El siboc, saboc, xiboc, bocatxo o escloper (Caprimulgus ruficollis) és una espècie d'ocell de l'ordre dels caprimulgiformes, semblant a l'enganyapastors però més clar.
Morfologia És més gros que l'enganyapastors (30 cm) i la seua envergadura és de 64 cm. Té el cap més gran i la cua més llarga que l'enganyapastors (arriba als 16 cm). Potes curtes. Ulls grossos i de color negre. Presenta una grossa taca blanca a la gorja. Collar roig daurat. Ales llargues. El plomatge d'ambdós sexes és similar. Totes les coberteres alars amb les puntes pàl·lides i amples. Ambdós sexes tenen taques pàl·lides a les ales i als costats de la cua. Bec curt, petit i de color negrós. L'interior de la boca és de color rogenc. Al voltant de la boca té com una mena de pèls forts per a enxampar insectes voladorsEnciclopèdia Balear d'Ornitologia
Subespècies Caprimulgus ruficollis ruficollis Caprimulgus ruficollis desertorum (Erlanger, 1899) -àrees desèrtiques del Marroc, Algèria i Tunísia-.
Reproducció miniatura|Caprimulgus ruficollis Cria a la península Ibèrica i a l'Àfrica del Nord. Al maig-juliol pon 2 ous que deixa directament a terra, vora uns arbusts a dins del bosc o en els límits. Els pollets que en neixen són alimentats per ambdós pares. Fan dues cries.
Alimentació Menja insectes que caça al vol o a terra.
Hàbitat En general prefereix un clima més càlid, un terreny més sec i obert i situat a menys alçada, i també prefereix viure més a prop del terra, per això defuig els arbres.
Distribució geogràfica Habita en pinedes i garrigues de l'Àfrica del Nord, al Iemen, a tot el centre i sud de la península Ibèrica, al País Valencià, i al sud i oest del Principat de Catalunya. De totes maneres no és excessivament abundant a Catalunya (de fet, a Europa no es troba), i només el podem trobar a la part més meridional (l'enganyapastors ocupa, preferentment, la part nord del territori, mentre que el seu parent, el siboc, ho fa a la part sud).Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, planes 70-71.
Costums Tal com l'enganyapastors és migrador i estiuenc, però el siboc arriba als Països Catalans més tard (abril-maig) que l'enganyapastors (març-abril). A finals d'agost inicia el viatge que el durà a l'Àfrica occidental de clima tropical, lloc on hivernarà. És un ocell nocturn. Té un cant disil·làbic i ronc.
Conservació Es troba amenaçat per la destrucció de les seues àrees de nidificació, per la manca d'aliment a causa dels plaguicides, per l'atropellament per part d'automòbils i per certes pràctiques agrícoles.
Referències
Enllaços externs
El siboc a Portugal BirdLife Oiseaux.net El siboc al Principat de Catalunya Taxonomia d'aquesta espècie
Categoria:Caprimulgus