Papua Nova Guinea (oficialment Estat Independent de Papua Nova Guinea) és un estat d'Oceania que ocupa la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea (l'altra meitat correspon a la província indonèsia de Papua). És al Pacífic sud-occidental, al nord d'Austràlia (de la qual és separat per l'estret de Torres) i a l'oest de Salomó. És banyat pel mar de Bismarck al nord, el mar de Salomó a l'est i el mar del Corall al sud.
Amb 462.840 km², Papua Nova Guinea és el 54è país més gran del món i el tercer país insular més gran. Papua Nova Guinea forma part de la Zona australàsia, que també inclou Austràlia, Nova Zelanda, l'est d'Indonèsia i diversos grups d'illes del Pacífic, com ara les Illes Salomó i Vanuatu. Inclou totes les seves illes, es troba entre les latituds 0° i 12°S i les longituds 140° i 160°E. Té una zona econòmica exclusiva de 2.402.288 km² . El continent del país és la meitat oriental de l'illa de Nova Guinea, on també hi ha les ciutats més grans, incloent Port Moresby (capital) i Lae; altres illes importants dins de Papua Nova Guinea són Nova Irlanda, Nova Bretanya, Manus i Bougainville.
Etimologia Papua es deriva d'un terme local d'origen incert. Pel que fa a les illes de Nova Guinea, el capità i geògraf portuguès António Galvão va escriure que:
"Nova Guinea" (Nueva Guinea) va ser el nom encunyat per l'explorador espanyol Yñigo Ortiz de Retez. El 1545, va notar la semblança de la gent amb els que havia vist abans al llarg de la costa de Guinea d'Àfrica. Guinea, al seu torn, deriva etimològicament de la paraula portuguesa Guiné. El nom és un dels uns quants topònims que comparteixen etimologies similars, que en última instància significa terra dels negres o significats similars, en referència a la pell fosca dels habitants.
Història
miniatura|Dones kerepunu al mercat de Kalo, Nova Guinea Britànica, 1885 miniatura|Imatge femenina de frontons, gent Sawos, art oceànic al Museu Bishop miniatura|Annexió britànica del sud-est de Nova Guinea el 1884
Fins al segle XIX A Nova Guinea s'hi han trobat restes humanes d'uns 60.000 anys d'antiguitat. Eren descendents de migrants d'Àfrica, en una de les primeres onades de migració humana.O’Connell, J. F., and J. Allen. Un estudi de 2016 a la Universitat de Cambridge de Christopher Klein et al. suggereix que va ser fa uns 50.000 anys que aquests pobles van arribar a Sahul (el paleocontinent format per l'actual Austràlia i Nova Guinea). El nivell del mar va augmentar i va aïllar Nova Guinea fa uns 10.000 anys, però els aborígens australians i els papús es van separar genèticament uns 37.000 anys abans. El genetista evolutiu Svante Pääbo va trobar que la gent de Nova Guinea comparteix entre el 4% i el 7% del seu genoma amb els denisovans, cosa que indica que els avantpassats dels papús es van travessar a Àsia amb aquests homínids arcaics.
L'agricultura es va desenvolupar de manera independent a les terres altes de Nova Guinea al voltant del 7.000 aC, la qual cosa la converteix en una de les poques zones del món on la gent va conrear plantes de manera independent.Diamond, J. (March 1997). Al voltant del 500 aC es va produir una important migració de pobles de parla austronesia cap a les regions costaneres de Nova Guinea. Això s'ha correlacionat amb la introducció de ceràmica, porcs i determinades tècniques de pesca.
Al , els comerciants van portar el moniato a Nova Guinea, on va ser adoptat i es va convertir en un aliment bàsic. Els comerciants portuguesos l'havien obtingut d'Amèrica del Sud i l'havien introduït a les Moluques.Swadling, p. 282 Els rendiments molt més elevats dels cultius de moniato van transformar radicalment l'agricultura i les societats tradicionals. El moniato va suplantar en gran manera l'aliment bàsic anterior, el taro, i va provocar un augment significatiu de la població a les terres altes.
