Real,Canvi de denominació oficial. DOCV 6.092, 1 de setembre de 2009. tradicionalment conegut com a Real de Montroi, és un municipi del Comunitat Valenciana situat a la comarca de la Ribera Alta. Limita amb Llombai, Montserrat i Montroi, a la mateixa comarca, i amb Dosaigües, a la Foia de Bunyol.
Geografia Situat a la subcomarca de la Vall dels Alcalans. Dintre del seu relleu destaca el riu Magre, que hi forma un meandre, el cabal del qual s'aprofita per al regadiu. Entre les elevacions muntanyoses destaquen la Serreta, l'Espoló, el Carretxal i les llomes del Penyal i del Sogroi.
Història Alqueria musulmana, amb l'important castell dels Alcalans (hui dia en terme de Montserrat), l'any 1240 fou donada a Eiximén de Tovià. Més tard passà a Pere Peres Sabata de Calataiud, noble cavaller recompensat pel rei Jaume I el Conqueridor per la seua participació en la conquesta. En 1347 fou heretada per Roderic Sanxis Sabata de Calataiud (mort cap a l'any 1372) qui, per haver fet costat a Pere III contra els nobles de la Unió, va rebre el mer i mixt imperi de Real, Pedralba i Montserrat). La branca dels comtes de Real fou encetada per Eiximén Peres Sabata de Calataiud i Ximénez de Lamberri (mort cap al 1444), cambrer del rei Martí I, el qual comprà al seu cosí germà, Alfons de Calataiud i Gómez de Loaysa, els llocs de Real i Montserrat. El seu cinquè net, Eiximén Peres Sanxis de Calataiud i de Vilaragut († 1588), fou pare de Lluís Peres Sabata de Calataiud i de Pallars, militar i primer comte de Real (1599) en ser ascendit per Felip III. Lloc de moriscs, quedà quasi despoblat quan els varen expulsar en 1609. L'any 1646 tenia només 24 cases; segons Antoni Josep Cavanilles i Palop, en 1795 produïa seda, blat, dacsa, vi, oli i garrofes.
Demografia Evolució demogràfica1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 1.848 1.830 1.853 1.843 1.814 1.798 1.725 2.031 1.974 2.150 Economia La seua economia descansa fonamentalment en una agricultura mixta de secà i regadiu. Els terrenys de regadiu es dediquen a tarongers, fruiters i hortalisses. El secà, en franca regressió, es dedica al cultiu de la vinya, l'olivera i la garrofera. La producció vinícola és gestionada per la cooperativa local, que a més subministra matèria primera a una indústria de licors. La ramaderia compta amb diversos centenars de caps de bestiar, entre boví, llanar i porcí; també està molt desenvolupada l'avicultura.
Política i Govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors de l'Agrupació d'Electors Àgora (AEA), 4 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 2 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), i 1 del Partit Popular (PP).
Alcaldes Des de 2019 l'alcalde de Real és Antonio Hernandiz Chermes de Cs.
Monuments Església de Sant Pere Apòstol, del . Es va acabar de construir en 1587 segons els cànons de l'estil gòtic florit, si bé posteriorment ha sofert nombrosos afegits i innovacions.
Llocs d'interés Serres de Martés i de l'Ave. Declarades LIC i ZEPA. Mola de Cortes. Declarada Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA).
Festes Com a curiositat cal comentar que Real crema falles, però amb la particularitat que ho fa una setmana abans que la resta de pobles i ciutats que també ho fan; de manera que és la primera localitat a celebrar l'arribada de la primavera amb el ritu del foc.
El 12 i 13 de juliol són les Festes patronals dedicades a Sant Pere. Les festes patronals dedicades al patró, Sant Pere, a la patrona, la Divina Aurora, i també al Diví Xiquet i Sant Isidre, patró dels llauradors, són variables acabant el segon diumenge de juliol.
Notes
Referències
Vegeu també Espais Naturals Protegits del País Valencià
Enllaços externs
Pàgina web de l'Ajuntament de Real País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.Institut Valencià d'Estadística Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
Categoria:Municipis de la Ribera Alta