Laranya fragata, aranya, aranya de roca o aranya espasenca (Trachinus araneus) és un peix de l'ordre dels perciformes.
Morfologia Arriba a una talla de 50 cm. Cos allargat i comprimit. Boca quasi vertical. Ulls en posició laterodorsal. Sobre l'ull té dues petites espines. Davant l'opercle té una espina forta i verinosa. Té dues dorsals. Té 7 espines a la primera dorsal. Les pèlviques són bastant anteriors a les pectorals. L'anal és més llarga que la segona dorsal. La caudal és recta. L'espina de l'opercle i els radis de la primera dorsal són connectats a una glàndula verinosa. Dors de color gris clar i als costats presenta una filera de 7-11 taques negres. Ventre gris groguenc.^ A la primera dorsal té una taca negra. No té bufeta natatòria.
Reproducció La posta es realitza durant l'estiu.
Alimentació Menja gambes i petits peixos bentònics.
Hàbitat És una espècie bentònica de fons sorrencs i fangosos des de les aigües poc profundes de la costa fins els 100 m de fondària.
Comportament miniatura|Aranya (Trachinus araneus) aixecant l'espina dorsal Les aranyes solen habitar en zones arenoses. Sovint s’enterren parcialment en el sediment, de manera que només en queden visibles el cap i la part dorsal del cos.
Si són detectades abans d’haver-se enterrat completament o perceben una situació de perill, aixequen la primera aleta dorsal, que és de color negre brillant. Aquest comportament actua com un senyal visual d’amenaça.
Toxicitat Les regions dorsals i anteriors del cos contenen espines dorsals i operculars verinoses. La majoria dels casos d’enverinament en humans es produeixen per lesions a les extremitats, principalment per trepitjades accidentals en zones arenoses poc profundes, que constitueixen l’accident més habitual.
Els símptomes de les picades poden incloure dolor intens al lloc de la lesió, dolor abdominal, inflamació, nàusees, vòmits i necrosi. En casos d’enverinament sistèmic, el verí pot arribar a provocar alteracions cardiovasculars greus, inclosa una aturada cardíaca.
El verí d’aquestes espècies conté tracquinina, que actua com a citolisina, i 5-hidroxitriptamina, relacionada amb la nocicepció. També conté substàncies que provoquen l’alliberament d'histamina, contribuint així a la inflamació, així com diversos enzims, la funció dels quals encara no es coneix amb exactitud.
Distribució geogràfica Apareix a tot el Mediterrani. A l'Atlàntic hi és des del sud de la península Ibèrica fins a Angola.
Pesca Es captura amb arts d'arrossegament i amb volantí.
Observacions La seua picada és bastant dolorosa i produeix inflamacions, mal de cap, febre, vòmits, sudoració i lipotímies, ja que té acció hemotòxica i neurotòxica.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. . Planes 214-215.
Referències
Enllaços externs
Encyclopedia of Life Taxonomia d'aquesta espècie
araneus