La història de Rússia comença amb les històries dels eslaus orientals. La data d'inici tradicional de la història específicament russa és l'establiment de l'estat del Rus al nord el 862, governat per varegs. Stàraia Làdoga i Nóvgorod es van convertir en les primeres ciutats importants de la nova unió d'immigrants d'Escandinàvia amb els eslaus i els ugrofinesos. El 882 el príncep Oleg de Nóvgorod es va apoderar de Kíev, amb la qual cosa va unir les terres del nord i del sud dels eslaus orientals sota una sola autoritat. L'estat va adoptar el cristianisme de l'Imperi Romà d'Orient el 988, inicià la síntesi de les cultures romana d'Orient i eslava que definiren la cultura russa per al següent mil·lenni. La Rus de Kíev es va desintegrar finalment com a estat a causa de les invasions mongoles del 1237 al 1240, junt amb la mort resultant d'un nombre significatiu de la població.
Després del , Moscou es va convertir en un centre polític i cultural i també fou el centre per a la unificació de les terres russes. A finals del , Moscou va unificar els principats russos del nord-est i del nord-oest, el 1480 va derrocar finalment el jou mongol. Els territoris del Gran Ducat de Moscou es van convertir en el Tsarat Rus el 1547. El 1721 el tsar Pere el Gran va canviar el nom del seu estat a Imperi Rus, amb l'esperança d'associar-lo a èxits històrics i culturals de l'antiga Rus - en contrast amb les seves polítiques orientades cap a Europa occidental. L'estat s'estenia ara des de les fronteres orientals de la Confederació de Polònia i Lituània fins a l'oceà Pacífic. Rússia era una gran potència i va dominar Europa després de la victòria sobre Napoleó. Les revoltes camperoles sovintejaven i totes eren suprimides amb ferocitat. L'emperador Alexandre II va abolir la servitud a Rússia el 1861, però els camperols no els va anar bé i les pressions revolucionàries van créixer. En les dècades següents, els esforços de reforma, com ara les reformes de Stolipin de 1906-1914, la constitució de 1906 i la Duma Estatal (1906-1917) van intentar obrir i liberalitzar l'economia i el sistema polític, però l'emperador es va negar a renunciar al govern autocràtic i es va resistir a compartir el seu poder. L'últim monarca, el tsar Nicolau II, va regnar fins al 1917.
Una combinació de daltabaix econòmic, cansament de la guerra i descontentament amb el sistema de govern autocràtic va desencadenar la Revolució Russa el 1917. El derrocament de la monarquia inicialment va posar en funcions una coalició de liberals i socialistes moderats, però les seves fracassades polítiques van portar a la apropiació del poder pels bolxevics comunistes el 25 d'octubre de 1917 (7 de novembre segons el calendari gregorià). El 1922, la Rússia soviètica, juntament amb la Ucraïna soviètica, la Belarús soviètica i l'RSS de Transcaucàsia van signar el tractat sobre la creació de l'URSS, que fusionava oficialment les quatre repúbliques per formar la Unió Soviètica com a país. Entre el 1922 i el 1991, la història de Rússia es va convertir essencialment en la història de la Unió Soviètica, un estat de base ideològica que ocupava una extensió territorial similar a la de l'antic Imperi Rus abans del tractat de Brest-Litovsk de 1918. Des dels seus primers anys, el govern de la Unió Soviètica es va basar en el govern d'un partit dels comunistes, com s'anomenaren a si mateixos els bolxevics a partir del març de 1918. L'enfocament de la construcció del socialisme, però, va variar en diferents períodes de la història soviètica. : des de l'economia mixta i la diversitat social i cultural dels anys vint, passant per l'economia centralitzada i les repressions de l'era de Ióssif Stalin fins a l'“era de l'estancament” dels anys seixanta als vuitanta. Durant aquest període, la Unió Soviètica va ser un dels vencedors de la Segona Guerra Mundial després de recuperar-se d'una invasió sorpresa massiva el 1941 per part del seu soci prèviament cooperador en secret, l'Alemanya nazi. Es va convertir en una superpotència que competia amb les altres noves superpotències, els Estats Units i altres països occidentals, a la Guerra Freda. L'URSS va tenir èxit amb el seu programa espacial, i va llançar el primer satèl·lit artificial i el primer home a l'espai.
