Microsoft és una empresa multinacional d'informàtica que va ser fundada el 1975 als Estats Units d'Amèrica, on encara hi té la seu principal. El nom de Microsoft és l'acrònim de Microcomputer Software. Desenvolupa, fabrica, llicencia i dona suport de programari per a ordinadors personals(PC), servidors, dispositius electrònics i serveis. Els seus productes més coneguts són el sistema operatiu Microsoft Windows, el paquet ofimàtic Microsoft Office i els navegadors Internet Explorer i Microsoft Edge. Els seus productes més coneguts de maquinari són les consoles de videojocs Xbox i les tauletes digitals Microsoft Surface. Fins a l'any 2016 va ser la companyia de programari més gran del món en ingressos i, a més, una de les més valuoses del mercat global.
Microsoft va ser fundada per Paul Allen i Bill Gates el 4 d'abril de 1975 per a desenvolupar i comercialitzar intèrprets de BASIC pel Altair 8800, un microordinador dissenyat el 1974 i basat en el processador Intel 8080. A mitjan de la dècada del 1980, va arribar a dominar el mercat dels sistemes operatius per a ordinadors personals amb MS-DOS, èxit que va continuar amb Microsoft Windows.
L'oferta pública inicial d'accions del 1986 i la pujada del preu de l'acció, va crear tres multimilionaris i uns 12.000 milionaris, majoritàriament empleats de Microsoft. Des de la dècada del 1990 s'ha diversificat anant més enllà del mercat de sistemes operatius i ha fet una sèrie d'adquisicions corporatives. D'aquestes, la més gran va ser la compra de la xarxa social per a professionals LinkedIn per 26.200 milions de dòlars el desembre de 2016. Abans havia adquirit el sistema de comunicació sobre protocol d'internet Skype Technologies per 8.500 milions de dòlars el maig de 2011.
Història 1975–1985: fundació Microsoft va ser el proveïdor de la versió del llenguatge BASIC (Beginners All-purpose Symbolic Instruction Language) per a l'ordinador personal MITS Altair. La seva era una adaptació del llenguatge creat el 1964 per John G. Kemeny i Thomas E. Kurtz del Dartmouth College.
Seguint el llançament de l'Altair 8800, Bill Gates, com a director gerent de Microsoft, va cridar els creadors del nou microordinador Micro Instrumentation and Telemetry Systems (MITS), oferint una implementació del llenguatge de programació BASIC per al sistema. Després de la demostració, MITS va accedir a distribuir Altair BASIC. Gates va deixar la Universitat Harvard, traslladant-se a Albuquerque (Nou Mèxic), on el MITS estava establert, i va fundar, al costat de Paul Allen, l'empresa Microsoft el 1975. La primera oficina internacional de la companyia es va obrir l'1 de novembre de 1978 al Japó, amb el nom d'ASCII Microsoft (actualment coneguda com a Microsoft Japan).(en anglès) L'1 de gener de 1979, Microsoft es va traslladar a Bellevue (Washington). L'11 de juny de 1980, Steve Ballmer, qui substituiria anys després a Bill Gates com a segon CEO de Microsoft, es va unir a la companyia.
Els primers productes de Microsoft després de la seva fundació, a part dels intèrprets BASIC, serien compiladors de COBOL i Fortran.
El primer sistema operatiu que la companyia va llançar al gran públic va ser una variant d'Unix l'any 1979. Adquirida d'AT&T a través d'una llicència de distribució, Microsoft la va sobrenomenar Xenix, i va llogar l'empresa Santa Cruz Operation per adaptar el seu sistema operatiu a diferents plataformes. Xenix va ser cedit a Santa Cruz Operation, que va adaptar el sistema per a microprocessadors 80286 el 1985, sota el nom de SCO UNIX.
Posteriorment, Microsoft va aconseguir l'encàrrec de fer un sistema operatiu per a la llavors omnipotent IBM. Per aconseguir-ho, el 1981 Microsoft va adquirir els drets d'autor del sistema operatiu Quick and Dirty D.O.S o QDOS, per 50,000 dòlars estatunidencs i va contractar el seu autor, Tim Paterson, perquè treballés quatre dies a la setmana amb l'objectiu de fer «alguns canvis» per a poder «transformar» el sistema. Aquest mateix producte «millorat» per Microsoft, va ser venut a la IBM Corporation, sota el nom de PC-DOS i Microsoft es va reservar el dret de poder comercialitzar-lo per a d'altres plataformes sota el nom de MS-DOS.
DOS (Disk Operative System) va ser el sistema operatiu que va portar a la companyia al seu primer èxit. L'agost de 1981, després d'unes negociacions fracassades amb Digital Research, IBM va acordar amb Microsoft proveir-lo d'una versió d'un sistema operatiu CP/M, el qual fos pensat per al PC d'IBM. Per això, Microsoft va comprar a Seattle Computer Products un clon de CP/M anomenat 86-DOS, el qual IBM va reanomenar PC-DOS. Posteriorment, el mercat va presenciar una inundació de clons del PC d'IBM després que Columbia Data Products clonés reeixidament la BIOS de l'IBM. Per un màrqueting agressiu de MS-DOS cap als fabricants de clons de l'IBM-PC, Microsoft va passar de ser un petit competidor a un dels principals garants de programari per a ordinadors personals de la indústria informàtica.(en anglès)(en anglès) La companyia es va expandir cap a nous mercats amb el llançament del ratolí de Microsoft el 1983, producte que no va ser fabricat originalment per ells. També destaca la creació d'una divisió encara operativa anomenada Microsoft Press, que és el braç editorial de Microsoft.(en anglès)
1985–1995: OS/2 i Windows El 18 de novembre de 1985 va sortir al mercat el primer sistema operatiu Windows anomenat Windows 1.0 que era un senzill llançador de programes. Després va comercialitzar el primer programari integral d'ofimàtica anomenat Works que comptava amb un processador de text i un full de càlcul que competia amb el Lotus 1-2-3 i el WordPerfect.
Més endavant va sortir el paquet informàtic Office que al principi només contenia Word i Excel. El sistema operatiu OS/2 va ser encarregat per IBM. Els constants retards en el desenvolupament van portar els directius d'aquest projecte, Bill Gates i Steve Jobs, a trencar les seves relacions comercials el maig de 1991.
A partir d'aquell moment va començar una prova de força entre un sistema que s'anomenà Windows 3.1 propietat de la casa i l'OS/2 d'IBM. La gestió de la memòria estesa a partir d'1 MB, que va arribar amb els processadors Intel 80386, va ser la clau per a fer-lo incompatible amb OS/2. Aquest també va ser el tret de sortida pel desenvolupament dels futurs sistemes operatius basats en la tecnologia de microkernel imitant els nuclis dels Unix que esdevingué NT (acrònim de New Technology). Els usuaris volien la facilitat d'utilització del Windows en els seus PC i com que eren incompatibles, Windows esdevingué popular.
L'octubre de 1992 amb el llançament de la versió 3.11 anomenada WfW (acrònim de Windows for Workgroups) va entrar amb força al mercat de les xarxes, fins llavors dominat per Novell, amb un protocol propietari anomenat NetBIOS molt senzill de gestionar. El novembre del mateix any va sortir la primera versió de la base de dades relacional Access que va incloure el paquet Office per competir amb DBase. El 27 de juliol de 1993 va sortir el primer Windows NT 3.1 amb una UI (sigles de User Interface) quasi idèntica.
1995–2005: Internet i problemes legals El 24 d'agost de 1995 va sortir una nova versió anomenada Windows 95 que va vendre més d'un milió d'unitats en 4 dies. Incloïa la gestió avançada de fitxers i programes en 32 bits. Es va fer servir per primera vegada la tecnologia WoW (acrònim de Windows over Windows) que permetia tenir en execució els programes de la generació precedent (16 bits) sense pèrdua de rendiment. Va començar a implementar l'Internet Explorer de manera obligatòria per a certes funcions de Windows per així poder competir amb el Netscape Navigator. Finalment, Microsoft va guanyar la batalla a Netscape, encara que anys més tard li sortiria un altre competidor, de codi obert, anomenat Mozilla Firefox.
Havent tan astuta en eliminar els seus competidors, el 1998 començaren per a Microsoft tota mena de problemes amb la justícia. Primer als Estats Units d'Amèrica amb el Departament de Justícia amb qui arribar a un acord oferint una versió OEM (acrònim d'Original Equipement Manufacturer) de Windows 95 sense el navegador instal·lat. El juny del mateix any va arribar Windows 98 amb lInternet Explorer incorporat. El mes següent, Bill Gates va nomenar president de la companyia a Steve Ballmer, fins aleshores vicepresident executiu, i aquest es va fer càrrec de les activitats empresarials.
El 1999 va tornar tenir problemes judicials i va ser condemnat a pagar 5.000 milions de dòlars a AT&T Corporation per a fer servir el Windows CE als mòbils. Aquell mateix any va sortir la versió Windows 2000. Steve Ballmer va reemplaçar com a CEO a Bill Gates (qui va ser anomenat Chief Architect) el gener de l'any 2000, i va desenvolupar una estratègia enfocada als dispositius i els serveis. Això va començar amb l'adquisició de Danger Inc. el 2008, entrant al mercat de la producció d'ordinadors personals per primera vegada al juny de 2012 amb el llançament de la línia de tauletes Microsoft Surface, i la conformació més endavant de Microsoft Mobile mitjançant l'adquisició de la divisió de dispositius i serveis de Nokia. Des que Satya Nadella es va convertir en el CEO el 2014, la companyia va reduir el seu èmfasi en el maquinari i es va enfocar en la computació al núvol, un moviment que va fer que les accions de la companyia arribessin al seu valor més alt des de desembre de 1999.
El 25 d'octubre del 2001 va sortir la versió Windows XP (acrònim d'eXP'''erience) amb la incorporació d'un sistema d'activació amb un codi personalitzat per així intentar disminuir el pirateig. També el mateix any entrà al mercat de les consoles amb la Xbox. El 28 de març del 2003 va sortir el Windows Server 2003 i una revisió de seguretat profunda per l'XP anomenada SP2. Aquell mateix any es desenvolupà conjuntament amb AMD un joc d'instruccions complementàries a l'x86 que s'anomenà AMD64 i que contenia 1 bit de memòria per a eliminar la possible execució d'una mena de cuc informàtic. El 2004 va sortir el primer sistema operatiu en 64 bits, el Server 2003 SP1 i una versió d l'XP anomenada XP Media Center Edition que tenia més funcions multimèdia.
2006–present: Vista i altres transicions miniatura|Paul Allen, cofundador de Microsoft. miniatura|Bill Gates en el Fòrum Econòmic Mundial, el 2007.
El 2005 també va llançar el motor de cerca conegut com a MSN Search per a competir amb Google que més endavant es va dir Bing. El febrer del 2006 va sortir la versió Server 2003 R2 amb versions de 32 bits i 64 bits. Va arribar el Windows Vista i tot un seguit d'aplicacions Windows Live. No va ser gaire popular entre els usuaris i va ser ràpidament reemplaçat pel Windows 7. Després van venir el Windows 8 i el 8.1, seguits del Windows 10.
Microsoft sempre ha tingut demandes per monopoli, però aquesta vegada les va tenir amb la Unió Europea, i va ser multat amb 500 milions d'€ i obligat a comercialitzar una versió sense el Windows Media Player i l'Internet Explorer incorporat.
El juliol de 2014 l'empresa va anunciar que faria fora 18.000 treballadors arran de la compra de Nokia.
2006 fins a 2010: Windows Vista, Windows 7 i Windows Phone L'any 2006, Bill Gates va anunciar l'inici d'un període de transició, el seu lloc de Cap d'Arquitectura de Programari podria ser ocupat per Ray Ozzie, encara que romandria com a president de la companyia, al capdavant de la Junta Directiva i com a conseller en els projectes claus. Després de nombrosos retards, el 29 de gener del 2007 la companyia llança oficialment Windows Vista. Es van treure al mercat 6 edicions diferents:
miniatura|Diferents versions de Windows Vista
Home Basic: Pensada per a llars i usuaris amb necessitats bàsiques. Home Premium: Pensada per a llars, porta una nova interfície, Windows Aero, amb efectes visuals millorats i un escriptori 3D amb la utilitat Windows Flip 3D, noves tecnologies de diagnòstic i millora del rendiment del sistema. Business: Pensat per a petites empreses.