miniatura|Un automòbil és un tipus de vehicle. Un vehicle és una màquina que permet de transportar persones o objectes, especialment per terra.Institut d'Estudis Catalans, Vehicle. El terme "vehicle" prové del llatí vehiculumEntrada al Diccionari de la Gran Enciclopèdia Catalana. (que prové de vehere).
Quan trasllada persones o objectes, s'anomena vehicle de transport, per exemple tren, automòbil, camió, carro, vaixell, avió, etc. A l'àmbit de la comunicació, per a la transmissió d'informació s'utilitzen diversos mitjans, com el diari, televisió, Internet, etc. També s'anomenen vehicles els mitjans a través dels quals es pot contagiar una malaltia.
miniatura|Un "M4 Sherman", un vehicle amfibi. Els vehicles es poden classificar generalment en terrestres, aeris i marins. Els vehicles amfibis són aquells vehicles capaços de traslladar-se per aigua i terra.Totes les entrades relacionades amb "Vehicle" de la Gran Enciclopèdia Catalana Fa poc es va crear un vehicle terrestre, aeri i marítim,Evolution Pod: El vehículo terrestre, aereo y anfibio . anomenat Evolution Pod.Model Series - Aerolab.ru .
Legislació A la Unió Europea les classificacions dels tipus de vehicles estan definides per:Scadplus: Technical Harmonisation For Motor Vehicles . Comissió Directiva 2001/116/EC del 20 de desembre de 2001, adoptant per al progrés tècnic el Consell de la Directiva 70/156/EEC amb l'aproximació de les lleis dels estats membres.Council Directive 70/156/EEC, about Type-approval of motor vehicles and their trailers, Commission Directive 2001/116/EC of 20 December 2001, adapting to technical progress Council Directive 70/156/EEC on the approximation of the laws of the Member States relating to the type-approval of motor vehicles and their trailers. Directiva 2002/24/EC del Parlament Europeu i el Consell del 18 de març de 2002.
Parc de vehicles a Catalunya El 2013, el parc de vehicles a Catalunya era: Turismes: 3.326.900 Camions i furgonetes: 771.408 Motos: 706.117 Autobusos: 8.444 Tractors industrials: 24.314Catalunya en xifres, Diari Ara, 11 setembre 2014, p.35
Locomoció
La locomoció consisteix en un mitjà que permet el desplaçament amb poca oposició, una font d'energia per proporcionar l'energia cinètica necessària i un mitjà per controlar el moviment, com un fre i sistema de direcció. Amb diferència, la majoria dels vehicles utilitzen rodes que utilitzen el principi de rodament per permetre el desplaçament amb molt poca fricció de rodament.
Font d'energia miniatura|Una bicicleta elèctrica És fonamental que un vehicle disposi d'una font d'energia per conduir-lo. L'energia es pot extreure de fonts externes, com en els casos d'un veler, un cotxe d'energia solar o un tramvia elèctric que utilitza línies aèries. També es pot emmagatzemar energia, sempre que es pugui convertir a demanda i la densitat energètica i la densitat de potència del medi d'emmagatzematge siguin suficients per satisfer les necessitats del vehicle.
La potència del cos humà és una simple font d'energia que no requereix res més que humans. Tot i que els humans no poden superar 500 W (0,67 CV) durant períodes significatius, el rècord de velocitat terrestre per a vehicles de propulsió humana (sense ritme) és de 133 km/h, en 2009 en una bicicleta reclinada.
El tipus més comú de font d'energia és el combustible. Els motors de combustió externa poden utilitzar gairebé qualsevol cosa que es cremi com a combustible, mentre que els motors de combustió interna i els motors de coets estan dissenyats per cremar un combustible específic, normalment gasolina, dièsel o etanol.
