Càrcer és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, a la Vall de Càrcer. Degut al desenvolupament demogràfic i urbanístic de l'últim segle, el nucli urbà d'Alcàntera de Xúquer es troba en l'actualitat unit amb el de Càrcer, formant una conurbació amb prop de 3.400 habitants.
Geografia El terme municipal de Càrcer és entre els 31 i 99 metres sobre el nivell del mar, entre els meridians 0° 35′ i 0° 39' de longitud oest i els paral·lels 39º 2' i 39° 5′. Té una extensió de 7,4 quilòmetres quadrats. La distància a la capital és d'uns 50 km.
Les seues terres es troben regades pels rius Xúquer al nord i el Sellent a l'oest del terme. Es troba aigües avall de l'Embassament de Tous, enclavat entre tres muntanyes que, formant una barrera natural, separen les comarques de la Canal de Navarrés i la Costera. La superfície del terme és majorment plana, exceptuant l'extrem sud, on es troba el petit turó de la Serratella i després la muntanya del Terrafort del terme de Xàtiva. Càrcer se situa en el mateix centre de la Vall de Càrcer (o Vall Farta).
Des de la ciutat de València, s'arriba a Càrcer per l'A-7, prenent després la CV-560, la qual comunica el poble amb els altres municipis de la vall. L'estació de metro més propera se situa a 5 km, en Castelló i la de tren a 8 km a La Pobla Llarga. Respecte a les línies d'autobús, compta amb el servici de les empreses L'Antellense i TOGSA. El poble compta amb centres d'ensenyament i centre de salut.
Barris i pedanies A la part vella es troba el barri del Sant Roc. La resta de la població no té barris assignats, encara que antigament la part est es deia Barri d'Alcàntera, per la seua proximitat a eixe poble.
Localitats limítrofes AntellaNord: Gavarda Oest: Cotes75px|Rosa dels ventsEst: Alcàntera de Xúquer SellentSud: Venta de Carbonell (Xàtiva)
Demografia La taula següent mostra l'evolució demogràfica de Càrcer al llarg de l'època estadística: Evolució demogràfica de CàrcerCensos de Població desde 1842 INE (2001) 1857 1877 1900 1920 1940 1960 1981 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2005 2008 2012 681 782 979 1.180 1.860 2.008 2.034 2.058 2.005 2.010 2.022 2.034 2.070 2.018 2.040 2.120 2.051
Climatologia El clima és de tipus mediterrani, amb una brusca transició des del període estival fins a les abundants pluges de tardor de tipus torrencial, que provoquen inundacions freqüents. Càrcer se situa en una de les zones més caloroses de l'est espanyol.
MitjanesAvamet.org, web d'on s'han extret les dades (Període 2007-2017) GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SEP OCT NOV DEC Anual Total Temperatures, ºС 11,1 11,6 13,9 16,7 20,7 24,5 27,4 27,4 24 20,3 14,7 11,6 18,6 - Pluja, mm 40,1 40,3 73,3 41,1 47,3 24,3 7,5 15,6 88,0 90,4 78,5 63,2 50,8 609,5
Història Carzre és un topònim àrab que podríem traduir com a "lloc de repòs". La vall de Càrcer fou ocupada pels musulmans al voltant dels anys 713-714 i és en una de les alqueries que hi fundaren on té l'origen el poble, com ho proven les restes islàmiques trobades al Ravalet, la Socà o el Molí de Cotes; Jaume I va donar-lo en senyoriu, el 5 d'agost de 1237, a Pere Fernàndez, senyor d'Albarrasí i d'Azagra; en 1242 el rei fa nova donació de Càrcer amb totes les pertinences, excepte molins i forns, a Gonçal Juan Domínguez i altres quaranta-set pobladors; el 1263 passà a l'infant Pere d'Aragó; el 1437, Alfons V concedí el títol de baró a Pere Martínez d'Eslava; posteriorment va passar successivament als Cruïlles, als Cucaló de Montull i als Manglano, que encara en són els barons actualment.
Política i Govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors de l'Agrupació Ciutadana de Càrcer (ACC), 3 del Partit Popular (PP) i 2 de Gent per Càrcer (GxC).
Alcaldes Des de 2015 l'alcalde de Càrcer és Josep Botella Pardo (ACC).
