El palau Palmerola, també conegut com a casa del Comte del Fonollar, és una antiga residència senyorial situada als carrers de la Portaferrissa i d'en Bot de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Història El 1741, Ramon de Ponsich i Camps va adquirir en subhasta pública una propietat a la cantonada dels carrers de Portaferrissa i d'en Bot que havia pertangut a Tomàs de Martí i de Vilanova,AHPB, notaris Gerau Ferrusola i Josep Francesc Fontana, manual 934/36, f. 430-436v, 13-06-1741. i va establir-ne una part en emfiteusi al fuster Pere Fajol.AHPB, notari Josep Francesc Fontana, manual 934/36, f. 241-244v, 23-06-1741. El 1768, Ponsich, la seva dona Maria Ignàsia d'Alós i de Fontaner i el seu fill Ramon de Ponsich i d'Alòs vengueren la seva part a Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar, primer marquès de Palmerola i baró de Montclar,AHPB, notari Ignasi Claramunt i Gavarró, manual 1.038/13, f. 88-100v, 08-11-1768. que l'any següent adquirí l'altra part a Fajol i la seva dona Antònia.AHPB, notari Josep Antoni Mallachs, manual 1.048/17, f. 474-475v, 20-07-1769.} El 1776, el marquès va demanar permís per a reedificar el frontis del carrer d'en Bot, i novament el 1784 per al del carrer de la Portaferrisssa.

El 1801, el marquès va adquirir als Llopart una casa amb hort al carrer de la Portaferrissa,AHPB, notari Josep Francesc Mas i Vidal, 21-11-1801. una part del primer pis de la qual havia estat adquirida el 1752 per Ramon de Ponsich. Casat amb Maria Josepa de Vilalba i de Llorac, va morir el 6 de juliol del 1809 al castell de Palmerola, i la seva esposa el desembre del 1810. El seu fill Francesc de Paula Despujol i de Vilalba, II marquès de Palmerola, es va casar amb Carmen López-Altamirano y de Tineo, filla dels marquesos de Valdegema. Va morir sense descendència i fou succeït pel seu germà Ramon Gaietà Despujol i de Vilalba, III marquès de Palmerola, casat amb Micaela Ferrer de Sant Jordi i dels Sants, comtessa de Fonollar.

El 1858, l'hereu Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi va encarregar la reforma del palau a l'arquitecte Elies Rogent, que va refer l'allargada façana del carrer d'en Bot amb criteris academicistes i hi va remuntar un tercer pis. Casat amb Marianna de Dusai i de Fivaller, va morir el 1868 i fou succeït pel seu fill Ignasi Maria Despujol i de Dusai.

El 1870, el seu apoderat Àlvar Maria Camín i López va llogar el local de la planta baixa i la planta noble als fabricants Josep Rosés i Ricart i Josep Masriera i Vidal fins al 1876, termini prorrogable per un any més i amb un dret preferencial en cas que el marquès volgués vendre el palau.AHPB, notari Josep Pla i Soler, 24-07-1870. Això es va produir el 1874, quan Camín va arribar a un acord amb Antonio López y López (propietari del veí Palau Moja) pel preu de 100.000 duros. Mentrestant, el seu gendre Eusebi Güell va obtenir dels senyors emfitèutics la cessió del dret de fadiga o tempteig i va fer efectiva la compra pel mateix preu, del qual 74.187 duros servirien per a pagar als creditors del marquès.AHPB, notari Lluís Gonzaga Soler i Pla, manual 1.383/19, f. 2406-2431, 14-09-1874. Això va motivar un litigi, que el 1880 va provocar el desnonament de Rosés (ja que mentrestant Masriera havia mort) i Güell s'hi va instal·lar. Tanmateix, el 1883, el Tribunal Suprem va donar la raó a Rosés, obligant Güell a abandonar el palau, i aquest se'n va emportar el mobiliari i la decoració, obra de l'arquitecte Camil Oliveras, per a instal·lar-los a la seva nova residència.

El 1886, el palau fou llogat a les Germanes de la Sagrada Família, que hi instal·laren un col·legi religiós. Aquest va tancar el 1936, amb l'esclat de la Guerra Civil, i durant el franquisme, s'hi va instal·lar la pelleteria Le Parisien, que va tancar als anys 1970, començant l'abandonament de l'edifici.

Descripció De planta baixa i tres pisos, el palau conserva alguns elements del , com ara el vestíbul, cobert amb volta de quatre punts, i l'escala, coberta amb voltes rampants que reposen sobre columnes d'ordre toscà.

El saló és de planta rectangular i doble alçada (10 x 13 x 12 m), obert al carrer d'en Bot a través de dos grans finestrals. Actualment és l'estudi del fotògraf Manuel Outumuro, que el 2000 n'encarregà la restauració a l'arquitecte Stephen Henneberry. S'hi recuperaren les pintures murals de Pere Pau Montaña, tapades darrere una ornamentació neogòtica. Es tracta de 10 plafons de grans dimensions que recreen l'expedició catalana a Orient en època medieval i s'emmarquen en una escenografia arquitectònica neoclàssica a base de pilastres acanalades i altres ornamentacions classicistes.

miniatura|esquerra|Quarteró núm. 65 de Garriga i Roca (c. 1860)

Referències

Vegeu també Can Ponsich Castell de Bellvís El Despujol Castell de Palmerola Castell de Montclar Casa Vilalba Torre del Fonollar Casa del Comte del Fonollar (Gignàs) Casa-fàbrica Rosés Can Rosés (Cornellà de Llobregat)

Bibliografia </ref>

Enllaços externs

Categoria:Palaus de Barcelona Categoria:Edificis neoclàssics de Barcelona Categoria:Patrimoni monumental del Barri Gòtic Categoria:Edificis del barri Gòtic Categoria:Obres d'Elies Rogent Categoria:Barri de Santa Anna Categoria:Carrer de la Portaferrissa