LApollo 9 va ser el sisè vol (tercer tripulat) del programa Apollo, llançat el 3 de març de 1969. Seria l'encarregat de provar el mòdul lunar. Va ser la tercera missió tripulada del programa Apollo. L'equip estava format per en James A. McDivitt (comandant), David R. Scott i Russell L. Schweickart, els quals van utilitzar l'habitacle que hauria de dipositar als astronautes a la superfície de la Lluna.
L'abril de 1966, McDivitt, Scott i Schweickart van ser seleccionats pel director d'operacions de la tripulació de vol, Deke Slayton, com a segona tripulació de l'Apollo. La seva feina inicial va ser com a suplents de la primera tripulació de l'Apollo escollida, Gus Grissom, Ed White i Roger Chaffee, per al primer vol de prova orbital terrestre tripulat del mòdul de comandament i servei del bloc I, designat AS-204. Els retards en el desenvolupament del CSM del bloc I van fer que l'AS-204 arribés al 1967. El pla revisat tenia la tripulació de McDivitt programada per al segon CSM tripulat, que havia de trobar-se en òrbita terrestre amb un modulador lunar (LM) no tripulat, llançat per separat. La tercera missió tripulada, comandada per Frank Borman, havia de ser el primer llançament d'una nau Saturn.V amb tripulació.Brooks, et al. 1979, Chapter 8.7: "Preparations for the First Manned Apollo Mission" ()
Schweickart va efectuar una sortida a l'espai de 37 minuts de durada, destinada a provar el vestit espacial que hauria de ser utilitzat en el descens a la Lluna i valorat en 100.000 dòlars (de l'època) cadascun.
Aquests equips autònoms, capaços de resistir temperatures de l'ordre de –150 °C a més 130 °C, també havien de protegir els astronautes de l'impacte de micrometeorits (amb velocitats properes als 100.000 km/h), garantir les comunicacions i subministrar suport vital durant tres hores. Es va realitzar així mateix un acoblament perfecte amb el mòdul lunar Spider, que es va anar allunyant del mòdul de comandament Gumdrop fins a una distància de 160 km.
Es van dur a terme proves considerables del CSM, però això va ser principalment responsabilitat de Scott, permetent a McDivitt i Schweickart observar la Terra amb temps lliure; van alertar a Scott si s'acostava alguna cosa particularment destacable, permetent-li deixar la seva feina per un moment per mirar també la Terra. La setena crema del sistema SPS va tenir lloc el vuitè dia, el 10 de març; el seu propòsit era, de nou, ajudar a la capacitat de sortida de l'RCS, així com allargar la vida útil orbital Gumdrop. Va desplaçar l'apogeu de l'òrbita cap a l'hemisferi sud, permetent un temps de caiguda lliure més llarg per entrar quan Apollo9 va tornar a la Terra. La crema es va allargar per permetre provar el sistema de mesurament del propulsor, que s'havia comportat de manera anòmala durant les cremades SPS anteriors. Un cop aconseguit, Apol·loEls propulsors RCS del 9 podrien haver-lo retornat a la Terra i encara així haver-li permès aterrar a la zona de recuperació primària si el motor SPS hagués fallat. La vuitena i última cremada SPS, per retornar el vehicle a la Terra, es va completar el 13 de març, menys d'una hora després del desè dia de la missió, després del qual es va desfer del mòdul de servei. L'aterratge es va retardar una òrbita a causa del temps desfavorable a la zona d'aterratge principal unes ESE de les Bermudes. En canvi, Apol·lo9 van esquitxar a l'est de les Bahames, a unes des del portaavions de recuperació, l'USS Guadalcanal, després d'una missió de 10 dies, 1hora, 54 segons. L'Apollo 9 va ser l'última nau espacial que va aterrar a l'Oceà Atlàntic durant mig segle, fins a la missió Crew Dragon Demo-1 el 2019, i l'últim aterratge tripulat a l'Atlàntic fins a Inspiration4 el 2021.
Referències
Bibliografia
09