miniatura|Mil·lenari de Rússia. Monument a la ciutat de Nóvgorod, obra de Mikhaïl Mikeixin i Víktor Hartmann (1862)
A mitjan anys vuitanta, en aguditzar-se les febleses de les estructures econòmiques i polítiques soviètiques, Mikhaïl Gorbatxov va emprendre reformes importants, que finalment van provocar l'enderrocament del partit comunista i la ruptura de l'URSS, fet que deixava Rússia de nou sola i marcava l'inici de la història de la Rússia post-soviètica. La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia es va canviar el nom a Federació de Rússia i es va convertir en un dels diversos successors de la Unió Soviètica. Article 1 del Protcol de Lisboa del lloc web del Departament d'Estat dels Estats Units La Federació Russa va ser l'única república post-soviètica que va assumir la pertinença permanent de l'URSS al Consell de Seguretat de les Nacions Unides. Country Profile: Russia Foreign & Commonwealth Office of the United Kingdom. Més tard, Rússia va heretar tot l'arsenal nuclear de la Unió Soviètica el 1994 després de signar el memoràndum de Budapest. Rússia va conservar el seu arsenal nuclear, però va perdre la seva condició de superpotència. Un cop abandonada la planificació centralitzada socialista i la propietat estatal de la propietat de l'era socialista, els nous líders, liderats pel president Vladímir Putin (que va arribar al càrrec de president el 2000), van prendre el poder polític i econòmic després del 2000 i van participar en una política exterior assertiva. Juntament amb el creixement econòmic, Rússia ha recuperat des de llavors un estatus mundial important com a potència mundial. L'annexió de Crimea a la Federació de Rússia el 2014 ha comportat sancions econòmiques imposades pels Estats Units i la Unió Europea. Sota el lideratge de Putin, la corrupció a Rússia és considerada la pitjor d'Europa i la situació dels drets humans a Rússia ha estat cada vegada més criticada pels observadors internacionals.
Prehistòria
miniatura|La hipòtesi dels kurgans: el sud de Rússia com a urheimat dels pobles indoeuropeus
El primer assentament humà al territori de Rússia es remunta al període Olduvaià a principis del Paleolític inferior. Fa aproximadament 2 milions d'anys, representants dHomo erectus van emigrar d'Àsia occidental al Caucas del Nord (jaciment arqueològic de Kermek a la península de Taman) Sxelinski V.E. et al. Раннеплейстоценовая стоянка Кермек в Западном Предкавказье (предварительные результаты комплексных исследований) // Breu comunicació de l'Institut d'Arquelogia de l'Acadèmia de Ciències de Rússia Assumpte 239, 2015. Al jaciment arqueològic de Bogatiri/Siniaia balka, a l'interior d'un crani fragmentat dElasmotherium caucasicum, que va viure fa 1,5-1,2 milions d'anys, es va trobar una eina en forma de llança enganxada feta de dolomita silicificada. Sxelinski V.E. // Breus informes de l'Institut d'Arqueologia. Assumpte 254.2019 S'han descobert eines de sílex olduvaià d'1,5 milions d'anys a la regió daguestiana d'Akuixa, al nord del Caucas, fet que demostra la presència dels primers éssers humans al territori de l'actual Federació de Rússia des de molt aviat.
Els fòssils de l'home de Deníssova daten de fa uns 110.000 anys. A fourth Denisovan individual , 2017. L'ADN d'un fragment ossi trobat a la cova de Deníssova, el d'una adolescent que va morir fa uns 90.000 anys, mostra que era un híbrid d'una mare neandertal i un pare denissovà. Matthew Warren, «La mare és neandertal, el pare és denissovà: primer descobriment d'un antic humà híbrid: l'anàlisi genètica descobreix un descendent directe de dos grups diferents d'humans primerencs», Nature, vol. 560, 23 d'agost 2018, pàg. 417-418. Rússia també va ser la llar d'alguns dels últims neandertals supervivents: l'esquelet parcial d'un nadó neandertal (Mezmàiskaia 2) a la cova de Mezmàiskaia a Adiguèsia, va mostrar una datació per carboni de només 45.000 anys. El 2008, arqueòlegs russos de l'Institut d'Arqueologia i Etnologia de Novossibirsk, que treballaven al jaciment de la cova de Deníssova, a les muntanyes de l'Altai, Sibèria, van descobrir un fragment ossi petit de 40.000 anys d'antiguitat procedent del cinquè dit d'un hominini juvenil, l'anàlisi de l'ADN del qual va revelar que era una espècie humana desconeguda anteriorment, que va rebre el nom d'hominini de Deníssova.
