Kan, en català medieval ca o can,Cf. és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.Cf. i Un kan normalment controla un kanat. Com a títol, normalment es posposa al nom de la persona que l'usa; per exemple, Genguis Kan o Hulagu Khan.
Etimologia Tant el mot català modern com el medieval provenen presumiblement del mongol Хөөн, qāān, transmès a través dels parlars turcs, del persa o de l'àrab que es van fer pròpia la paraula (en àrab i persa, , ẖān, en turc modern, han), tot i que també podria ser que derivés d'un mot turc khan o qan, relacionat d'alguna manera amb el títol qaghan —després evolucionat com a khaqan—, tot i que de forma no gens clara.Cf. Encyclopaedia of Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "ān".
Diversos estudiosos, com ara Ramstedt, Shiratori, Sinor i Doerfer, han suggerit un origen túrquic i paramongòlic, i segons sembla va ser utilitzat per primera vegada pels Xianbei.
Dybo (2007) suggereix que l'arrel etimològica última de Khagan/Kan prové de l'iranià mitjà hva-kama- 'governant propi, emperador', seguint el punt de vista de Benveniste 1966. Savelyev i Jeong 2020 assenyalen que tant l'arrel etimològica de Khagan/Kan com el seu equivalent femení khatun poden derivar de llengües iranianes orientals, concretament del Saka antic hvatuñ, com les paraules soghdianes testimoniades xwt'w 'governant' (hva-tāvya-) i xwt'yn 'esposa del governant' (hva-tāvyani).
El so inicial [χ] es va catalanitzar en època medieval preferentment com a [k] i es va transcriure per una c (ca, can), tot i que també es documenta alguna versió amb ch, chan."Era hu dels grans senyors del mon, esceptat lo gran Chan", Tirant lo Blanc, c. 394, cf. Cf. Diccionari català-valencià-balear , s.v. "ca3"
Usos El primer poble turquès en usar aquest títol foren els t'ou-kiue o tʿu-chüeh, aparentment com a sinònim de qaghan, títol que posteriorment esdevindria khaqan, equivalent a cap suprem; tot i així, després «kan» va ser emprat normalment per tal de designar els governants subordinats.
En un context islàmic, els primers esments d'aquest títol es troben en les monedes encunyades pels qarakhànides. Sota els seljúcides i els khwarazm-xahs, «kan» indicava el grau més elevat entre la noblesa, amb precedència sobre els títols de màlik o emir.
Entre els mongols, un kan era el cap d'un ulus, reservant-se el títol de khaqan o qa'an —que a voltes s'ha traduït com a kan de kans— per al gran kan establert a Karakorum o Pequín. A la Pèrsia safàvida el kan era un governador provincial amb un rang inferior dels beglarbegi, però superior al dels sultans.
A l'Índia sotmesa als sobirans turcs de Delhi, kan era el títol de la noblesa més important, especialment aquella d'ascendència persa o afganesa. Tot i que en època mogol el seu ús es restringia als cortesans, actualment Khan ha esdevingut un afix comú a musulmans de tota condició i sovint és percebut com un cognom, cf. per exemple, els actors de cinema indis Shahrukh Khan, Salman Khan i Aamir Khan.
Governants i dinasties del kanat Kans governants Originalment, els kans només encapçalaven entitats tribals relativament petites, generalment a la vasta estepa mongola i del nord de la Xina o a prop d'ella, escenari d'una processó gairebé interminable de pobles nòmades que s'endinsaven en la història de les regions sedentàries veïnes. Alguns van aconseguir establir principats de certa importància durant un temps, ja que el seu poder militar va demostrar repetidament una greu amenaça per als imperis de la Plana Central i l'Àsia Central.
Un dels primers exemples notables d'aquests principats a Europa va ser el Primer Imperi Búlgar (presumiblement també l'Antiga Gran Bulgària), governada per un khan o un kan almenys des del segle VII fins al segle IX. El títol de kan no està testimoniat directament en inscripcions i textos que es refereixen a governants búlgars; l'únic títol similar trobat fins ara, Kanasubigi, s'ha trobat únicament a les inscripcions de tres governants búlgars consecutius, és a dir , Krum, Omurtag i Malamir (un avi, un fill i un net). A partir dels títols compostos, no governants que es van testimoniar entre la classe noble búlgara com ara kavkhan (vicekan), tarkhan i boritarkhan, els estudiosos deriven el títol khan o kan per al primer líder búlgar; si hi havia un vicekhan (kavkhan), probablement també hi havia un kan complet. Compareu també la traducció del nom del primer governant búlgar Pagan com a (Kampaganos), probablement resultant d'una mala interpretació de Kan Pagan, en l'anomenat Breviarium del patriarca Nicèfor. En general, però, les inscripcions, així com altres fonts, designen el governant suprem de la Bulgària del Danubi amb títols que existeixen en la llengua en què estan escrits: archontes, que significa comandant o magistrat en grec, i Kniaz la, que significa duc o príncep en eslau. Entre els kans búlgars més coneguts hi havia: Kan Kubrat, fundador de la Gran Bulgària; Asparukh Khan, fundador de la Bulgària danubiana (l'actual Bulgària); Kan Tervel, que va derrotar els invasors àrabs el 718 al setge de Constantinoble (717-718), aturant així la invasió àrab al sud-est d'Europa; Kan Krum, el Temible. Kan va ser el títol oficial del governant fins al 864 dC, quan Borís I de Bulgària (conegut també com a tsar Boris I) va adoptar la fe ortodoxa oriental.
miniatura|300x300px|Euràsia a la vigília de les invasions mongoles, c. 1200 dC
El títol de Kan va assolir una prominència sense precedents amb la creació de l'Imperi Mongol per part del mongol Genguis Kan, l'Imperi contigu més gran de la història, que va governar com a Genguis Kan. Abans del 1229, el títol s'utilitzava per designar els líders de tribus importants, així com les confederacions tribals (l'Imperi Mongol considerat el més gran), i els governants de països no mongols. Poc abans de la mort de Gengis Kan, els seus fills es van convertir en kans en diferents dominis (ulus) i el títol aparentment va esdevenir inadequat per al governant suprem de l'Imperi, que necessitava un de més elevat. Estant sota la influència cultural uigur, els mongols van adoptar el títol de khagan començant per Ogodei Kan el 1229.Documenta Barbarorum altaica.ru
Els emperadors de la dinastia Ming també utilitzaven el terme Xan per designar guerrers i governants valents. El títol de Kan s'utilitzava per designar els governants més grans dels jurtxets, que, més tard coneguts com els manxús, van fundar la dinastia Qing.
Un cop més, hi hauria nombrosos kanats a l'estepa de l'Àsia Central i els seus voltants, sovint més com un poble que com un estat territorial, per exemple: a l'actual Kazakhstan, dels kazakhs (fundat el 1465; des del 1601 dividit en tres Jüz o Hordes geogràfiques, cadascuna sota un mirza, Bei o kan subordinat); va ser unida breument per governants com Abu l-Khayr Khan i Tiavka Khan, però després del 1748 es va dividir de nou en tres kanats diferents; va ser eliminada per l'Imperi Rus el 1847. A l'actual Kirguizstan, el Kanat de Kara-Kirguiz va ser establert per Ormon Kan el 1842, i es va ensorrar després de la seva mort el 1854. A l'actual Uzbekistan, el kanat principal, que rep el nom de la seva capital, Bukharà, va ser fundat el 1500 i rebatejat com a emirat el 1753 (en honor a tres governadors perses des del 1747); el kanat de Fergana (de la vall) se'n va separar el 1694 i va passar a ser conegut com el Kanat de Kokand, en honor a la seva capital, Kokand, des del seu establiment el 1732; el kanat de Coràsmia, que data de cap al 1500, es va convertir en el Kanat de Khivà el 1804, però aviat va caure sota el protectorat rus; Karakalpakistan tenia els seus propis governants (kans) des de cap al 1600.
Mentre que la majoria dels principats afganesos tenien el nom d'emirats, hi havia un kanat d'uzbeks ètnics a Badakhxan des del 1697.
