Brigitte Schlieben-Lange (Söttham, Baviera, 25 de setembre de 1943 - Frankfurt, 14 de setembre de 2000) fou una filòloga alemanya, filla de Annemarie Lange-Seidl, una de les iniciadores de la semiòtica, i neta de l'escriptor alemany Florian Seidl.
Estudià lingüística romànica i germànica, lingüística general i filosofia a les universitats de Múnic, Ais de Provença, Marsella i Tübingen, i fou deixebla d'Eugen Coşeriu. El 1971 fou catedràtica de romanística i lingüística general de la universitat de Frankfurt del Main, i el 1991 substituí Coseriu a la Universitat de Götingen. Va dedicar bona part de la seva obra a les problemàtiques tant de l'occità com del català, i alhora fou una de les iniciadores de la sociolingüística. També col·laborà amb Robèrt Lafont i fou coeditora de la revista Zeitschrift für Katalanistik (Revista de Catalanística). El 1990 dirigí el projecte Dialog der Kulturen amb l'Office Franco-Allemand pour la Jeunesse (OFAJ). L'associació Deutscher Katalanistenverband ofereix un premi en memoria seva.
Obres Okzitanische und katalanische Verbprobleme (1971) Okzitanisch und Katalanisch. Ein Beitrag zur Soziolinguistik zweier romanischer Sprachen (1971) Perlokution (1974) Metasprache und Metakommunikation (1975) Soziolinguistik (1973) Linguistische Pragmatik (1975), influïda per Jürgen Habermas i Karl-Otto Apel Traditionen des Sprechens. Elemente einer pragmatischen Sprachgeschichtsschreibung (1983) Europäische Sprachwissenschaft um 1800. Methodologische und historiographische Beiträge zum Umkreis der Ideologie (1989)
Referències
Categoria:Sociolingüistes Categoria:Romanistes alemanys Categoria:Professors de la Universitat de Tübingen Categoria:Catalanistes (filòlegs) Categoria:Occitanistes (filòlegs) Categoria:Muniquesos Categoria:Morts a Frankfurt del Main Categoria:Professors de la Universitat de Frankfurt