La troballa més antiga dHomo sapiens al territori de Rússia és el fèmur de l'home d'Ust-Ixim, que va viure fa 45.000 anys a Sibèria. L'ós de l'astràgal humà descobert a prop del poble de Baigara a l'óblast de Tiumén, es remunta a fa 40.300 anys. A Iacútia, hi ha el jaciment de Ianskaia (de fa 31.600 anys). A l'óblast d'Irkutsk hi trobem el jaciment de Malta Buret (de fa 24.000 anys). Els llocs arqueològics més antics dHomo sapiens al territori de la plana russa són Kostionki (Markina Gora), prop del riu Don Sunguir (de fa 35.000 anys), Khotiliovo 2, el jaciment de Zaráiskaia (21 mil anys aC), etc. Els humans van arribar a la Rússia àrtica (Mamontovaia Kurià) fa 40.000 anys.
Durant les èpoques prehistòriques, les vastes estepes del sud de Rússia eren la llar de tribus de pastors nòmades (A l'antiguitat clàssica, l'Estepa Pòntica era coneguda com a "Escítia".) Restes d'aquestes cultures estepàries desaparegudes van ser descobertes al llarg del en llocs com Ipàtovo, Sintaixtà, Arkaïmi Pazirik.
Antiguitat
miniatura|upright|Estela amb dos soldats hel·lenístics del Regne del Bòsfor i de la península de Taman (Iubileínoie), al sud de Rússia, 3r quart del ; marbre, Museu de Belles Arts Puixkin La darreria del , comerciants grecs exportaren la civilització clàssica als emporis de comerç a Tanais i Fanagòria.
Heròdot va descriure Gelonos com un enorme (el més gran d'Europa) assentament fortificat de terra i fusta, habitat cap al 500 aC pels gelons i els i budins. El Regne del Bòsfor es va incorporar com a part de la província romana de Moesia Inferior del 63 al 68 dC, sota l'emperador Neró. Cap al els gots van emigrar cap al mar Negre i, als segles III i IV dC, existia al sud de Rússia un regne gòtic semi-llegendari d'Oium fins que fou derrotat pels huns. Entre els segles III i VI d.C., el Regne del Bòsfor, una comunitat hel·lenística que va succeir les colònies gregues, també es va veure desbordat per successives onades d'invasions nòmades, dirigides per tribus guerreres que sovint es traslladarien a Europa, com va ser el cas dels huns i els àvars túrquics.
Al segon mil·lenni aC, els territoris entre els rius Kama i Irtix eren la llar d'una població de parla protouràlica que tenia contactes amb parlants protoindoeuropeus del sud. La població dels boscos és l'avantpassat dels moderns habitants ugrians de Transuràlia. Altres investigadors diuen que el poble khanti es va originar a l'estepa de l'Ural sud i es va desplaçar cap al nord fins a la seva ubicació actual cap al 500 dC.
Un poble túrquic, els khàzars, va governar les estepes de la conca baixa del Volga entre el mar Caspi i el mar Negre fins al . Notoris per les seves lleis, tolerància i cosmopolitisme, els khazars eren el principal vincle comercial entre el Bàltic i l'imperi musulmà abbàssida centrat a Bagdad. Van ser importants aliats de l'Imperi Romà d'Orient, i van lliurar una sèrie de reeixides reeixides contra els califats àrabs. Al , els khàzars van adoptar el judaisme.
miniatura|esquerra|Mapa general de les cultures a la Rússia europea a l'arribada dels varegs i abans de l'inici de la colonització eslava
Edat mitjana Primers eslaus orientals