna, v. 3: 1-208, 5 pls. Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units, John Wiley and Sons. Any 1994 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres, Macdonald. Any 1985
Enllaços externs
BioLib
puntazzo