Alcaldes anteriors al règim constitucional de 1978 Es representen a continuació el dia de la presa de possessió seguit del nom de l'alcalde: 01/06/1871 - Vicente Moragues Sales 01/02/1872 - Agustín Molla Conca 27/09/1872 - Salvador Aliaga Vea 04/02/1873 - Juan Bautista Pascual Martinez 11/07/1873 - Juan Bautista Ayuso Cueves 26/09/1873 - Antonio Pla Penaba 26/03/1874 - Juan Bautista Ayuso Cueves 26/04/1874 - Máximo Daries Borja 11/06/1874 - Salvador Carbonell Pavía 16/11/1875 - José Carbonell Peris 22/09/1876 - Bautista Pascual Martinez 26/11/1876 - Antonio Pla Penalba 22/08/1878 - José Carpí Bosca 01/07/1881 - Andrés Cueves Garulo 01/07/1885 - Francisco Botella Suñer 01/07/1887 - José Pascual Daries 18/04/1891 - Agustín Bono Mollá 01/07/1891 - Francisco Cueves García 13/07/1893 - Agustín Bono Mollá 01/01/1894 - Miguel Lorente Estarelles 01/07/1895 - Aurelio Suñer Martí 15/12/1897 - Tomás Pascual Daries 01/07/1899 - Laureano Momblanch Vidal 10/04/1902 - Miguel Borja Abad 13/07/1902 - Vicente Ribelles Pascual 14/10/1903 - Felipe Carbonell Momblanch 01/01/1906 - Laopoldo Momblanch Fuentes 01/07/1909 - Miguel Lorente Estarelles 01/01/1912 - Casimiro García Mollá 01/01/1914 - Aurelio Suñer Martí 01/01/1916 - Blas Mañez Bru 01/01/1918 - Miguel Lorente Estarelles 02/09/1919 - José Pascual Bru 01/04/1920 - Antonio Hernández Mollá 01/04/1922 - José Borja Perales 02/10/1923 - Casto Momblanch Fuentes 04/10/1923 - Bautista Monar Pavía 24/03/1924 - Francisco Pla Micó 26/02/1930 - Bautista Monar Pavía 10/06/1930 - Aurelio Suñer Martí 14/04/1931 - José Borja Perales 16/10/1931 - José Daries Cuenca 22/02/1936 - Rafael Gozalbo Moragues 01/02/1937 - José Varoch García 24/04/1938 - Rafael Gozalbo Moragues 29/01/1939 - Juan Bautista Lloret Verdú 13/03/1939 - Evaristo Guillem Boluda 29/03/1939 - Enrique Mateu Zorraquino 08/06/1941 - Aurelio Suñer Monar 02/11/1943 - Federico Barberá García 08/11/1948 - Francisco Pla Sanz 12/02/1951 - Leopoldo Carbonell Benavent 16/09/1955 - José Monar Gozalbo 04/12/1961 - José Garcés Lloret
Economia D'economia tradicionalment agrícola, Cavanilles, en 1709 ens conta que produïa arròs, vi, oli, garrofes, blat, dacsa, seda, llegums i hortalisses, també tingué un important passat terrisser, diversos historiadors diuen que en el hi havia fins a quaranta fàbriques de ceràmica que, amb el pas del temps anaren desapareixent per diverses causes,sobretot per l'expulsió dels moriscs en 1609.
L'agricultura és l'activitat més important encara. Basada en el cultiu i comerç predominant de la taronja i fruiters variats. Pel que fa a la indústria, este sector està dedicat majoritàriament a la manipulació i envasament dels cítrics. Encara que hi ha altres indústries menors.
Cultura L'educació en Càrcer depén de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, titular de les competències en matèria d'educació en l'àmbit del País Valencià. Càrcer té una guarderia, inaugurada l'any 2010, que va substituir l'antiga llar d'infants Mafalda; un col·legi d'educació primària (CEIP Pare Gumilla); i l'Institut d'ESO i Batxillerat IES Càrcer, que té capacitat per a albergar els alumnes dels huit pobles de la vall.
A nivell monumental destaquen l'Església de l'Assumpció, del , i el barri de Sant Roc, que és el nucli antic del poble, conserva el tipisme dels pobles valencians amb arrels àrabs.
El Cano.ext|miniatura|alt=El Cano|Riu Sellent, pas per Càrcer
Els atractius naturals del lloc són la desembocadura del riu Sellent, destacant com a lloc d'interés paisatgístic; el Cano, una xicoteta presa en el Riu Sellent, pintoresc lloc de pescadors visible des del mateix pont de la carretera; i la séquia Escalona, en el tram en què creua el riu Sellent per mitjà de "l'Arcà", un aqüeducte restaurat per efectes de la riuada d'octubre de 1982.
Com a altres llocs del País Valencià s'hi celebren el mes de març les falles en honor de Sant Josep. Càrcer compta amb la falla El Corralot. Els Moros i Cristians se celebren la primera setmana de setembre. Actualment Càrcer compta amb nou comparses. Les festes patronals se celebren els dies 14, 15 i 16 de setembre en honor de Sant Isidre Llaurador, la Verge de Gràcia i al Crist de l'Agonia. Per Santa Cecília se celebra durant el novembre, a càrrec de la SAM El Valle de Càrcer.
miniatura|Himne de festes de Càrcer
El menjar bàsic és l'arròs, guisat de diferents maneres: amb faves i carxofes, amb fesols i naps, en paella; l'arrel mora també es fa notar en els dolços: torrons, arnadí, coques cristines, coques de sagí, carquinyols, etc. Com a personatges destacats es troben el missioner José Gumilla Moragues, el coeter Rafa Terol, l'escriptor Raül Carbonell, i el compositor Enrique Hernandis.
Referències
Enllaços externs
Ajuntament de Càrcer Web no oficial de Càrcer País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment. Institut Valencià d'Estadística . Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat .