El Drakensberg (nom afrikaans que significa «la muntanya del Drac») és la cadena muntanyosa més alta de l'Àfrica Austral (té el punt més elevat al Thabana Ntlenyana, de 3.482 metres) i és coneguda en zulu com a Ukhahlamba i en sesotho com a Maluti (o Maloti).
Les muntanyes Drakensberg són a l'est de Sud-àfrica i s'estenen gairebé 1.000 km de sud-oest cap a nord-oest, formant la frontera nord-est amb Lesotho; també separen la província de KwaZulu-Natal de la de l'Estat Lliure. Estan regades a l'oest pels rius Orange i Vaal, a més d'altres de menys importants.
A causa de la seva formació geològica, és una serralada molt característica, gairebé única al món i només comparable a les muntanyes Simien d'Etiòpia. Les muntanyes tenen al capdamunt una capa de basalt de més de 1.500 metres de gruix, causada per una gran erupció volcànica fa uns dos-cents milions d'anys, mentre que la part baixa és de pedra sorrenca (gres), vestigi del llac gegantí que cobria el sud de l'Àfrica ara fa uns cinc-cents milions d'anys. Aquesta dualitat de materials constituents, unida a l'erosió de l'aigua i el vent, dona una combinació sorprenent de cingles, blocs de pedra i pinacles.
En aquestes muntanyes, hi ha diverses reserves naturals, entre les quals destaquen dos parcs nacionals, el Royal Natal National Park i el Drakensberg National Park (o uKhahlamba), aquest darrer declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.Atlas of Southern Africa(1984). p. 13, 190-192. Readers Digest Association, Cape TownEncyclopædia Britannica (1975); Micropaedia Vol. III, p. 655. Helen Hemingway Benton Publishers, Chicago.
Etimologia El nom afrikaans Drakensberge prové del nom dels primers colons holandesos a la regió. Els anomenaven Drakensbergen o "Muntanyes de Dragons". Algunes de les possibles raons d'aquest nom inclouen alguns cims singulars que donen un aspecte similar al de la part posterior del mític drac europeu, antics mites locals de dracs que vaguen per les muntanyes i possibles troballes de fòssils de dinosaures (que s'haurien confós amb les restes de dracs).
Quan la majoria dels sud-africans i visitants parlen del Drakensberg, es refereixen a la gran escarpa que forma la frontera entre Lesotho i KwaZulu-Natal, creient que és una serralada de muntanyes que s'estenen cap a Lesotho, més conegudes com les Terres Altes de Lesotho. Aquesta part més alta de la Gran Escarpa es coneix com a uKhahlamba ("Barrera de llances apuntades") en Zulu i Maluti en Sotho.
Origen geològic miniatura|Mapa de la regió d'Ukhahlamba-Drakensberg, KwaZulu-Natal, Sud-àfrica. En verd, zones amb protecció legal en territori sud-africà. Fa uns 180 milions d'anys, un plomall de mantell sota el sud de Gondwana va provocar una protuberància de l'escorça continental de la zona que més tard es convertiria en l'Àfrica meridional. En els següents 10 a 20 milions d'anys es van formar valls de rift a banda i banda de la protuberància central, que es va inundar per esdevenir els oceans proto-atlàntic i proto-índic. Les parets escalonades amb angles molt propers a la vertical d'aquestes valls de rift van formar una línia que envoltava el subcontinent sud-africà recentment format. Amb l'ampliació dels oceans Atlàntic, Índic i Meridional, l'Àfrica meridional es va quedar tectònicament en repòs. Rarament es produeixen terratrèmols i no hi ha hagut cap activitat volcànica ni orogènica durant uns 50 milions d'anys en aquesta àrea. Un període d'erosió gairebé ininterromput ha continuat fins al present, cosa que ha provocat la pèrdua de capes de diversos quilòmetres de gruix des de la superfície de l'altiplà. Com a conseqüència de l'erosió, es va dipositar una gruixuda capa de sediments a la plataforma continental marina (els graons inferiors de les parets originàries de la vall del rift) que envolta el subcontinent. Durant els darrers vint milions d'anys, s'ha produït un aixecament massiu, de l'Àfrica meridional, especialment a l'est. Com a resultat, la major part de l'altiplà es troba a més de 1.000 m malgrat l'extensa erosió. L'altiplà està inclinat de tal manera que el seu punt més alt es troba a l'est, i s'inclina suaument cap a l'oest i al sud. L'elevació de la vora de les escarpes orientals és normalment de més de 2.000 m. Arriba al seu punt més alt (més de 3.000 m) on l'escarpa forma part de la frontera internacional entre Lesotho i la província sud-africana de KwaZulu-Natal. L'elevació de l'altiplà central durant els últims 20 milions d'anys i l'erosió va provocar el desplaçament de l'escarpament original cap a l'interior, creant la plana costanera actual amb els detritus. La posició de l'escarpa actual és d'aproximadament 150 quilòmetres a l'interior de les línies originals de fallades que van formar les parets de la vall del rift que es van desenvolupar al llarg de la costa durant el trencament de Gondwana. Es diu que la taxa d'erosió de l'escarpa a la regió de Drakensberg és d'uns 1,5 m per cada 1.000 anys, o 1,5 mil·límetres per any. https://studentportal.gu.se/digitalAssets/1347/1347867_b228.pdf
