Alenyà ( en rossellonès, en , ), és un municipi de la comarca nord-catalana del Rosselló, situat administrativament al cantó de la Plana d'Illiberis del districte de Ceret en el departament francès dels Pirineus Orientals. El 2018 tenia un població de 3.669 habitants.
Està situat a la Plana del Rosselló, al sud-est de Perpinyà, al sud-oest de l'Estany de Sant Nazari i al nord d'Elna, a la zona oriental del centre de la comarca. És a la riba dreta del Reart, que no arriba a tocar el terme d'Alenyà i l'Agulla de la Mar, abans Agulla Cabdal d'Alenyà, que defineix bona part del límit sud de la comuna. És a la zona de contacte de les subcomarques de la Plana del Rosselló i de la Plana d'Elna, en la zona de depressions i plana baixa del quaternari recent.
La dita sobre els alenyanencs és A Alenyà, els nyarros.
Etimologia La primera menció es remunta a l'any 904; es troba en un document que inventaria les dependències del capítol d'Elna, amb la forma Alignanum. Prové del mot Alanianum: territori pertanyent a Alanius (forma derivada d'Alanus), o, en tot cas, de la forma Alennius. Tanmateix, s'ha plantejat el dubte entre Alanius i Hellenius, relacionant l'etimologia d'Alenyà amb la veïna Elna. Joan CorominesCoromines, 1994. ho descarta del tot. L'escut de la vila representa una ala, fruit de l'etimologia popular. Es tracta, per tant, d'un escut parlant a partir d'una falsa etimologia d'origen popular, en la qual s'associa el nom del poble amb la paraula comuna catalana ala.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna d'Alenyà en el Rosselló miniatura|esquerra|Rètol a l'entrada d'Alenyà.
Localització i característiques generals del terme El terme d'Alenyà, de 5.340 hectàrees d'extensió, situat al sud-oest de l'estany de Sant Nazari, o estany de Canet (o de Canet i Sant Nazari), en la plataforma prelitoral de l'est de la Plana del Rosselló, téAlenyà a les Cartes de Cassini, del , a la pàgina web de l'IGN un únic límit natural clar: l'Agulla de la Mar, o Agulla Cabdal, al sud i sud-est, que el separa dels termes d'Elna i de Sant Cebrià de Rosselló. La resta del terme està definit per les antigues possessions senyorials i actualment terres de particulars, i és, de fet, arbitrari (el termenal nord, per exemple, va fent un escalat que va resseguint els límits dels camps de conreu).
És un territori absolutament pla, atès que l'altitud oscil·la entre els 0 (a l'extrem nord-est, al triterme amb Sant Nazari i Sant Cebrià, on toca la zona d'aiguamolls de l'estany veí) i els 13 metres d'altitud (a l'extrem nord-oest, a prop del triterme amb Salelles i Tesà, sense que hi hagi cap mena de turó que destaqui del seu entorn). És, de fet, un pla molt lleugerament inclinat. Llevat de les zones urbanitzades, la pràctica totalitat del terme comunal es dedica a l'agricultura.
Municipis limítrofs: .
El poble d'Alenyà miniatura|esquerra|Alenyà en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) Situat en una petita elevació de 5 metres d'altitud sobre l'antic camí d'Elna a Canet, pràcticament al centre del seu terme comunal, Alenyà s'agrupa a l'entorn de l'església parroquial de Santa Eulàlia i Santa Júlia, en una forma urbanística típica del Rosselló: la cellera. És una església esmentada per primer cop el 1214, però enderrocada per a construir-ne una de nova el 1593. Conserva uns retaules barrocs dels segles i , a més d'una escultura de la Mare de Déu del Raïm, de darreries del .
miniatura|L'Hort del Pou, o Parc Écoiffier miniatura|esquerra|La Pompa bona El poble vell era un petit nucli format pels actuals carrers de la Processó, de l'Escola, de l'Església, del Mariscal Joffre, el Carrer Nou i el Carreró. En el Poble Vell destaca la vella Pompa i l'Hortet del Pou, transformat modernament en el Parc Ecoiffier, o Espace Claude Simon, un actiu centre cultural. En diverses obres fetes en aquest nucli vell, hi han estat trobades restes de ceràmica romana (fragments d'àmfores) i medieval.
