fou dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a l'acabament del .
Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on es va adaptar ràpidament. Fou una de les figures més destacades de la Renaixença, tant política com literària. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària estigué dedicada al teatre. Ben aviat va aconseguir reconeixement internacional (Mar i cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). La seva època més brillant fou en l'última dècada del , on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, i destaca en el seu currículum María-Rosa (1894), Terra baixa (1896), o La filla del mar (1900). Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.
Biografia Àngel Guimerà nasqué a Santa Cruz de Tenerife el dia 6 de maig del 1845, i hi fou batejat el 10 del mateix mes. Tot i que en principi figurava com a fill natural, els seus pares eren Agustí Guimerà Fonts del Vendrell i Margarita Jorge Castellón de Santa Cruz de Tenerife. Quatre anys més tard, naixia un altre fill de la parella, Juli, però en aquesta ocasió ja constava com a fill de Margarita Jorge, com també hi constà des del 20 de març de 1850 el primer fill, Àngel. No fou fins a l'arribada dels pares a Barcelona que Agustí Guimerà reconegué la paternitat dels dos fills com a pas previ per legalitzar la seva relació amb Margarita Jorge, amb qui es casà a Barcelona el 4 d'agost de 1854. Cal remarcar aquests fets perquè les “irregularitats” en el reconeixement de la paternitat d'Agustí Guimerà d'una banda, i el fet que no es casés amb la seva parella fins uns anys després d'haver nascut els seus dos fills de l'altra, marcaren, segons alguns biògrafs, la vida i l'obra d'Àngel Guimerà. miniatura|Cal Ximet, casa pairal d'Àngel Guimerà al Vendrell.|270x270px L'arribada de la família al Vendrell suposà per a Guimerà trobar-se en un entorn lingüístic estrany, i l'obligà a integrar-se en un món diferent del que havia conegut a Santa Cruz. És per això que s'ha parlat sovint de la importància de la consciència de mestissatge en alguns dels protagonistes de les seves obres. El tema de la personalitat escindida entre dues cultures, entre dos mons, és recurrent en la seva obra. En el cas de l'autor, l'assumpció de la nova identitat va ser completa, fins al punt de convertir-se en una de les personalitats públiques més emblemàtiques del catalanisme. miniatura|esquerra|Guimerà amb 23 anys|292x292px De ben jove, la seva amistat amb el vendrellenc Jaume Ramon i Vidales el posà en contacte amb el món dels Jocs Florals i la literatura en català. Instal·lat a Barcelona de manera definitiva el 1872, col·laborà de ple amb la plataforma cultural La Jove Catalunya, de la qual va ser primer secretari i més tard tresorer. A partir del 1873 es convertí en secretari de redacció de La Renaixensa, publicació que acabaria dirigint al llarg de molts anys (fins al 1903). D'altra banda, es consagrà com a poeta amb l'obtenció del títol de Mestre en Gai Saber als Jocs Florals del 1877, tot i que no aplegà els seus poemes en volum fins al 1887 (Poesies). Posteriorment, tragué un nou recull: Segon llibre de poesies (1920). La seva dedicació a la prosa de ficció fou més aviat circumstancial i consta de dos contes: Lo gos de casa i El nen jueu (tots dos del 1889) i d'una novel·la breu, Rosa de Lima (1917). Els seus discursos foren aplegats a Cants a la Pàtria (1906).miniatura|esquerra|L'estàtua de Guimerà a Santa Cruz de Tenerife. Aquesta és una estàtua exactament igual a la que es troba a la Plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona.Com a dramaturg passà per etapes diferents. En un principi (1879-1893) conreà la tragèdia de filiació romàntica en vers i ambientada en períodes històrics, sovint recreats des de la imaginació: Lo fill del rey (1886) o L'ánima morta (1892). L'obra que més destaca d'aquest període és Mar i cel (1888). Però a partir de començaments de la dècada de 1890 es decantà pel teatre en prosa des d'una perspectiva més clarament realista i fins naturalista, en obres com En Pólvora (1893), Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897). És la fase més creativa de la seva producció i la que li facilità la seva projecció internacional, a través de les versions al castellà de les seves obres, que l'actriu Maria Guerrero duia de gira per tot el món. A partir del 1900 ja era un autor consagrat en l'escena espanyola i internacional i decidí provar diverses receptes teatrals en voga en aquells anys, entre elles la tragèdia en vers, que responia ja a uns models literaris diferents als dels seus inicis. miniatura|Tomba d'Àngel Guimerà i Pere Aldavert al Cementiri de Montjuïc.
