miniatura|Un teatre d'òpera El renaixement de la presència de l'òpera en el món de la música, sovint gràcies a les gravacions, ha suposat un considerable increment del repertori. Abans els teatres oferien sempre els mateixos títols; les obres que s'oferien regularment es limitaven a cinquanta o a tot estirar cent. Tanmateix, actualment no para de créixer el nombre d'òperes redescobertes que s'han incorporat als circuits operístics.
La següent llista d'òperes més importants ha seguit el criteri dels experts que es mostren a l'apartat de bibliografia consultada i pretén mostrar totes aquelles òperes que s'interpreten amb freqüència, han tingut un èxit considerable en la seva estrena, o bé han passat a la història per algun motiu que les ha fet notables.
1600 – 1699 miniatura|100px|Claudio Monteverdi aguantant la màscara de la tragèdia el 1640. miniatura|100px|Francesco Cavalli miniatura|100px|Henry Purcell miniatura|100px|Jean-Baptiste Lully Data Títol Autor Comentari1600EurídiceJacopo PeriÉs la primera òpera conservada dins de les escrites en l'anomenat stile rappresentativo, en el qual, contra la praxis de l'època, es cantava en una sola veu i amb un succint acompanyament orquestral.Alier pàg. 5641607L'OrfeoClaudio MonteverdiConsiderada per molts la primera veritable òpera.John Whenham, escrit a The New Grove Dictionary of Opera. Monteverdi tenia la consciència que es trobava davant d'un nou gènere musical i que, per tant, no podia regir-se per les normes d'anteriors espectacles, inclosos els de Peri.Alier pàg. 449 Aquesta òpera fou oblidada durant molts anys i la va treure de l'oblit el director d'orquestra italià Guido Carlo Visconti di Modrone, a les primeries del .Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. 10, pàg. 1180 ()1639Le nozze di Teti e di PeleoFrancesco CavalliÉs la primera òpera de Cavalli i es considera la primera òpera veneciana de la qual s'ha conservat la música.1640Il ritorno d'Ulisse in patriaClaudio MonteverdiLa primera òpera de Monteverdi per a Venècia, basada en L'Odissea d'Homer, exhibeix el domini del compositor en el retrat d'individus genuïns per oposició a estereotips.Ellen Rosand, escrit a Grove És la penúltima òpera del compositor i, encara que hi ha notables diferències respecte a les anteriors, no sembla fonamentat plantejar-se dubtes sobre l'autoria.Alier pàg. 4531642L'incoronazione di PoppeaClaudio MonteverdiL'última òpera de Monteverdi, composta per a una audiència veneciana, s'interpreta sovint avui. El context venecià ajuda a explicar l'absència completa del to moralitzant sovint associat amb l'òpera d'aquesta època.1644L'OrmindoFrancesco CavalliUna de les primeres òperes de Cavalli a ser reposades al . L'ambigüitat d'alguns personatges, afavorida per l'aparició dels castrati, només s'entén si es té en compte que es tracta d'una època previctoriana.Alier pàg. 1361649Il GiasoneFrancesco CavalliCom totes les òperes venecianes d'aquest període, les escenes al·lusives al drama clàssic s'acompanyen d'escenes còmiques amb llargs recitatius a càrrec de dides, criats i altres personatges de tipus humorístic.Alier pàg. 1381649L'OronteaAntonio CestiEl que la fa especialment notable és el Pròleg, en el qual discuteixen l'Amor i la Filosofia de manera aguda i divertida. Fou la primera òpera italiana representada a la cort austríaca.Alier pàg. 1451651La CalistoFrancesco CavalliLa novena de les onze òperes que Cavalli va escriure amb Faustini, és notable per la seva sàtira de les divinitats de la mitologia clàssica.Martha Novak Clinkscale, escrit a Grove1662Ercole amanteFrancesco CavalliEscollida per a la boda de Lluís XIV a fi de divulgar l'òpera italiana a París.Alier pàg. 1431674AlcesteJean-Baptiste LullyAmb aquest títol s'obre una àmplia tradició operística francesa considerablement distant de la italiana per la seva inferioritat vocal.Alier pàg. 4011676Acis et GalatéeJean-Baptiste LullyL'òpera està plena de plats forts: des de solos i fragments vocals corals fins a una meravellosa música orquestral. De manera inusual en Lully, els amants moren tràgicament.Riding;Dunton-Downer pàg. 661683Dido i EneesHenry PurcellSovint considerada la primera òpera en llengua anglesa. Es va estrenar a la cort de Carles II el 1683.Curtis Price, escrit a Grove1691King ArthurHenry PurcellVa ser una de les obres de Purcell de més èxit, ja que es va representar continuadament durant tot el i fins a mitjan .1692La reina de les fadesHenry PurcellMés aviat era una semiopera més que una òpera genuïna. Es considera sovint com la millor obra dramàtica de Purcell.1693MédéeMarc-Antoine CharpentierCharpentier va escandalitzar els conservadors introduint un número per a un solista i cor concebut a la manera italiana i cantat en aquesta llengua.Alier pàg. 153
1700 – 1749 miniatura|100px|Antonio Caldara miniatura|100px|Georg Friedrich Händel el 1733. miniatura|100px|Giovanni Battista Pergolesi miniatura|100px|Antonio Vivaldi miniatura|100px|Jean-Philippe Rameau {| class=wikitable style="margin:auto;" |- ! Data ! Títol ! Autor ! Comentari |- ||1708||Il più bel nome||Antonio Caldara||Fou la primera representació operística a Catalunya i la primera d'una òpera italiana a la península Ibèrica. |- ||1710||Agrippina||Georg Friedrich Händel||És la darrera òpera que Händel va compondre a Itàlia, i va ser un gran èxit,The Viking Opera Guide (1993) pàg.418: Segons John Mainwaring, el primer biògraf de Händel, El teatre en gairebé totes les pauses ressonava amb crits de "Viva il caro Sassone". Estaven atònits de la sublimitat del seu estil: mai no havien conegut de tan a prop fins llavors tots els poders que poden desplegar l'harmonia i la modulació combinades i li va donar una gran reputació.Anthony Hicks, escrit a Grove |- ||1711||Rinaldo||Georg Friedrich Händel||La primera òpera de Händel per a l'escenari de Londres era també la primera òpera completament en italià interpretada en aquella ciutat. Papers masculins que han de ser interpretats per veus femenines o contratenors, amb supressions i canvis posteriors a l'estrena, són les dificultats per representar aquestes òperes actualment. Molt notable l'ària Lascia ch'io pianga.Alier pàg. 335 |- ||1718||Il trionfo dell'onore||Alessandro Scarlatti||Primera òpera bufa napolitana de l'època del naixement del gènere que ens ha arribat completa.Alier pàg. 756 |- ||1720||Radamisto||Georg Friedrich Händel||L'ària del segon acte Ombra cara di mia sposa es va convertir en un gran èxit operístic. Va ser molt valorada pel mateix compositor. |- ||1724||Giulio Cesare||Georg Friedrich Händel||Es considera una de les millors òperes de Händel i de tot el repertori clàssic, que destaca per les seves parts vocals, de gran profunditat. Ha estat la més difosa de l'autor al .Alier pàg. 339 |- ||1724||Tamerlano||Georg Friedrich Händel||Una brillant escena de la mort de Bajazeto, que té la particularitat d'haver estat escrita per a tenor -paper gens freqüent en les seves òperes-, ha estat considerada un dels millors moments de l'obra de Händel.Alier pàg. 341 |- ||1725||Rodelinda||Georg Friedrich Händel||Va ser molt reeixida en el seu temps i conté el paper de tenor més complex de la seva producció.Alier pàg. 343 |- ||1725||Pimpinone||Georg Philipp Telemann||Es va cantar usualment amb els diàlegs en alemany i les àries i duets en italià. Va desaparèixer fins als anys 60, en què va començar realment a circular per Europa.Alier pàg. 853 |- ||1727||Orlando Furioso||Antonio Vivaldi||La versió original durava sis hores. Actualment s'interpreta amb una dràstica reducció.Alier pàg. 964 |- ||1732||Lo frate 'nnamorato||Giovanni Battista Pergolesi||Excel·lent mostra del tipus d'òpera bufa (comèdies enfarfegades amb multitud de personatges) que va néixer a Nàpols a principis del .Alier pàg. 557 |- ||1733||La serva padrona||Giovanni Battista Pergolesi||Va esdevenir un model per a moltes de les òperes bufes que la seguiren, incloent-hi les de Mozart.Orrey, Leslie and Milne, Rodney. Opera: A Concise History. World of Art, Thames & Hudson. . pàg.90-91 |- ||1733||Hippolyte et Aricie||Jean-Philippe Rameau||La primera òpera de Rameau va provocar gran controvèrsia en el moment de la seva estrena.Graham Sadler, escrit a Grove |- ||1735||Orlando||Georg Friedrich Händel||Tot i que requereix una representació plena d'efectes especials, amb només cinc personatges, és més aviat una òpera de cambra. |- ||1735||Ariodante||Georg Friedrich Händel||Juntament amb Alcina gaudeix d'una bona reputació entre els crítics. Tanmateix, en el seu temps no va acabar d'agradar, tot i l'important esforç en l'orquestració i que oferia formes de dansa conegudes per agradar al públic londinenc.Alier pàg. 345 |- ||1735||Alcina||Georg Friedrich Händel||Amb Ariodante, formà part de la primera temporada del Covent Garden. És una de les òperes amb més riquesa melòdica del barroc. |- ||1735||Les Indes galantes||Jean-Philippe Rameau||En aquest treball Rameau afegia profunditat emocional i potència a la forma tradicionalment més lleugera de lòpera-ballet iniciada per Jean-Baptiste Lully. |- ||1737||Castor et Pollux||Jean-Philippe Rameau||Inicialment només un èxit moderat, quan va ser reactivada el 1754 fou considerada com la millor consecució de Rameau. |- ||1738||Serse||Georg Friedrich Händel||És una desviació del model habitual d'òpera seriosa, tot i contenir alguns elements d'opera buffa, molt estrany en Händel. Inclou l'ària Ombra mai fu, potser la més coneguda de l'autor.Alier pàg. 351 |- ||1743||La Mérope||Domènec Terradelles||L'òpera més coneguda de Terradelles sobretot després de la recuperació que en va fer el 1936 Robert Gerhard. La música és brillant, variada i d'una extrema elegància en l'escriptura vocal, orientada ja cap a l'estil galant.Alier pàg. 857 |- ||1744||Semele||Georg Friedrich Händel||Originàriament realitzat com una masque, nom donat a les òperes autòctones creades a Anglaterra, les qualitats dramàtiques de Semele l'han portat sovint als escenaris d'òpera en temps moderns.Stanley Sadie, escrit a Grove |- ||1745||Platée'''||Jean-Philippe Rameau||L'òpera còmica més famosa de Rameau. Originàriament una diversió de cort, una reestrena del 1754 va ser extremadament popular entre les audiències franceses.
1750 – 1799 miniatura|100px|Christoph Willibald Gluck el 1775 miniatura|100px|Joseph Haydn miniatura|100px|Giovanni Paisiello el 1791 miniatura|100px|Vicent Martín i Soler miniatura|100px|Wolfgang Amadeus Mozart miniatura|100px|Domenico Cimarosa miniatura|100px|André Ernest Modeste Grétry miniatura|100px|Luigi Cherubini miniatura|100px|Antonio Salieri miniatura|100px|Valentino Fioravanti