miniatura|esquerra|L'altiplà central del sud d'Àfrica, envoltat de la gran escarpa. La porció de l'escarpa de color vermell s'anomena "Drakensberg"|313x313px A causa de l'extensa erosió de l'altiplà, que es va produir a la majoria de les èpoques mesozoiques i cenozoïques, cap de les seves roques superficials (excepte les sorres del Kalahari) són més joves de 180 milions d'anys.Geological map of South Africa, Lesotho and Swaziland (1970). Council for Geoscience, Geological Survey of South Africa Les roques més joves que queden cap a l'altiplà de Lesotho. Es tracta de la Formació Clarens establerta en les condicions desèrtiques de fa uns 200 milions d'anys, coronada per una capa gruixuda de lava a 1600 m d'altitud que va sortir per erupció i va cobrir la major part d'Àfrica meridional i grans parts de Gondwana, fa uns 180 milions d'anys. Aquestes roques formen els vessants pronunciats de la Gran Escarpa en aquesta regió, on el seu punt de màxima alçada supera els 3.000 m. miniatura|Entre els punts assenyalats en vermell (municipis) hi ha una desaparició de l'escarpament sud-africà i l'àmplia Vall del Limpopo i afluents. La retirada erosiva de l'escarpament des de la costa fins a la seva posició actual significa que les roques de la plana costanera són, amb poques i petites excepcions, més antigues que aquelles que cobreixen la part superior de l'escarpa. miniatura|Extensió de l'Alt-Veld i el Baix-Veld al voltant de l'escarpament sud-africà. Així, les roques de Mpumalanga Lowveld (Baix-veld de Mpumalanga) sota la porció de Mpumalanga del Gran Escarpament tenen més de 3.000 milions d'anys d'antiguitat. Les roques de les terres d'alçada mitjana de KwaZulu-Natal pertanyen, principalment, als grups Beaufort i Ecca (del Supergrup Karoo), de 220–310 milions d'anys i, per tant, són considerablement més velles que els laves de Drakensberg (amb 180 milions d'anys) capa cimera de l'escarpa a la frontera entre KwaZulu-Natal i Lesotho. Tota la part oriental de la Gran Escarpa (vegeu els mapes adjunts) constitueix el Drakensberg. El Drakensberg finalitza al nord prop de Tzaneen al voltant del paral·lel 22°S. Hi ha l'absència de la gran escarpa durant uns 450 km al nord de Tzaneen per reaparèixer a la frontera entre Zimbàbue i Moçambic a les terres altes de Chimanimani. L'absència és per causa d'una branca avortada a ponent de la falla principal del Rift. Avortament que va provocar l'Antàrtida en començar la deriva per allunyar-se de l'Àfrica austral durant la ruptura de Gondwana fa uns 150 milions d'anys. El baix riu Limpopo i el riu Save desemboquen a l'oceà Índic a través del que queda d'aquesta incipient relicta vall de rift que ara forma part del Baix-Veld sud-africà.
Geomorfologia Aparença miniatura|Una secció aproximada SW-NE a través de Sud-àfrica amb la península del cap (amb Table Mountain) a l'extrem esquerre i al nord-est de KwaZulu-Natal a la dreta. Diagramàtic i només aproximadament a escala. Mostra com l'Escarpament de Drakensberg està relacionat amb les principals característiques geogràfiques que dominen les parts meridionals i orientals del país, en particular, la Meseta Central, la vora sud-oest (al diagrama) es diu escarpament de Roggeberg (no etiquetada). Les principals capes geològiques que configuren aquesta geografia s'indiquen en diferents colors, el significat i l'origen dels quals s'expliquen sota els títols "Supergrup Karoo" i "Supergrup del Cap". La capa de 1600 m de gruix de basalt resistent a l'erosió (lava) que explica l'alçada i la inclinació de l'escarpa de Drakensberg a la frontera de KwaZuluNatal-Lesotho s'indica en blau. Immediatament a sota hi ha el grup Stormberg que es mostra en verd. La formació de Clarence, amb les seves nombroses coves i pintures de San Rock, forma part d'aquest darrer grup. L'escarpa que es veu a la imatge (secció de la litosfera) és una sèrie de muntanyes. El Drakensberg de Limpopo, de Mpumalanga i Lesotho tenen superfícies superiors resistents a l'erosió i, per tant, tenen un aspecte molt robust, combinant blocs i pinacles de vessants pronunciats (donant lloc al nom Zulu "barrera de llances apuntades cap amunt"). El primer que va donar a aquestes muntanyes el seu nom en afrikaans o neerlandès "Drakensberg", i per què, és desconegut. El Drakensberg de l'estat lliure de KwaZulu-Natal està format per roques més blanes i, per tant, tenen un aspecte més arrodonit i suau vistes des de baix. La part superior de l'escarpa és generalment una capa plana i de relleu suau, fins i tot a Lesotho. Les "muntanyes de Lesotho" es formen a partir de l'escarpament de Drakensberg per rierols d'escorrentia que es converteixen per erosió en profundes valls que contenen afluents del riu Orange. El gran nombre d'afluents dona a les Terres Altes de Lesotho un aspecte muntanyós molt accidentat, tant des de terra com des de l'aire.
Les parts més altes del Drakensberg tenen un ambient lleugerament periglacial. És possible que el canvi climàtic recent hagi disminuït la intensitat de la periglaciació.
Knight i Grab van traçar la distribució d'impactes de llamps a Drakensberg i van descobrir que el llamp controla de manera significativa l'evolució dels paisatges de les muntanyes, ja que ajuda a modelar les àrees de la cimera, les zones més altes, amb llur efecte d'explosió mecànica. Anteriorment, se suposava que els residus angulars van ser creats per canvis típics d'ambients periglacials freds, com ara la fractura a causa de les gelades.
Composició de les roques miniatura|Una vista de la part Mpumalanga Drakensberg de la Gran Escarpa, des de God's Window, a prop de Graskop mirant cap al sud. La capa resistent a l'erosió dura que forma la cinglera de l'escarpa aquí consisteix en quarsita plana que pertany a la Formació Black Reef, que també forma les muntanyes de Magaliesberg properes a Pretòria.