miniatura|Gran Creu de l'Ordre d'Isabel la Catòlica de la qual n'era posseïdor Manuel Angelon i Broquetas (Lleida, 25 d'abril del 1831 - Barcelona, 7 de maig del 1889) va ser un escriptor, dramaturg i periodista català.Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998; ; p. 45
Fill de Manuel Angelon i de Bàrbara Broquetas i Duran, natural de Barcelona. Casat amb Adela Coll. Estudià dret a Barcelona i a Madrid, però mai fou advocat. Treballà, això sí, de secretari i administrador d'importants societats financeres, com ara el Foment de l'Eixample.
Com a dramaturg, Angelon figura entre els fundadors del teatre català modern. Les seves obres constitueixen un repertori acolorit i brillant, amb voluntat exemplar i moralitzadora. Entre altres va escriure la sarsuela Setze jutges el 1858, que va merèixer l'aplaudiment del públic durant quasi 50 anys. Va escriure diverses novel·les tant històriques, socials, com polítiques; i de fet és considerat com el primer escriptor dels drames romàntics en llengua catalana per la novel·la La verge de les Mercès (1856). Aquesta obra i els contactes que mantenia amb el felibrisme occità situen Manuel Angelon dins del moviment cultural de la renaixença catalana.
Obres A més va escriure: La Verge de les Mercès, drama en cinc actes (1856) El Angel de la paz (1856) La Bolsa (1857) Espejo de honra y amor, sarsuela en tres actes (1862) ¡Pobre Madre!, drama en cinc actes (1863) Llum y fum, drama en tres actes (1876).
Les seves novel·les d'estil romàntic es distingeixen pel seu fons exemplar, amenitat i castedat de llenguatge. S'han de citar: Los misterios del pueblo español durante veinte siglos El pendón de Santa Eulalia ó los fueros de Cataluña (1858) Crimenes célebres españoles (1859) Historia de Isabel II (1860) ¡Atrás el extranjero! (1861) Treinta años de la vida de un jugador (1862) El alojado (1863) Rigoletto Flor de un dia Espinas de una flor El abismo de las honras.
Com escriptor satíric, dirigí i col·laborà en alguns diaris: El Áncora (1850), El Comercio (1860), La Flaca (1868), La Ilustración Artistica i d'altres.
Era individu de número de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i comanador de l'Orde d'Isabel la Catòlica 7 de maig de 1889
Bibliografia Volum 5, pàg. 545 de l'Enciclopèdia Espasa ()
Referències
Categoria:Presidents de l'Ateneu Barcelonès Categoria:Gran Creu de l'orde d'Isabel la Catòlica Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Categoria:Polítics lleidatans contemporanis Categoria:Dramaturgs lleidatans Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Escriptors lleidatans contemporanis en català Categoria:Dramaturgs catalans del sud contemporanis en català Categoria:Dramaturgs catalans del sud del segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX