és un arquitecte eivissenc. És doctor per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i ha estat professor de la Universitat Politècnica de Catalunya des del 1979. També ha estat professor visitant a la Universitat Harvard i a la Universitat de Califòrnia a Los Angeles, i resident a l'Acadèmia Espanyola de Roma (1990). Des del 1968, comparteix estudi professional amb José Antonio Martínez Lapeña, i fou arquitecte de la diòcesi d'Eivissa el 1973-1977.
Entre els seus projectes més reeixits destaquen les cases de la Vila Olímpica de Barcelona, la restauració del Parc Güell de Barcelona, la casa Rauchwerk a Nova Orleans (1986), l'annex del Museu Kumamoto al Japó (1992), la plaça del Fòrum a Barcelona (2004) o l'espai de Ses Voltes a Palma. Ha rebut el Premi FAD el 1986, 1988 i 1992. El 2004 va rebre el premi Dècada, el 2008 el Premi Ramon Llull i el 2016 el Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya.
Obra publicada Guia de arquitectura de Ibiza y Formentera (Islas Pitiusas) Hubiera preferido invitarles a cenar. (2006) Luz cenital (2005)
Referències
Categoria:Arquitectes balears contemporanis Categoria:Professors de la Universitat Politècnica de Catalunya Categoria:Premis Ramon Llull 2008 Categoria:Alumnes de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona Categoria:Arquitectes del segle XXI Categoria:Artistes eivissencs contemporanis Categoria:Docents balears Categoria:Artistes de la ciutat d'Eivissa Categoria:Arquitectes nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1944