miniatura|Samurai en armadura, 1860s. Fotografia de Felice Beato Samurai (侍 o de vegades 士) és un terme generalment utilitzat per referir-se als guerrers del Japó abans que aquest país comencés el procés d'industrialització.
El significat del mot Samurai és servir. Un nom més adient és bushi (武士), terme que data del Període Edo i que significa literalment home de guerra. Tot i això, ara és habitual que la paraula samurai es refereixi a l'aristocràcia militar i no als ashigaru (peus lleugers), Dugdale-Pointon, T. (15 Juliol 2001), Ashigaru (Japan), els soldats d'infanteria reclutats entre els camperols, que duien una armadura lleugera i usaven com a arma principal el yari (una mena de llança). Es creu que els guerrers rasos japonesos del es podrien considerar presamurais.
Etimologia de samurai miniatura|Kanji de Samurai La paraula samurai originàriament significava "aquell que serveix en estretes assistències la noblesa", escrit en caràcters xinesos o kanjis que tenien el mateix significat. En japonès, originàriament durant el període Heian, es pronunciava saburapi, i després, saburai. En la literatura japonesa, hi ha una referència als primers samurais a la KokinshūOnline edition of the Kokin wakashu en UVa Library Japanese Text Initiative . (), a començaments del .
La paraula bushi (, lit. "guerrer home-arma") apareix per primera vegada a la història japonesa al Shoku Nihongi (, de 797 A.D.). En una part del llibre Shoku Nihongi s'hi diu: "Els samurais són els que formen els valors de la nació". Les paraules bushi i samurai van esdevenir sinònims a les darreries del , segons William Scott Wilson en el seu llibre ideals dels samurais. William Scott Wilson, Ideals of the Samurai Wilson, al llibre, hi explora a fons els orígens de la paraula guerrer a la història del Japó, així com el kanji utilitzat per representar aquesta paraula. Wilson afirma que bushi en realitat es tradueix com "home que té la capacitat de mantenir la pau, ja sigui literàriament o a través de la força militar".
No va ser fins a començaments de l'època moderna, a la darreria del període Azuchi-Momoyama i a principi del període Edo al pas del al , quan la paraula saburai va ser substituïda per samurai. Tot i així, el significat havia canviat molt en aquest temps.
Durant l'era de l'imperi dels samurais, la paraula yumitori (, "proa"), també s'usava com a títol honorífic d'un guerrer que hagués esdevingut important gràcies a les seves proeses. El tir amb arc japonès (kyujutsu) estava fortament relacionat amb el déu de la guerra Hachiman.
Un samurai que no estigués dins d'un clan o daimyo () s'anomenava ronin ().Una altra de Miller en cel·luloide! L'era del samurai: Ronin En japonès la paraula ronin significa "home onada", un rodamón que de la mateixa manera que les onades del mar, és lliure i va avançant. Aquesta paraula es va originar en un samurai que ja no estava al servei de cap senyor perquè havia mort i va decidir anar per lliure, classificant-se com a ronin.
Els noms Un samurai és normalment conegut per una combinació de kanjis del seu pare o avis i un kanji nou. Els samurais normalment utilitzaven només una petita part del seu nom. Els samurais podien escollir els seus propis cognoms. Per exemple, el nom complet d'Oda Nobunaga seria "Oda Nobunaga Kazusanosuke Saburo" (), on "Oda" és un nom del clan o la família, "Kazusanosuke" és un títol del vicegovernador de la província de Kazusa, "Saburo" és un nom abans de "genpuku", una cerimònia de majoria d'edat, i "Nobunaga" és el nom d'adult.
Història Origen dels samurais miniatura|Samurai lluitant contra una serp gegant, dibuixat per Utagawa Kuniyoshi. El Japó va patir unes reformes generalitzades durant el , entre les quals destaca el canvi de capital a Nara (Heijōkyō) i la Reforma Taika, promulgada per l'Emperador Tenji el 646. Aquest edicte xinès va introduir pràctiques culturals i tècniques administratives per tot japonès aristòcrata i burgès.