A Europa es coneixia poc sobre l'illa fins al , tot i que exploradors portuguesos i espanyols, com Jorge de Meneses i Yñigo Ortiz de Retez, l'havien trobat ja al . Comerciants del sud-est asiàtic havien visitat Nova Guinea des de fa 5.000 anys per recollir plomalls d'ocells del paradís.Swadling: "Aquests vincles comercials i la reivindicació nominal del sultà de Ceram sobre Nova Guinea van constituir la base legal per a la reclamació dels Països Baixos sobre Nova Guinea Occidental i, en última instància, la d'Indonèsia sobre el que ara és Papua Occidental."
Missioners El cristianisme es va introduir a Nova Guinea el 15 de setembre de 1847 quan un grup de missioners maristes va arribar a l'illa Woodlark. Van establir la seva primera missió a l'illa d'Umboi. Després d'aquell any, es van veure obligats a retirar la seva missió. Cinc anys més tard, el 8 d'octubre de 1852, el Pontifici Institut per a Missions Estrangeres, un institut pontifici, va restablir la missió a l'illa Woodlark, trobant-se amb la malaltia i la resistència de la població local.
Colonialisme Tot i que a finals del segle XX la caça de caps i el canibalisme havien estat pràcticament erradicats, en el passat es practicaven a moltes parts del país com a part de rituals relacionats amb la guerra i la presa d'esperits o poders enemics.Knauft, Bruce M. (1999) From Primitive to Postcolonial in Melanesia and Anthropology ."Cannibalism Normal For Early Humans? .National Geographic News. El 1901, a l'illa de Goaribari, al golf de Papua, el missioner Harry Dauncey va trobar 10.000 cranis a les llargues cases de l'illa, una demostració de les pràctiques passades.Goldman, Laurence (1999). Segons Marianna Torgovnick, escrivint el 1991, "Els casos més documentats de canibalisme com a institució social provenen de Nova Guinea, on la caça de caps i el canibalisme ritual van sobreviure, en determinades zones aïllades, als anys cinquanta, seixanta i setanta, i encara deixen empremtes dins de determinats grups socials".Torgovnick, Marianna (1991).
La meitat nord del país va passar a mans dels alemanys a la fi del amb el nom de Nova Guinea Alemanya. Durant la Primera Guerra Mundial, fou ocupada pels australians, que també passaren a administrar-ne la part sud amb el nom de Territori de Papua (l'antiga Nova Guinea Britànica). Els dos territoris foren units sota el nom de Territori de Papua i Nova Guinea, que més endavant es va convertir en Papua Nova Guinea. miniatura|Nova Guinea del 1884 al 1919. Alemanya i Gran Bretanya controlaven la meitat oriental de Nova Guinea.
També el 1884, la part sud del país es va convertir en un protectorat britànic. El 1888 va ser annexada, juntament amb algunes illes adjacents, per Gran Bretanya com a Nova Guinea Britànica. El 1902, Papua va ser efectivament transferida a l'autoritat del nou domini britànic d'Austràlia. Amb l'aprovació de la Llei de Papua de 1905, l'àrea va ser rebatejada oficialment com a Territori de Papua, i l'administració australiana es va formalitzar el 1906. En contrast amb establir un mandat australià a l'antiga Nova Guinea alemanya, la Societat de Nacions va determinar que Papua era un territori extern de la Commonwealth australiana; com a qüestió de dret va seguir sent una possessió britànica. La diferència d'estatus legal va fer que fins al 1949 Papua i Nova Guinea tinguessin administracions completament separades, ambdues controlades per Austràlia. Aquestes condicions van contribuir a la complexitat d'organitzar el sistema jurídic del país després de la independència.
Les valls altes van ser explorades per primera vegada pels australians a la dècada del 1930 i es va trobar que estaven habitades per més d'un milió de persones.
