miniatura|Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
En sentit estricte només són cereals algunes gramínies però també s'acostuma a considerar com a cereals els grans d'algunes altres famílies conreades per a consum humà o animal. Seguint aquesta interpretació estricta cal considerar només sis cereals: el blat, el blat de moro, l'arròs, l'ordi, la civada i el sègol; en un sentit més ampli, es tendeix a considerar com a cereals el mill i la melca i fins i tot el fajol.
Actualment els cereals forneixen la major part (45%) de les calories alimentàries de la humanitat.
En termes botànics, els cereals en sentit estricte pertanyen a la família de les poàcies o gramínies. Alguns grans d'altres famílies botàniques s'assimilen de vegades amb els cereals: el gra de fajol (poligonàcies), la quinoa (quenopodiàcies) i el sèsam (pedaliàcies).
Principals cereals Blat de moro
La dacsa, panís, blat de moro, blat de les Índies o moresc (Zea mays ssp. mays, zea prové del grec zeo, viure) és una planta de la família de les poàcies. És originària de Centreamèrica on havia estat domesticada pels pobles indígenes en temps prehistòrics, els registres arqueològics i l'anàlisi filogenètica suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar com a mínim fa 6.000 anys.The Biology of Zea mays L. ssp mays (maize or corn) , Office of the Gene Technology Regulator, Department of Health and Ageing, Govern d'Austràlia. 2008. Els asteques i els maies van conrear nombroses varietats al centre i el sud de Mèxic. Gràcies a ser un dels conreus més avançats, va ser la base alimentària de les civilitzacions precolombines mantenint una població nombrosa, a més, els excedents van originar un important comerç a la regió. Va ser conegut pels europeus l'any 1492 durant l'expedició de Cristòfor Colom a Amèrica i durant el va ser introduït a Europa i des d'aquí a la resta del món gràcies a la seva adaptabilitat a diversos climes. Les varietats cultivars actuals derivarien de la Zea Mexicana (Zea mays ssp. mexicana) i són força diferents d'aquelles plantes que es conreaven a l'arribada dels europeus a Amèrica, molt més petites i amb pocs grans.
Prolifera en clima tropical o subtropical. En regadiu és el cereal de major rendiment i supera els 10.000 kg/Ha. En llocs massa frescos per ser conreada pel gra (altitud per sobre de 1200 metres o països d'estiu fresc com Gran Bretanya) s'aprofita la planta sencera per ensitjar-la.
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza. El seu gra és un dels principals aliments de la humanitat, inclòs a la dieta del 70% de la població mundial. L'arròs pròpiament dit té el nom científic dOryza sativa http://www.termcat.cat/scripts/rwisapi.dll/@Termcat_dev.env mentre l'arròs africà es diu Oryza glaberrima.
Es tracta d'un cereal considerat com aliment bàsic en moltes cultures culinàries (en especial la cuina asiàtica), així com en algunes parts d'Amèrica Llatina. El seu gra correspon al segon cereal més produït del món, després del blat de moro. A causa del fet que el blat de moro és produït per molts altres fins que el del consum humà, es pot dir que l'arròs és el cereal més important per l'alimentació humana, i que contribueix de forma molt eficaç a l'aportació calòrica de la dieta. L'arròs és responsable de l'aportació calòrica d'una cinquena part de les calories consumides al món pels éssers humans. Des de l'any 2008 s'ha realitzat un racionament en alguns països a causa de la carestia d'arròs.[http://www.bbc.co.uk/worldservice/news/2008/04/080411_rice_seq_wt_sl.shtml BBC World Service - News - Global rice shortage A països com Bangladesh i Cambodja pot arribar a ser gairebé les tres quartes parts de l'alimentació de la població.
Es dediquen moltes hectàrees de cultiu per l'arròs al món. Se sap que el 95% del cultiu d'aquest cereal s'estén entre els paral·lels 53° de latitud nord fins a 35° sud. L'origen del cultiu és disputat entre els investigadors, es discuteix l'origen entre la Xina i l'Índia.
Blat
miniatura|Camp de cereal a Rin de la Carrasca Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum.
La paraula "blat" designa tant a la planta com a les seves llavors comestibles.Salvat Editores (1985) Diccionario enciclopédico Salvat básico. Salvat, Barcelona. Són plantes anuals, àmpliament cultivades a tot el món.Cendrero, Orestes (1938). Nociones de historia natural. Sèptima edició, París. pp.243.
Amb la seva farina barrejada amb aigua i fermentada a temperatura elevada es fa pa. També és una de les matèries primeres d'algunes classes de cervesa.
El blat és un dels tres grans més àmpliament produïts globalment, al costat del blat de moro i l'arròs,FAO (Food and agriculture organization of the United Nations), 2006 i el més àmpliament consumit per l'home de la civilització occidental des de l'antiguitat; ha estat la base alimentària dels pobles de l'Orient Pròxim i Europa. El gra del blat és utilitzat per fer farina, farina integral, sèmola, cervesa i una gran varietat de productes alimentaris.
El seu conreu s'estén des de climes subtropicals com el d'Egipte (conreu d'estació freda), on es cull durant el mes d'abril, fins als temperats-freds com Sibèria, on es cull el setembre.
Les necessitats d'aigua del conreu de blat són relativament modestes (500 litres per una tona de matèria seca) i es pot conrear amb precipitacions anuals entre 300 i 800 litres, però té un període crític, un mes abans d'espigar, en què no pot mancar l'aigua.
Els llocs d'estiu càlid i sec són aptes per a les varietats de gra dur Triticum durum. En llocs d'hivern molt fred com Rússia o el nord dels Estats Units o Canadà se sembren a la primavera varietats de gra tou.
