Pietro Generali (Masserano, Piemont, 23 d'octubre de 1773 - Novara, Piemont, 3 de novembre de 1832) fou un compositor d'òperes italià.
Precursor de Rossini, fou el primer a usar certes harmonies i modulacions, de les quals s'aprofità l'autor d'El barber de Sevilla. Va estudiar amb Giovanni Masi a Roma on el 1802 estrena la seva primera òpera. Entre 1817 i 1821 va dirigir el teatre de la Santa Creu de Barcelona, on estrenà Gusmano di Valor (1817) i La cecchina (1818).
En retornar a Itàlia trobà l'escena musical acaparada per Rossini; llavors tractà d'imitar l'estil d'aquest, però el públic només li'n prestà una mitjana atenció, ratllant a voltes amb la indiferència. El desgraciat èxit d'algunes de les seves òperes el decidiren a abandonar el teatre.
Més endavant va ser mestre de capella de la catedral de Novara a Itàlia. Però el 1827 tornà a la composició dramàtica, estrenant a Trieste la seva Francesca de Rimini, que fou refusada pel públic, el que el va moure a deixar el teatre definitivament.
Al Conservatori de Nàpols tingué per alumnes entre altres alumnes a Antonio Sapienza. Va escriure al voltant de 60 òperes, música religiosa, i la cantata Roma liberata.
Les seves millors òperes Don Chisciotto, Chi non risica non rosica, La vedova stravagante, L'impostore, Rodrigo di València, La contessa di colle Erboso, Adelina, etc.
Bibliografia
Enciclopèdia Espasa Volum núm. 25, pàg. 1228 ()
Categoria:Compositors italians del Classicisme Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Mestres de capella italians Categoria:Morts al Piemont Categoria:Persones de la província de Biella Categoria:Compositors de Roma Categoria:Compositors piemontesos Categoria:Compositors italians morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII