Bagdad (; en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad. Té una població estimada de 5.402.486 habitants (est. 2010) que la converteix en la ciutat més gran de l'estat; és la més gran en extensió d'Iraq i la segona més gran, després del Caire, de tot el països àrabs. El gentilici n'és bagdatí-inaLèxic Faraudo o bagdadí-ina.
Està localitzada al voltant del riu Tigris i està datada des del . Dins del món islàmic, Bagdad ha tingut un interès renovat a causa de la Guerra d'Iraq.
Etimologia Encara que no està en discussió el seu origen persa, n'hi ha diverses propostes sobre l'etimologia. La teoria que té una acceptació més gran és que el nom prové del persa mitjà, i està format per Bag, 'Déu' + dād, 'donat': es traduiria com "donat per Déu" o "regal de Déu", en el persa modern Baɣdād. Una altra proposta és que el nom provingui del persa mitjà Bāgh-dād, 'El jardí donat'. El nom és preislàmic i els seus orígens no estan gaire clars, però es relaciona amb assentaments anteriors, que no tenien gens d'importància política o comercial, de manera que és, en la pràctica, una fundació en temps abbàssida. Al-Mansur anomena la ciutat "Madinah al-Salam" o 'Ciutat de la pau', fent referència al paradís. Aquest fou el nom oficial de les monedes, pesos i altres coses.
Història Fundació El 30 de juliol del 762 el califa Al-Mansur va fundar la ciutat.Times History of the World, Times Books, London 2000 Al-Mansur creia que Bagdad era la ciutat perfecta per convertir-se en la capital de l'Imperi islàmic sota el poder dels abbàssides. Al-Mansur estimava tant aquell lloc que digué:
La ciutat cresqué ajudada per la seva idònia situació, que li donà el control d'estratègiques rutes de comerç; també s'hi feien mensualment fires de mostres en la zona i tenia els carrers pavimentats amb quitrà. Una altra raó que feia de Bagdad un emplaçament idoni va ser la gran abundància d'aigua i el clima sec. L'aigua és present tant al nord com al sud de les portes de la ciutat, i permetia tenir en totes les cases subministrament d'aigua en abundància, que no era gens habitual en aquells temps. Badgad va arribar al moment més àlgid de prosperitat durant el regnat del califa Harun Rashid als primers anys del . miniatura|esquerra|Tomba de Zumurrud Khaton a Baghdad,1932
Bagdad va eclipsar la ciutat de Ctesifont, capital de l'Imperi Persa, que es trobava a 30 km al sud-est, sota control musulmà des de 637, i que ràpidament anà decaient després de la fundació de Bagdad.
Bagdad otomà (segles XVI-XIX) miniatura|El Bagdad de 1930 L'any 1534, Bagdad va caure sota control dels turcs otomans. Sota aquests, tingué un període de decadència, parcialment degut a l'enemistat entre els seus governants i Pèrsia, que no acceptaven el control turc de la ciutat. Després de la guerra entre otomans i safàvides, entre 1623 i 1638, Bagdad quedà en mans dels iranians. Durant un temps, havia estat la ciutat més gran de l'Orient Pròxim. La ciutat, cap a la fi del , visqué un relatiu revifament sota el govern de Mameluc. The Nuttall Encyclopaedia publicà l'any 2007 que la població de Bagdad al voltant de l'any 1900 tenia 185.000 habitants.
Segle XXI Invasió de l'Iraq del 2003
miniatura|Imatge de Bagdad en flames el 2 d'abril de 2003 feta pel satèl·lit Landsat 7 de la NASA Bagdad, capital d'Iraq, va ser bombardejada fortament entre el març i l'abril de 2003 dins de les accions de la Guerra de l'Iraq i caigué sota control estatunidenc entre el 7 i el 9 d'abril d'aquell mateix any. A aquest fet, se li sumaren els nombrosos saquejos que hi hagué durant la guerra. Amb l'enderrocament del president Saddam Hussein, la ciutat passà a estar ocupada per les tropes dels EUA. L'Autoritat Provisional de la Coalició (CPA) establí una «zona verda» d'uns 8 km², al centre de la ciutat, per governar provisionalment l'Iraq abans que el nou govern iraquià fos establert; governà fins que a la fi del juny del 2004 cedí el poder al govern provisional iraquià i el 30 de gener de 2005, finalment, se celebraren eleccions legislatives per a l'elecció de l'Assemblea Nacional Iraquiana.
Un any més tard de l'ocupació estatunidenca, no es complien els serveis mínims com l'electricitat, que no eren estables; l'estiu de l'any 2004, l'electricitat només era disponible intermitentment en la majoria d'àrees de la ciutat.
Geografia miniatura|Diagrama del clima de Bagdad miniatura|Bagdad de nit, el 2013 La ciutat és situada en una plana dividida pel riu Tigris. Aquest divideix la ciutat en dos, la meitat est, coneguda com a "Russafa", i la meitat oest, com "Karkh". El terreny on se situa la ciutat és pla i de poca alçada, producte d'un al·luvió original degut a les llargues i periòdiques inundacions provocades pel riu.
Bagdad té un clima molt calorós i àrid (BWh, segons la taula de Köppen), és una de les ciutats més caloroses del món. Durant l'època estiuenca, de juny a agost, la temperatura mitjana és de 44 °C amb un sol abrasador; la pluja és pràcticament inexistent a la zona durant l'esmentada estació. De dia, els termòmetres poden arribar fins als 50 °C a l'ombra i només a la nit baixen fins als 24 °C. La humitat és també molt baixa a causa de la distància que separa la ciutat del golf Pèrsic, cosa que propicia que es formin tempestes de pols estiuenques provinents del desert.
Durant l'hivern, de desembre a febrer, les temperatures se suavitzen notablement. Les màximes oscil·len entre els 15 i els 16 °C i les mínimes al voltant dels 4 °C, encara que no és estrany que Bagdad arribi a temperatures a l'hivern sota zero. En travessar-la el riu Tigris, atenua l'efecte de continentalitat.
La pluja anual es limita només al període que va des del novembre fins al març i acumula de mitjana 140 mil·límetres, encara que s'ha arribat a enregistrar com a màxim fins a 575 mm i com a mínim fins als 23 mm. L'11 de gener del 2008 es produí una estampa insòlita a Bagdad, ja que la ciutat quedà emblanquinada amb una fina capa de neu, que la convertí en la primera en 100 anys.
Principals vials de Bagdad miniatura|Carrer Al Rasheed, la cúpula de la mesquita d'Hayder Khana a l'esquerra Carrer Haifa Carretera Hilla, entra a la ciutat de Bagdad des del sud per Yarmouk (Bagdad) Carrer Caliphs, conegut carrer d'històriques mesquites i esglésies Carrer Sadoun, va des de la plaça de l'Alliberament a Masbah Autopista Mohammed Al-Qassim prop d'Adhamiyah Carrer Abu Nuwas, va vora el Tigris des del pont Jumhouriya fins al pont suspès del 14 de juliol Carrer Damascus, va des de la plaça de Damasc cap a la carretera Matar Sadam al-Dowli Carrer Mutanabbi, carrer amb nombrosos llibres, denominat així després del 10è centenari del poeta iraquià Al-Mutanabbi Carrer Rabia Carrer Arbataash Tamuz (carretera Mosul) Carrer Muthana al-Shaibani Carrer Bor Saeed (Port Said) Carrer Thawra Carrer Al Qanat, travessa Bagdad de nord a sud Al Khat al Sare'a-Mohammed al Qasim (carretera ràpida), travessa Bagdad de nord a sud Carrer Al Sinaa (carrer Indústria), va a la Universitat de Tecnologia Carrer Al Nidhal Carrer Al Rasheed, centre de Bagdad Carrer Al Jamhuriah, centre de Bagdad Carrer Falastin Tariq el Muaskar, (carretera Al Rasheed Camp) Carretera Matar Bagdad Al-Dawli, carretera de l'aeroport Carretera Jihadd, centre de Bagdad Divisió administrativa La ciutat de Bagdad està dividida en 89 veïnats dins de 9 districtes. Aquestes subdivisions oficials de la ciutat han servit com a centres administratius per l'oferiment dels serveis municipals, però des de l'any 2003 no tenen funcions polítiques.
