Miquel Ferrer i Garcés(Aitona, Segrià, 1817 - Lleida, 1896) fou un advocat i polític català, germà del prestigiós metge Ramon Ferrer i Garcés. Diputat a Corts i governador civil de Barcelona durant el sexenni democràtic.
Membre del Partit Republicà Democràtic Federal de Francesc Pi i Margall, participà en la revolució de 1868, i a les eleccions generals espanyoles de 1869 fou elegit diputat a Corts per la circumscripció de Lleida. Quan es proclamà la Primera República Espanyola fou nomenat governador civil de Barcelona, càrrec des del qual donà suport la Proclamació de l'Estat Català de Baldomer Lostau del 5 al 7 de març de 1873. Poc després fou nomenat director general d'Instrucció Pública i dels Registres de la Propietat i del Notariat. Quan triomfà la restauració borbònica el 1874 es retirà a la vida privada.
Referències
Fitxa del Congrés dels Diputats
Categoria:Aitonencs Categoria:Governadors civils de Barcelona Categoria:Diputats catalans al Congrés dels Diputats pel PRDF Categoria:Polítics segrianencs Categoria:Advocats catalans del sud contemporanis Categoria:Advocats segrianencs Categoria:Morts a Lleida Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX