Accra (pronunciat acrà) és la capital de Ghana. És la ciutat més gran del país i el seu centre administratiu, econòmic i de comunicacions. Hi té importància la indústria alimentària, la de la fusta, tèxtil i química. Segons el cens de 2021, el districte metropolità d'Accra (de 20,4 km²), tenia 284.124 habitants, i la regió més gran del Gran Accra (de 3.245 km²) tenia 5.455.692 habitants. En l'ús comú, el nom Accra sovint es refereix al territori del districte metropolità d'Accra tal com existia abans de 2008, quan cobria 199,4 km². Des d'aleshores, aquest territori s'ha dividit en 13 districtes de govern local: 12 districtes municipals independents (179,0 km²) i el reduït districte metropolità d'Accra (20,4 km²), que és l'únic districte de la capital al qual se li atorga l'estatus de ciutat. Aquest territori de 199,4 km² tenia 1.782.150 habitants al cens de 2021, i serveix com a capital de Ghana. El districte sota la jurisdicció de l'Assemblea Metropolitana d'Accra pròpiament dita (20,4 km²) es distingeix de la resta de la capital com la Ciutat de Accra.
La ciutat disposa de l'Aeroport de Kotoka. L'Accra actual es va desenvolupar entorn d'un parell de fortificacions, una de britànica i una d'holandesa, edificades al . El 1877, Accra va substituir Cape Coast com a capital de la colònia britànica de la Costa d'Or. Després de la construcció del ferrocarril per comunicar l'interior miner i agrícola amb el mar, Accra va esdevenir el centre econòmic de Ghana. És la seu del Museu Nacional, l'Acadèmia Ghanesa de Ciències i Arts, l'Arxiu Nacional i la Biblioteca Central. També hi és notable el castell de Christianborg, construït pels danesos al . Als afores de la ciutat hi ha l'Achimota School, l'escola secundària principal del país, i a 13 km al nord, a Legon, la Universitat de Ghana. La Comissió de Defensa de l'Organització de la Unitat Africana (OUA) té la seu a Accra. Accra també és la capital de la Regió del Gran Accra.
Accra és coneguda per oferir als seus hostes una experiència cultural de tota la vida. Amb una àmplia escena de restaurants, una vida nocturna emocionant i una història que s'estenen pels carrers de la ciutat, simplement no és possible quedar-se sense coses per fer a Accra. La capital i ciutat més gran de Ghana, es troba a la costa del golf de Guinea a l'Àfrica occidental. Anomenada pel New York Times la capital africana de la frescor, Accra té un teixit de colors, l'art contemporani, la vida nocturna popular i les escenes d'entreteniment.
Etimologia La paraula Accra deriva de la paraula akana Nkran que significa formigues, una referència als nombrosos formiguers que es veuen al camp al voltant d'Accra. El nom es refereix específicament a les formigues soldats, i va ser aplicat tant a la ciutat com a la gent pels parlants Twi.
El nom d'Accra en l'idioma local Ga és Ga o Gaga, el mateix nom que el del poble Ga i afinat amb Nkran. La paraula de vegades es representa amb les vocals nasalitzades com Gã o Gãgã. L'historiador Carl Christian Reindorf va confirmar aquesta etimologia, proposant un vincle entre les qualitats marcials i el comportament migratori de les formigues locals i les del poble Ga. El vincle entre l'etnònim i les formigues es va reflectir explícitament en el reconeixement dels formiguers com a llocs sagrats. Sovint envoltats per tanques sagrades (aklabatsa), els alts munts vermells que esquitxaven l'interior d'Accra eren vists com un microcosmos de la comunitat humana i com a punts nodals entre el món conegut i el món dels morts.
Els Ga van utilitzar la referència a les espècies invasores de formigues vermelles fosques per connotar la destresa militar i la seva antiga conquesta dels parlants de Guang que resideixen a les planes d'Accra.
El nom Ga és en realitat un cognat del nom Akan, una de les poques paraules en què correspon a en Akan. Ga també va donar el seu nom als districtes de Ga que envolten Accra.
L'ortografia Accra va ser donada a Nkran pels europeus. Una grafia anterior utilitzada pels danesos era Akra.
Història esquerra|miniatura|Un dibuix contemporani del fort de l'Imperi danès, Fort Christiansborg, actualment castell d'Osu. El lloc avançat a la dreta és Fort Prøvestenen El grup principal de Ga conegut com els tumgwa estaven liderats per Ayi Kushie va arribar per mar. Quan els Guan (Lartehs) de la costa els van veure en les seves canoes al mar, semblaven formigues. Per tant, els Larteh es refereixen a ells com a Nkran (formigues). Nkran va ser posteriorment corromput pels danesos a Akra, després a l'actual Accra. Nkran en llengua Ga és Gaga, per la qual cosa també van començar a anomenar-se Ga. A causa del gran nombre d'immigrants Ga, els indígenes Larteh es van traslladar a la cresta d'Akuapem.
Inicialment, Accra no era el centre comercial més destacat; els centres comercials de l'època eren els ports d'Ada i Prampram, juntament amb els centres interiors de Dodowa i Akuse. Els holandesos van construir els llocs avançats propers del fort Ussher mentre que els britànics i els suecs van construir el fort de James i els castells de Christiansborg, respectivament. Al , Portugal, França i Dinamarca havien construït forts a la ciutat.
Gran Bretanya va adquirir gradualment els interessos de tots els altres països a partir del 1851, quan Dinamarca va vendre Christiansborg (que havien adquirit als suecs) i els seus altres forts als britànics. Els Països Baixos van ser els últims a esgotar-se, el 1871. El 1873, després de dècades de tensió entre els britànics i els ashantis, els britànics van capturar Kumasi, destruint porcions de la ciutat. Aleshores, els britànics van capturar Accra el 1874, i el 1877, al final de la segona Guerra Angloaixanti, Accra va substituir la Costa del Cap com a capital de la Costa d'Or britànica. Aquesta decisió es va prendre perquè Accra tenia un clima més sec respecte a Cape Coast. Fins a aquest moment, l'assentament d'Accra estava limitat entre el fort Ussher a l'est i la llacuna de Korle a l'oest.
Quan les funcions administratives de la recentment establerta Costa d'Or es van traslladar a Accra (1877), va començar una afluència d'administradors colonials britànics i colons europeus al voltant de Christiansborg (els moderns Osu, Ministries, Ridge, Labone i Cantonments), i la ciutat va començar a expandir-se. per acollir els nous residents. Victoriaborg es va formar a finals del segle XIX com un barri residencial exclusivament europeu, situat a l'est dels límits de la ciutat de l'època. Els límits d'Accra es van estendre encara més el 1908. Aquesta expansió va comportar la creació d'un barri només autòcton, destinat a acollir membres de la població autòctona com a mitjà per alleujar els problemes de congestió al centre de la ciutat superpoblat. Adabraka es va establir així al nord de la ciutat.
miniatura|Un carrer principal del centre d'Accra entre 1885 i 1908 Una de les decisions més influents en la història de la ciutat va ser la de construir el ferrocarril Accra-Kumasi el 1908. Es tractava de connectar Accra, el port més important del país en aquell moment, amb les principals regions productores de cacau de Ghana. El 1923, el ferrocarril es va completar, i el 1924, el cacau era la major exportació de Ghana.
L'època colonial va influir molt en la forma que va prendre Accra durant aquest període. Per exemple, la segregació dels barris europeus i africans va ser obligada per llei fins al 1923, i tots els nous edificis havien de ser construïts amb pedra o formigó. Malgrat aquestes regulacions, els colons europeus de la Costa d'Or es van mostrar molt reticents a invertir una gran quantitat de diners a la ciutat per mantenir la seva infraestructura o millorar les obres públiques. Això no va canviar fins a la governació de Sir Frederick Gordon Guggisberg, període durant el qual els tres assentaments separats (Osu, La i Jamestown) es van fusionar per fer-se la moderna Accra. L'administració de Guggisberg va dissenyar els barris en xarxa actuals de Tudu, Adabraka i Asylum Down.
Entre els èxits de Guggisberg va ser la construcció d'un pont a través de la llacuna de Korle el 1923, que va obrir la terra a l'oest de la llacuna per a l'assentament. Guggisberg també va supervisar la construcció d'un gran hospital (Korle-Bu) i una escola secundària (Achimota). Aquestes millores van provocar un augment de la població d'Accra a causa de la migració dels habitants rurals a la ciutat i la immigració d'un nombre creixent d'empresaris i administradors britànics.
Després de la Segona Guerra Mundial miniatura|
En els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial, els barris de Ridge i Cantonments es van planificar com a urbanitzacions de baixa densitat per als europeus, mentre que molts migrants rurals es van establir en barris que encara no s'havien incorporat al límit municipal d'Accra, com Nima i els seus voltants. Així, el desenvolupament d'aquests barris no estava regulat pel govern, creant un paisatge de barraquisme concorregut i convuls.
Una altra zona d'Accra que va prendre forma en aquesta època va ser el districte central de negocis (CBD). Es van construir més edificis administratius a High Street, formant un enorme complex judicial/administratiu. A més, l'expansió de l'economia va fer que es construïssin molts més edificis comercials al CBD.
El 1944, l'urbanista d'Accra Maxwell Fry va idear un pla d'urbanisme, que va ser revisat el 1958 per BDW Treavallion i Alan Flood. Tot i que el pla Fry/Trevallion no es va seguir mai, va il·lustrar la visió britànica de com s'hauria de desenvolupar Accra.
El 1948, Ghana va continuar sent una colònia de la Gran Bretanya després de la Segona Guerra Mundial. El cap d'Osu Alata, Nii Kobina Bonney III, havia establert un boicot als productes europeus a tot el país a causa de l'augment dels preus dels productes bàsics essencials. Al mateix temps, els veterans de la guerra lluitaven pels seus beneficis i prometien un sou. Exmilitars desarmats van organitzar una marxa al castell de Christiansborg, Accra el 28 de febrer de 1948. El seu pla era lliurar una petició al governador colonial exigint que rebin el seu sou i beneficis. Abans d'arribar al castell, els veterans van ser disparats, després de rebre l'ordre del cap de la policia colonial de dispersar-se. Tres dels líders de la manifestació van ser assassinats, inclòs el sergent Nii Adjetey, que ara té un memorial a Accra.
Pla Fry/Treavallion En el pla Fry/Treavallion, es va demanar una reorganització del CBD, així com el desenvolupament de la regió costanera de la ciutat. Per reorganitzar el CBD, els planificadors van decidir superposar una xarxa de carrers estreta al nord de Fort Ussher.
A l'est d'aquest CBD recentment organitzat, els planificadors esperaven preservar un espai ampli i obert per a un restaurant, un club de camp i camps de polo i Criquet. A més, els planificadors britànics pretenien construir un gran nombre de places públiques, fonts i piscines i estàtues ornamentals per tota la ciutat, així com un vast complex del Parlament al centre de la ciutat. Finalment, el pla Fry/Treavallion incloïa plans per fer de la regió costanera una extensió de l'exclusiu barri europeu de Victoriaborg, i per crear una reserva recreativa per a l'elit. Tanmateix, la Costa d'Or britànica va acabar abans que es promulgués el pla Fry/Treavallion.
Pla Nkrumah miniatura|Plaça de l'estrella negra Quan Kwame Nkrumah es va convertir en el primer primer ministre de Ghana després de la independència el 1957, va crear el seu propi pla per al desenvolupament d'Accra.Roman Adrian Cybriwsky, Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, USA, 2013, p. 5 En lloc de crear espais per servir l'elit, Nkrumah va intentar crear espais per inspirar orgull i nacionalisme al seu poble i a tota l'Àfrica.