El cas ablatiu està present en algunes declinacions indicant lloc o els matisos d'un complement circumstancial, si bé el valor concret depèn de cada llengua. Està present a les llengües indoeuropees com el llatí o el sànscrit i a alguns idiomes uràlics.
Les terminacions més usuals són: llatí: vocal, -is, -bus armeni: -e, -en turc: -den, -ten, -tan
En finès, l'ablatiu rep el sufix -lta/ltä, segons les regles de l'harmonia vocàlica. Els altres casos locatius en finès són: cas inessiu cas elatiu cas il·latiu cas adessiu cas al·latiu
Vegeu també Ablatiu (llatí) Ablatiu absolut
Ablatiu