Ànglia de l'Est o Ànglia Oriental (en anglès ) fou un dels regnes sorgits a Britànnia després de l'enfonsament del poder romà. El seu territori era ocupat principalment per la tribu dels icens, a la qual pertanyé la famosa Boadicea. El van fundar els angles al final del i va ocupar els moderns comtats de Suffolk i Norfolk i part dels d'Essex i Cambridge. En l'època de Raedwald va viure una època d'hegemonia, però el 794 va caure sota el domini de Mèrcia i va ser conquerida pels danesos el 869, que el va incloure dins el Danelaw. Després seria conquerida per Eduard el Vell i incorporada al regne d'Anglaterra el 918.

Dominis i governants El regne es va fundar cap al 520, quan els angles passaren a habitar la terra dels icens, i van ocupar un territori que comprenia els comtats de Norfolk i Suffolk més part dels Fens, cosa que se sap per la dot que va rebre Ermenilda filla de la reina Anna. La dinastia governant era la dels Wuffingas, possiblement descendents dels varins.

L'Ànglia de l'Est va ser un dels set regnes que van formar l'heptarquia anglosaxona i, per un curt període al voltant del 616, després de derrotar els seus rivals de Northúmbria, el més poderós de tots, quan Raedwald, que va desafiar Etelbert per haver acollit un rival seu se'n va enfrontar en batalla a prop del riu Idle i el va derrotar, per la qual cosa fou reconegut bretwalda.

Després de l'època de glòria, vers l'any 640 Mèrcia va iniciar el seu expansionisme per aquest país i no pararia d'atacar fins que prengueren control del país, cosa que aconseguí quan les tropes de l'Ànglia de l'Est foren derrotades per les de Penda. A continuació van governar un seguit de reis vassalls de Mèrcia, el darrer dels quals Etelbert II va morir assassinat per Offa.

Ànglia va recuperar breument la independència durant la revolta entre els anys (825–827), però el 20 de novembre del 869 fou conquerida per les tropes vikingues del gran exèrcit pagà comandades per Ivar el Desossat, que assassinaren el rei Edmon d'Ànglia de l'Est. L'arribada dels danesos va originar un seguit de guerres i batusses entre vikings i anglesos. Alfred el Gran volia integrar l'Ànglia de l'Est dins el recent creat regne d'Anglaterra, però Canut II de Dinamarca volia afegir aquest territori al seu imperi: el 1017 es va proclamar rei de tot Anglaterra i va nomenar Thorkell l'Alt el seu governant amb el títol dearl d'Anglaterra.

La qüestió religiosa Els angles tenien creences religioses basades en la mitologia germànica. Raedwal va ser el primer rei angle que es va convertir al cristianisme, per consell del seu amic Edwin de Northúmbria. Això va portar problemes, ja que es van crear dues faccions al país, els que acceptaven la nova religió i els que es mantenien ferms a la tradició. Aquesta va ser la causa de l'assassinat del rei Eorpwald.Beda, Historia ecclesiastica gentis Anglorum, llibre II, capítol 15 El primer bisbe va ser Fèlix de Borgonya. Vers l'any 633 sant Fursey va anar a l'Ànglia de l'Est des de Athlone, acompanyat de sacerdots i monjos de Northúmbria. Sigeberht els va concedir un lloc per fer un monestir en un antic fortí romà anomenat Cnobheresburg, que podria ser Burgh Castle, situat a Great Yarmouth. Fèlix i Fursey van efectuar un gran nombre de conversions i van construir moltes esglésies. Un segon problema va sorgir quan es van adonar que practicaven el cristianisme de manera diferent: els monjos segons el ritu celta i el bisbe segons el ritu romà. La controvèrsia es va resoldre en un sínode convocat a Whitby el 664 on es va acordar deixar de banda el ritu celta.

Llista de reis (totes les dates són aproximades) Wehha abans del 571 Wuffa (fill) 571-578 Tytila (fill) 578-616 Raedwald (fill) 616-624 Earpwald (fill de Raedwald) 624-627 o 632 Ricbert 628-631 Sigebert (fill de Raedwald) 631-634 Egric (fill d'Eni) 634-635 Anna (neboda de Raedwald) 635-654 (mare de santa Ediltruda, santa Edilburga, santa Sexburga i santa Guitburga) Ethelhere (germà d'Anna) 654-655 Ethelwold (germà d'Anna) 655-664 Ealdwulf (nebot d'Aethelwold) 664-713 Elfwald (germà d'Ealdwulf) 713-749 Hun 749-? (existència no demostrada) Beorna 749-758 (associat a Mèrcia) Albert 749-? (regnat compartit) Etelred 758-779 Etelbert II 779-793 Offa de Mèrcia 794-796 Eadwald vers 796 Directament governat per Mèrcia 796-826 Æthelstan 826-839 Æthelweard 839-855 Sant Edmund el Màrtir 855-870 Vassalls dels nòrdics Oswald 870-876 Etelred 876-879 Dinastia nòrdica 879 Guthrum el Vell (Ethelstan) 879-890 Eric (fill de Guthrum) 890-902 Guthrum II 902-918 A Wessex 918

Senyors d'Ànglia de l'Est (earls) (dates aproximades) Ethelfrit (918-927) Ethelstan (fill) 927-956 Ethelwald, (fill) 956-962 Ethelwine, (germà) 962-992 Ulfcytel Snylling 992-1016 Als danesos 1016-1017 Thorkell l'Alt (Jarl d'East Anglia) 1017-1021 Desconeguts 1021-1044 Harold Godwinson 1044-1051 Elfgar 1051-1052 Harold Godwinson 1052-1053 Elfgar 1053-1057 (segona vegada) Gyrth Godwinson 1057-1066, mort a Hastings el 14 d'octubre de 1066 Guillem el Conqueridor 1066-1069 Ralph de Guader 1069-1075 Roger Bigod el Sheriff 1075-1107 (considerat primer earl de Norfolf, sheriff de Norfolk i Suffolk)

Referències

Bibliografia