Un altre mitjà comú per emmagatzemar energia són les bateries, que tenen els avantatges de ser sensibles, útils en una àmplia gamma de nivells de potència, respectuoses amb el medi ambient, eficients, senzilles d'instal·lar i fàcils de mantenir. Les bateries també faciliten l'ús de motors elèctrics, que tenen els seus propis avantatges. D'altra banda, les bateries tenen densitats energètiques baixes, vida útil curta, rendiment baix a temperatures extremes, temps de càrrega llargs i dificultats per eliminar-les (tot i que normalment es poden reciclar). Igual que el combustible, les bateries emmagatzemen energia química i poden causar cremades i intoxicació en cas d'accident. Les bateries també perden efectivitat amb el temps. El problema del temps de càrrega es pot resoldre canviant les bateries descarregades per les carregades; no obstant això, això comporta costos de maquinari addicionals i pot ser poc pràctic per a bateries més grans. A més, hi ha d'haver bateries estàndard perquè el canvi de bateries funcioni en una benzinera. Les piles de combustible són similars a les bateries perquè es converteixen d'energia química a elèctrica, però tenen els seus propis avantatges i desavantatges.
Els carrils electrificats i els cables aeris són una font comuna d'energia elèctrica en metro, ferrocarril, tramvies i trolebusos. L'energia solar és un desenvolupament més modern, i s'han construït i provat amb èxit diversos vehicles solars, inclòs l'Helios, un avió d'energia solar.
L'energia nuclear és una forma més exclusiva d'emmagatzematge d'energia, actualment limitada a grans vaixells i submarins, principalment militars. L'energia nuclear pot ser alliberada per un reactor nuclear, una bateria nuclear o bombes nuclears que es detonen repetidament. Hi ha hagut dos experiments amb avions de propulsió nuclear, el Tupolev Tu-119 i el Convair X-6.
La deformació mecànica és un altre mètode d'emmagatzematge d'energia, mitjançant el qual una banda elàstica o molla metàl·lica es deforma i allibera energia a mesura que es deixa tornar al seu estat fonamental. Els sistemes que utilitzen materials elàstics pateixen histèresi, i les molles metàl·liques són massa denses per ser útils en molts casos.
Els bateries inercials o volants emmagatzemen energia en una massa que gira. Com que un rotor lleuger i ràpid és energèticament favorable, els volants poden suposar un perill important per a la seguretat. A més, els volants d'inèrcia perden energia amb força rapidesa i afecten la direcció d'un vehicle a través de l'efecte giroscòpic. S'han utilitzat experimentalment en gyrobusos.
L'energia eòlica és utilitzada pels velers i els vehicles a vela com a font principal d'energia. És molt barat i bastant fàcil d'utilitzar, els principals problemes són la dependència del clima i el rendiment contra el vent. Els globus també depenen del vent per moure's horitzontalment. Els avions que volen al corrent en jet poden rebre un impuls dels vents de gran altitud.
El gas comprimit és actualment un mètode experimental per emmagatzemar energia. En aquest cas, el gas comprimit s'emmagatzema simplement en un dipòsit i s'allibera quan cal. Igual que els elàstics, tenen pèrdues per histèresi quan el gas s'escalfa durant la compressió.
L'energia potencial gravitacional és una forma d'energia que s'utilitza en planadors, esquís, bobsleds i molts altres vehicles que baixen turons. El frenat regeneratiu és un exemple de captura d'energia cinètica on els frens d'un vehicle s'augmenten amb un generador o altres mitjans per extreure energia.
Motors
Quan cal, l'energia es pren de la font i es consumeix per un o més motors. De vegades hi ha un mitjà intermedi, com les bateries d'un submarí dièsel.
