Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po. La població de la ciutat de Torí (segons el cens del 2022) és de 847.287 persones (els anomenats torinesos), cosa que la fa la quarta ciutat d'Itàlia, però la seva àrea metropolitana té un total de devers 1,7 milions d'habitants. La ciutat metropolitana és una de les més grans del país, amb 6.830 km², i una de les més poblades, amb 2.165.619 habitants segons el cens del 2001.
La ciutat havia estat un focus polític important a Europa. A partir del 1563 va ser la capital del Ducat de Savoia, més tard del Regne de Sardenya governat per la Casa Reial de Savoia, i també va ser la primera capital de la Itàlia unificada (el Regne d'Itàlia) del 1861 a 1865. Torí és de vegades anomenada «el bressol de la llibertat italiana» per haver estat la ciutat natal i la llar de notables persones que van contribuir al Risorgimento, tals com Camillo Benso de Cavour.
Història El nom de la ciutat prové de TAU, paraula cèltica que significa «muntanyes». En temps preromans, a l'àrea s'hi establiren els taurins i a la ciutat l'anomenaren Tauràsia; fou ocupada per Anníbal i va passar a Roma encara amb el nom de Tauràsia. Els romans hi van aixecar un campament militar (Castra Taurinorum), més endavant dedicat a August (Augusta Taurinorum). La típica trama urbana romana, amb carrers en angle recte, encara es pot observar en la ciutat moderna. Capital del ducat de Savoia des del i del Regne de Sardenya-Piemont de 1720 a 1861, a partir d'aquest any Torí va esdevenir la capital de la recentment proclamada Itàlia unida. El 1865 la capitalitat fou traslladada a Florència, i des de 1871 es troba a Roma.
Geografia Torí s'alça en una plana delimitada aproximadament pels rius Stura di Lanzo, Sangone i Po (que travessa la ciutat de sud a nord). També està banyada pel Dora Riparia. El Po accentua la divisió entre les parts aturonades de la ciutat i la part de la plana, compresa entre els 280 i els 220 metres sobre el nivell del mar que baixa d'oest a est. La ciutat està situada a 45° 04′ de latitud nord i 7° 42′ de longitud est.
Demografia
L'any 2009, la ciutat pròpiament dita tenia una població d'uns 910.000 habitants, la qual cosa suposa un augment significatiu respecte a la xifra del cens de 2001. Aquest resultat es deu a una immigració creixent del Sud d'Itàlia i de l'estranger. Aproximadament el 13,5% (122.946) de la població està formada per estrangers, la majoria procedeix de Romania (51.017), Marroc (22.511), Albània (9.165), Xina (5.483) i Moldàvia (3.417). Com moltes ciutats del nord d'Itàlia, hi ha una gran proporció de pensionistes en comparació amb els joves. Al voltant del 18% de la població té menys de 20 anys, mentre que el 22% té més de 65 anys. La població de l'àrea urbana de Torí suma 1,7 milions d'habitants, ocupant el quart lloc a Itàlia, mentre que l'àrea metropolitana de Torí té una població de 2,2 milions d'habitants. La mitjana d'edat és de 43,7 anys. principals grups de residents estrangersNacionalitatPoblació (2020) 49.644 (−1.590) 16.808 (+212) 7.511 (+3) 7.195 (−76) 5.489 (+72) 5.450 (+390) 5.360 (+15) 3.778 (−23) 3.331 (−244) 1.949 (+213) 1.901 (+84) 1.698 (+6 unit) 1.258 (+45) 1.204 (+197) 1.198 (+62) 1.173 (+16) 1.118 (−70) altres països <1000
Economia La ciutat és avui dia un important centre industrial, conegut sobretot per tenir la seu central i les principals línies de producció de l'empresa automobilística Fiat. A la ciutat es troba el famós edifici Lingotto, que a la seva època fou la fàbrica de cotxes més gran del món, i que ara funciona com a centre de convencions, sala de concerts, galeria d'art, centre comercial i hotel.