Al voltant d'aquest nucli inicial, anomenat Poble Vell o Barri de Santa Eulària, es van formar els barris de la Carrera del Paradís, resseguint la carrerada al seu pas per Alenyà, i la Cotxera, amb la Casa d'Ortafà entre els seus edificis antics conservats. Modernament, a l'entorn s'han estès, eixamplant el nucli urbà d'Alenyà, les urbanitzacions del Camí de la Mar, les Motes, les Ribes, les Vinyes, les Vuit o la Zona d'Activitats Creatives (ZAC) del Bearn. A l'extrem sud-oriental del nucli urbà, prop de les Motes i del Mas d'en Bogarra, hi ha el Càmping municipal Cap Sud. Una creu de terme antiga, la Creu, es troba ara absorbida per la creixença del nucli urbà, quan abans era una creu situada en una cruïlla de camins enmig de camps.
Al nord del poble hi havia el Cementiri Vell, al costat del qual hi havia el Celler Cooperatiu, ara derruït. De fet, el Cementiri Vell era en realitat històricament el segon cementiri del poble: el primer havia estat ran de l'església parroquial. El Cementiri Nou ha estat construït a l'extrem sud-occidental del nucli urbà, al peu de la Carrera del Paradís.
Boaçà miniatura|esquerra|Boaçà. L'antic castell (lloc on era) miniatura|Boaçà en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Es troba a 1 quilòmetre a ponentBoaçà (Boissac) en la Carte de Cassini, oferta per l'IGN del poble. Hi havia hagut el castell i l'església de Sant Martí, tots dos anteriors als 1300, romànics, per tant, però lamentablement destruïts. Tenia nombrosos vestigis i elements dels segles i XIV. Anomenat Mas Blan des del (pel cognom dels seus possessors), modernament passà a ser denominat Mas Blanc, per similitud dels dos noms. El 1974 la Mútua General de les Prefectures de Policia de París enderrocà lamentablement les ruïnes del castell per a construir en el seu lloc un centre de vacances, i la resta ha estat dedicat a una estació de recerca agronòmica per a l'experimentació en hortalisses i conreus a la hivernada (el Centre de Recerques INRA), que ha contribuït poderosament a la transformació agrícola de la Catalunya del Nord.
També en aquest lloc van ser trobades, en el moment de fer les obres d'adaptació de l'antic castell al centre de vacances actual, diversos materials d'època romana.
Els masos del terme Alenyà conserva en el seu terme alguns masos antics, entre explotacions més modernes. En el Cadastre napoléonien a part del poble només apareixen clarament definits el Mas Blan, que ja hi apareix com a Blanc, i el Mas Sagarriga, nom amb què hi apareix l'actual Mas Franc Alleu, abans de la Fàbrega, o Bobo. D'altres d'històrics, però que pel que es veu són posteriors al 1812, són el Mas Delcròs, el Mas del Perer, el Mas Bogarra o Armangau, el Mas d'en Paraire, o Mas Beau-Soleil, abans Mas de Havilland, i el Petit Mas Blan. De desapareguts hi ha el Mas Barjau, o de la Ramoneta i el Castell i el mas de Sant Martí de Boaçà, o Mas Blan (ara destruïts i substituïts pel Vilatge de vacances de la Mútua de la Prefectura de Policia de París), ja esmentat.
Hidrònims El terme d'Alenyà no té cap riu, però sí que és solcat per un bon nombre d'agulles, canals de drenatge, molt abundants en tota la zona costanera del Rosselló. La més important és l'Agulla Cabdal, o Agulla de la Mar, que fa de límit meridional del municipi, però també hi ha l'Agulla de la Colomina de Bearn, la del Canonge, la de les Set, la de les Vuit, la del Mas Blan, la dels Cotius, la de Negabous i l'Agulla Vella. Esment a part mereix l'Agulla del Reart petit, actualment desapareguda.
De fonts, n'hi ha dues de destacades: la Font d'Alegri, al nord-est del terme, i la Pompa, font urbana.
El terme comunal En tractar-se d'un terme essencialment agrícola, una gran quantitat de topònims del terme d'Alenyà són d'origen agrari. Hi destaquen els noms dels camps, prats i altres espais similars. Una part d'aquests noms són ja antics, desapareguts de l'ús popular pel canvi d'ús de l'espai, sovint a causa del creixement urbà: l'Aiminada de Pallasser, o Prat de l'Aiminada d'en Pallasser, el Benefici, o Camp del Benefici, Camí del Mas de Mossort (com a nom de partida agrícola), el Camp Carrat, el Camp de Dessús la Closa, el de la Caplleva, el de la Llàntia, el del Borrat, el del Bosc (dos de diferents), el del Camí de l'Estany, el del Camí de Perpinyà, el Camp de l'Era, el de les Motes, el de les Tres, el del Gorg, el de l'Hort, el de l'Iglesi, el del Pas del Fang, els dels Còrrecs, o Colomina del Còrrec, el dels Salzes, o simplement els Salzes, el d'en Galdric, el d'en Tastú, el Camp Llarg (dos), el Camp Petit, el Camp Petit de les Set, la Colomina de darrere l'Iglesi, la de la Tira, la del, o d'en, Bosc, la del Camí de Sant Nazari, la del Ginjoler, o simplement el Ginjoler, la de l'Hort, la del Mas Çagarriga, o de l'Era del Mas Çagarriga, la del Mas de Mossort, la dels Cotius (dues de diferents), la d'en Fèlix, la d'en Guardis, la de Vall de Rames, el Cotiu del Bosc, el del Camí del Mas Çagarriga, el del Camí de Sant Nazari, el del Mas Çagarriga, el de Vall de Rames, el de Vall Voramar, el Farratjar (diferent de l'encara conservat), el Farratjal del Pou, la Llosa, abans Camp d'en Llosa o Colomina d'en Llosa, el Prat de la Garriga, el Prat, o Pas, dels Burros, el Prat dels Salzes, o el Pradet, i els Prats dels Sabaters.
D'altres noms són encara vigents: Camí del Reart, Camí de Sant Nazari (com a partides agrícoles), el del Camí de Sant Nazari, el Camp dels Tres Corns, abans el Bosc (n'hi ha dos en llocs diferents), el dels Ossos, el d'en Prim, el Camp Tancat, les Cent, o Colomina de les Cent, la Colomina de Bearn, o simplement Bearn, la del Cortal, la de les Ribes, la de les Vinyes, la del Forn, la del Perer, la dels Ossos, els Cotius, la Falguera, o Colomina de la Falguera, el Farratjal, les Figueretes i la Mitjania, o el Migdia, abans Camp de la Llensa o d'en Llense.
A part dels camps i semblants, hi ha topònims que indiquen partides senceres o llocs concrets del municipi. També es poden trobar els ja perduts o desapareguts (les Cent, les Cinc, la Closa, dos de desapareguts, la Closa d'en Calbet, la Creueta, les Dues Aiminades, Mas del Senyor, el Pas de la Bertranda, les Rotes Llargues, les Set, en dos llocs diferents i la Terra Prim) i els encara conservats (el Canonge, la Civadeta, la Closa, diferent dels desapareguts, la Closeta, abans la Travessa, Darrere de l'Hort, abans Colomina d'en Guardis, Mas Çagarriga -partida-, la Mata d'en Roig, les Motes, la Pedra Martina, on hi havia una fita, ara destruïda, els Pedreguets, les Quatre Aiminades, les Ribes del Rard petit, la Vinyassa, o Camí de les Ribes i les Vuit).
El Cadastre napoleònic En el Cadastre napoleònic, del 1812, el terme comunal d'Alenyà apareix dividit en 5 sectors, als quals no posa nom. El primer, al nord de la comuna, conté el Mas Sagarriga; el segon, al nord-est, no conté cap edificació; el tercer, a l'est, tampoc no té altra cosa que terres de conreu i de pastura; el quart, que envolta el poble pel nord, nord-oest, oest i sud-oest, tampoc no conté edificacions; el cinquè, a l'extrem sud-oest del terme, conté l'antic poble de Boaçà, amb el castell i el Mas Blan, i el sisè, extrem nord-oest de la comuna, tampoc no conté cap edificació.
Clima Alenyà, com la major part de comunes de la seva comarca, es caracteritza per tenir un clima subtropical humit, amb l'estiu càlid.
Assolellament Les temperatures mitjanes enregistrades a Alenyà són 8,1 °C el gener (mínima) i 24,9 °C el juliol (màxima) i una irradiació màxima potencial de 5.310 Wh/m², amb el grau d'inclinació òptim per tal de captar l'energia solar màxima, atès que la latitud de la comuna és de 39°.
Comunicacions Vies antigues de comunicació