Nava és un conceyu de la comunitat autònoma del Principat d'Astúries. També és el nom d'una parròquia i de la capital del conceyu. Limita al nord amb Sariegu, Villaviciosa i Cabranes, al sud amb Llaviana i Piloña, a l'est amb Piloña i a l'oest amb Bimenes i Siero.

A la capital hi ha el Museu de la Sidra. Des de 1969 s'hi celebra cada any el Festival de la Sidra de Nava que ha donat molta popularitat al concejo.

Història esquerra|miniatura|Ajuntament de Nava

Prehistòria i època romana Les primeres troballes són del Paleolític amb restes de materials lítics trobats a l'aire lliure. S'ha trobat també un túmul aïllat a Paraes, que és l'únic catalogat, encara que han aparegut més però estan sense datar. També han aparegut destrals de bronze a Pruneda, dos de doble anell, una amb un sol rosteix i altra amb taló però sense anells. La cultura castreña està bé representada per tres castros. La Cogolla a Cesa, El Castiello de Sales a Polanava i la Forca a Viobes, han aparegut altres restes que no han estat ni excavats. Les restes romanes no són de gran abundància, són restes numismàtiques i de ceràmica.

Edat mitjana i moderna De la baixa època medieval, hi ha esments d'unes terres denominades Nava. Apareix documentació sobre unes donacions que incloïen un lloc anomenat Sales de Nauna al voltant del . També trobem notícies sobre un monestir de Sant Bartomeu. Durant el ja hi apareixen senyorius laics amb influència, com la Casa de Noreña i també influència religiosa com l'església d'Oviedo, el monestir de San Vicente i San Bartolomé de Nava, no solament per aquest concejo, sinó pels veïns, aquest monestir va ser molt afavorit per la casa de Noreña.

Alfons X el Savi fundà la pobla de Nava a la qual dota amb el fur de Benavente amb els privilegis d'un mercat setmanal i altres beneficis que en fa el principal vèrtex econòmic i administratiu. Aquesta pobla de Nava no va aconseguir el seu objectiu, en part a causa de la influència monàstica de Sant Bartomeu. Aquest concejo passa per diferents mans, la casa de Noreña, al comte de Trastámara futur Enric II, que la hi cedirà al seu fill bastard el comte Alfons, que va tenir contínues rebel·lies contra la corona, fins a la seva derrota que significà el retorn d'aquestes terres a la corona.

Al hi ha una família que comença a destacar, la Casa de Nava que va tenir continus enfrontaments amb altres cases per a obtenir la hegemonia. Els monestirs de Sant Bartomeu de Nava i Santa María de Villamayor són annexionats pel monestir de Sant Pelayo d'Oviedo. Va haver diferents lluites entre el vedat eclesiàstic i la Casa de Nava. El mateix corregidor va posar fre a aquests enfrontaments, encara que els problemes van continuar durant els següents segles. Al , havia només dos vedats, el de Sant Bartomeu i el vedat de Nava. Cal destacar les dures condicions de vida en aquesta època, reflectits en els episodis epidémicos que van assolar el concejo.

Contemporània Al , la guerra de la Independència espanyola va tenir una incidència local. En les guerres carlines destaca l'atac a Nava, per la partida tradicionalista de Faes. El més ressenyable va ser l'abolició dels vedats i que van ser incorporats en la legislació ordinària.

L'explotació de mines hi va tenir un caràcter marginal. S'inaugura el tram de ferrocarril Oviedo-L'Infiestu que passa per Nava. En aquesta època és un concejo amb una gran expansió ramadera.

Al , el concejo és de tendència conservadora, en part a causa del seu ambient rural. Això es va veure trencat per la revolució d'octubre de 1934, amb l'aixecament de gents del camp i de les fàbriques que ataquen la caserna de la Guàrdia Civil i incendien la casa rectoral i la d'un terratinent. Després de la derrota algunes partides van seguir fustigant al règim franquista per una dècada. La resta del segle Nava té un caràcter marginal referent a la industrialització, excepte el sector lacti. És una de les capitals asturianes de la sidra al costat de Villaviciosa.

Geografia Té una població de 5.475 habitants i els principals nuclis són per nombre d'habitants: Nava capital, Llames, Bajo Ceceda, El Remedio, Piloñeta, Quintana, Pruneda i Castañera. Les vies de comunicació són: la N-634 que travessa el concejo d'oest a est i que va d'Oviedo a Santander i el ferrocarril Econòmic d'Astúries que va paral·lel al riu Piloña. És a una distància de la capital del Principat de 31 quilòmetres.

És un concejo de suau relleu entre muntanyes, les principals altures són el Peñamayor de 1.140 metres i La Triguera de 1.291 metres. Els principals rius són: Viao i Punegru, que desemboquen ambdós en el Piloña. Hi predominen els prats, ja que ocupen més de la meitat del territori per criar bestiar. Una tercera part de la superfície és ocupat per grans masses forestals de pi, eucaliptus, freixe, teixo i roure.

Parròquies El concejo de Nava està dividit en sis parròquies Cecea Cuenya El Remediu Nava Priandi Tresali

Evolució demogràfica En l'últim cens electoral de 1996 se li dona una població de 5.681 habitants, encara que actualment té una població de 5.475 habitants. Aquesta població ha sofert diverses alts i baixos durant tot el , així durant els tres primers decennis la població va augmentar no per l'evolució econòmica, sinó per creixement vegetatiu que compensa les pèrdues produïdes per la emigració, situant-lo en l'any 1900 amb una població de 5.857 habitants, arribant el 1930 a 6.437, però entre 1930 i 1950 l'emigració augmenta i el cocejo entra en una fase de despoblament. Aquest es veurà parat entre 1950 i 1960 a causa de l'auge econòmic dels veïns concejos miners. Acabada aquesta època el concejo s'enfonsa en una dinàmica de repressió que es veurà accentuada per un descens de la taxa de natalitat.

Això ha portat una estructura demogràfica envellida, ja que el 27,5% són les persones majors de 60 anys i el 23,5% són joves. Molts van emigrar a la fi del XIX i principi del , molts se'n van anar cap a Argentina. En la segona meitat del va haver un nou corrent d'emigració però no tan forta com l'anterior i aquesta vegada dirigida cap al centre d'Europa.

Economia La majoria de la població viu de l'activitat agropecuària i hi predomina els cultiu de farratge i blat de moro. El sector industrial és limita a l'elaboració de sidra. El sector serveis es concentra en el comerç i l'hostaleria que ha crescut

Política En el concejo de Nava el partit que més temps ha governat ha estat el PSOE, i juntament amb el PAS, són els únics partits que hi han governat. Des de 2003 el batlle és el socialista Claudio Escobio Valvidares.

PSOE PP APN Altres Total 2003 6 5 2 0 13 2007 7 4 2 0 13

Enllaços externs

Pàgina de l'Ajuntament Federació Asturiana de Concejos

Categoria:Municipis d'Oviedo