miniatura|Imatge dels pulmons obtinguda amb una tomografia axial computeritzada (TAC) El pulmó (del llatí pulmo) és l'òrgan essencial de l'aparell respiratori en molts animals que respiren aire, incloent la majoria dels tetràpodes, uns pocs peixos i alguns caragols. En els mamífers i les formes de vida més complexes, el sistema el componen dos pulmons què es troben ocupant la major part del tòrax, prop de la columna vertebral i a banda i banda del cor. Els pulmons tenen aspecte de con formats per un teixit esponjós de color rosa grisenc. Són coberts per una membrana anomenada pleura i estan separats l'un de l'altre pel mediastí. Per una banda, el pulmó dret està dividit en tres parts, anomenades lòbuls; per l'altra, l'esquerre té només dos lòbuls.
La seva principal funció és la de transportar oxigen de l'atmosfera al torrent sanguini, i per alliberar diòxid de carboni de la sang cap a l'atmosfera. Aquest intercanvi de gasos es porta a terme en el mosaic de cèl·lules especialitzades que formen milions de petits sacs d'aire, de parets excepcionalment primes anomenats alvèols. Tenen al voltant de 300 milions d'alvèols, que representen una superfície total del voltant de 140 m² en adults (prop de la meitat d'una pista de tennis). La capacitat pulmonar depèn de l'edat, pes i sexe i està en l'interval entre 4.000-6.000 cm³. Les dones acostumen a tenir una capacitat pulmonar aproximada d'un 20% o un 25% més baixa que els homes.
La funció dels pulmons és dur a terme l'intercanvi gasós amb la sang, per això els alvèols estan en estret contacte amb capil·lars. En els alvèols es produeix el pas d'oxigen des de l'aire a la sang i el pas de diòxid de carboni des de la sang a l'aire. Aquest pas es produeix per la diferència de pressions parcials d'oxigen i diòxid de carboni entre la sang i els alvèols.
Els termes mèdics relacionats amb els pulmons solen començar per pulmo-, del llatí pulmonarius ('pulmonar'), o per neumo- (del grec πνεύμων ('pulmó').
Anatomia i característiques miniatura|esquerra|1: Tràquea 2: Artèria pulmonar 3: Vena pulmonar 4: Bronquíol terminal 5: Alvèols 6: Tall cardíac 7: bronquis terciaris o segmentats 8: Bronquis secundaris o lobals 9: Bronqui principal 10: Bifurcació traqueal o carina 11: Laringe
Els pulmons són dins de la caixa toràcica, protegits per les costelles i a ambdós costats del cor.Anatomia del Cos Humà de Henry Gray, 20ª ed. 1918. Són òrgans buits i són coberts per una doble membrana lubricada (serosa) anomenada pleura. Estan separats l'un de l'altre pel mediastí.
La pleura és una membrana de teixit conjuntiu, elàstica que evita que els pulmons freguin directament amb la paret interna de la caixa toràcica. Té dues capes: la pleura parietal o externa, que recobreix i s'adhereix al diafragma i a la part interior de la caixa toràcica; la pleura visceral, que recobreix l'exterior dels pulmons, introduint-se en els seus lòbuls a través de les cissures. Entre ambdues capes existeix una petita quantitat, d'uns 15 cc., de líquid lubricant anomenat líquid pleural.
La superfície dels pulmons és de color rosat en els nens, i amb zones fosques distribuïdes irregularment però amb certa uniformitat en els adults. Això s'anomena antracosis i apareix amb caràcter patològic, mostrant gairebé en la totalitat dels habitants de ciutats, com a resultat de la inhalació de pols flotant en l'atmosfera que es respira, principalment carbó.
El pes dels pulmons depèn del sexe i del hemitòrax que ocupin: El pulmó dret pesa en mitjana de 600 grams i l'esquerre assoleix de mitjana els 500. Aquestes xifres són una mica inferiors en el cas de la dona (a causa del menor mida de la caixa toràcica) i una mica superiors en l'home. El pulmó dret està dividit per dos cissures, la major i la menor, i en 3 parts anomenades lòbuls: el lòbul superior, el mitjà i l'inferior. El pulmó esquerre té dos lòbuls, el superior i l'inferior, separats per una cissura anomenada cissura major. La raó és que el cor té una inclinació obliqua cap a l'esquerra i en el sentit de darrere cap endavant; la punta inferior, l'àpex, ocupa part de l'espai del pulmó esquerre, i en redueix el seu volum.