El 1882 s'adherí al Centre Català i al grup polític de Valentí Almirall. El 1889 és elegit president de la Lliga de Catalunya. Tingué l'honor de presidir els Jocs Florals de 1889. El 1892 és ponent de les Bases de Manresa per a la constitució regional catalana, organitzades per la Unió Catalanista. Fou un dels portadors del Memorial de Greuges a Madrid. El 1895 fou elegit president de l'Ateneu Barcelonès i pronuncià, per primera vegada en la història de la institució, el discurs inaugural «La llengua catalana» en català.GUIMERÀ, Angel, La Llengua catalana. Discurs presidencial llegit en la sessió pública celebrada en l'Ateneu Barcelonés lo 30 de novembre de 1895, Tipografia "L'Avenç", Barcelona, 1896.
Durant anys s'ha estès l'error que el 1904 l'Acadèmia Sueca va preveure concedir-li el Premi Nobel de Literatura, juntament amb el poeta provençal Frederic Mistral, i que les pressions del govern espanyol,Àngel Guimerà Biografías y Vidas que consideraven poc convenient premiar un autor català, ho impediren. L'error prové de la biografia de Josep Miracle de 1958 i ha funcionat com un símbol de greuge al conjunt de la literatura catalana. El cert és que a la fi de l'any 1905, Carl David af Wirsén, secretari perpetu de l'Acadèmia Sueca i president del Comitè Nobel, convidà la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona a avalar una candidatura. Un cop acceptat l'oferiment, la Reial Acadèmia de Bones Lletres decidí presentar per primer cop la candidatura de Guimerà el 1906, i l'anà renovant consecutivament fins al 1922. miniatura|Discurs presidencial a l'Ateneu Barcelonès d'Àngel Guimerà el 1895 - La Llengua Catalana
Els seus discursos polítics foren publicats l'any 1906 amb el títol de Cants a la Patria. El 1916 li fou atorgada la Creu de la Legió d'Honor pel Govern francès. Devers aquest any 1916 es fundà l'entitat Nostra Parla, promoguda per catalans, balears, rossellonesos i valencians per a impulsar la unitat de la llengua catalana, i li'n fou conferida la presidència honorífica. La seva mort es produí a les dotze i nou del divendres 18 de juliol de 1924 al carrer Petritxol de Barcelona,La projecció d'Angel Guimerà, Joan Martori. 1996 p.257 i tingué un enterrament multitudinari al Cementiri de Montjuïc.
Producció teatral L'any 1879 començà la seva carrera com a escriptor de tragèdies versificades, amb Gala Placidia, i l'any 1883 amb Judith de Welp, seguides de El Fill del rei i Mar i Cel, aquesta última un èxit immediat i aclaparador en l'àmbit europeu, amb traduccions a vuit llengües. Les obres que el van dur a la màxima esplendor van ser María-Rosa, Terra baixa i La filla del mar.
La seva producció literària es divideix en tres etapes: Primera etapa, de l'any 1879 fins al 1890. Obres de tema històric en vers, amb característiques que el lliguen encara al romanticisme. Obres destacades d'aquesta primera etapa són Mar i cel i Lo fill del rey. Segona etapa, de l'any 1890 fins al 1900. Drames en prosa i de temàtica contemporània a l'autor, amb trets més propis del realisme i referències a la problemàtica social de les capes més humils (obrers, camperols, pescadors). Les obres més importants d'aquesta etapa són: Maria Rosa, Terra baixa i La filla del mar. Tercera etapa, de l'any 1901 fins al 1911. Les obres que més destaquen de la tercera etapa són Jesús que torna i Alta i blanca.
