Priego de Córdoba és un municipi de la província de Còrdova, a dins de la comarca de la Subbética cordovesa, a la comunitat autònoma d'Andalusia. És cap de partit judicial, en què s'integren els municipis d'Almedinilla, Carcabuey i Fuente-Tójar, a més de dotze llogarets i vint disseminats. Limita al nord amb els municipis de Fuente-Tójar, Alcaudete (província de Jaén), Baena i Luque, a l'est amb Alcalá la Real (Jaén), Almedinilla i Montefrío (província de Granada), al sud amb Algarinejo (Granada) i Iznájar i a l'oest amb Rute, Carcabuey i Luque.
La ciutat és a la Serralada Subbètica andalusa i és integrant de la Ruta del Califat. És anomenada també «Ciutat de l'aigua» per la multitud de deus que brollen en el seu entorn, i «Joia del Barroc Cordovès» pel nombre de construccions d'estil barroc que posseeix.
L'origen de Priego sembla romà, ja que és generalitzada la creença que en aquest indret s'hi va instal·lar la ciutat romana de Baxo o Bago. Al va arribar a ser capital d'una Cora. Va participar entre els anys 886 i 921 en l'aixecament muladí d'Úmar ibn Hafsun. A final del passa a formar part del Regne Zirita de Granada. La seva reconquesta definitiva la duu a terme Alfonso XI l'any 1.341. Va atorgar-li privilegis i repoblar, i va passar a pertànyer a l'abadia d'Alcalá la Real. El 1.370 deixa de pertànyer a la Corona i es converteix en Senyorio de la Casa d'Aguilar, regentada per Gonzalo Fernández de Còrdova. Al , els senyors de Priego, pertanyents a la Casa d'Aguilar, són nomenats marquesos de la vila i al XVIII s'integra en el marquesat de Medinaceli. A principi del la població augmenta, gràcies principalment al desenvolupament industrial en el sector tèxtil i de la producció agrícola, fets que li permeten obtenir el títol de ciutat pel rei Alfons XII l'any 1881.
Geografia Ubicació Priego és al sud-est de la província de Còrdova, a 103 quilòmetres de Còrdova, la capital. Limita amb els municipis de Fuente-Tójar, Alcaudete (província de Jaén), Baena i Luque al nord, a l'est amb Alcalá la Real (Jaén), Almedinilla i Montefrío (província de Granada), al sud amb Algarinejo (Granada) i Iznájar i a l'oest amb Rute, Carcabuey i Luque.
És cap de partit judicial, el qual comprèn els municipis d'Almedinilla, Carcabuey i Fuente-Tójar. El terme municipal està inclòs al Parc Natural de la Serra Subbètica, un parc natural de 31.568 hectàrees amb un alt interès ecològic per la vegetació, fauna i gran valor paisatgístic de l'entorn.
Orografia miniatura|Sierra de la Horconera La depressió de Priego es va formar per materials calcaris, fàcilment erosionables. Això ha donat lloc a formes de relleu complexes, i tot i ser una unitat estructural deprimida i còncava presenta diverses elevacions a l'interior. Tot això fa difícil que la zona sigui percebuda sobre el terreny com una mateixa unitat geogràfica. La millor guia per comprendre l'organització d'aquesta formació estructural és atendre la disposició de la xarxa hidrogràfica. La depressió es correspon a grans trets amb la capçalera del riu Salat i amb part de la capçalera del riu Sant Joan, confluents tots dos del Guadajoz. Entre aquestes valls es localitzen diverses elevacions interiors, com són la Serra dels Lleons, la Serra dels Jueus i la Serra d'Albayate, en la qual trobem altures properes als 1.300 metres. Tot el conjunt és contigu per l'oest a la vall mitjana del Genil, que es comunica naturalment amb la depressió de Priego-Alcaudete a través del seu pas per Carcabuey.
L'altura sobre el nivell del mar és de 651 metres. En el límit sud-est hi ha la serra de Horconera, amb el pic més alt de tota la província, La Tiñosa, amb 1.570 metres o el Pico Bermejo amb 1.476 metres. Té un terreny pla en direcció cap al nord i muntanyós en les altres parts sent tallat per algunes petites valls. Al sud es troben diverses serres que prenen els noms de Serra la Horconera, Serra de la Tiñosa i la Serra de Jaula. Hi ha la Sima d'Abraham, una cavitat natural al vessant sud de la Serra Alcaide, jaciment de vertebrats fòssils.
Flora El rierol Genilla, a la regió més occidental del terme municipal, s'uneix al riu Zagrilla i presenta una vegetació de ribera característica. Serveix per al reg d'hortes i el cultiu de codonys. El tram inicial del riu Salat, al pas pel nucli urbà, és completament nu de vegetació de ribera, amb vessants molt erosionades dedicades completament a l'agricultura
Les valls de Priego són poblades d'alzinars, rouredes i àlbers en les riberes dels cursos d'aigua. Tot i això, la vegetació existent avui dia és tan sols un llunyà reflex de la que hi va haver durant la segona Edat del Ferro, ja que va ser substituïda per cultius, fonamentalment d'olivera. La declaració del Parc Natural de les Serres SubbètiquesDecret 232/1988, de 31 de maig, BOJA 49/1988, de 24 de juny dona una certa protecció de la vegetació autòctona. Aquest parc compta amb una gran riquesa de flora. Posseeix més de 1.200 tàxons catalogats, i nombrosos endemismes bètics, ibèrics, nord-africans i locals (vint-i-nou són endemismes andalusos entre els quals destaquen Narcissus bugei, Lithodora nitida, Thimelaea granatensis subs. Glauca o Hipochaeris rutea).
Fauna Entre la fauna de la zona destaca l'àguila reial, ja que en un dels tallats més escarpats hi nidifica tots els anys una parella. També hi ha el falcó pelegrí i el voltor comú, que mantenen en aquesta part de les Subbètiques diverses parelles reproductores. Entre els animals nocturns hi destaquen els mussols i les òlibes. Altres exemplars són el senglar, que habita les zones d'abundant matoll, i la musaranya aquàtica mediterrània, un diminut animal que habita en les proximitats dels cursos d'aigua.
Antigament les serres de Priego estaven habitades per ossos, llops i altres grans mamífers, com queda reflectit en el Llibre de la Montería, d'Alfons XI.
Clima Priego de Córdoba té un clima càlid i temperat. Segons el sistema de classificació Köppen-Geiger es considera un clima "Csa", és a dir, un clima mediterrani. Concretament es tracta d'un clima mediterrani continentalitzat d'influència atlàntica, propiciat per la llunyania del litoral i afavorit per l'escassa influència marítima, en què les precipitacions que antany van ser abundants, en l'actualitat són molt irregulars a l'hivern i són molt escasses a l'estiu. La precipitació mitjana anual és de 575 mm a l'any, i la temperatura es de 15,7 °C. Els hiverns són suaus, tot i que hi ha baixades de temperatures de forma brusca, de vegades uns graus sota zero amb alta probabilitat de neu, i estius molt calorosos i secs amb temperatures de fins a 44 °C. A causa de les elevacions orogràfiques de l'interior de la depressió i a les elevacions muntanyoses que la voregen (algunes de considerable alçada sobre la plana com, per exemple, la del Turó de la Creu) hi ha moltes zones amb un microclima particular. Les elevacions acaparen major concentració de nuvolositat i humitat i, per tant, les precipitacions afecten de diferent manera unes àrees que les altres.
Transport per carretera Històricament era travessada per l'antiga N-321 (Úbeda-Màlaga), que passava per Alcaudete, creuava el nucli urbà de Priego en forma de travessa, i continuava cap a Loja, per dirigir-se a Màlaga via Archidona i Colmenar. Una altra carretera històrica va ser la C-336, que travessava el nucli urbà d'est a oest, coincidint amb l'actual Avinguda de Granada, el Carrer Ramón y Cajal, Avinguda d'Espanya i Avinguda de Niceto Alcalá Zamora. Avui dia hi ha encara restes de la C-336 als accessos a Carcabuey i Almedinilla, entre d'altres. L'antiga N-321, que travessava el paratge de Las Angosturas, va ser transferida a la Junta d'Andalusia, la qual la va dividir, reformar i reanomenar a l'actual A-333 (des de la connexió amb la N-432 fins a la ciutat de Priego), mentre que cap a Loja, via Algarinejo, conserva el seu nom inicial (N-321 o bé A-4154, segons els mapes), fins a trobar-se amb l'A-92.
