El trastorn d'horari, en anglès jet lag, també conegut com a descompensació horària, disrítmia circadiària o síndrome dels fusos horaris, és un desequilibri produït entre el rellotge intern d'una persona (que marca els períodes de somni i vigília) i el nou horari que s'estableix en viatjar amb avió llargues distàncies, a través de diverses regions horàries.
Aquesta alteració és causada per una disalienació entre el rellotge circadiari intern i l’entorn extern, i es classifica com un trastorn del son del ritme circadiari, ja que es basa en una alteració del temps biològic més que no pas en el cansament general del viatge.
Els símptomes poden durar diversos dies fins que la persona s’adapta completament al nou fus horari; de mitjana, es necessita aproximadament un dia per cada hora de diferència per a la readaptació del ritme circadiari.
El jet lag és especialment rellevant per als pilots, el personal de vol i els viatgers freqüents, i les aerolínies disposen de regulacions per reduir la fatiga dels pilots associada a aquest fenomen. Ha estat objecte d’investigació en diversos camps com la cronobiologia, la medicina del son i la salut aeronàutica, amb nombrosos estudis que analitzen els seus mecanismes, implicacions per a la salut i possibles tractaments. La recerca continua activa, especialment en laboratoris especialitzats en biologia circadiària i trastorns del son.
El terme jet lag va aparèixer amb l’arribada dels avions a reacció, ja que anteriorment no era habitual viatjar prou ràpidament i lluny per provocar aquesta condició, atès que els desplaçaments de llarga distància es feien principalment per mar o ferrocarril.miniatura|Rellotges mundials
Referències
Categoria:Medicina aeronàutica Categoria:Trastorns del son