La majoria de vehicles de motor tenen motors de combustió interna (CI). Són bastant barats, fàcils de mantenir, fiables, segurs i petits. Com que aquests motors cremen combustible, tenen una llarga autonomia però contaminen el medi ambient. Un motor relacionat és el motor de combustió externa (CE). Un exemple d'això és la màquina de vapor. A part del combustible, les màquines de vapor també necessiten aigua, cosa que les fa poc pràctiques per a alguns propòsits. Les màquines de vapor també necessiten temps per escalfar-se, mentre que els motors CI solen funcionar just després d'engegar-se, encara que això no es recomana en condicions de fred. Les màquines de vapor que cremen carbó alliberen sofre a l'aire, provocant una pluja àcida nociva. miniatura|Un scooter modern.
Mentre que els motors de combustió interna intermitents van ser una vegada el mitjà principal de propulsió d'avions, han estat substituïts en gran manera pels motors de combustió interna contínua: les turbines de gas. Els motors de turbina són lleugers i, sobretot quan s'utilitzen en avions, prou eficients. D'altra banda, costen més i requereixen un manteniment acurat. També es poden danyar per la ingestió d'objectes estranys i produeixen un escapament calent. El tren que utilitza turbines s'anomena locomotora elèctrica-turbina de gas. Exemples de vehicles de superfície que utilitzen turbines són M1 Abrams, MTT Turbine SUPERBIKE i el Millennium. Els motors de pulsoreactor són semblants en molts aspectes als turborreactors, però gairebé no tenen peces mòbils. Per aquest motiu, antigament eren molt atractius per als dissenyadors de vehicles; tanmateix el seu soroll, la seva calor i la seva ineficiència ha portat al seu abandonament. Un exemple històric de l'ús d'un pulsoreactor va ser la bomba volant V-1. Els dolls de pols encara s'utilitzen ocasionalment en experiments d'aficionats. Amb l'arribada de la tecnologia moderna, el motor de detonació de polsos s'ha tornat pràctic i es va provar amb èxit en un Rutan VariEze. Tot i que el motor de detonació de polsos és molt més eficient que els motors de raig de pols i fins i tot de turbina, encara pateix nivells de soroll i vibració extrems. Els estatoreactors també tenen poques parts mòbils, però només funcionen a gran velocitat, de manera que el seu ús està restringit a helicòpters de rotor de reacció i avions d'alta velocitat com el Lockheed SR-71 Blackbird.
Els motors de coets s'utilitzen principalment en coets, trineus de coets i avions experimentals. Els motors de coets són extremadament potents. El vehicle més pesat que ha sortit mai del terra, el coet Saturn V, estava impulsat per cinc motors de coets F-1 que generaven una combinació de 180 milions de cavalls de potència. (134,2 gigawatts). Els motors de coet tampoc tenen necessitat de "impulsar" res, un fet que el New York Times va negar per error. Els motors de coets poden ser particularment simples, de vegades no consisteixen en res més que un catalitzador, com en el cas d'un coet de peròxid d'hidrogen. Això els converteix en una opció atractiva per a vehicles com els jetpacks. Malgrat la seva senzillesa, els motors de coets sovint són perillosos i susceptibles a les explosions. El combustible que esgoten pot ser inflamable, verinós, corrosiu o criogènic. També pateixen una baixa eficiència. Per aquests motius, els motors de coets només s'utilitzen quan és absolutament necessari.
Els motors elèctrics s'utilitzen en vehicles elèctrics com ara bicicletes elèctriques, patinets elèctrics, vaixells petits, metro, trens, troleibusos, tramvies i avions experimentals. Els motors elèctrics poden ser molt eficients: més del 90% d'eficiència és habitual.NEMA Design B electric motor standard, cited in Electrical Motor Efficiency Consultat 22 juliol 2011. Els motors elèctrics també es poden construir per ser potents, fiables, de baix manteniment i de qualsevol mida. Els motors elèctrics poden oferir una gamma de velocitats i parells sense necessitat d'utilitzar una caixa de canvis (tot i que pot ser més econòmic utilitzar-ne una). Els motors elèctrics estan limitats en el seu ús principalment per la dificultat de subministrar electricitat.