L'A-339 (abans A-340, Estepa-Guadix) cobreix el trajecte Cabra-Alcalá la Real. La idea de convertir l'antiga A-340 en una autovia va xocar de front a causa de dues causes: la presència del Parc de les Serres Subbètiques, que hagués hagut de ser travessat si es construís, i el poc volum de vehicles per la A-340 des de Cabra fins a Alcalá la Real. En el seu lloc es va construir un carril per a vehicles lents que travessa el parc i que ha suscitat múltiples protestes de grups ecologistes.
Priego té una xarxa d'autobusos interurbans que la comunica amb Lucena, Cabra, Còrdova, Granada, Montilla i Alcalá la Real, així com amb un servei de busos urbans per desplaçar-se a dins del municipi o a diverses aldees properes, com a Esparragal, Lagunillas, Zagrilla Alta, Zagrilla Baja i Zamoranos.
Història Prehistòria Al terme municipal de Priego es conserven excel·lents exemples d'art rupestre paleolític o jaciments com El Pirulejo, molt proper al Barri de la Vila. Les primeres referències sobre Priego daten del període Musteriense (Paleolític mitjà, entre el 90.000 i el 30.000 aC), que es consoliden donades les proves arqueològiques, exposades als museus municipals. Hi ha un bon nombre de jaciments neolítics i calcolítics en coves dels que procedeixen magnífics exemples de ceràmiques decorades, indústria lítica o òssia i altres objectes representatius. Durant la protohistòria, no falten tampoc els turons fortificats d'època ibèrica i romana. Pel que fa al nucli urbà, l'ocupació humana més antiga documentada a El Palenque s'ha datat per mitjà del ¹⁴C entorn de l'any 4000 aC, el que demostra que durant el Neolític ja hi va haver poblament humans.
Època Romana Pel que fa a l'època romana, s'ha localitzat una vila en un dels costats de la Plaça de la Constitució, davant de l'ajuntament, que origina entre mitjan i el . Tenia almenys dues principals agrupacions edilícies independents separades menys de 150 m. D'una banda, la pars urbana residencial, amb el menjador identificat, pavimentat de mosaic, i els seus banys annexos; i per l'altra, una pars rústica o fructuària, relacionada amb les feines del camp. Entre ambdues parts de la vila es va situar una necròpolis de cremació amb uns aixovars que proven que era la necròpolis on es van dipositar les restes de tota o part de la família del dominus o amo de les terres, probablement algun terratinent del municipium flavium de Ipolcobulcula. A més d'aquest nucli, el Priego romà tenia un forn de calç, diversos forns de ceràmica, i una altra necròpolis més. Així mateix, al terme municipal s'han catalogat més d'un centenar de jaciments arqueològics amb ocupació en època romana.
Època musulmana Denominada Medina Bahiga durant el període del Califat de Còrdova, Priego va ser capital d'una de les cores del territori de l'Àndalus, mentre es desenvolupava el període d'ocupació musulmà a la península Ibèrica a mitjans del .
Participant en les campanyes de l'emir Muhammad I sobre l'any 863 va exercir un important paper en les guerrilles que es van mantenir dins de l'emirat cordovès pel seu control entre Omar Ben Hafsún, Said ben Mastana i Banu Matruh. Va esdevenir el 889 un centre d'operacions d'Ibn Mastana, seguidor d'Omar Ben Hafsún i un dels més importants capitostos insurrectes, que s'autoanomenà «Senyor de Priego i Luque», època en la qual Priego de Córdoba va viure certa prosperitat. Quan va desaparèixer el Califat de Còrdova passà a formar part inicialment del Regne Zirita de Granada, passant després a formar part del Regne Nazarita i va acabar el 1090 sent ocupat pels Almoràvits, els quals van ser substituïts posteriorment pels Almohades a mitjan . En aquesta època va aconseguir la seva major extensió de tota l'edat mitjana quan fins i tot va poder a encunyar moneda. Aquesta prosperitat va ser truncada violentament per les conquestes cristianes.
La Reconquesta