Segona Guerra Mundial miniatura|Les forces australianes ataquen posicions japoneses durant la batalla de Buna-Gona, el 7 de gener de 1943.
Durant la Segona Guerra Mundial, la campanya de Nova Guinea (1942–1945) va ser una de les principals campanyes i conflictes militars entre el Japó i els aliats. Van morir aproximadament 216.000 soldats japonesos, australians i estatunidencs.Fenton, Damien. Després de la Segona Guerra Mundial i la victòria dels Aliats, els dos territoris es van unir en el Territori de Papua i Nova Guinea. Més tard es va anomenar Papua Nova Guinea.
Després de la Segona guerra mundial Després de la Segona Guerra Mundial, Austràlia va administrar els dos territoris recentment combinats de Papua i Nova Guinea. El 1951, es va instituir un Consell Legislatiu de 28 membres, tot i que aquest estava dominat en gran part per membres administratius australians, amb només 3 escons assignats als papua-Nova Guinea. Sir Donald Cleland, un soldat australià, esdevindria el primer administrador d'aquest nou consell.
El 1964, el consell va ser substituït per la Cambra de l'Assemblea de Papua i Nova Guinea de 64 membres, que per primera vegada tenia una majoria de membres de Papua Nova Guinea. L'assemblea va augmentar a 84 membres el 1967 i 100 el 1971. https://www.pngattitude.com/2016/09/the-legislative-council-the-creation-of-the-state-of-png.html
Van començar els rumors sobre el domini australià tant a Papua Nova Guinea com a Austràlia, i el moviment independentista de Bougainville va impulsar una major autonomia quan la companyia minera australiana Rio Tinto va començar a explotar minerals de la regió. La idea dels australians com a colons va ser vista com una vergonya a Canberra, a causa de la seva pròpia història com a colònia de la Gran Bretanya.
El líder de l'oposició australià Gough Whitlam va visitar Papua Nova Guinea el 1970 i el 1971, enmig de noves crides a la independència del poble Tolai a la península Gazelle. Va demanar l'autogovern del territori ja el 1972.
A les eleccions generals de Papua Nova Guinea del juliol de 1972, Michael Somare és elegit com a primer ministre en cap de Papua Nova Guinea del territori. Al desembre, Whitlam va ser elegit primer ministre a les eleccions federals australianes de 1972. Aleshores, el govern de Whitlam va instituir l'autogovern sota el govern de Somare a finals de 1973.
Independència Durant els dos anys següents, es van presentar més arguments a favor de la independència, que van culminar amb l'aprovació del govern Whitlam de la Llei d'independència de Papua Nova Guinea de 1975 el setembre de 1975, citant el 16 de setembre de 1975 com a data de la independència.
Whitlam i el príncep Carles van assistir a la cerimònia de la independència, amb Somare continuant com a primer primer ministre del país. PNG segueix sent l'únic país que ha aconseguit la independència d'Austràlia.
Bougainville miniatura|Oficial de patrulla australià el 1964
La revolta secessionista de 1975–76 a l'illa de Bougainville va donar lloc a una modificació del projecte de Constitució de Papua Nova Guinea per permetre que Bougainville i els altres divuit districtes tinguessin un estatus quasi federal com a províncies. Un nou aixecament a Bougainville va començar el 1988 i va cobrar 20.000 vides fins que es va resoldre el 1997. Bougainville havia estat la regió minera principal del país, generant el 40% del pressupost nacional. Els pobles autòctons van sentir que estaven suportant els efectes ambientals adversos de la mineria, que contaminava la terra, l'aigua i l'aire, sense obtenir una part justa dels beneficis."New report doubles death toll on Bougainville to 20.000 ." Radio Australia.
El 2019 es va reobrir el conflicte però d'una forma democràtica: entre el 23 de novembre i el 7 de desembre del 2019 es va celebrar un referèndum d'independència per a Boungaiville. Van votar 178.000 persones, el 97,7%, van votar a favor de la independència, mentre 3.000 persones van votar per una autonomia més gran.
Minoria xinesa