Enmig d'aquesta extensíssima obra es troben peces com Rey y monjo, La boja, Jesús de Nazaret, Mosén Janot, i una sèrie de drames realistes escrits a partir de 1900, com Arran de terra, La pecadora i Aigua que corre. En aquesta època les seves publicacions es van espaiant, però encara escriurà unes quantes obres (Sol, solet, L'aranya, La Santa Espina, Titaina i La reina jove entre altres). La seva obra Per dret diví va ser acabada el 1926 per en Lluís Vila.
Les seves primeres obres són escrites en vers i amb una estructura de cinc actes. Més endavant són escrites en prosa i en tres actes.
miniatura|Teatro Guimerà, Santa Cruz de Tenerife.
Obra poètica Lo rei y'l conceller, 1870. Indíbil y Mandoni, 1875, obtingué un accèssit als jocs florals. Enric Morera en va compondre un Poema simfònic, concretament del Cant III. Marxa al suplici. Cleopatra, 1876. L'any mil, 1877. Romiatge, 1877. Lo darrer plany d'En Clarís, 1877. Jocs de miralls, Impremta de Joseph Ortega, Barcelona (1905) (). Cants a la Patria, 1906. Segon llibre de poesies, 1920. Poblet.
Obra dramàtica miniatura|Àngel Guimerà i algunes de les seves creacions miniatura|page=1|Edició de 1879 de Gala Placidia. Trajedia en tres actes de Angel Guimera Gala Placidia. Tragèdia en tres actes, estrenada al Teatre Principal de Barcelona, el 28 d'abril de 1879. Judith de Welp. Tragèdia en tres actes i en vers, estrenada a Canet de Mar, el 20 d'octubre de 1883. Lo fill del rey. Tragèdia en tres actes i en vers, estrenada al Teatre Novedades de Barcelona, el 24 de març de 1886. Mar i cel. Tragèdia en tres actes i en vers, estrenada al Teatre Romea, el 7 de febrer de 1888. Rei i monjo. Tragèdia en tres actes i en vers, estrenada al teatre Romea, el 4 de febrer de 1890. La boja. Tragèdia en tres actes i en vers, estrenat al Teatre Novedades, el 15 de novembre de 1890. La sala d'espera. Comèdia en un acte i en prosa, estrenada al Teatre Novedades, el 2 de desembre 1890. miniatura|Al cor de la nit d'Àngel Guimerà, drama en tres actes estrenat i publicat l'any 1918 a Barcelona L'ánima morta. Tragèdia en tres actes i en vers, estrenada al Teatre Novedades, el 14 de maig de 1892. La Baldirona. Comèdia en un acte. En Pólvora. Drama en tres actes i en prosa, estrenat al Teatre Novedades, el 20 de maig de 1893. Mestre Oleguer. Monòleg estrenat a Reus per l'actor Teodor Bonaplata l'any 1892 i al Teatre Circ Espanyol de Barcelona per Enric Borràs, el 10 de juny de 1893. Jesús de Nazaret. Tragèdia en cinc actes i en vers, estrenada al Teatre Novedades, el 21 de febrer de 1894. María-Rosa. Drama en tres actes i en prosa, estrenat al Teatre Novedades, el 24 de novembre de 1894. Les monges de Sant Aimant. Llegenda dramàtica en quatre actes i en vers, amb música d'Enric Morera, estrenada al Teatre Novedades, el 24 d'abril de 1895. Mort d'en Jaume d'Urgell. Monòleg. 1896. La festa del blat. Drama en tres actes i en prosa, estrenat al teatre Romea, el 24 d'abril de 1896. Terra Baixa. Drama en tres actes i en prosa, estrenat a Madrid (al Teatro Español), el desembre de 1896, en traducció castellana i, en català, a Tortosa el 1897. Després va donar-se a Gràcia i, finalment, al Teatre Romea de Barcelona l'any 1897. Mosén Janot. Drama en tres actes i en prosa, estrenat al teatre Romea l'any 1898. La farsa. Comèdia en tres actes i en prosa, estrenada al teatre Romea, el 31 de gener de 1899. La filla del mar. Drama en tres actes i en prosa, estrenat al teatre Romea, el 6 d'abril de 1900.