va ser un advocat i polític brasiler. Va ser president del Brasil en funcions entre el 15 de novembre de 1918 i el 28 de juliol de 1919, i vicepresident fins a la data de la seva mort. Va ser el 10è president del Brasil.
Biografia El seu pare, Antonio Moreira de la Costa Pinto, era portuguès nascut a Junqueira, en el municipi de Vila do Conde, districte de Porto. Del costat matern, és descendent de famílies brasileres ben antigues, com la família Moraes de Antas. Va estudiar en el seminari de Mariana i va cursar dret a la Facultat de Dret de São Paulo, graduant-se el 1890. Pertanyent a la generació de republicans històrics de Minas Gerais, va ser diputat estatal de 1894 a 1902, sent nomenat secretari de l'interior del govern estatal. Delfim Moreira també va ser governador de Minas Gerais, de 1914 a 1918.
Va acompanyar Francisco de Paula Rodrigues Alves durant les eleccions, en qualitat de candidat a la vicepresidència. La parella va ser guanyadora dels comicis (1 de març de 1918), però Rodrigues Alves va contraure la grip espanyola abans de la presa de possessió, programada pel 15 de novembre, i no va poder jurar el càrrec, així que Moreira va iniciar el mandat com a president interí. El president electe va morir finalment el 16 de gener de 1919. Com la Constitució vigent al Brasil preveia que el vicepresident només assumiria definitivament el càrrec en cas d'haver-se sobrepassat els dos anys de mandat (la meitat de la legislatura), es van convocar noves eleccions a la presidència.Tales Pinto. «Regência republicana de Delfim Moreira». alunosonline.uol.com. Consultado em 12 de fevereiro de 2017.
Presidència interina El senador Epitácio Pessoa va sortir elegit president en els comicis del 13 d'abril, derrotant Ruy Barbosa. Pessoa es trobava aleshores exercint com a representant brasiler a la Conferència de Pau de París, així que Moreira va estendre l'interinitat fins al retorn del president electe. Un cop es va signar el Tractat de Versalles, Pessoa va emprendre el viatge de tornada a Rio de Janeiro. El 28 de juliol va ser investit com a 11è president i Delfim Moreira va exercir, finalment, com a vicepresident. El seu curt mandat (que va quedar conegut com la "regència republicana") va ser un període marcat per diversos problemes socials.
Amb la crisi pressupostària derivada de la Primera Guerra Mundial, va promoure l'augment dels aranzels duaners, va emetre títols de deute i va reduir la despesa pública, cosa que va afectar funcionaris de diverses categories i va provocar més revoltes i vagues a tot el país. Va reformar l'administració del territori d'Acre i va republicar el Codi Civil brasiler amb diverses correccions al text original de 1916. Va decretar la intervenció a l'estat de Goiás.
Durant la seva presidència, Delfim Moreira va patir una malaltia, arterioesclerosi precoç, que el va deixar completament desconcentrat i desconnectat de les seves tasques, i a la pràctica, qui prenia les decisions era el ministre Afrânio de Melo Franco.
A la seva mort, l'1 de juliol de 1920, encara ocupava la vicepresidència del govern d'Epitácio Pessoa. Francisco Álvaro Bueno de Paiva el va substituir. Delfim i Augusto Rademaker (president de la Junta Militar de 1969) són els únics brasilers en haver exercit primer la Presidència per a després la Vicepresidència.
Notes
Referències
Categoria:Advocats de Minas Gerais Categoria:Presidents del Brasil Categoria:Vicepresidents del Brasil Categoria:Diputats federals del Brasil Categoria:Alumnes de la Facultat de Dret de la Universitat de São Paulo Categoria:Morts a Minas Gerais Categoria:Polítics de Minas Gerais Categoria:Governadors brasilers Categoria:Advocats morts al segle XX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XX