miniatura|Mapa d'Etiòpia Etiòpia () és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental. Limita al nord amb Eritrea i Djibouti, a l'est amb Somàlia, al sud amb Kenya i a l'oest amb el Sudan i el Sudan del Sud.
El país té un elevat altiplà central que va dels 1.800 m als 3.000 m, amb algunes muntanyes que arriben als 4.620 m, com és el cas del Ras Dashen, la màxima altitud d'Etiòpia. Generalment les altures són més elevades just abans del punt en què baixen sobtadament cap a la vall del Rift, que talla l'altiplà de biaix. Hi ha un nombre considerable de rius a l'altiplà, dels quals destaca el Nil Blau, que surt del llac Tana. L'altiplà va baixant gradualment fins a les terres baixes del Sudan cap a l'oest i fins a les planes deshabitades de Somàlia cap al sud-est.
La capital és Addis Abeba, amb dos milions i mig d'habitants, i nou ciutats més passen dels cent mil habitants, entre les quals destaca Dire Dawa, amb més de dos-cents mil. El país es divideix en 9 regions diferents.
L'Etiòpia moderna i les seves fronteres actuals són el resultat d'una reducció significativa del territori al nord i l'expansió al sud, cap a les seves fronteres actuals, a causa de les migracions i la integració comercial, així com les conquestes, particularment per l'emperador Menelik II i Gobana Dacche. El 1974, la dinastia liderada per Haile Selassie va ser enderrocada i es va intensificar les guerres civils. Des de llavors, Etiòpia ha vist una varietat de sistemes de govern. El país és un dels membres fundadors del Moviment de Països No Alineats (NOAL), el G-77 i l'Organització d'Unitat Africana (OUA). Avui dia, Addis Abeba continua sent la seu de la Unió Africana, la Cambra de Comerç de Panafricà (PACCI) i UNECA.United Nations Economic Commission for Africa El país té un dels exèrcits més poderosos d'Àfrica i Addis Abeba és la seu de la plataforma continental de la força africana de reserva (ASF). Etiòpia és l'únic país africà on un alfabet indígena encara és àmpliament utilitzat. Etiòpia també té el seu propi sistema de temps i un calendari únic, que té de set a vuit anys de retard respecte al calendari gregorià. Té el major nombre de llocs reconeguts Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO de tot l'Àfrica.
El país és una terra de contrastos naturals, amb cascades i aigües termals volcàniques; amb alguna de les més altes muntanyes d'Àfrica, així com alguns dels punts més baixos del món, per sota el nivell del mar. Allotja una gran quantitat de rius, mentre que l'àrea septentrional del país, a Dallol és el lloc amb les temperatures més altes de la Terra. Etiòpia és multilingüe, multicultural i multiètnica, amb prop de 80 grups.
Etiòpia és el segon productor d'energia hidroelèctrica d'Àfrica, gràcies a l'aigua del Nil que té el 85% del flux total a les fonts d'aquest país. Tot i tenir sòls rics, Etiòpia es va veure sotmesa a una sèrie d'epidèmies de fam a la dècada de 1980, exacerbades per les adverses condicions geopolítiques i les guerres civils, amb el resultat de la mort de centenars de milers de persones. A poc a poc, però, el país ha començat a recuperar-se, i avui Etiòpia té l'economia amb el PIB més gran de l'Àfrica de l'Est i Central.Ethiopia GDP purchasing power 2010: 86 billionKenya GDP purchasing power 2010: 66 Billion El ràpid creixement de l'economia d'Etiòpia la situa com una potència regional a la Banya d'Àfrica i a l'est d'Àfrica.http://grandmillenniumdam.net/ Grand Millennium Dam Recentment, s'han reportat abusos contra els drets humans a Etiòpia sota mandat del primer ministre Meles Zenawi malgrat el país ha esdevingut una força econòmica, diplomàtica i política de l'Àfrica.Ethiopia human rights
Toponímia El nom «Etiòpia» es deriva del grec Αἰθιοπία Æthiopia, provinent al seu torn de Αἰθίοψ Æthiops, 'etíop', que en grec significaria 'de cara cremada' (αιθ- cremada ὄψ faç).Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English Lexicon (s. v.); Αιθιοπηες Iliad. 1.423, properly, Burnt-face, i.i. Ethiopian, negre No obstant això, antigues fonts etíops afirmen que el nom deriva d"'Ityopp'is" (qui va ser fill del bíblic Cuix, així mateix va ser germà de Nemrod (també Nimrod, Ninurta), nebot de Mizraím, Fut i Canaan, i besnet de Noé), fundador llegendari de la ciutat d'Axum.