Després d'una derrota desastrosa contra la Xina de la Dinastia Tang i el regne de Silla en la batalla de Baekgang el 663 van continuar les reformes amb el Codi Taihō, de 702 i el posterior Codi Yōrō. George Samson, A History of Japan, Vol. 3 i 4, Tuttle Publishing, 2000 La població estava obligada a informar periòdicament el cens, que s'utilitzava com a precursor per reclutar gent a l'exèrcit. Donada la situació del moment i la distribució de la població, l'emperador Mommu va redactar una llei que deia que de cada tres o quatre homes, un s'havia de reclutar a l'exèrcit nacional. Aquests soldats havien d'aportar les seves pròpies armes, i a canvi quedaven absolts dels imposts. Aquest va ser un dels primers intents del govern imperial de formar un exèrcit organitzat seguint el model xinès. S'anomenava gundan-sei (軍団制) i els historiadors creuen que va ser de curta durada.
El Codi Taihō, basat en l'administració xinesa, Government Offices and Ranks in China classificava els buròcrates imperials en dotze rangs, cadascun dividit en dos subrangs, on la 1a categoria era el màxim conseller de l'emperador. Més endavant, el 6è grau es referia als samurais que tractaven assumptes administratius del dia a dia. Tot i que aquests samurais eren funcionaris públics civils, es creu que el mot que designa els guerrers deriva d'aquest terme.
Era Heian Al principi de l'era Heian (final del i principi del ) l'Emperador Kammu (), que va donar el títol de Seii Tai Shogun () o shogun al seu general Sakanone Tamuramaro, Arethistoria, Epoca Nara va intentar consolidar i ampliar el seu imperi pel nord de Honshu, però els exèrcits que va enviar per esclafar la rebel·lió dels emishi no tenien motivació ni disciplina i l'emperador va començar a dependre dels poderosos clans regionals per derrotar els emishi. Experts en combat a cavall i arc (kyūdō, ), aquests clans guerrers de l'emperador es van convertir en la seva eina preferida contra les rebel·lions.
Finalment l'emperador Kammu va dissoldre el seu exèrcit, i des d'aquell moment el seu poder va anar disminuint gradualment. Si bé l'emperador seguia sent el governant, els clans poderosos de Kyoto () van assumir el càrrec de ministres, i els seus familiars van comprar posicions com a magistrats. Per acumular riqueses i pagar deutes, els jutges solien imposar grans quantitats d'imposts, fent que hi hagués molts agricultors sense terres.
Com que l'amenaça de robatori va augmentar, els clans van iniciar un reclutament a les esplanades de Kanto. Gràcies a un intens entrenament en les arts marcials, es va aconseguir uns grans guardians que acompanyaven els recaptador d'imposts i que amb la seva mera presència ja dissuadien molts bandits de robar. Van ser anomenats saburai. Alguns clans es van formar originàriament perquè els agricultors havien pres les armes per protegir-se dels magistrats imperials que havien vingut per la recaptació d'imposts.
Aquests clans van formar aliances per protegir-se contra clans més forts i a mitjans del període Heian ja havien adoptat les característiques dels samurais amb les armes, les armadures i la base del bushido, El Japó feudal, les lleis de John Carey Hall La legislació Tokugawa, (Yokohama, 1910), pàg. 286-319 el seu codi ètic, amb comportaments específics determinats segons els ensenyaments del mateix clan, i van servir de model per educar les posteriors generacions de guerrers. Aquests ideals van arrelar enèrgicament a la societat guerrera i es van consolidar com una forma adequada dels homes d'armes. Amb el Heike monogatari, la imatge del guerrer japonès en la literatura va arribar a la seva plena maduració. Durant la major part de la història dels samurais, es descrivien a si mateixos com a kyuba no michi (forma de la proa i del cavall).