Es descriuen en ambdós pulmons: un vèrtex o àpex, que corresponent a la seva part superior, i que sobrepassa l'altura de les clavícules; una base, a la part inferior, que es recolza en el diafragma.
miniatura|1 - Tràquea 2 - Bronqui dret 3 - Bronqui esquerre4 - Pulmó dret 5 - Pulmó esquerre 6 - Fissura obliqua 7 - Fissura horitzontal 8 - Artèria pulmonar La cissura major d'ambdós pulmons va des del quart espai intercostal posterior fins al terç espai anterior de l'hemidiafragma corresponent. Al pulmó dret, la cissura major separa els lòbuls superior i mitjà del lòbul inferior, mentre que en el pulmó esquerre separa els dos únics lòbuls: el superior i l'inferior. La cissura menor separa els lòbuls mitjà i inferior del pulmó dret i va des de la paret anterior del tòrax fins a la cissura major. Pot estar absent o incompleta en fins a un 25% de les persones.
A cada lòbul es distingeixen diferents segments, ben diferenciats, i corresponen a cadascun un bronqui segmentari, de la tercera generació bronquial. Existeixen diverses classificacions per anomenar els diferents segments, però la de Boyden és una de les més acceptades. Els bronquis segmentaris se subdivideixen en el bronquis pròpiament dits i els bronquíols de les generacions 12 a 16. Aquests últims no tenen cartílag i es ramifiquen en bronquíols terminals i els bronquíols respiratoris, de les generacions 17 a 19, que desemboquen en els alvèols. Els alvèols són les unitats funcionals d'intercanvi de gasos del pulmó.
La mucosa de les vies respiratòries està coberta per milions de pèls diminuts, o cilis la funció del qual és atrapar i eliminar les restes de pols i gèrmens en suspensió procedents de la respiració, evitant, en la mesura del possible, qualsevol entrada d'elements sòlids que provoquin una broncoaspiració.
Els pulmons tenen al voltant de 500 milions d'alvèols, formant una superfície total de prop de 140 m² en adults (prop de la meitat d'una pista de tennis, que en fa 261). La capacitat pulmonar depèn de l'edat, pes i sexe; oscil·la entre 4.000-6.000 cm³. Les dones solen tenir al voltant del 20-25% més baixa la capacitat pulmonar, a causa de la menor mida de la caixa toràcica.
Fisiologia Els pulmons tenen una funció respiratòria i d'altres més relacionades amb la funció immunològica.
Funció respiratòria La funció dels pulmons és dur a terme l'intercanvi gasós amb la sang, per això els alvèols estan en estret contacte amb capil·lars. En els alvèols es produeix el pas d'oxigen des de l'aire a la sang i el pas de diòxid de carboni des de la sang a l'aire. Aquest pas es produeix per la diferència de pressions parcials d'oxigen i diòxid de carboni (difusió simple) entre la sang i els alvèols.
El pulmó dels mamífers està constituït per multitud de sacs adjacents plens d'aire anomenats alvèols. Es troben interconnectats els uns amb els altres pels anomenats porus de Kohn, que permeten un moviment de l'aire col·lateral, important per a la distribució del gas. Els conductes aeris del pulmó, que no intervenen en la funció respiratòria, estan formats per cartílag i múscul llis. L'epiteli és ciliat i secreta un mucus que ascendeix pel conducte respiratori i manté tot el sistema net.
El procés de respiració en els pulmons passa travessant els gasos una barrera de difusió constituïda en els mamífers per una pel·lícula superficial aquosa, les cèl·lules epitelials que formen la paret de l'alvèol, la capa intersticial, les cèl·lules endotelials dels capil·lars sanguinis, el plasma i la membrana de l'eritròcits que capta o deixa anar el gas.
Hi ha diferents tipus de cèl·lules en l'epiteli respiratori: Les cèl·lules tipus I són les més abundants, formen la paret entre dos alvèols i tenen un nucli arraconat en un extrem. Les cèl·lules de tipus II són menys abundants, i es caracteritzen principalment per la presència d'un cos laminar en el seu interior, a més tenen vellositats en la seva superfície; són cèl·lules productores de surfactants. Els surfactants són complexos lipoproteics que proporcionen tensió superficial molt baixa en la interfase líquid-aigua, reduint així el treball necessari per a l'estirament de la paret pulmonar per la reducció de la tensió, i prevenint al seu torn el col·lapse dels alvèols. Les cèl·lules de tipus III són menys abundants i tenen gran quantitat de mitocondris i rivet en raspall. A l'epiteli respiratori existeixen, a més, macròfags alveolars.
Altres funcions Acció de filtre extern. Els pulmons es defensen de la intensa contaminació aèria a la qual estan exposades per acció del sistema mucociliar i fagocitari dels macròfags alveolars. La producció de moc impacten les partícules de certa mida i és produït per cèl·lules en les glàndules seromucoses bronquials i per cèl·lules caliciformes de l'epiteli bronquial. Sistema antiproteasa i antioxidant: tenen com a funció limitar el dany que puguin fer l'alliberament de proteases o de superòxids per part dels teixits. Els superòxids i les proteases són alliberats pels teixits per tal de provocar la lisi dels bacteris, però part d'aquest alliberament pot també afectar el teixit normal i danyar-lo teixits normals. Les antiproteases i antioxidants neutralitzen aquest excés i protegeixen el pulmó, principalment α-1-antitripsina, que succeeix als alvèols davant elements inflamatoris del sistema immunitari alveolar. Les proteases principals en el pulmó són l'elastasa, la colagenasa, la hialuronidasa i la tripsina. Accions metabòliques: Participació hormonal del sistema renina-angiotensina que regula la pressió arterial i el balanç hídric. Eliminació de fàrmacs. Equilibri àcid-base. Altera el pH de la sang, facilitant alteracions en la pressió parcial del diòxid de carboni. Metabolisme lipídic per l'acció del surfactant pulmonar. Sistema de prostaglandines les quals causen broncodilatació (prostaglandina E) o broncoconstricció (prostaglandina F, A, B i D). Els pulmons serveixen com un dipòsit de sang en el cos. El volum de sang dels pulmons és d'uns 450 mil·lilitres de mitjana, al voltant d'un 9 per cent del volum total de sang de tot el sistema circulatori. Aquesta quantitat pot variar fàcilment d'entre la meitat i dues vegades el volum normal. La pèrdua de sang de la circulació sistèmica per hemorràgia pot ser parcialment compensada per la desviació de la sang dels pulmons als vasos sistèmics.GUYTON&HALL Medical physiology 12th edition Proporcionar flux d'aire per a la creació de sons vocals. Protecció del cor. Els pulmons flanquegen i gairebé encerclen el cor. Degut a la seva estructura proporcionen una protecció amortidora davant d'un xoc.
Circulació pulmonar El sistema arterial que irrigar als pulmons (artèries pulmonars i les seves ramificacions) segueix un trajecte paral·lel al de les vies respiratòries, mentre que el sistema venós és més variable i es pot disposar en diferents trajectes. Al pulmó dret la vena pulmonar inicial drena els lòbuls superior i mig, i la vena pulmonar inferior drena al lòbul inferior. Al pulmó esquerre cada vena pulmonar drena al lòbul del seu mateix nom. Cal tenir en compte que la circulació pulmonar presenta una peculiaritat respecte a la resta de la circulació sistèmica, ja que les artèries pulmonars aporten sang poc oxigenada des del ventricle dret, mentre que les venes pulmonars, després de l'intercanvi gasós als alvèols, aporten sang oxigenada cap a l'aurícula esquerra.
Malalties i problemes dels pulmons miniatura|Imatge que mostra un pulmó afectat per càncer miniatura|Pneumoconiosi