Espelta
Lespelta o espelta gran (Triticum aestivum subp.spelta) és considerada com una subespècie de blat (Triticum aestivium) o bé es considera una espècie separada però del mateix gènere, Triticum que el blat, anomenat científicament Triticum spelta. És una espècie hexaploide amb 42 cromosomes. És considerada un híbrid del Triticum dicoccoides i del Triticum boeoticum que es va originar a l'orient mitjà, on va ser cultivada almenys fa 3000 anys. Fins a l'edat mitjana es cultivava a Asturies, Suïssa, el Tirol, i Alemanya.
L'espelta i l'espelta petita (T. monococcum), van ser les primeres espècies domesticades de cereals. El seu conreu és molt antic, però va caure pràcticament en desús i només es va conservar en llocs de clima o terres poc adequades pel blat normal com a certes zones del centre d'Europa. Té un rendiment per ha menor que el blat.
És una planta molt resistent al fred i a les malalties que no ha experimentat les alteracions genètiques de les plantes conreades intensivament.
Ordi
Lordi (Hordeum vulgare) és una planta herbàcia anual de la família de les poàcies que es caracteritza per espigues amb llargues arestes. És un cereal de gran importància tant per als animals com per als humans. En la classificació del 2007 de conreus de cereals al món, l'ordi va ser el quart, tant en termes de quantitat produïda (136 milions de tones) com d'àrea de cultiu
El cultiu és força estès (566.000 km² el 2007) i, donades les seves característiques, el conreu a Europa arriba als 70° de latitud Nord (a Rússia els 66°), i a Amèrica els 64°. Quant a l'altitud, arriba fins als 1.800 m a Suïssa i als 3.000 m al Perú, i és el cereal que millor s'adapta a les latituds més elevades. Quant a la temperatura, l'ordi germina a una temperatura mínima de 6 °C. Floreix als 16 °C i madura als 20 °C. Tolera molt bé les baixes temperatures i arriba a suportar els deu graus sota zero.
Els beduïns dels deserts i semideserts acostumaven a sembrar ordi després d'una pluja important i feien una petita collita uns tres mesos després encara que no tornés a ploure.
Al Tibet és el cereal principal i en forma de farina barrejada amb mantega de iac és la base de l'alimentació tradicional.
Normalment se sembra a final de la tardor o començament de l'hivern, i la collita sol ser a final de juny o començament de juliol.
Una vegada batut, la palla és molt apreciada per alimentar el bestiar, més que no pas la del blat.
Civada
La civada (Avena sativa) és originària del sud-est asiàtic i naturalitzada als Balcans. S'utilitza com a aliment per a les persones i per als animals. Les varietats més cultivades són lAvena sativa i lAvena byzantina.
El seu cultiu s'ha estès arreu del món però els llocs on la trobem majoritàriament avui en dia són el centre d'Europa (fins a 60 ° N) i a l'Amèrica del Nord. El conreu de la civada sembla que tingué origen al centre i, especialment, a l'oest d'Europa, on el clima humit i fred de la zona temperada l'afavoreix. Segons el lloc se sembra a la tardor o a la primavera, ja que no resisteix tant els freds de l'hivern com el blat o l'ordi.
Sègol
El sègol o sègle (Secale cereale) és una planta herbàcia anual, monocotiledònia de la família de les gramínies de 60 a 200 cm d'alçària, de fulles amplament linears i planes, d'espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d'espícules amb dues flors aristades.
A diferència de l'ordi i el blat, que van ser domesticats, el sègol apareix, en un principi, com a mala herba dels cultius anteriors. En lloc d'eliminar-la, els pobles la van adoptar com a cultiu. La planta és originària del sud-oest asiàtic, a la regió càspia. En l'any 3000 aC es coneix ja detalladament i el seu cultiu s'estén per Europa durant el següent mil·lenni.
El sègol pot germinar fins a -1 °C i madurar a una temperatura inferior als 12 °C, atributs que li permetrien ésser cultivat en aquells llocs on el blat no ho podia ser, com ara el nord d'Europa. A més, el fet de presentar una rel llarga, de fins a dos metres, el convertiria en un cultiu apte per a llocs secs, especialment de muntanya. És un cereal que es cultiva per extreure'n el gra, com a planta farratgera i per aprofitar un fong que el parasita.
Sorgo
El sorgo o melca és un gènere de gramínies, amb algunes espècies conreades com cereals i que també inclou algunes males herbes. El gènere comprèn unes trenta espècies dins la família de les poàcies (subfamília de les andropogònies).
Les espècies del gènere són originàries de l'est d'Àfrica, tret d'una única espècie que és nativa de Mèxic.
El sorgo conreat per a gra ocupa la cinquena posició en la producció de gra en el món amb unes 44.000.000 hectàrees conreades.
Mill
El mill (Panicum miliaceum) és una planta de la família Poaceae. És una gramínia de 40 a 100 cm d'alçada. Fa unes inflorescències (en panícula) denses i penjants.
És originària de l'Índia però molt cultivada a l'antiga Unió Soviètica, la Xina i Àfrica occidental, on forma part de la dieta bàsica. En altres llocs només s'aprofita per a alimentació animal, però igual que el fajol s'ha revitalitzat el consum en la moderna dietètica, ja que és un cereal sense gluten.
Resisteix molt bé la secada i és de fàcil conservació i de cicle molt curt, cosa que permet aprofitar una curta temporada plujosa.
Pseudocereals Sota la denominació de Pseudocereals s'agrupen aquelles plantes no poàcies que són explotades de forma igual als cereals.
Fajol