miniatura|En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural. Per alguns autors, els mites personals acaben convergint en algun punt amb els culturals. En art, la mitologia personal mostra la relació entre l'univers interior de l'artista i la seva forma de mostrar-lo. També s'estudia la mitologia personal a moltes branques de la psicologia, com per exemple la psicologia de la Gestalt. En el passat però, alguns autors, d'ideologies racionalistes o cientifistes per exemple, l'havien reduït al conjunt de relats (ficcions) i personatges que es mantenen en la religió, cultura popular o l'origen d'un estat, ciutat, poble o qualsevol altre espai.
La ciència social que estudia els mites també es diu "mitologia". Un mite té com a característica principal ser una narració en què no es pot destriar fàcilment el contingut i la història. Els temes poden anar des d'explicar l'origen de l'Univers o de la societat humana, a costums o fets nacionals específics. No cal interpretar literalment tota la mitologia, la seva funció en principi és de representació simbòlica, poètica o figurativa. Popularment, per mitologia sovint s'entén al grup de llegendes o històries de religions antigues, com la grega o la romana.
A la cultura popular sobreviuen, de vegades de manera fragmentària, mites, rondalles o llegendes que poden ser d'origen molt antic o més recents. Algunes poden o no estar lligades a religions majoritàries en aquella cultura en temps moderns o anteriors. En moltes societats modernes es consideren un llegat cultural d'altres temps o una tradició. D'altra banda, hi ha obres contemporànies, com Star Trek, que comparteixen moltes de les característiques dels relats mitològics clàssics. Moltes llegendes urbanes també tenen trets en comú amb els relats mitològics.
Etimologia miniatura|El mite de Prometeu va ser tractat per primera vegada per Hesíode, posteriorment constituí la base d'una trilogia tràgica d'obres, possiblement d'Èsquil, i més tard inspirà el Frankenstein de Mary Shelley. La paraula prové del grec antic tardà μυθολογία (mythologia) que significa "estudi d'un conjunt de mites". És compost de dues paraules: μῦθος (mythos), que en grec antic significa "discurs, relat, mite o faula" i, per extensió, un "acte de parla ritualitzat", com el d'un cap en una assemblea o el d'un poeta o sacerdot, o un relat (Èsquil: «Ἀκούσει μῦθον ἐν βραχεῖ λόγῳ» la història completa que sentiràs en un breu lapse de temps).Èsquil, Els perses, 713 λογία (logia), que en l'origen significava "col·lecta, recaptació", i en derivatius erudits més recents "estudi, ciència".
Característiques
El terme mitologia pot fer referència a la ciència de l'estudi dels mites, o a un conjunt de mites. El terme mite sovint es fa servir col·loquialment per a referir-se a una història falsa,Armstrong, p. 7Eliade, Myth and Reality, p. 1 però l'ús acadèmic del terme general no emet cap judici sobre la seva veritat o falsedat.Dundes, Introduction, p. 1 En l'estudi del folklore, un mite és una narració sagrada que explica com funciona el món i com la humanitat ha arribat a ser com és actualment.Dundes, "Binary", p. 45Dundes, "Madness", p. 147 Molts especialistes d'altres disciplines del saber humà fan servir el terme mite de diferents maneres.Doty, p. 11-12Segal, p. 5 En un sentit molt ampli, la paraula pot referir-se a qualsevol història tradicional.Kirk, "Defining", p. 57; Kirk, Myth, p. 74; Simpson, p. 3
Els personatges principals en els mites solen ser déus o herois sobrenaturals.Bascom, p. 9"myths", A Dictionary of English FolkloreO'Flaherty, p.19: "I think it can be well argued as a matter of principle that, just as 'biography is about chaps', so mythology is about gods." Com les històries sagrades, els mites solen ser aprovats pels governants i els sacerdots, i estretament vinculats a la religió. En la societat en la qual perviu el mite, aquest generalment és considerat com un veritable relat del passat remot.Eliade, Myths, Dreams and Mysteries, p. 23Pettazzoni, p. 102 De fet, moltes societats tenen dues categories de la narrativa tradicional: les "històries vertaderes" o mites, i les "històries falses" o faules.Eliade, Myth and Reality, p. 10-11; Pettazzoni, p. 99-101 Els mites solen tenir lloc en una època més primitiva, quan el món no havia aconseguit encara la seva forma actual, i serveixen per a explicar com el món va adoptar la seva forma actual,Eliade, Myth and Reality, p. 6 i com les institucions i els tabús s'han anat establint.
Origen i teories explicatives miniatura|esquerra|Episodi de l'epopeia hindú Mahabharata miniatura|Les orestíades representen les muntanyes i el seu esperit miniatura|esquerra|Minerva etrusca El mite es distingeix de la faula, la llegenda i el conte, totes aquestes formes de narracions tradicionals, pel seu caràcter explicatiu. Hi ha diversos corrents i tendències que cerquen interpretar o que treballen amb la mitologia: Historicisme: els mites tenen la seva base en la història real, magnificada pel pas del temps. Va ser un corrent predominant al i abans hi havia la interpretació literalista, que creia en la veracitat exacta dels fets narrats. Evolucionisme: el mite és la forma intermèdia entre l'animisme sense relat i la religió estructurada, que absorbeix gran part dels símbols i narracions mítiques. Simbolisme: la mitologia és un llenguatge propi, proper a l'art, que escapa de la lògica i, per tant, ha de ser interpretat en clau emotiva, és una narració dirigida a l'inconscient. Funcionalisme: el mite serveix de justificació per a la situació present. Evemerisme: aquesta teoria sosté que els mites queden distorsionats pel transcurs dels esdeveniments històrics reals.Bulfinch, p. 194Honko, p. 45 Segons aquesta teoria, els narradors de manera reiterada conten relats històrics en els quals els personatges es transformen i arriben a assolir la condició de déus. Per exemple, s'argumenta que el mite del déu del vent, Èol, és una figura que evolucionà a partir del relat històric d'un rei que va ensenyar la seva gent a fer servir veles en els vaixells i a interpretar els vents. Heròdot () i Pròdic de Queos van fer afirmacions d'aquest tipus. Aquesta teoria s'anomena evemerista i es fonamenta en l'obra del mitòleg Evemer (c. 320 aC), que va suggerir que els déus grecs s'havien creat a partir de llegendes basades en éssers humans."Euhemerism", The Concise Oxford Dictionary of World Religions Al·legorisme: el mite funciona com a paràbola o al·legoria, que és el mitjà per transmetre una veritat. Aquesta teoria, que va sorgir durant el Renaixement, proposa que els mites van començar basant-se en al·legories. Així, alguns creuen que els mites van començar com a al·legories dels fenòmens naturals: Apol·lo representa el foc, Posidó representa l'aigua, i així successivament. Segons d'altres, els mites van començar com a al·legories però de conceptes filosòfics o espirituals: Atenea representa el judici savi, Afrodita representa el desig, etc. Al , l'especialista en sànscrit Max Müller va recolzar una teoria al·legòrica del mite segons la qual els mites van començar com a descripcions al·legòriques de la natura, però a poc a poc van arribar a ser interpretats literalment. Per exemple, una descripció poètica de la mar com un element "furiós" es va transferir literalment, i el déu era un déu furiós.Segal, p. 20 Personificació: alguns especialistes creuen que els mites són el resultat de la personificació dels objectes inanimats i forces. Segons aquests pensadors, els antics adoraven els fenòmens naturals com el foc i l'aire, i amb el temps la descripció passava als déus.Bulfinch, p. 195 Per exemple, segons la teoria del pensament creador de mites, els antics tendien a veure els elements com a persones, no com a mers objectes;Frankfort, p. 4 per tant, es descrivien els fenòmens naturals com els actes de déus personals, fet que donà lloc a diversos mites.Frankfort, p. 15 Ritualisme: d'acord amb la teoria de mite ritual, l'existència del mite està lligada al ritual.Segal, p. 61 En la seva forma més extrema, aquesta teoria sosté que els mites van sorgir per explicar els rituals.Meletinsky p. 19-20 Aquesta afirmació és citada per primera vegada per l'erudit bíblic William Robertson Smith.Meletinsky pp.19-20 Segons Smith, la gent inicia l'execució de rituals per alguna raó que no està relacionada amb el mite, però més tard, després d'haver oblidat la raó originària del ritual, tractaven d'explicar el ritual tot inventant un mite. Després manifestaven que el ritual commemora els fets descrits en aquest mite.Segal, p. 63 L'antropòleg James Frazer defensava una teoria similar. Frazer creia que l'humà primitiu creia en lleis màgiques. Més tard, quan l'ésser humà va començar a perdre la fe en la màgia, inventà mites sobre els déus i arriba a afirmar que els seus antics rituals màgics són els rituals religiosos destinats a apaivagar els déus.Frazer, p. 711
Funcions miniatura|Al Llibre de les Portes s'explica el pas de la vida a la mort
Mircea Eliade va argumentar que una de les funcions més importants del mite és la d'establir models de comportament,Eliade, Myth and Reality, p. 8Honko, p. 51 ja que els mites també poden proporcionar una experiència religiosa. Quan es conten o recreen mites, els membres de les societats tradicionals es desprenen del present i tornen a l'edat mítica; d'aquesta manera s'apropen a les divinitats.Eliade, Myth and Reality, p. 19
Larui Honk afirma que, en alguns casos, en una societat es recrea un mite en un intent de reproduir les condicions de l'època primitiva. Per exemple, es recrea la curació realitzada per un déu en el principi dels temps per tal de curar algú en el present.Honko, p. 49 De la mateixa manera, Roland Barthes afirma que la cultura moderna explora l'experiència religiosa perquè una experiència religiosa és un intent de connectar amb la percepció d'un passat moral, que està en contrast amb el present tecnològic.Roland Barthes, Mythologies
Joseph Campbell defineix en els mites quatre funcions bàsiques: la funció mística, que ha experimentat la sorpresa de l'Univers; la funció cosmològica, que explica la forma de l'Univers; la funció sociològica, que representa el suport i la validació d'un determinat ordre social; i, finalment, la funció pedagògica, de com viure una vida humana en qualsevol circumstància.Campbell, p. 22-23
Mite, conte i llegenda miniatura|esquerra|Valquíries miniatura|La nimfa Dafne
La llegenda i el conte popular estan estretament relacionats amb el mite. Mites, llegendes i contes populars són diferents tipus d'històries tradicionals.Bascom, p. 7 A diferència dels mites, els contes populars poden produir-se en qualsevol moment i en qualsevol lloc, i les societats que els transmeten no els consideren unes històries veritables o sagrades. En canvi, de la mateixa manera que els mites, les llegendes són històries que, de manera tradicional, es consideren com a verdaderes, però se situen en un temps més recent, quan el món era molt més semblant a l'actual. Les llegendes, en general, tenen éssers humans com els seus personatges principals, mentre que els mites tracten generalment sobre personatges sobrehumans.