Comic Barcelona, històricament anomenat Saló Internacional del Còmic de Barcelona, és un certamen anual d'autors, editors i lectors de còmic que se celebra anualment a Barcelona des de 1981. Constitueix una important referència per al còmic català i espanyol i des de 1988 és organitzat per Ficomic, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectius la difusió i promoció del còmic i manga.
Durant els tres o quatre dies que sol durar, el Saló acull diverses exposicions de còmic, és un lloc de trobada entre el públic i els autors, hi ha sessions de signatures, taules rodones, debats, classes de còmic o activitats pedagògiques per al públic infantil, entre d'altres. El jurat del Saló del Còmic concedeix diversos premis, els més popular dels quals són el Gran Premi del Saló, el Premi a la Millor Obra, el Premi a l'autor revelació, el Premi al millor fanzine i el Premi a la Millor Obra Estrangera.
Al llarg dels anys, el Saló del Còmic de Barcelona s'ha anat diversificant, tot incorporant a la seva oferta el cinema, sèries de televisió, animes, manga, joguines, jocs de rol, videojocs i marxandatge divers, esdevenint una gran manifestació de la cultura pop.
És una de les convencions culturals més multitudinàries de Catalunya, només superada pel festival de música Primavera Sound i el Saló del Manga de Barcelona, organitzat també per Ficomic. A nivell europeu, es tracta d'un dels certamens del còmic més importants i multitudinaris, superat només pel Festival del Còmic d'Angulema a França i pel Lucca Comics & Games a Itàlia. El 2018, el Saló del Còmic va arribar a congregar més de 118.00 visitants.
Història miniatura|Cartell promocional del 1er Saló del Còmic i la Il·lustració de Barcelona (1981), obra de Miguel Gallardo. miniatura|Joan Navarro, director del Saló entre 1988 i 1994. (Foto de 2012). miniatura|Carles Santamaría, director del Saló entre 2006 i 2017. (Foto de 2016). miniatura|Antoni Guiral, habitual comissari d'exposicions del Saló. (Foto de 2016). miniatura|Llargues cues de gent esperant per entrar al Saló (Foto de 2017). miniatura|Gran pastís d'aniversari per celebrar el 35è aniversari del Saló (Foto de 2017). miniatura|Meritxell Puig, actual directora del Saló (Foto de 2018).
Dècada del 1980 El Saló Internacional del Còmic de Barcelona va néixer el 1981, sumant-se al clima d'efervescència que el còmic adult havia assolit a Europa els anys 1970. A Itàlia, el Festival del Còmic de Lucca se celebrava de manera intermitent des de 1966 i a França, el Festival del Còmic d'Angulema s'havia fundat el 1974.
A nivell estatal, el final dels anys 1970 va estar marcat per l'eclosió de revistes i còmics destinats al públic adult i de gènere underground. Noves editorials com Toutain (1973), El Jueves (1977), La Cúpula (1979) o Norma (1981) veien la llum i inundaven el mercat amb publicacions com El Víbora (La Cúpula, 1979), Cimoc (San Román i Norma, 1979), Comix Internacional (Toutain, 1980), 1984 (Toutain, 1978), Cairo (Norma, 1981), Creepy (Toutain, 1979) o Rambla (Distrinovel, 1982).
Va ser en aquest context d'auge del còmic que va sorgir el Saló del Còmic, que no per casualitat va tenir seu a Barcelona. La Ciutat Comtal allotjava 400 d'un total de 600 professionals amb els quals a l'època comptava el sector del còmic i la il·lustració a nivell estatal. La primera edició s'anomenava encara Saló del Còmic i de la Il·lustració de Barcelona i no va ser fins al 1988, després d'una pausa de 2 anys sense celebrar-se, que el certamen barceloní del novè art va adquirir el nom definitiu de "Saló Internacional del Còmic de Barcelona", el qual ha prevalgut a llarg termini. La sisena edició, doncs, va posar fi a la inconstància en la denominació que havia presidit les 5 primeres edicions del festival. Els altres títols emprats havien sigut "Saló del Còmic i del Llibre il·lustrat" (1982) i "Saló del Còmic i la Il·lustració" (1983-1985), respectivament.
El procés constitutiu del Saló, que va cloure amb la primera edició de 1981, va durar aproximadament 2 anys. No obstant, les desavinences internes del comitè organitzador van desembocar en un cisme que gairebé va tenir com a conseqüència la celebració paral·lela de dos fires del còmic: el "1r Saló Internacional del Dibuixant de Còmic i Arts Gràfiques de Sitges" i el 1r Saló del Còmic i de la Il·lustració de Barcelona, ambós planificats pel maig, amb pocs dies de diferència entre la seva celebració. La duplicitat només es va poder evitar a última instància, quedant suprimit el Saló de Sitges a favor del Saló amb seu a Fira de Barcelona. L'acord entre els dos municipis va incloure el repartiment de les activitats i, sobretot, de les exposicions, la meitat de les quals van estar ubicades a Sitges.
El Saló es va plantejar com un esdeveniment multifacètic. Aspirava a ser una fira professional amb l'objectiu de fomentar la contractació comercial entre els editors mundials, potenciar la indústria de les arts gràfiques i afavorir l'exportació d'obres originals i impreses. També, volia ser un lloc de trobada pels professionals del sector i una plataforma de llançament i comercialització pels artistes novells. Alhora, el Saló volia ser una manifestació cultural, expressada mitjançant l'organització de conferències, taules rodones, exposicions i projeccions cinematogràfiques entorn del món del còmic.
Les 5 primeres edicions, sota la direcció de Jesús Blanco, es van celebrar a Fira de Barcelona. Inicialment, com a certamen independent i ja el 1985 com a activitat oficial incorporada en el marc de la Fira i gestionat directament per Fira de Barcelona. Fou precisament aquest darrer canvi que va generar una discòrdia entre els expositors i la Fira, propiciant la fi de la seva col·laboració. El darrer dia del certamen, els expositors van publicar un comunicat de greuges contra la Fira, a la qual responsabilitzaven, entre d'altres, de manca de publicitat, d'una manca de segurerat que va permetre la desaparició d'originals, i de manca d'un acte d'inauguració i clausura oficials. El desig unànime per part dels professionals del còmic, molt decebuts amb la Fira, era de buscar una nova ubicació pel Saló i s'especulava amb locals alternatius com el mercat del Born.
No obstant, va ser per motius pressupostaris que durant els dos següents anys, entre 1986 i 1987, el Saló no es va celebrar. Les negociacions amb la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona per tal d'assumir el finançament del Saló van permetre que la celebració del certamen barceloní del 9è art es pogués reeditar a partir de 1988, amb un pressupost de 30 milions de pts. dels 46 inicialment previstos.
El nou Saló post-firal, sota les regnes de Joan Navarro, que s'estrenava com a coordinador, va aportar aire fresc al Saló, que per fi es va dotar de le senyes d'identitat que l'han caracteritzat a llarg termini. D'una banda, el certamen de la vinyeta es va desprendre del terme "il·lustració" i, a partir de la sisena edició, va adoptar el nom definitiu de "Saló Internacional del Còmic de Barcelona", que ha prevalgut a llarg termini. D'altra banda, el nou Saló va perdre el seu comitè organitzador per passar a ser exclusivament organitzat per Ficomic, una institutició que venia de néixer. El Saló de Navarro va arraconar els efímers Premis Ciutat de Barcelona, que s'havien entregat des de 1984 a 1986, i va instaurar els guardons que es continuen entregant fins avui dia: el Gran Premi del Saló, el Premi a la Millor Obra i el Premi a l'Autor Revelació. Un any més tard, el 1989, s'hi afegirien també el Premi a la Millor Obra estrangera i el Premi al Millor fanzine.
El renascut Saló va abandonar Fira de Barcelona per passar-se a celebrar a les Drassanes, on hi va restar 3 anys, fins al 1990. Joan Navarro, per altra banda, va coordinar el Saló al llarg de 7 edicions, fins al 1994, la primera edició a l'Estació de França.
Dècada del 1990 Els principis dels anys 1990 van estar marcats per la inestabilitat del Saló pel que fa a la seva ubicació. La 7a edició (1990) encara tingué lloc a les Drassanes de Barcelona, per mudar-se seguidament al mercat del Born, recinte que va acollir les tres edicions següents, de 1991 a 1993.«Satisfacció general pel nou emplaçament. "L'Estació de França ha estat el més encertat […] quin millor lloc que una estació de ferrocarril per a substituir un mercat [en referència a l'antic mercat del Born, seu de les darreres edicions]..."». No fou fins a l'arribada de la 12a edició, el 1994, que per fi el Saló es va desprendre del seu caràcter nòmada i va restar onze edicions seguides a l'Estació de França, fins al 2004.«El 23è Saló Internacional del Còmic de Barcelona ha obert avui les portes al recinte firal de Montjuic amb el repte de superar el nombre de visitants assolits el 2004 a l'Estació de França, on va congrar a 92.000 persones».
A partir de 1991 el Saló va estrenar la figura de país invitat. El primer hoste fou el còmic britànic, exhibit a l'exposició "God save the còmics".«[…] l'exposició "God save the còmics" […] descriu l'evolució de la historieta britànica des dels seus més venerables clàssics fins a l'impacte internacional de "Watchmen", les tires diaries de "Jeff Hawke" o "Modesty blase", els espectaculars originals de Dave McKean per la incompresa "Arkham asylum" o l'amanerat ús del color d'obres com "L'imperi Trigono" o "Dan Dare" podran ser contemplades en aquesta exposició que inaugura la modalitat de país invitat al Saló de Barcelona». Alemanya fou la invitada a la següent edició, el 1992, amb una exposició dedicada a 15 dels seus dibuixants més vanguardistes.«[…] els afeccionats a la historieta tindran una sorpresa amb l'estand dedicat als dibuixants alemanys que mostrarà l'obra d'una quinzena dels seus creadors més vanguardistes i també d'alguns que són totalment desconeguts per pertànyer a l'Europa de l'Est». La va seguir Japó el 1993, que fou el país invitat de la 11a edició. Les exposicions "Couleur directe" i "Le París de Tardí" van exhibir els autors més destacats del còmic francès, com Enki Bilal, Varenne, Moebius o Jacques Tardi, entre d'altres. No obstant, per motius pressupostaris, l'edició de 1995 va haver de posar fi a la figura de país invitat, la qual ja no es va tornar a recuperar.
Un dels grans protagonista del Saló de la dècada dels anys 1990 fou el manga, que progressivament havia anant assolint popularitat amb còmics com Akira o Gon i amb animes com Dr. Slump o Bola de Drac, emesa des de 1990 per TV3 i esdevinguda un fenomen social a Catalunya.«[…] "Bola de Drac" –que edita a Espanya "Cómics Fórum" i que ha constituït tot un fenomen sociològic- fou l'estrella del darrer Saló del Còmic de Barcelona. La "febre Dragonball", en retrocès ara a Catalunya, es troba en el seu zenit a la resta d'Espanya, on el "virus" va arribar uns mesos més tard». La sèrie d'Akira Toriyama va ser la gran estrella del 10è Saló, celebrat el 1992. Gràcies a l'exposició sobre Bola de Drac, dedicada a analitzar el fenomen social originat a Catalunya, l'organització comptava fins i tot amb assolir un rècord històric d'assistència i arribar als 100.000 visitants. Malgrat la bona entrada, però, l'estació de França no va ser mai capaç de congregar a més de 92.000 persones i per superar la barrera dels 100.000 visitants el Saló s'hauria d'esperar encara 15 anys, quan fou reubicat de nou als pavellons de Fira de Barcelona a partir de l'edició de 2007.«El 25è Saló Internacional del Còmic de Barcelon ha batut el seu rècord d'assistència amb 100.000 visitants durant els quatre dies del certamen, 5.000 més que en l'edició anterior, segons ha informat l'organització».