Visconti

miniatura|Escut d'armes dels Viconti de Milà. Els Visconti és el nom de dues famílies nobles italianes de l'edat mitjana. La primera, en ordre cronològic, foren els governants del Jutjat de Gallura a mitjans del originaris de la ciutat de Pisa; i la segona, i més coneguda, els governants del Ducat de Milà entre 1277 i 1447.

No s'ha demostrat encara cap vincle entre els Visconti de Pisa/Gallura i els de Milà .

Els Visconti de Gallura

La primera notícia d'un membre de la família Visconti a la ciutat de Pisa fou Albert, el qual fou nomenat "patrici" de la ciutat. El fill d'aquest, Eldizio, tingué el títol de patrici i cònsol entre 1184 a 1185. Ara bé, els descendents d'aquest, Lambert i Ubald I, foren els que aconseguiren col·locar la família en un lloc preeminent a la República de Pisa, aconseguint el títol de podestà.

En 1212 es completa una anarquia a Pisa entre diverses faccions, algunes a favor i altres en contra dels Visconti. A mitjans de gener de 1213, Guillem Salusi IV de Càller va encapçalar una coalició contra els Visconti, aconseguint la victòria en la batalla de Massa sobre les forces combinades de Lucca i Ubald I Visconti. Després d'aquesta batalla Pisa dividí el govern en una tetrarquia, una de les quals, el Jutjat de Gallura, recaigué en un membre dels Visconti.

A Sardenya Eldizio es casà amb una filla de Pere de Càller-Torres, que es va convertir en la mare de Lambert i Ubald. El 1207 Lambert es casà amb Elena de Lacon, hereva de Barisó I de Lacon, assegurant-se així el control sobre el cantó nord-est de l'illa, amb capital a Civita. El 1215, ell i Ubald van establir la seva hegemonia sobre el Jutjat de Càller, situat al sud de l'illa, i gràcies a diverses aliances matrimonis aconseguí el poder també al Jutjat de Torres.

Governants de Gallura 1207-1209/1210-1225: Lambert Visconti 1225-1238: Ubald I Visconti 1238-1275: Joan I Visconti 1275-1298: Huguet Visconti ''1298-1339: Joana Visconti'' (clamant)

Els Visconti de Milà miniatura|Imatge d'Otó Visconti.

Els historiadors situen els orígens dels Visconti de Milà en una família de capitans, als quals l'arquebisbe de Milà Landulf de Milà els concedí diverses explotacions agràries vers el 990. El fundador, però, de la Dinastia Visconti establerta a Milà fou Otó Visconti, el qual va aconseguir arrabassar el control de la ciutat als Della Torre l'any 1277.

Els Visconti van governar Milà fins a començaments dels anys del Renaixement, primer com a titulars del Senyoriu de Milà i, a partir de 1395, com a titulars del Ducat de Milà gràcies al poderós Joan Galeàs Visconti, que gairebé assolí unificar el nord de la península Itàlica. La Dinastia Visconti finalitzà el seu domini sobre Milà a la mort, sense descendència masculina, de Felip Maria Visconti l'any 1447, el qual fou succeït per la República Ambrosiana i posteriorment pel seu gendre Francesc I Sforza, membre de la Dinastia Sforza.

Governants de Milà 1277-1295: Otó Viconti 1294-1322: Mateu I Visconti 1322-1327: Galeàs I Visconti 1329-1339: Assó Visconti 1339-1349: Lluc Visconti 1349-1354: Joan Visconti 1349-1385: Bernabeu Visconti 1349-1378: Galeàs II Visconti 1349-1355: Mateu II Visconti 1378-1402: Joan Galeàs Visconti (el 1395 és nomenat duc) 1402-1412: Joan Maria Visconti 1412-1447: Felip Maria Visconti Arbre Genealògic miniatura|upright=1.3|Mapa del nord d'Itàlia el 1402. Umbert | +-Otó (1207-1295), arquebisbe

+-Teobald

+-Mateu I (1250-1322), senyor de Milà | +-Galeàs I (1277-1328)

| +Assó (1302-1339) | +-Lluc (1292-1349)

+-Joan (1290-1354)

Altres membres Descendents dels Visconti són també Tebaldo Visconti, que va esdevenir papa amb el nom de Gregori X; i el cineasta Luchino Visconti.

Vegeu també

Jutjat de Gallura '''Ducat de Milà

Enllaços externs I Visconti http://genealogy.euweb.cz/italy/visconti1

Categoria:Dinasties Categoria:Nobles italians

Visconti

Źródło i licencja