Whedefit Gesgeshi Woude Henate Ethiopia (Marxa endavant, benvolguda Mare Etiòpia), és l'himne nacional d'Etiòpia. L'autor de la lletra és Dereje Melaku Mengesha, i la música està composta per Solomon Lulu Mitiku. Va ser adoptat el 1992. Està escrit en amhàric, llengua oficial del país.
Història
miniatura|Haile Selassie, emperador d'Etiòpia del 1930 al 1974. Etiòpia té una de les històries més extenses com a nació independent dins el continent. Única entre els països africans, la monarquia etíop va mantenir la seva llibertat enfront de les potències colonials durant els segles i , i fins i tot fou capaç d'expandir-se en la dècada de 1880-1890 en què es produí el repartiment d'Àfrica entre les potències colonitzadores europees. La sola excepció a la seva independència fou l'ocupació italiana (1936-1941). Etiòpia, fins al , fou coneguda amb el nom d'Abissínia.
El 17 de juliol de 1891 a Ejersa Goro, Etiòpia, neix Tafari Makonnen, el qual regnarà com a Haile Selassie i serà el darrer emperador d'Etiòpia.
El 1974, una junta militar marxista-leninista, el Derg, va deposar l'emperador Haile Selassie, que governava el país des de 1930, i hi va establir un estat socialista de partit únic. El règim va patir una guerra civil i va vèncer l'Exèrcit Nacional de Somàlia en la Segona guerra etíop-somali (1977-1978) que va entrar a Etiòpia per annexionar Ogaden ajudades per milicians comunistes, assessors soviètics, soldats cubans. També va patir diversos cops d'estat cruents, aixecaments, una sequera generalitzada i un problema de refugiats en massa. Fou derrotat el 1991 per una coalició de forces rebels amb el nom de Front Democràtic Revolucionari Popular d'Etiòpia. El 1994 es va adoptar una constitució que havia de dur les primeres eleccions multipartidistes l'any següent. Una guerra fronterera amb Eritrea (nació que va obtenir el reconeixement internacional el 1993) va esclatar el maig del 1998. Això ha estat un cop fort per a l'economia nacional però ha enfortit la coalició governant.
La Guerra de Tigre és un conflicte armat en curs que va començar el 4 de novembre de 2020 a Tigre Després de mesos de lluita, la guerra va fer un tomb radical el 28 de juny de 2021 les tigrinyes van recuperar la seva capital, Mekelle, i a l'agost, l'Exèrcit d'Alliberament Oromo va anunciar una aliança militar amb el TPLF després que ja s'hagués aconseguit un acord similar entre els tigrinyes i algunes milícies rebels d'Araf i el govern va declarar un alto-el-foc.
Política miniatura|upright|Haile Mariam Desalegne, primer ministre d'Etiòpia (2012-2018). El funcionament de les institucions etíops està codificat pel text constitucional ratificat al desembre de 1994 i que va entrar en aplicació el 22 d'agost de 1995.
El sistema parlamentari instituït llavors reposa sobre dues assemblees (bicameralitat) que representen el poder legislatiu:
La Cambra de Representants del Poble: composta de 549 diputats electes per sufragi universal en circumscripcions uninominals mitjançant escrutini uninominal majoritari cada cinc anys. Aquesta té competències en matèria legislativa, fiscal i pressupostària.
La Cambra de la Federació: composta de 108 membres triats per sufragi universal indirecte pels representants de les regions. Té el rol del control constitucional essencialment.
El poder executiu té més competències. Està dividit en dos pols on el rol és desigual:
El cap d'Estat, President de la República, és una funció honorífica. Triat per a sis anys per la Cambra de diputats, el president no exerceix cap poder en realitat. El lloc està actualment ocupat per Mulatu Teshome triat a l'octubre de 2013. El Primer ministre maneja la política del país. Escollit pel partit majoritari de la Cambra de diputats, aquest és designat per un mandat quinquennal, renovable una vegada. Abiy Ahmed es primer ministre des de 2 de abril de 2018.
El poder judicial reposa sobre la Cort suprema federal, separada per la constitució dels poders legislatius i executius.
Les minories a la constitució L'article 47. 1 de la Constitució determina els kililoch (regions ètniques) membres de la Federació:
Tigre Afar Amhara Oròmia Somalí Benishangul-Gumaz Pobles del Sud Pobles de Gambela Pobles de Harari
Les nacions, nacionalitats i pobles reconeguts per la constitució a l'Estat dels Pobles del sud són:
Airde Alaba Arbore Bencho Besketo Burji Bodi Busa Dawro Digue'm Disenech Dizi Daina Gaweda Gedeo Gidole Gnangatamo Gobeze Gofa Gurage Gidicha Hadiya Hamer Kembata Keficho Konso Konta Kore (Amaro) Male Melon Mursi Minit Nao Ori Surma Sidama Shekoch Sheko Tenbaro Chara Tsemai Wolaita Zeise Zelman Yem.
L'article 47. 2 estableix el dret de les nacions, nacionalitats i pobles de cada estat a constituir-se en estat separat dins d'Etiòpia.
La constitució també estableix el dret de secessió d'Etiòpia, i el regula de manera que encara que teòricament possible, el seu exercici és bastant improbable.
Partits polítics Vegeu: Llista de partits polítics d'Etiòpia
Demografia L'any 2015, Etiòpia té una població estimada de 90.320.987 habitants. L'esperança de vida és de 52,92 anys. La mitjana de fills per dona és de 6,2, una de les taxes més altes del món, la qual cosa es preveu que provoqui greus problemes econòmics i ambientals en el futur. Es calcula que 980.000 persones, o l'1,25% de la població, està infectada amb el virus de VIH. La població urbana només arriba al 17% del total.
Evolució de la població (1500-2012) AnyPoblacióObservacions1500 uns 2.000.000 estimada1800 entre 3.000.000 i 4.000.000 estimada1890 entre 7.000.000 i 11.000.000 estimada1910 12.000.000 estimada1920 14.500.000 estimada1930 16.000.000 estimada1935 16.900.000 estimada1936 15.300.000 estimada (invasió italiana)1945 18.600.000 estimada1950 16.300.000 estimada1960 24.200.000 estimada1970 24.600.000 estimada (fam producte de la sequera)1980 38.800.000 estimada 1984 39.868.501 Cens (fam producte de la sequera)1994 53.477.265 Cens2007 73.918.505 Cens2015 90.320.987 estimada (basada en el Cens de 2007)
Grups ètnics etíops Els principals grups ètnics d'Etiòpia són: Oromo, amhares, tigray, sidames, hadiya, somalis, àfars, gurage, daina, welaita, argoba i rastafari.
Existeixen a més diferents tribus minoritàries, tals com: Surma, Mursi i Hamer.
Alfabetització El 42,7% de la població està alfabetitzada, corresponent a un 50,1% dels homes i un 35% de les dones. La qual cosa expressa una reducció de l'alfabetització, amb relació a la dècada de 1980.
Idiomes
L'amhàric, el ge'ez, el tigrinya, l'oromo, el gurage, el somali i l'àrab són les llengües més esteses, a part d'altres idiomes locals. L'anglès i l'italià són bastant usats també, sobretot en els negocis, encara que l'ús de l'italià cada vegada és més reduït.
Religió
miniatura|Biet Ghiorgis, una de les onze esglésies monolítiques de Lalibela, és Patrimoni de la Humanitat. Segons el cens nacional de 1994,Berhanu Abegaz, Ethiopia: A Model Nation of Minorities (accedit el 20 de setembre de 2006) els cristians (ortodoxos, protestants i catòlics) representen el 61,6% de la població del país, els musulmans el 32,8% i les creences tradicionals el 5,6%. Una part d'Etiòpia creu en el rastafari i Haile Selassie I.