Torí també és famosa per la producció de xocolata i dels bombons anomenats gianduiotto (el nom dels quals prové de Gianduia, un dels personatges locals de la Commedia dell'Arte). La ciutat ha vist néixer importants empreses italianes. A part de la Fiat, a Torí s'hi han fundat també la companyia telefònica SIP (després Telecom Italia), l'EIAR (més endavant RAI), Lavazza, Cirio, Lancia i bancs importants com l'Istituto Bancario San Paolo. Bressol del cinema italià, des de fa un temps és una localització molt apreciada per a l'ambientació i la producció de pel·lícules.
Govern Fins al 2021, l'economista Chiara Appendino, del Moviment 5 Estrelles, fou l'alcaldessa (sindaca) de Torí, un càrrec que és triat per elecció directa dels ciutadans cada quatre anys. La succeí Stefano Lo Russo, geòleg i catedràtic de la universitat pública Politécnico di Torino.
Llocs d'interès Un dels símbols principals de la ciutat és la Mole Antonelliana, on es troba el Museu Nacional del Cinema d'Itàlia. La catedral de Sant Joan Baptista guarda el Sant Sudari, una antiga peça de roba de lli amb una cara d'home impresa, que es diu que era el llençol que va embolcallar Jesús a la tomba. El Museo Egizio conté la col·lecció d'antiguitats egípcies més important del món després del Museu del Caire.
Torí ofereix un circuit de gran interès històric i arquitectònic: les residències dels Savoia (Residenze Sabaude). A més del Palau Reial, residència oficial dels Savoia fins a 1865 que inclou els Jardins Reials, dins el circuit hi trobem palaus, residències i castells localitzats al centre de la ciutat i a les localitats de la rodalia. A Torí hi ha el Palazzo Chiablese, l'Armeria Reial, la Biblioteca Reial, el Palau Madama, el Palazzo Carignano, la Villa della Regina i el castell del Valentino. A la rodalia de la ciutat, es poden visitar els castells de Rivoli, Moncalieri, Venaria, Agliè, Racconigi i Govone. A Stupinigi es pot admirar el Pavelló de Caça de Juvarra i també hi ha una residència reial a Pollenzo. En molts d'aquests edificis (sobretot el de Rivoli, on es troba el museu homònim) tenen lloc esdeveniments, exposicions i iniciatives culturals no tan sols d'interès local. El 1997, aquest complex d'edificis històrics fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Altres monuments interessants són la basílica de Superga (panteó dels Savoia), les Portes Palatines, el Borgo Medioevale (pavelló de l'Exposició Universal de 1884) i el Palazzo Cavour.
Centre de la ciutat L'arquitectura històrica de Torí és predominantment barroca i es va desenvolupar sota el Regne de Sardenya. No obstant això, el carrer principal del centre de la ciutat, Via Roma, va ser construït durant l'època feixista (del 1931 al 1937) com a exemple del racionalisme italià, en substitució d'antics edificis ja presents en aquesta zona. miniatura|Via Roma Via Roma transcorre entre Plaça Carlo Felice i la Piazza Castello. Els edificis a la part entre la plaça Carlo Felice i la plaça San Carlo van ser dissenyats per l'arquitecte racionalista Marcello Piacentini. Aquests blocs van ser construïts en un sistema reticular, compost per edificis austers de clar estil racionalista, com l'impressionant Hotel Principi di Piemonte i l'antic Hotel Nazionale a Piazza CLN. Els porxos estan construïts en un entaulament continu i senyalitzats amb columnes dobles, per ser coherents amb els de la Piazza San Carlo. El tram del carrer entre la Piazza San Carlo i la Piazza Castello es va construir en un estil eclèctic, amb arcades caracteritzades per arcs tipus Serliana. Avui en dia, Via Roma és el carrer de les botigues més de moda de la ciutat.
La Via Roma travessa una de les places principals de la ciutat: la Piazza San Carlo, construïda per Carlo di Castellamonte al . Al mig de la plaça s'alça el monument equestre a Manuel Filibert de Savoia, també conegut com a Caval ëd Brons en dialecte local («Cavall de bronze»); el monument representa el duc enfundant la seva espasa després de la batalla de Sant Quintí (1557). Els arcs de la Piazza San Carlo acullen els cafès més antics de la ciutat, com ara el Caffé Torino i el Caffé San Carlo. esquerra|miniatura|Piazza Castello amb el Palazzo Reale (Palau Reial) al fons A l'extrem nord de la Via Roma s'alça la Piazza Castello, considerada com el cor de la ciutat. La plaça mig per als vianants acull alguns edificis significatius com el Palazzo Reale (antiga casa reial de Savoia), el Palazzo Madama (que anteriorment va acollir el senat de Savoia i, durant uns anys, el senat italià després de la unificació italiana), l'antic Teatro Regio de Torí (reconstruït en estil modern a la dècada de 1960, després de ser destruït per un incendi), la Biblioteca Reial de Torí que acull l'autoretrat de Leonardo da Vinci, i l'església reial barroca de San Lorenzo. A més, la Piazza Castello acull un edifici d'època feixista, la Torre Littoria, una mena de gratacels que havia de convertir-se en la seu del partit feixista, encara que mai va servir com a tal. L'estil de l'edifici és força diferent de l'estil barroc de Piazza Castello. La plaça acull regularment els principals esdeveniments oberts de la ciutat, concerts en directe inclosos. miniatura|Plaça Vittorio Veneto Pel que fa a la part sud del carrer, la Via Roma acaba a la plaça Carlo Felice i al seu Giardino Sambuy, un ampli jardí tancat just al mig de la plaça. Davant de la plaça Carlo Felice s'alça la monumental façana de l'estació de ferrocarril de Porta Nuova, l'estació central de la ciutat construïda entre 1861 i 1868 per l'arquitecte Alessandro Mazzucchetti. L'edifici de passatgers es va renovar per acollir un centre comercial i oficines d'atenció als viatgers més eficients. No obstant això, encara és un exemple d'arquitectura monumental, amb el seu vestíbul senyorial i alguns llocs d'interès barroc, com la Sala Reale (antiga sala d'espera reial).
A la Piazza Castello conflueixen alguns dels principals carrers del centre de la ciutat. Entre elles, una de les més significatives és la Via Po porticada, construïda per Amedeo di Castellamonte l'any 1868 i amb alguns edificis interessants, com el primer i original edifici de la Universitat de Torí i l'històric Caffè Fiorio, que era el cafè preferit dels polítics del . La Via Po acaba a la Piazza Vittorio Veneto (simplement anomenada localment Piazza Vittorio), la plaça barroca més gran d'Europa i avui cor de la vida nocturna de Torí. La Piazza Vittorio compta amb els bars més de moda i no gaire lluny d'aquí, a la vora del Po, els molls de Murazzi acollien fins fa uns anys diversos bars i discoteques obertes fins al matí. miniatura|Façana barroca del Palazzo Carignano, el Museu del Risorgimento Paral·lelament a la Via Roma, els altres dos carrers de vianants populars, a saber, Via Lagrange i Via Carlo Alberto, travessen el nucli antic des de la Via Po fins al Corso Vittorio Emanuele II. La seva conversió en zona de vianants recent ha millorat la seva vocació comercial original. En particular, Via Lagrange ha augmentat recentment la presència de botigues de luxe. Aquest carrer també acull el Museu Egipci de Torí, que acull el que es considera una de les col·leccions més grans d'antiguitats egípcies fora d'Egipte.
Via Lagrange i Via Carlo Alberto travessen dues places significatives de la ciutat, respectivament. La primera creua la Piazza Carignano, coneguda principalment per la façana barroca ondulada «còncava-convex-còncava» del Palau Carignano. Aquest edifici antigament acollia el Parlament Subalpino (el «Parlament Subalpí», Parlament del Regne de Sardenya que també esdevingué Parlament italià durant uns anys, després de la unificació italiana) i avui acull el Museu del Risorgimento. A la plaça també hi ha el Teatre Carignano, un teatre barroc ben conservat. Via Carlo Alberto creua la Piazza Carlo Alberto, una gran plaça que acull la façana posterior del Palazzo Carignano, d'estil eclèctic. A l'altre costat s'alça la monumental Biblioteca Nazionale (Biblioteca Nacional). esquerra|miniatura|Mole Antonelliana fa uns anys