A l'actual Kirguizstan, el Kanat de Kara-Kirguiz va ser establert per Ormon Kan el 1842, i es va ensorrar després de la seva mort el 1854. A l'actual Uzbekistan, el kanat principal, que rep el nom de la seva capital, Bukharà, va ser fundat el 1500 i rebatejat com a emirat el 1753 (en honor a tres governadors perses des del 1747); el kanat de Fergana (de la vall) se'n va separar el 1694 i va passar a ser conegut com el Kanat de Kokand, en honor a la seva capital, Kokand, des del seu establiment el 1732; el kanat de Coràsmia, que data de cap al 1500, es va convertir en el Kanat de Khivà el 1804, però aviat va caure sota el protectorat rus; Karakalpakistan tenia els seus propis governants (kans) des de cap al 1600.
Mentre que la majoria dels principats afganesos tenien el nom d'emirats, hi havia un kanat d'uzbeks ètnics a Badakhxan des del 1697.
Kan també era el títol dels governants de diversos estats i principats separatistes posteriors a Pèrsia, per exemple, 1747–1808 Kanat d'Ardabil (al nord-oest de l'Iran, a l'est de Sarab i a l'oest de la cantonada sud-oest de les províncies de la mar Càspia - Mazandaran i Gorgan), 1747–1813 Kanat de Khoy (nord-oest de l'Iran, al nord del llac Urmia, entre Tabriz i el llac Van), 1747–1829 Kanat de Maku (a l'extrem nord-oest de l'Iran, al nord-oest de Khoy i 96 quilòmetres al sud d'Erevan, Armènia), 1747–1790 Kanat de Sarab (nord-oest de l'Iran, a l'est de Tabriz), 1747 – c.1800 Kanat de Tabriz (capital de l'Azerbaidjan iranià).
Hi havia diversos kanats petits a Transcaucàsia i Ciscaucàsia i a prop, establerts pels safàvides, o per les seves successives dinasties afxàrides i fora dels seus territoris de Pèrsia. Per exemple, a l'actual Armènia i territoris propers a l'esquerra i la dreta, hi havia el Kanat de Yerevan (únic titular entre 1807 i 1827, Hosein Quli Khan Qajar). Existien diversos kanats al Derbent (ara part de Rússia), l'Azerbaidjan, incloent-hi Bakú (actual capital), Gandja, Jawad, Quba (Kuba), Salyan, Xaki (estil de governant bashchi des del 1743) i Kanat de Xirvan (1748-1786 dividit temporalment en Khoja Shamakha i Yeni Shamakha), Talysh (1747-1814); Nakhitxevan i de Karabakgh.
Com s'ha insinuat anteriorment, el títol de Kan també era comú en alguns dels estats polítics dels diversos pobles –generalment islàmics– dels territoris de l'Horda d'Or mongola i els seus estats successors, que, com els mongols en general, eren comunament anomenats tàtars pels europeus i els russos, i tots van ser finalment sotmesos per Moscòvia, que es va convertir en l'Imperi Rus. Els més importants d'aquests estats van ser: Kanat de Kazan (el terme mongol kan va esdevenir actiu des que la dinastia Genguizida es va establir al Ducat de Kazan a la dècada del 1430). Kanat de Sibèriar (donant nom a Sibèria com la primera conquesta significativa durant la gran expansió oriental de Rússia a través dels Urals) Kanat d'Astracan Kanat de Crimea.
Més a l'est, al flanc de Xinjiang: Kanat de Kashgaria fundat el 1514; al dividit en diversos kanats menors sense importància, el poder real recaigué en els anomenats khodja, líders religiosos àrabs islàmics; el títol va canviar a Emir Kan el 1873, annexionat per la dinastia Qing el 1877.
Títols principescos compostos i derivats miniatura|350x350px|La major extensió de l'Imperi Mongol perfilada en vermell; l'Imperi Timúrida està ombrejat. El títol més elevat, més aviat imperial, de Kagan (Kan dels Kans) s'aplica probablement als governants més famosos coneguts com a Kan: la dinastia imperial mongola de Genguis Kan (el seu nom era Temüjin, Genguis Kan un títol únic mai completament entès), i els seus successors, especialment el seu net Khublai Kan: el primer va fundar l'Imperi Mongol i el segon va fundar la dinastia Yuan a la Xina. Els descendents governants de la branca principal de la dinastia de Gengis Khan es coneixen com els Grans Kans.