nascut Lorenzo Corsini, va ser el 246è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica des de 1730 fins a la seva mort el 1740.
És conegut perquè, tot i ser elegit pontífex a una edat molt avançada, com a papa de transició, gràcies al seu esperit il·lustratwww.ilmamilio.it, La visione di Clemente XII, papa di transizione moderno ed illuminato va aconseguir donar una nova direcció al govern dels Estats Pontificis, impulsant la construcció de nombrosos obres públiques, inclosa la Fontana di Trevi, la nova façana de Sant Joan del Laterà, l'obertura als ciutadans dels Museus Capitolins, el primer museu públic del món, l'ampliació del port d'Ancona, l'obertura de la Strada Clementina; també és conegut per haver condemnat la maçoneria, emetent la butlla In eminenti apostolatus specula.
Biografia Lorenzo Corsini va néixer a Florència d'un ric comerciant, Bartolomeo Corsini, marquès de Sismano i Casigliano, i d'Elisabetta Strozzi, la quarta de set fills. Un oncle seu, Neri Corsini, era cardenal. Un sant, Andrea (1301-1374), aparentment també pertanyia a la família Corsini. Climent XII va ser el cinquè i darrer, fins avui, papa nascut a Florència.
Corsini va estudiar primer a Florència, després a Roma, al Col·legi Romà i, finalment, al Col·legi dels Jesuïtes de Pisa. El 1675 es va doctorar en dret.Claudio Rendina, I papi, storia e segreti, p. 726 Després de la mort del seu pare el 1685, va decidir seguir la seva vocació religiosa. Va entrar a la prelatura sota el papa Innocenci XI (1676-1689), que el va consagrar sacerdot.
El 1695 va ser nomenat tresorer de la Cambra Apostòlica. En aquest sentit, Corsini va mostrar una obertura cautelosa pel que fa al comerç de cereals, tendint en canvi a seguir línies proteccionistes en la importació de productes manufacturats, atès que les elevades importacions podrien danyar la ja deficient producció interna. En reconeixement dels seus excel·lents serveis en l' àmbit econòmic, Climent XI el creà cardenal el 17 de maig de 1706,Clemente XII nell'Enciclopedia Treccani. disposant a més que conservés el càrrec de tresorer pontifici. Tenia la seva residència al Palazzo Pamphilj de la Piazza Navona, que gràcies a ell esdevingué un lloc de trobada d'artistes i intel·lectuals. La seva biblioteca privada, plena de 80.000 volums, esdevingué la més abundant de la ciutat.Giuseppe de Novaes, Elementi della storia de' sommi pontefici, 1806, vol. XIII, p. 177.
Lorenzo Corsini va participar en tres conclaves (1721, 1724 i 1730). Corsini va ser cardenal durant 24 anys abans de ser elegit pontífex. Del 1725 al 1730 va ser bisbe de Frascati, el record del qual va ser lluminós per la generositat amb què va treballar en benefici de la ciutat i del propi clergat.
Històrial dels càrrecs 1685: és regent de la Cancelleria; posteriorment se li va atorgar el paper de clergue a la Cambra Apostòlica (organisme financer del sistema administratiu pontifici); 13 de febrer de 1690 : és nomenat president de la "Grascia" per Alexandre VIII; 10 d'abril de 1690 – 12 de juliol de 1730: arquebisbe titular de Nicomèdia (ordenat bisbe el 18 de juny de 1690); 1 de juliol de 1690: nomenat nunci apostòlic a Viena;No pogué ocupar el càrrec. L'emperador Leopold I d'Àustria no n'acceptà el nomenament, car pretenia ser escollit ell mateix d'una llista de cardenals. El papa Alexandre VIII resistí; i la controvèrsia no va ser resolta fins al successor d'Alexandre, Innocenci XII. 6 de desembre de 1695: és tresorer general de la Cambra Apostòlica (el càrrec també incloïa, aleshores, el Comissariat del Mar i el de Castel Sant'Angelo);G. de Novaes, op. cit., p. 179. 17 de maig de 1706 – 17 de novembre de 1725: cardenal prevere; 25 de juny de 1706 – 16 de desembre de 1720: va assumir el títol de Santa Susanna; 9 de setembre de 1709: nomenat llegat papal a Ferrara; 19 de febrer de 1710 – 26 de gener de 1711: Camarlenc del Col·legi Cardenalici; 22 de novembre de 1720 – 12 de juliol de 1730: Prefecte de la Signatura; 16 de desembre de 1720 - 17 de novembre de 1725: cardenal prevere de San Pietro in Vincoli; 17 de novembre de 1725 : opta pel títol de cardenal bisbe de Frascati; 12 de juliol de 1730: és elegit pontífex romà.
Conclave del 1730
Els cardenals es van tancar en conclave el 5 de març de 1730. 55 cardenals van participar en la votació final. La fase inicial va ser molt incerta per l'elevat nombre de "candidats": Tommaso Ruffo, Giuseppe Renato Imperiali, Antonio Felice Zondadari, Antonio Banchieri, Gianantonio Davia i Pier Marcellino Corradini. La primavera era càlida, de manera que, en derogació de les normes del conclave, els cardenals podien mantenir obertes les finestres de les seves habitacions.
Durant el conclave va morir un cardenal: Bernardo Maria Conti (23 d'abril). Cornelio Bentivoglio va presentar en nom del rei d'Espanya Felip V el veto contra el cardenal Imperiali, que estava a només un vot de ser elegit. El 10 de juny, Gianantonio Davia va rebre 29 vots; el 16 de juny Corradini va obtenir 30 vots, però el cardenal de la corona d'Àustria, Juan Álvaro Cienfuegos Villazón, va declarar no donar-li suport, deixant així la seva candidatura.
Després que totes les candidatures van fracassar una rere l'altra, els membres del Sagrat Col·legi es van plantejar la possibilitat d'elegir un cardenal toscà. Aquesta possibilitat contenia un risc. Se sabia que el Gran Duc, Gian Gastone de Mèdici, no havia tingut descendència masculina i, per tant, el Gran Ducat de Toscana estava destinat a passar a un membre d'una de les dinasties reials europees. Es temia que un papa toscà pogués interferir en l'escena europea, afavorint, d'alguna manera, la causa Mèdici. Per tant, la candidatura de Corsini es va endarrerir fins a l'últim minut i només va sorgir quan els altres candidats principals havien estat descartats.
Climent XII va ser elegit papa el 12 de juliol de 1730 al Palau Apostòlic i va ser coronat pel cardenal Lorenzo Altieri el 16 de juliol. Va escollir el nom pontifici de Climent XII en honor al papa que l'havia creat cardenal, és a dir, Climent XI. En el moment de la seva elecció ja tenia 78 anys. Després d'ell, fins a finals del , cap pontífex va ser elegit a una edat tan avançada. Va ser l'últim pontífex nascut abans d'un dels seus predecessors (Innocenci XIII, papa de 1721 a 1724, va néixer el 1655, és a dir, era tres anys més jove que Corsini).
El pontificat Cúria romana Secretari d'Etat: Antonio Banchieri (1730-1733); Giuseppe Firrao (1733-1740) Cambra Apostòlica: Camarlenc: Annibale Albani (1719-1747); Tresorer: Carlo Maria Sacripante (febrer de 1730 - 1739),Nomenat pro-tesorer durant la sede vacante, va ser confirmat tresorer per Climent XII. Mario Bolognetti (1739 – setembre de 1743) Congregacions: Inquisició: Pietro Ottoboni (1726-1740); Ritus: Índex: … Gianantonio Davia (1737-1740), Leandro di Porcia (11 de gener - 2 de juny de 1740) Concili: Curzio Origo (1721-1737); Antonio Saverio Gentili (1737-1753) Bon govern: Giuseppe Renato Imperiali (1696-1737); Domenico Riviera (desdel 1737) Bisbes: Francesco Barberini (1726-1738); Giuseppe Firrao (1738-1744) Consulta: Antonio Banchieri (1730-1733); ... Tribunals de la Cúria: Penitencier Major: Vincenzo Petra (1730-1747) Prefecte de la Signatura Apostòlica: Alamanno Salviati (1730-1733), Neri Maria Corsini (1733-1770) Degà de la Rota Romana: Pompeo Aldrovandi (1726-1733); Marcellino Corio (1733-1734); Carlo Leopoldo Calcagnini (1734-1743) Vicari per la diòcesi de Roma: Prospero Marefoschi (1726-1732); Giovanni Antonio Guadagni (1732-1759) A causa de la seva edat molt avançada, Climent XII va quedar gairebé cec en els últims vuit anys del seu papat; a més es va veure obligat a restar al llit a partir de 1733 a causa de dolorosos atacs de gota (malaltia difícil de curar en aquell moment). Des del seu llit celebrava audiències i dirigia els afers de l'estat. Tanmateix, va poder envoltar-se de funcionaris del més alt nivell, que l'ajudaven en molts assumptes, tant espirituals com temporals.
Relacions amb les institucions de l'Església Franciscans El 1731 el pontífex va retirar els privilegis concedits a les confraries franciscanes alemanyes i belgues. Passionistes El 23 de febrer de 1731, amb un breu que sancionava la primera aprovació de les Regles de l'orde, Climent XII va concedir als Passionistes el dret d'organitzar missions. Missions Amb el breu Cum sicut, de 1735, va donar als missioners caputxins el dret d'exercir la medicina i la cirurgia.G. Moroni 1847, XLV, p. 220. El 13 de maig de 1739 ordenà a tots els missioners que prestessin jurament d'obediència.
Decisions eclesiàstiques generals miniatura|El cardenal Lorenzo Corsini. miniatura|upright=0.7|Publicació de la Butlla Papal: In eminenti apostolatus specula. El 5 d'octubre de 1732 Climent XII va publicar la constitució apostòlica Apostolatus officium en la qual definia els drets i deures dels cardenals en el conclave Era una pràctica habitual que els cardenals canviessin els seus títols cardenalicis. Alguns cardenals diaques havien canviat de diaconat tres o quatre vegades. Climent XII va decretar que el cardenal bisbe que més temps havia residit a Roma havia de ser degà del Col·legi Cardenalici (10 de gener de 1731, constitució apostòlica Pastorale officium). També va haver de residir a Roma, assumint el títol de bisbe d'Ostia.Gaetano Moroni, Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da san Pietro sino ai nostri giorni, 1841, p. 15.
L'1 de febrer de 1734 va publicar la butlla In suprema iustitiae solio en la qual dictava disposicions relatives als assassinats (concretament, la definició d'assassinat premeditat) amb relació a la immunitat local
El 28 d'abril de 1738 va publicar la butlla In eminenti apostolatus specula en la qual condemnava la maçoneria i imposava l'excomunió a tots els que s'hi adherissin.Claudio Rendina, I papi, storia e segreti, p. 729
El 1733, el príncep 'Abd ar-Rahman, nebot del rei del Marroc, va arribar a Roma, decidit a convertir-se al cristianisme. En la cerimònia del baptisme, el padrí del príncep va ser el mateix Climent XII.
Relacions amb altres esglésies cristianes Climent XII es va reunir amb el papa de l'Església Copte Ortodoxa, amb qui va discutir la possibilitat d'un acostament, i el Patriarca de l'Església Apostòlica Armènia. Va convèncer aquest últim perquè retirés l'anatema contra el Concili de Calcedònia (451) i el papa Lleó I.
Relacions amb comunitats de ritu oriental Climent XII va fundar el Col·legi Italo-Grec a San Benedetto Ullano, un centre de Calàbria habitat per comunitats Arbëreshë, per a la formació dels clergues de ritu bizantí. Avui s'anomena Col·legi Pontifici Corsini dels Albanesos de Calàbria.
Decisions sobre qüestions litúrgiques Climent XII va haver d'intervenir en la qüestió mil·lenària dels ritus Malabar perquè se li van plantejar alguns dubtes sobre l'observança del decret i de la butlla del seu predecessor Benet XIII.Gaetano Moroni, Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da san Pietro sino ai nostri giorni, 1841, vol. XIII, p. 166. El pontífex va nomenar una comissió de cardenals. La comissió, que va tenir audiències del 21 de gener al 6 de setembre de 1733, va confirmar les decisions del légat Carlo Tommaso Maillard de Tournon. El pontífex va aprovar el 24 d'agost de 1734. A més, el pontífex va confirmar les decisions dels seus predecessors sobre la prohibició dels ritus xinesos (26 de setembre de 1735).
Entre altres decisions sobre qüestions litúrgiques: la concessió al Patriarca de Lisboa de portar la tiara; adoptant una pràctica ja en ús al sud d' Itàlia, va establir el costum de recitar el salm De profundis a la una del matí per cada creient a casa sevaGaetano Moroni, Dizionario di erudizione storico-ecclesiastica da san Pietro sino ai nostri giorni, 1843, vol. XIX, p. 252.