El shogunat Kamakura i el zenit dels samurais El shogunat Kamakura (鎌倉幕府 Kamakura bakufu) va ser el primer règim militar feudal japonès Consulate-General of Japan in San Francisco establert pels shōguns des del 1185 fins al 1333. El poder estava centralitzat a la ciutat de Kamakura, que era la capital del shogunat. Si originàriament els guerrers eren pràcticament mercenaris al servei de l'Emperador del Japó i els clans nobiliaris (kuge, 公家), van acumular prou mà d'obra, recursos i el suport polític per formar aliances amb altres i així posar el primer samurai dominador al govern.
miniatura|Samurais i la muralla defensiva de Hakata. Moko Shurai Ekotoba, (蒙古襲来絵詞) 1293. El poder dels clans va anar creixent i el cap normalment era un parent llunyà de l'emperador o membre menor dels clans Fujiwara, Minamoto o Taira. Tot i que els samurais originàriament eren assignats durant un període de quatre anys com a magistrats, era habitual que es neguessin a marxar abandonant la seva família, deixant que els seus fills heretessin les seves posicions com si haguessin mort i continuant dirigint les rebel·lions en diferents punts del país.
Els guerrers es van acabar convertint en una nova força de poder polític a les corts i a l'acabament de l'era Heian es consolida el seu poder juntament amb l'enfrontament dels rivals Minamoto no Yoshitomo i Taira no Kiyomori a la Rebel·lió Heiji el 1160. Com a conseqüència de la seva victòria, Taira no Kiyomori es va convertir en conseller imperial, i va ser el primer guerrer a aconseguir aquest càrrec. Finalment va aconseguir el control del govern central i va ser el primer cop que el país estava dominat per un samurai, i l'emperador va passar a ser una figura representativa.
El clan Taira i el Minamoto es van tornar a barallar el 1180 durant la Guerra Gempei que va acabar el 1185 amb la victòria de Minamoto no Yoritomo, que va establir els samurais a la casta de l'aristocràcia. El 1190 va visitar Kyoto i el 1192 es va convertir en Seii Taishogun, al Shogunat de Kamakura o Kamakura Bakufu.
Oda Nobunaga i Hideyoshi Toyotomi miniatura|El Samurai Hasekura Tsunenaga a Roma el 1615. Amb les seves innovacions en l'organització i tàctiques de guerra, Oda Nobunaga, el senyor de Nagoya (abans anomenada província d'Owari) va aconseguir un seguit de victòries consecutives, entre elles en la batalla d'Okehazama el 1560, que finalment van acabar amb el Shogunat Ashikaga, i va atacar els santuaris budistes 1571: The blazing mountains of Buddha el 1571 per acabar amb la potència militar dels monjos que havien participat en les lluites durant segles, cosa que va provocar grans maldecaps a l'emperador Ōgimachi que intentava controlar les seves accions. Nobunaga va desenvolupar el comerç i la indústria, i va morir el 1582 a mans d'Akechi Mitsushide, un dels seus generals, quan es va girar el seu exèrcit en contra seu.
Hideyoshi Toyotomi Kenneth Swope, Beyond Turtleboats: Siege Accounts from Hideyoshi’s Second Invasion of Korea, 1597-1598 i Tokugawa Ieyasu, els fundadors del Shogunat Tokugawa, eren fidels seguidors de Nobunaga. Hideyoshi, un camperol que va acabar sent un dels millors generals de Nobunaga, va derrotar Mitsushide com a venjança per la seva traïció, passant a ser considerat el seu legítim successor. Va crear una llei que va durar fins a la fi del període Edo i la primeria de la restauració Meiji, que deia que tot samurai tenia dret de portar armes a sobre sempre que volgués. Ieyasu va compartir la seva infància amb Nobunaga. Aquests dos samurais van ser grans homes de confiança per Nobunaga per les seves grans proeses a la unificació del Japó, que fou completada el 1590.Mapes de la progressió en la reunificació del Japó