La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó ), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia oriental i el tercer més extens del món. Amb una població de més de 1.400 milions d'habitants, és el segon país més poblat del món, superat l'abril de 2023 per la Índia.
Situat a l'est d'Àsia, agrupa la major part dels territoris tradicionals de la Xina antiga, i alguns altres d'incorporats, com ara el Tibet. La seva extensió és de 9.561.000 km i els seus límits terrestres són: a l'est, Corea del Nord; al nord-est, Rússia; al nord, Mongòlia i un altre tros de frontera amb Rússia; al nord-oest, el Kazakhstan, el Kirguizstan i el Tadjikistan; a l'oest, l'Afganistan, el Pakistan i l'Índia; al sud-oest, el Nepal, Bhutan i altre cop l'Índia; al sud, Myanmar, Laos i el Vietnam. Pel que fa als límits marítims, a l'oest la mar Groga separa la Xina de Corea del Sud, i la mar de la Xina Oriental la separa del Japó; al sud-oest, l'estret de Taiwan la separa de la República de la Xina, i la mar de la Xina Meridional ho fa de les Filipines, Brunei, Malàisia i Indonèsia.
Les ciutats més importants són: Pequín (la capital) i Shanghai, totes dues amb més de deu milions d'habitants. Més d'una quarantena de ciutats xineses passen del milió d'habitants, entre les quals destaquen, com a més poblades, Guangzhou, Shenzhen, Tianjin, Chongqing i Hong Kong. Les antigues colònies europees en territori xinès, Hong Kong i Macau, tornen a estar sota jurisdicció de la República Popular de la Xina des de 1997 i 1999, respectivament.
El Partit Comunista de la Xina (PCX) ha encapçalat el govern de la República Popular de la Xina sota un sistema unipartidista des de l'establiment de l'estat socialista l'1 d'octubre de 1949. Encara que va tenir uns inicis socialistes, durant les darreres dècades Xina ha privatitzat considerablement l’economia; tanmateix, l’Estat en conserva un control polític significatiu, especialment pel que fa a les empreses públiques i al sector bancari. De fet, defineixen el seus sistema com socialisme amb característiques xineses.
La República Popular de la Xina disputa, des de 1949, la sobirania de Taiwan. El rival del PCX, durant la Guerra Civil Xinesa, el Kuomintang (KMT), es va refugiar a Taiwan i a les illes properes, després de la seva derrota en el 1949, reivindicant la legitimitat del seu govern sobre la Xina continental, Mongòlia i Tuva, com a República de la Xina. El terme Xina Continental, es fa servir amb freqüència per designar les àrees sota el control del PCX, però sovint n'exclou les dues regions administratives especials de Hong Kong i Macau. La República Popular, que no ha controlat mai Taiwan, considera l'illa com la 23a província i no reconeix la legitimitat de la República de la Xina, coneguda també com la "Xina nacionalista", en contraposició amb la "Xina comunista", també anomenada la "Xina roja".
Atesa la gran població, l'economia creixent, i les inversions en recerca i desenvolupament, la Xina és considerada com una superpotència. Té el tercer producte interior brut més gran del món en termes nominals (el segon més gran en paritat de poder adquisitiu). La Xina és membre permanent del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i membre de la Cooperació Econòmica de l'Àsia-Pacífic. Tanmateix, la Xina s'enfronta a nombrosos problemes econòmics, com ara una creixent població envellida, una gran disparitat entre les rendes de les poblacions rural i urbana, i la ràpida degradació ambiental.Beijing's Olympic Quest: Turn Smoggy Sky Blue - New York TimesBBC NEWS|Asia-Pacific|China fails environment targets
La Xina té un paper molt important en el comerç internacional. És el consumidor més gran d'acer i formigó, en consumir un terç de l'oferta mundial del primer, i la meitat del segon.Center for International Trade in Forest Products China's Building Boom. Data d'accés: 2 de desembre, 2006 De tots els productes, la Xina és el tercer importador més gran del món i el segon exportador,CIA - The World Factbook, Rank Order - Imports ja que es beneficia d'una mà d'obra barata i una moneda sotavaluada.
La seva economia és una de les considerades internacionalment com BRIC.
Etimologia miniatura|China (l'actual Guangdong), Mangi (a l'interior de Xanton), i Cataio (a l'interior de China i Chequan, i incloent-hi la capital Cambalu, Xandu, i un pont de marbre) es mostren com a regions separades en aquest mapa de 1570 d'Abraham Ortelius. La paraula (Xina) s'ha utilitzat a Occident des del segle XVI; tanmateix, no va ser utilitzada pels mateixos xinesos durant aquest període. El seu origen s'ha rastrejat a través del portuguès, el malai i el persa fins a la paraula sànscrita , utilitzada a l'Índia antiga."Xina" apareix en la traducció de 1555 de Richard Eden del diari de 1516 de l'explorador portuguès Duarte Barbosa. L'ús que en feia Barbosa derivava del persa (), que al seu torn derivava del sànscrit ()."China ". The American Heritage Dictionary of the English Language (2000). Boston and New York: Houghton-Mifflin. L'origen de la paraula sànscrita és objecte de debat. es va utilitzar per primera vegada en les primeres escriptures hindús, incloent-hi el Mahabharata (segle III aC – segle IV dC) i les Lleis de Manu (segle II aC – segle II dC).Wade, Geoff. "The Polity of Yelang and the Origin of the Name 'China' ". Sino-Platonic Papers, No. 188, May 2009, p. 20. El 1655, Martino Martini va suggerir que la paraula Xina deriva en última instància del nom de la Dinastia Qin (221–206 aC) o de l'estat anterior de Qin.Martino, Martin, Novus Atlas Sinensis, Vienna 1655, Preface, p. 2. Tot i que l'ús en fonts índies és anterior a aquesta dinastia, encara que no a l'estat, aquesta derivació encara es dona en diverses fonts. Suggeriments alternatius inclouen els noms de Yelang i l'estat de Jing o Chu.
El nom oficial de l'estat modern és la "República Popular de la Xina" (中华人民共和国) La forma abreujada és "Xina", un terme que es va desenvolupar sota la Dinastia Zhou Occidental en referència al seu domini reial. Es va utilitzar en documents oficials com a sinònim de l'estat sota la Qing. El nom Zhongguo també es tradueix com a Regne del mig en anglès. Aquesta forma, en català, es tradueix habitualment com a 'Imperi del Mig'. La Xina a vegades es coneix com a Xina continental o "el Continent" quan es distingeix de la República de la Xina o de les Regions Administratives Especials.
Història
Prehistòria miniatura|Ceràmica de 10.000 anys d'antiguitat, cultura de la Cova Xianren (18000–7000 aC) L'evidència arqueològica suggereix que els primers homínids van habitar la Xina fa 2,25 milions d'anys. Els fòssils d'homínids de l'Home de Pequín, un Homo erectus que utilitzava el foc, s'han datat entre 680.000 i 780.000 anys abans del present. A la Cova Fuyan s'han descobert dents fossilitzades dHomo sapiens (datades entre 125.000 i 80.000 anys). La protoescriptura xinesa existia a Jiahu al voltant del 6600 aC, a Damaidi al voltant del 6000 aC,Qiu Xigui (2000) Chinese Writing English translation of by Gilbert L. Mattos and Jerry Norman Early China Special Monograph Series No. 4. Berkeley: The Society for the Study of Early China and the Institute of East Asian Studies, University of California, Berkeley. Dadiwan del 5800 al 5400 aC, i Banpo datada del V mil·lenni aC. Alguns estudiosos han suggerit que els Símbols de Jiahu (VII mil·lenni aC) constituïen el sistema d'escriptura xinès més antic.
Govern dinàstic primerenc miniatura|Yinxu, les ruïnes de la capital de la Dinastia Shang tardana (segle XIV aC) Segons la historiografia xinesa tradicional, la Dinastia Xia es va establir a finals del III mil·lenni aC, marcant el començament del cicle dinàstic que es va entendre com a base de tota la història política de la Xina. En l'era moderna, la historicitat de la Xia va ser objecte d'un escrutini creixent, en part a causa que la primera atestació coneguda de la Xia va ser escrita mil·lennis després de la data donada per al seu col·lapse. El 1958, els arqueòlegs van descobrir jaciments pertanyents a la cultura Erlitou que van existir durant l'inici de l'Edat del Bronze; des de llavors s'han caracteritzat com les restes de la històrica Xia, però aquesta concepció és sovint rebutjada. La Dinastia Shang que tradicionalment va succeir a la Xia és la més antiga per a la qual hi ha tant registres escrits contemporanis com evidència arqueològica indiscutible. Els Shang van governar gran part de la vall del Riu Groc fins al segle XI aC, amb l'evidència ferma més antiga datada al voltant del 1300 aC. L'escriptura en ossos oraculars, atestada al voltant del 1250 aC però generalment assumida com a considerablement més antiga, representa la forma més antiga coneguda de xinès escrit, i és l'avantpassat directe dels caràcters xinesos moderns.
Els Shang van ser enderrocats pels Zhou, que van governar entre els segles XI i V aC, tot i que l'autoritat centralitzada del Fill del Cel va ser erosionada lentament pels senyors fengjian. Algunes entitats principals finalment van emergir de l'afeblit Zhou i van lluitar contínuament entre elles durant els 300 anys del Període de Primaveres i Tardors. En el moment del Període dels Regnes Combatents (segles V-III aC), quedaven set estats principals poderosos.
Xina Imperial Qin i Han miniatura|L'expansió cap al sud de la dinastia Han durant el segle II aC El Període dels Regnes Combatents va acabar el 221 aC després que l'estat de Qin conquerís els altres sis estats, reunifiqués la Xina i establís l'ordre dominant de l'autocràcia. Rei Zheng de Qin es va proclamar Emperador de la Dinastia Qin, convertint-se en el primer emperador d'una Xina unificada. Va promulgar les reformes legalistes de Qin, en particular la normalització dels caràcters xinesos, les mesures, l'amplada de les carreteres i la moneda. Aquesta dinastia també va conquerir les tribus Yue a Guangxi, Guangdong i Vietnam del Nord. La dinastia Qin va durar només quinze anys, caient poc després de la mort del Primer Emperador.
Després de les revoltes generalitzades durant les quals la biblioteca imperial va ser cremada, la Dinastia Han va sorgir per governar la Xina entre el 206 aC i el 220 dC, i va crear una identitat cultural entre la població encara recordada en l'etnònim dels moderns xinesos Han. Els Han van expandir considerablement el territori de l'imperi, amb campanyes militars que van arribar a Àsia Central, Mongòlia, Corea i Yunnan, i la recuperació de Guangdong i el Vietnam del Nord de Nanyue. La implicació dels Han a l'Àsia Central i Sogdiana va ajudar a establir la ruta terrestre de la Ruta de la Seda, substituint el camí anterior sobre l'Himàlaia cap a l'Índia. La Xina Han es va convertir gradualment en l'economia més gran del món antic. Malgrat la descentralització inicial dels Han i l'abandonament oficial de la filosofia Legalista de Qin en favor del Confucianisme, les institucions i polítiques legalistes de Qin van continuar sent emprades pel govern Han i els seus successors.
Tres Regnes, Jin, Dinasties del Nord i del Sud Després de la fi de la dinastia Han, va seguir un període de conflicte conegut com els Tres Regnes, al final del qual Wei va ser ràpidament enderrocat per la Dinastia Jin. Els Jin van caure a causa de la guerra civil després de l'ascens d'un emperador amb discapacitat de desenvolupament; els Cinc Bàrbars llavors es van rebel·lar i van governar el nord de la Xina com els Setze Regnes. Els Xianbei els van unificar com el Wei del Nord, el seu Emperador Xiaowen va revertir les polítiques d'apartheid dels seus predecessors i va imposar una sinificació dràstica als seus súbdits. Al sud, el general Liu Yu va aconseguir l'abdicació dels Jin a favor dels Liu Song. Els diversos successors d'aquests estats van passar a ser coneguts com les Dinasties del Nord i del Sud, amb les dues àrees finalment reunificades per la Sui el 581.
Sui, Tang i Song