La simfonia núm. 3, op. 36, també coneguda com a simfonia de les lamentacions, o dels cants afligits (en polonès, Symfonia pieśni żałosnych), és una simfonia en tres moviments composta el 1976 pel compositor polonès Henryk Górecki. Aquesta obra és representativa de la transició del compositor entre un estil dissonant i un altre de més tonal.

La simfonia està escrita per a orquestra i soprano, que canta un text polonès diferent en cada un dels tres moviments: en el primer, un lament de la Verge Maria escrit al segle XV; en el segon, un missatge escrit a la paret d'una presó de la Gestapo durant la Segona Guerra Mundial; en el tercer, una cançó folklòrica sobre una mare que busca el seu fill, assassinat durant la insurrecció silèsia de 1919.Ellis, David. "Evocacions de Mahler " (PDF). Naturlaut 4(1): 2–7, 2005. El tema central de la simfonia és per tant la maternitat i la separació dels éssers volguts per culpa de la guerra.

Fins al 1992, Górecki era gairebé un desconegut entre els aficionats, conegut únicament com un dels molts compositors de l'anomenat "Renaixement musical polonès" de la postguerra.Steinberg (1998), pàg. 171. Tanmateix aquell any la companyia Elektra Records va llançar un enregistrament d'aquesta simfonia, que es va situar entre les més venudes en les llistes de música clàssica de la Gran Bretanya i els Estats Units. Des de llavors se n'han venut més d'un milió de còpies, molt per sobre del que es podria esperar tractant-se d'una simfonia escrita per un compositor contemporani. Aquest èxit, tanmateix, no ha aconseguit atreure l'atenció del públic cap a la resta de la producció de Górecki.Steinberg (1998), pàg. 170.

Antecedents Malgrat l'ambient polític contrari a l'art modern (denunciat com a formalista per les autoritats comunistes), la música polonesa de postguerra va gaudir d'un nivell de llibertat sense precedents, en especial després de l'establiment del Festival de Tardor de Varsòvia el 1956.Thomas (2005), p. 85-86. Górecki havia obtingut reconeixement entre els compositors d'avantguarda per les seves obres experimentals, dissonants i serialistes de la primera part de la seva carrera; també es va fer conegut en l'escena internacional gràcies a obres modernistes com Scontri, que va ser un èxit al festival de 1960, o la seva Simfonia núm. 1, que va guanyar un premi a la Biennal Juvenil de París de 1961.Howard (1998), p. 134. Al llarg dels anys 60, Górecki va continuar relacionant-se amb altres compositors experimentals de l'època, com Pierre Boulez o Karlheinz Stockhausen.

Als anys 70, en canvi, Górecki va començar a distanciar-se del serialisme i de les dissonàncies extremes de la seva primera època, i la simfonia núm. 3, com les peces corals Euntes ibant et flebant (op. 32, 1972) i Amen (op. 35, 1975), suposen un rebuig d'aquestes tècniques experimentals. L'absència de variació harmònica en aquesta simfonia, així com la seva insistència en la utilització de repeticions marca un pas en la trajectòria de Górecki cap al minimalisme i les textures simples que caracteritzen la seva obra posterior. Donada la naturalesa religiosa de gran part de les seves obres d'aquesta etapa, molts crítics i musicòlegs el situen junt amb altres compositors contemporanis que exploren igualment amb estructures i textures senzilles, amb la tonalitat i la melodia, i que també adopten temàtiques religioses, com Arvo Pärt o John Tavener. Tanmateix, cap dels autors qualificats sota aquesta etiqueta de "minimalisme religiós" o "minimalisme sacre" no admet tenir influències comunes amb els altres.

Composició miniatura|Lemminkainen's Mother (1897) d'Akseli Gallen-Kallela una evocació anterior dels temes de maternitat i guerra que s'exploren dins la simfonia núm. 3. El 1973, Górecki va recórrer al folklorista polonès Adolf Dygacz a la recerca de melodies que pogués incorporar a la seva nova obra. Dygacz li va presentar quatre cançons enregistrades a la regió de Silèsia, una de les quals va impressionar al compositor. Es tractava d'una melodia titulada On se n'ha anat el meu fill estimat (Kajże się podzioł mój synocek miły),Cf. Pieśni Śląskie: Kajże się podzioł mój synocek miły. que descrivia el dolor d'una mare pel seu fill, mort durant la guerra, probablement durant les rebel·lions de 1919-21. Górecki havia sentit una versió d'aquesta cançó als anys 60 i no li havia dedicat una atenció especial, però la lletra i la melodia de la nova versió recollida per Dygacz el van captivar profundament. Més tard va afirmar: "per a mi, és un text poètic meravellós. No sé si un poeta 'professional' podria crear tanta força poètica amb paraules tan simples i netes. No hi ha pena, desesperació o resignació, ni gesticulacions exagerades: només hi ha el dolor i els laments d'una mare que ha perdut el seu fill."Thomas (1997), p. 81.

Aquell mateix any, Górecki va sentir parlar d'una inscripció gargotejada a la paret d'una presó de la Gestapo a Zakopane, situada als peus del Tatra, al sud de Polònia. Les paraules pertanyien a l'adolescent de 18 anys Helena Wanda Bausiakówna, empresonada el 25 de setembre de 1944. La inscripció deia: "O Mamo nie płacz nie—Niebios Przeczysta Królowo Ty zawsze wspieraj mnie" ("Oh mamà, no ploris - Immaculada Reina Celestial, socorre'm sempre"). El compositor ho recordava així: "Admeto que sempre m'han irritat les grans paraules, els crits de revenja. Potser si em veiés cara a cara amb la mort jo també cridaria així; però aquesta frase que vaig trobar era diferent, gairebé una disculpa o una explicació per haver-se ficat en aquest embolic; cerca consol amb paraules senzilles, però significatives".Thomas (1997), p. 82.

Més tard explica: "A la presó, tota la paret estava coberta d'inscripcions que clamaven: Sóc innocent, Assassins, Executors, allibereu-me, Salveu-me, etc. Tot era cridaner i banal. Els adults escrivien aquest tipus de missatges, però vet aquí una noia de 18 anys, gairebé una nena. Ella és diferent. No desespera, no plora, no exigeix revenja. No pensa per si mateixa, en si mereix o no aquest destí. En canvi, pensa en la seva mare, que és qui experimenta la verdadera desesperació. Aquesta inscripció és una mica extraordinària. I realment em va fascinar."Górecki, Henryk Mikołaj. "Apunts sobre la tercera simfonia ". Revista de Música Polaca, Vol. 6, N.º 2, hivern del 2003. ISSN 1521-6039.

Górecki tenia doncs dos textos: un d'una mare cap al seu fill, i un altre d'una filla cap a la seva mare. Després de buscar textos per continuar amb aquest tema, es va decidir per una cançó tradicional del segle XV de la ciutat d'Opole.McCusker, Eamonn. Simfonia núm. 3 a cdtimes . El seu text contenia un passatge en el qual la Verge Maria parla amb Jesús en el moment de la crucifixió: "Oh, fill meu, l'estimat i elegit, comparteix les teves ferides amb la teva mare... " (Synku miły i wybrany, Rozdziel z matką swoje rany...). Górecki va afirmar que "aquest text era popular, anònim. Així doncs, tenia tres actes, tres persones. Originàriament, vaig pensar emmarcar aquests texts amb una introducció i una conclusió. Fins i tot vaig elegir dos versos (el 5 i el 6) del salm 93/94, traduït per Wujek: Al teu poble, Yahveh, aixafen, a la teva heretat humilien. Maten el foraster i la vídua, assassinen l'orfe."Thomas (1997), p. 83.

Tanmateix, Górecki va acabar rebutjant aquest format, perquè creia que amb aquesta estructura semblaria que el tema de la simfonia fos "la guerra". Górecki volia transcendir més enllà de l'específic, pel que va estructurar la seva obra com tres laments independients.

Anàlisi La simfonia núm. 3 es construeix al voltant d'harmonies simples, en un estil neo-modalImre Kertesz: La simfonia a andante . que empra tècniques de la música medieval però que no s'adhereix per complet a les normes de composició medievals. La simfonia està escrita per a una soprano, quatre flautes -dos flautins-, quatre clarinets, dos fagots, dos contrafagots, quatre trompes, quatre trombons, arpa, piano i instruments de corda. Una representació típica dura al voltant de 50 minuts.

El musicòleg Adrian Thomas ha apuntat que la simfonia manca de dissonàncies, i que no requereix cap virtuosisme tècnic. A més, observa que "no hi ha referències estilístiques de segona mà, encara que si haguéssim de buscar precedents caldria, trobar-los, de manera distant, en compositors tan variats com J.S. Bach, Franz Schubert, Txaikovski, o fins i tot Debussy."Thomas (2005), p. 265. Ronald Blum, per la seva part, descriu la simfonia com a "lúgubre, com Gustav Mahler, però sense l'ampul·lositat de la percussió, les trompes i el cor, només el lament de les cordes i de la soprano solista".Blum, Ronald. "L'impacte de la simfonia núm. 3 de Górecki". Chicago Sun-Times, 26 de juny de 1994 L'obra consisteix en tres moviments en to d'elegia, tots ells marcats com a lento.Han-Leon, Chia. Simfonía núm. 3, op.36 (1976) . El Tinter volador, 9 de desembre de 1999 Les cordes dominen la textura musical i el volum rarament s'eleva: la marca de fortissimo només apareix en uns quants compassos.

Primer moviment: Lento - Sostenuto tranquillo ma cantabile Amb una durada d'uns 27 minuts, el primer moviment dura tant com els altres dos moviments junts, i es basa en el lament de la Verge Maria escrit el , recollit a Lysagora Songs, una col·lecció del Monestir de la Santa Creu a les muntanyes de Świętokrzyskie. Està format per tres seccions: s'inicia amb un cànon a deu veus, utilitzant una melodia de 24 compassos. Comença amb els contrabaixos, als que s'afegeix un nou instrument cada 25 compassos, una quinta per sobre de l'anterior. Quan el cànon assoleix les 10 repeticions, comença a descendir fins a reduir-se a un únic to. La soprano entra a la segona secció i el seu cant culmina amb el clímax a l'última paraula, moment en què se li uneix l'orquestra repetint el clímax del cànon inicial. La tercera secció del moviment és una llarga conclusió que també descendeix fins a un únic to.

Segon moviment: Lento e largo - Tranquillissimo El segon moviment conté un llibret format a partir de l'oració a la Verge Maria escrita per Blazusiakówna a la paret del seva cel·la. Segons el compositor, "volia que el segon moviment tingués un caràcter muntanyós, no en el sentit del folklore pur, però sí que recollís el clima de Podhale… Volia que el monòleg de la noia semblés com cantussejat... per una part gairebé irreal, però per un altre dominant a l'orquestra."Thomas (1997), p. 91. El moviment s'obre amb bordó, la-mi, i un fragment melòdic, mi–sol♯–fa♯, que alterna amb caigudes sobtades a l'acord Si♭–Re♭. Thomas descriu l'efecte com a "gairebé cinemàtic... suggerint l'aire lliure de les muntanyes". A mesura que la soprano comença a cantar, les seves paraules són acompanyades per l'orquestra, fins a assolir el clímax a La♭. El moviment es conclou amb un llarg acord de les cordes que dura més de dos minuts sense diminuendo.

Tercer moviment: Lento - Cantabile semplice El tempo del tercer moviment no és tan lent com el dels dos anteriors, i certs lleus canvis en la dinàmica i en la manera fan que sigui més complex del podria semblar a primera vista. Està format per tres estrofes en La menor i, igual com el primer moviment, es construeix mitjançant l'evolució d'un motiu senzill. La melodia s'estableix a l'estrofa inicial, i la segona i tercera estrofes revisiten els mateixos temes del segon moviment. Quan la soprano canta les últimes paraules, la tonalitat canvia un La major diatònic que acompanya a la que l'escriptor David Ellis ha denominat "l'estrofa extàtica final":