Els nou districtes (en anglès, DAC, District Advisory Councils) són els següents: Adhamiyah Karkh Karadah Kadhimyah Mansour Sadr City (Thawra) Rasheed Rusafa New Baghdad (Tisaa Nissan, 9 d'abril)
La ciutat també comprèn els següents veïnats més petits que poden pertànyer als districtes superiors:
Al-Ghazaliya Al-A'amiriya Dora Karrada Al-Jadriya Zayouna Al-Saydiya Hurriya Al-Sa'adoon Al-Shu'ala Bab Al-Moatham Bab Al-Sharqi Al-Baya' Al-Za'franiya Hayy Ur Sha'ab Jamia Al-Adel Al Khadhraa Hayy Al-Jihad Hayy Al-A'amel Hayy Aoor Al-Horaya Hayy Al-Shurtta Yarmouk Jesr Diyala Abu Disher Raghiba Khatoun Arab Jijur Al-Awashosh Al-Fathel Al-Ubedy Al-Wazireya
Cultura miniatura|L'Orquesta Nacional Iraquiana (fundada oficialment el 1959) realitzant un concert a l'Iraq, el juliol de 2007 Bagdad sempre ha desenvolupat un paper important en la vida cultural àrab i ha estat la llar d'escriptors, músics i artistes. El dialecte àrab que es parla avui a Bagdad difereix dels d'altres grans centres urbans del país; és possible que aquest fet sigui degut a la repoblació de la ciutat amb residents de les zones rurals durant la baixa edat mitjana.
Algunes de les importants institucions culturals de la ciutat inclouen:
Orquesta Nacional Iraquiana: els assajos i actuacions foren interromputs breument durant la Segona Guerra del Golf, però des d'aleshores han tornat a la normalitat. Teatre Nacional de l'Iraq: el teatre va ser saquejat durant la invasió de l'Iraq del 2003, però s'està mirant de restaurar-lo de nou.
Llocs d'interès Alguns punts d'interès són el Museu Nacional de l'Iraq, amb una valuosa col·lecció de peces i artefactes que va ser saquejada durant la invasió del 2003, i els arcs anomenats Mans de la Victòria. Diversos partits iraquians han debatut sobre si han de seguir sent els arcs monuments històrics o s'han de desmantellar. Milers de manuscrits antics ubicats a la Biblioteca Nacional i l'Arxiu de l'Iraq van ser destruïts quan l'edifici es va incendiar durant la invasió de 2003. El santuari Al-Kadhimain, al nord-oest de Bagdad (a Kadhimiya), és un dels centres religiosos xiïtes més importants d'Iraq. Es va acabar l'any 1515, i el 7è i 9è imams xiïtes (Mussa al-Kàdhim i Muhàmmad al-Jawad) hi varen ser enterrats. Un dels edificis més antics és el palau Abbàssida: forma part de l'àrea històrica central de la ciutat i es troba prop d'altres edificis d'importància històrica com l'edifici Saray i l'escola Al-Mustansiriyah (del període abbàssida). Hi ha altres llocs d'interès de Bagdad, i cada un en representa una era històrica:
Torre de Bagdad (actualment la torre del Centre de Telecomunicacions Ma'amoon): era el punt més alt de la ciutat, des d'on es podia observar tota la ciutat. La construcció de la torre marca el període de la postguerra del Golf, al 1991, amb els esforços de reconstrucció de la ciutat. El pont de dos nivells a Jadriyah (Ŷisr Abul Tabqain). Si bé els plans de construcció d'aquest pont eren anteriors al govern de Sadam Hussein, no es va arribar a construir. Com a part dels recents esforços de reconstrucció, s'ha construït el pont actual, que connecta la zona d'Al-Doura amb la resta de la ciutat de Bagdad i completa el pont 14 de Juliol. Sahat Al Tahrir (plaça de l'Alliberament), al centre de Bagdad. Museu Bagdadí (Museu de cera). Escola Mustansiriya, una estructura abbàssida del . Parc Al-Zawra'a a l'àrea Al-Mansour i gairebé al centre de Bagdad. Plaça de Kahramana i els 40 lladres. Hotel Al-Rasheed. Monument Al Jundi Al Majhool (Monument al Soldat Desconegut). Monument Al Shaheed - Monument als soldats iraquians morts a la guerra Iran/Iraq, situat a la riba oriental del Tigris. Una gran carretera construïda sota el règim de Saddam Hussein com a ruta per a les desfilades, que discorre per les Mans de la Victòria, un parell d'enormes espases entrecreuades, construïdes en honor dels soldats que van morir en la Guerra Iran-Iraq durant el govern de Saddam.
Zoo de Bagdad