El picot garser gros (Dendrocopos major) és una espècie d'ocell de l'ordre dels piciformes i el més popular dels picots europeus.

Morfologia Fa 23-26 cm de llargària total i 38-44 d'envergadura. Vesteix de color blanc i negre, amb unes taques vermelles darrere el cap que actuen com uns senyals reflectors quan l'ocell colpeja els arbres. Una part del ventre també és de color vermell. El bec és negre. Les potes són d'un gris verdenc. La femella és igual que el mascle llevat de la taca rogenca de la nuca.

Subespècies Dendrocopos major anglicus (Hartert, 1900).Animal Diversity Web Illes BritàniquesThe Internet Bird Collection Dendrocopos major beicki (Stresemann, 1927).Animal Diversity Web Gansu (Xina) Dendrocopos major brevirostris (Reichenbach, 1854).Animal Diversity Web Des de l'oest de Sibèria fins al riu Amur, Manxúria, el Mar d'Okhotsk, Mongòlia i Tien Shan Dendrocopos major cabanisi (Malherbe, 1854).Animal Diversity Web Des del sud de Manxúria fins a Myanmar, Laos, Vietnam i el sud-est de la Xina (incloent-hi Hainan) Dendrocopos major canariensis (Koenig, 1889).Animal Diversity Web Tenerife (Illes Canàries) Dendrocopos major candidus (Stresemann, 1919).Animal Diversity Web Rússia, Romania i Bulgària Dendrocopos major hainanus (Hartert & Hesse, 1911).Animal Diversity Web Illa de Hainan (Xina) Dendrocopos major harterti (Arrigoni degli Oddi, 1902).Animal Diversity Web Còrsega i Sardenya Dendrocopos major hispanus (Schluter, 1908).Animal Diversity Web península Ibèrica Dendrocopos major italiae (Stresemann, 1919).Animal Diversity Web Des dels Pirineus fins a Suïssa i Itàlia Dendrocopos major japonicus (Seebohm, 1883).Animal Diversity Web Des de Manxúria fins a Sakhalín, les Illes Kurils, Corea i el Japó (Hokkaido, Honshu i Tsushima) Dendrocopos major kamtschaticus (Dybowski, 1883).«Dendrocopos major kamtschaticus» a Animal Diversity Web Kamtxatka i la costa del Mar d'OkhotskHandbook of Birds of the World, vol.7, pàgina 484 X Dendrocopos major major (Linnaeus, 1758).Animal Diversity Web Des d'Escandinàvia i l'oest de Sibèria fins als Urals, Polònia i Ucraïna Dendrocopos major mandarinus (Malherbe, 1857).Animal Diversity Web Sud i sud-est de la Xina. Dendrocopos major mauritanus (C. L. Brehm, 1855).Animal Diversity Web Marroc Dendrocopos major numidus (Malherbe, 1843).Animal Diversity Web Tunísia i nord d'Algèria Dendrocopos major paphlagoniae (Kummerlowe & Niethammer, 1935).Animal Diversity Web Nord de Turquia. Dendrocopos major parroti (Hartert, 1911).Animal Diversity Web Còrsega Dendrocopos major pinetorum (C. L. Brehm, 1831).Animal Diversity Web Des de les illes Britàniques, França i Centreeuropa fins a Itàlia, el riu Volga, els Balcans, Turquia, Ucraïna i el Caucas Dendrocopos major poelzami (Bogdanov, 1879).Animal Diversity Web Territoris de la mar Càspia Dendrocopos major stresemanni (Rensch, 1924).Animal Diversity Web Xina (Qinghai, Gansu, Yunnan, Shaanxi i Sichuan), el Tibet i Myanmar Dendrocopos major tenuirostris (Buturlin, 1906).Animal Diversity Web Crimea, el Caucas i la Transcaucàsia Dendrocopos major thanneri (le Roi, 1911).Animal Diversity Web Gran Canària (Illes Canàries) Dendrocopos major wulashanicus (Cheng, Xian, Zhang & Jiang, 1975).Animal Diversity Web Mongòlia Interior (República Popular de la Xina)Cheng Tso-hsin, Xian Yao-hua, Zhang Yin-sun & Jiang Zhi-hua, 1975. A new subspecies of Dendrocopos major from the Inner Mongolian Autonomous Region - Dendrocopos major wulashanicus. Acta Zoologica Sinica, 21 (4): 385-388. Pàg. 385. BioLib uBio

Ecologia Viu a la regió paleàrtica: des de Canàries i el nord d'Àfrica fins al Japó, evitant les estepes de l'Àsia central. Manca a les Balears.

Es troba en tota mena de boscos ben conservats, fins i tot en boscos de ribera, encara que prefereix els de la muntanya mitjana i alta.

Fa un vol ondulat. És sedentari a la major part de la seua àrea de distribució menys a les regions més fredes.

Menja insectes i llurs larves, i matèria vegetal (saba dels arbres, pinyons, etc.). També és conegut que el picot garser gros depreda nius d'altres espècies per menjar-se'n els polls.

Els nius els estableix, principalment, entre els 1800 i els 2.000 m d'altitud i consisteixen en uns forats (fets per ell o una altra espècie) esfèrics i sense material al seu interior. Al maig-juny la femella hi pon 4 o 7 ous de color blanc que ella mateixa covarà durant el dia i el mascle durant la nit al llarg de 16 dies. Els pollets, alimentats per ambdós pares, deixaran el niu al cap de 19-20 dies.Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya,plana 77. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona,1987. El niu, rarament, serà emprat una altra vegada un cop els pollets l'abandonin.

Estat de conservació Les seues principals amenaces són la caça il·legal i la destrucció de l'hàbitat pels incendis forestals, la desforestació (sobretot dels arbres més vells), la desaparició dels boscos de ribera i la tala d'arbres. Tot i així, actualment les poblacions d'aquesta espècie es consideren estables a Espanya, i, fins i tot, a moltes zones es troba en augment.Cinerea.org Viuen dins el arbres, piquen l'arbre i es fan el seu propi niu.

Referències

Bibliografia

Barthel, Peter H. / Dougalis, Paschalis, (2008) - Aves de Europa. Lynx Edicions, Barcelona De Juana, Eduardo / Varela, Juan M., (2000) - Guía de las aves de España. Península, Baleares y Canarias. Lynx Edicions, Barcelona Dickinson, E.C. (ed.), 2003. The Howard & Moore Complete Checklist of the Birds of the World. 3a edició. Christopher Helm, Londres,1-1039. Estrada, J. / Pedrocchi, V. / Brotons, L. / Herrando, S., (2004) - Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002.Lynx Edicions, Barcelona Hansson, L., (1992) Requirements by the Great Spotted Woodpecker Dendrocopos major for a suburban life. Ornis Svecica 2: 1-6: 1-5. Hogstad, O., (1971) Stratification in the Winter Feeding of the Great Spotted Woodpecker Dendrocopos major and the Three-toed Woodpecker Picoides tridactylus. Ornis Scand. 2: 143-146. Jonsson, Lars, (2001) - Aves de Europa con el Norte de África y el Próximo Oriente. Ediciones Omega, Barcelona. Jutglar, Francesc / Masó, Albert, (1999) - Aves de la Península Ibérica. Editorial Planeta, Barcelona. Madroño, A. / González, C. / Atienza, J.C., (2004) - Libro rojo de las aves de España. ICONA (Organismo Autónomo Parques Nacionales). Monroe Jr., B.L. & Sibley, C.G., 1993. A World Checklist of Birds. Yale University Press, New Haven i Londres. Mullarney, K. / Svensson, L. / Zetterström, D. / Grant, P.J., (2003) - Guía de aves. Ediciones Omega, Barcelona. Simon, J., (1984) Ecological Aspects of Lime (Tilia sp.) Girdling by the Great Spotted Woodpecker (Dendrocopos major) in the Ecosystem of a Floodplain Forest. Ekologia Vol. 3. Núm. 3: 255-279. Varela Simó, Juan M., (2007) - Aves amenazadas de España. Lynx Edicions, Barcelona

Enllaços externs

Informació sobre la població del picot garser gros al Principat de Catalunya Astur Natura Informació sobre la població del picot garser gros a Portugal Descripció i hàbitat d'aquesta espècie i

Categoria:Dendrocopos